La eutanàsia[1] (del llatí euthanasia i grec antic /εὐθανασία/euthanasía/, «bona mort», «mort apacible». (El seu antònim és distanasia) és l'intervenció delliberada per a posar fi a una vida sense perspectiva de cura.[2] L'eutanàsia es practica tant en humans (medicina) com en animals d'atres espècies —eutanàsia animal en veterinària—.[3]

Estatus de l'eutanàsia en el món:
  •  Eutanàsia activa llegal (Un mege de forma directa, i en el consentiment del pacient, provoca la mort d'una persona que patix una malaltia greu i incurable)
  •  Eutanàsia passiva llegal (El pacient rebuja tractaments o demana que es li retire soport vital per a accelerar la seua mort)
  •  Eutanàsia activa ilegal, eutanàsia passiva no regulada
  •  Tota forma d'eutanàsia ilegal
  • En medicina l'eutanàsia és la provocació intencionada i consentida de la mort d'una persona que patix una malaltia o una lesió corporal greu i incurable, la qual és realisada per un mege. Les organisacions mèdiques no recomanen l'ús de térmens com a “eutanàsia involuntària”, “eutanàsia passiva” ni “eutanàsia indirecta”, en considerar que són situacions alienes a esta definició d'eutanàsia.[4][5][6]

    En els països a on està llegalisada la seua pràctica, l'eutanàsia es realisa a petició reiterada del pacient i en la supervisió d'un equip mege. El procediment és lliure, autònom, voluntari, intencionat, reflexionat i conscient,[7] en el cas de que esta circumstància no siga possible, quan el testament vital del pacient ho indique explícita i clarament.[8] L'eutanàsia realisada per un mege és llegal en Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, Canadà, Colòmbia, Equador, Espanya, França, Nova Zelanda, Portugal, Uruguay, Jersey i Austràlia.

    El primer lloc del món en llegalisar l'eutanàsia va ser el Territori del Nort en 1995. No obstant, en 1997 una llei federal australiana va eliminar la potestat de legislar sobre la mort assistida als territoris australians. Esta llei va ser derogada en 2022, en acabant de que tots els Estats australians hagueren llegalisat la pràctica. En 2026 el Territori del Nort es va convertir en l'últim lloc d'Austràlia en llegalisar l'eutanàsia.

    El primer país llatinoamericà que va aprovar l'eutanàsia va ser Colòmbia, per sentència de la Talle Constitucional en 1997, i reglamentada pel Ministeri de Salut des de 2015. En 2024, la Cort Constitucional d'Equador va aprovar l'eutanàsia, sent Equador el segon país llatinoamericà que la permet. En 2025, Uruguay es va convertir en el tercer país llatinoamericà en aprovar l'eutanàsia, despuix de ser aprovada en el Congrés.

    L'eutanàsia deu diferenciar-se del suïcidi assistit, quan és el propi pacient el que porta a terme l'administració dels fàrmacs per a acabar en la seua vida.[9]

    També deu diferenciar-se dels contes paliatius, a on el fi de la medicació que s'administra no és terminar en la vida sino generar benestar, a pesar de que dita medicació puga acurtar la vida de forma secundària.[6]

    El debat sobre l'eutanàsia constituïx un dels digues-li mes centrals de la Bioética, en enfrontar el principi d'autonomia en el de No maleficencia.[10]

    Plantilla:Contenido


    Etimologia

    La paraula eutanàsia prové del llatí científic euthanasia /eutʰanásɪa/, i este del grec εὐθανασία /eu̯θaɳasía/, està composta pel prefix εὖ /eu̯/ ‘be’, ‘normalitat’; la paraula θἀνατος /θánatos/ ‘mort’ i el sufix sustantivante ~σίᾱ /~síaː/.[8]

    El morfema εὖ /eu̯/ ‘be’, ‘normalitat’; està vinculat a la raïl indoeuropea wesu, ‘bo’. Està present en els neologismes aneuploide, eubacteria, eucalipto, eucáridos, eucariote, eufonia, i molts més.[11]

    El lexema θἀνατος /θánatos/ ‘mort’; està vinculat a la raïl indoeuropea dʰ(o)enh₂- ‘mort’. Pot vore-li-la en eixe mateix significat en: tanatologia, tanatopraxia, tanatonauta i tanatoideo(a), atanasia, cacotanasia, ortotanasia, distanasia.[12]

    El gramema sustantivante ~σίᾱ /~síā/; prové del grec, el qual a la seua volta és la combinació de dos sufixos femenins: si(s)/s(o) dels grecs σις/σι/σο/σ que significa ‘acció’, molt comuna en el llenguage científic grec;[13] i el sufix íā del grec ία que significa ‘qualitat’.[14]

    Etimológicamente parlant, eutanàsia significa: mort apacible o mort sense sofriment físic, favorida per uns atres. És antònim de cacotanasia.[15]


    Definició

    De la mateixa manera que atres térmens presos de l'història, l'eutanàsia té diferents significats segons el seu us. El primer us del terme es troba en els texts de l'historiador Suetonio (c. 70-post. 126), qui va descriure cóm l'emperador Augusto (63-14 a. C.), «morint ràpidament i sense sofrir en els braços de la seua esposa, Livia, va experimentar la “eutanàsia” que havia desijat».[16][17] El seu primer us es registra en el context mèdic per Francis Bacon en el XVII, fent referència a una mort feliç, fàcil i indolora, durant la qual era «responsabilitat del mege aliviar els “padecimientos físics” del cos». Bacon es referia a una eutanàsia «exterior», el terme «exterior» ho utilisava per a distinguir-ho de l'eutanàsia espiritual o interior que es referiria «a la preparació de l'ànima».[18][19]

    És habitual incorporar la noció de sofriment a la definició. El Diccionari d'anglés d'Oxford incorpora el sofriment com a condició necessària, en "la mort indolora d'un pacient que patix una malaltia incurable i dolorosa o està en menge irreversible".[20] Un atre element és el de l'intencionalitat: la mort deu ser intencionada, en lloc de ser accidental, i l'intenció de l'acció deu ser una "mort piadosa". De la mateixa manera, Heather Draper parla de l'importància del motiu, argumentant que "el motiu forma una part crucial dels arguments a favor de l'eutanàsia, perque deu ser en el millor interés de la persona en l'extrem receptor. Per a Draper l'eutanàsia "deu definir-se com la mort que resulta de l'intenció d'una persona de matar a una atra, utilisant lo s mijos més suaus i indolors possibles, que està motivada únicament per l'interés superior de la persona que mor.[21] Wreen va senyalar la dificultat de justificar l'eutanàsia front a la noció del dret a la vida" del subjecte i que per lo tant l'eutanàsia té que ser voluntària, i solicitada o requerida pel pacient. i que "l'eutanàsia involuntària és, com a tal, un gran mal".[22] Atres autors també senyalen el consentiment del pacient com a necessari i imprescindible.[23]

    El Comité d'Ètica mèdica de la Cambra dels Lores britànica: definix l'eutanàsia com:

    Plantilla:Caja de cita

    Per a el Grup de Treball d'Atenció Mèdica al final de la Vida de la Organisació Mèdica Colegiala d'Espanya (OMC) i la Societat Espanyola de Contes Paliatius (SECPAL):

    Plantilla:Caja de cita

    En els Països Baixos i en [[Bél gica]], és entesa com

    Plantilla:Caja de cita

    No obstant, la llei neerlandesa no usa el terme eutanàsia, sino que ho inclou baix la definició més àmplia de «suïcidi assistit i finalisació de la vida a petició».[24]

    En Colòmbia la Talle Constitucional en la seua sentència C 239 de 1997 manifesta que l'homicidi per pietat

    Plantilla:Caja de cita

    Per mig de la resolució 1216 de 2015 es va reglamentar l'eutanàsia en Colòmbia i es va crear el protocol mèdic per a l'aplicació de la mateixa.[25]


    Vore també

    Referències

    1. ↑
    2. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada definición
    3. ↑ «EUTANASIA - HOSPITAL VETERINARIO DE LA UNIVERSIDAD DE LEÓN».
    4. ↑ «Conceptos y definiciones - Atención médica en el final de la vida, OMC, España, 2016». Archivat des de l'original, el 6 de julio de 2021. Consultat el 20 de marzo de 2021.
    5. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada OMC_SECPAL
    6. ↑ 6,0 6,1 Pastor-Galán, Marcos(Mayo 2021).«Eutanasia».Foro Social Segovia.(188): 4-5.
    7. ↑ ¿Será segura la ley de eutanasia?, DMD
    8. ↑ 8,0 8,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Etimología01
    9. ↑ https://www.france24.com/es/europa/20250528-eutanasia-y-suicidio-asistido-qu%C3%A9-son-en-qu%C3%A9-se-diferencian-y-d%C3%B3nde-es-legal
    10. ↑ Quill TE, Battin MP. Physician-Assisted Dying: The Case for Palliative Care and Patient Choice. Johns Hopkins University Press, 2004. Enlace
    11. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Etimología02
    12. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Etimología03
    13. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada sis
    14. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada ía
    15. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada etimolígicamente
    16. ↑ Philippe Letellier, chapter: History and Definition of a Word, in Euthanasia: Ethical and Human Aspects By Council of Europe
    17. ↑ Letellier et al, 2003.
    18. ↑ Francis Bacon: The Major Works by Francis Bacon, edited by Brian Vickers, p. 630.
    19. ↑ Bacon i Vickers, 2008, p. 630.
    20. ↑ «eutanasia». Oxford Dictionaries. Oxford University Press (abril 2010). Archivat des de l'original, el 21 de agosto de 2011. Consultat el 26 de abril de 2011.
    21. ↑ Draper, Heather (1998). «Euthanasia», Chadwick, Ruth (ed.). Encyclopedia of Applied Ethics (vol. 2), Academic Press, p. 176.
    22. ↑ Wreen, Michael(1988).«The Definition of Euthanasia».Philosophy and Phenomenological Research.48(4): 637–53 [645].doi:10.2307/2108012.
    23. ↑ Materstvedt et al, 2003.
    24. ↑ Carr, 2014, p. 374.
    25. ↑ «RESOLUCIÓN 1216 DE 2015». Consultat el 12 de febrero de 2018.

    Enllaços externs