Consentiment
El consentiment[1] és un concepte jurídic que fa referència a l'exteriorisació de la voluntat entre dos o vàries persones per a acceptar drets i obligacions. El seu principal marc d'actuació és el Dret civil i, en especial, el Dret d'obligacions i de contractes, en a on el consentiment eixercita un paper fonamental en el marc de l'autonomia de la voluntat. El consentiment serà la voluntat concorde de les parts [acte plurisubjetivo]
Requisits del consentiment
Per a poder prestar un consentiment que siga jurídicament vàlit és necessari complir determinats requisits:
En general, és necessari tindre suficient capacitat d'obrar. En general, es pot dir que no poden prestar el seu consentiment els menors d'edat o incapacitats.[2] No obstant, pot donar-se el cas de que l'incapacitat de prestar consentiment solament comprenga a una série d'actes jurídics, i no a uns atres.
Ademés, el consentiment no és vàlit quan s'ha emés baix l'influència d'algun dels possibles vicis del consentiment:
- Error: Error greu en l'apreciació dels fets de manera que sense que s'haguera produït eixe error no s'haguera produït el consentiment.
- Violència o intimidació: Quan s'arranca el consentiment per mig de l'ocupació de la força o l'intimidació.
- Dolo: Quan la contraparte ha induït a error a l'atre contratante en la finalitat d'arrancar el consentiment.
Dret civil
En Dret civil, el consentiment es definix com el concurs entre l'oferta i l'acceptació sobre la cosa i la causa que han de constituir el contracte.[3]
El consentiment es considera un requisit essencial per a la formalisació de contractes,[4] i per a qualsevol atra assunció de drets i obligacions que requerixca voluntarietat, com l'acceptació d'herències, contraure matrimonis, etc.
Dret penal
En Dret penal, i en especial en els ordenaments jurídics de Dret anglosaxó, el consentiment és contemplat com una possible defensa davant la responsabilitat civil o penal derivada d'una acció punible. Els demandats que ampren esta defensa reivindiquen que no deurien responsabilisar-se d'una responsabilitat extra contractual, perque les accions en qüestió varen ser preses en el consentiment i permís del demandant o víctima.
Per als casos com la violació que impliquen el dret penal, vejau consentiment (penal).
Agravi
Per eixemple, si el demandant firma un document que afirma que siga conscient dels riscs de paintball, i este individu està ferit jugant el joc, el consentiment expresse donat per avant pot excusar la persona que li va pegar un tir al demandant. En el dret anglés i galés, el principi de volenti senar fit injúria s'aplica no solament als participants en deports, sino també a espectadors i a atres persones que es dediquen per voluntat pròpia a les activitats a on hi ha un risc de ferida. També, el consentiment ha segut usat com una defensa en els casos que impliquen mortes per casos fortuïts que ocorren durant bondage. Clave (el 23 de maig de 1988) es va referir a este últim eixemple, com la defensa del sexe brusc pero no és efectiva en el dret anglés quan resulta una ferida séria o la mort.
Medicina
La qüestió del consentiment és important en el Dret aplicable a la medicina. Per eixemple, un cirugià pot ser responsable per a allanament de morada si no obté consentiment per a un procediment. Hi ha exencions, per eixemple quan el pacient no pot donar el consentiment.
També, un cirugià deu explicar els riscs significantes d'un procediment (els que poden canviar l'opinió del pacient sobre sí o no a tindre el procediment) ans que al pacient puga donar el consentiment vinculant. Açò va ser explorat en el cas australià Rogers v Whitaker (1992) 175 CLR 479. Si un cirugià no explica un risc material que puga ocórrer subsecuentemente, es considera negligent.[5] Estos riscs materials inclouen la pèrdua d'una oportunitat d'un millor resultat si un cirugià més experimentat havia eixecutat el procediment.[6]
| Text de capçalera | Text de capçalera | Text de capçalera |
|---|---|---|
| Eixemple | Eixemple | Eixemple |
| Eixemple | Eixemple | Eixemple |
| Eixemple | Eixemple | Eixemple |
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.
- Volenti senar fit injúria
- Capacitat d'obrar
- Consentiment sexual
- Consentiment implícit
- Eutanàsia
Referències
- ↑
- ↑ Véase, por ejemplo, el artículo 1263 del Código Civil de España.
- ↑ Definición contenida en el artículo 1262 del Código Civil de España.
- ↑ Véase, por ejemplo, el artículo 1261 del Código Civil de España.
- ↑ Chester v. Afshar [2005] 1 AC 134
- ↑ Chappel v. Hart (1998) 195 CLR 232