Bondage
Bondage (provinent del terme francés[1] i anglés homònim que significa esclavitut o captiveri) és una pràctica eròtica basada en l'immovilisació del cos d'una persona.
Les lligaces poden fer-se en una part del cos o en la seua totalitat, utilisant cuerdo, cintes, teles, cadenes, esposes o qualsevol atre element que puga servir com inmovilizador. En el marc de les pràctiques Bondage, poden utilisar-se mordaças o privadores sensitivos com vengues en els ulls.
El bondage es considera també una pràctica estètic-eròtica. Normalment s'inscriu en el context BDSM, de dominació o de sadomasoquisme, com una praxis sexual més o com a element ritual en cerimònies d'elevació espiritual a través d'èxtasis sexual produït per l'immovilisació o la suspensió.
Bondage i erotisme
A pesar de que este tipo de pràctiques s'han escomençat a popularisar de forma recent, el desig sexual lligat a l'immovilisació és una pràctica molt estesa que té el seu orige en pràctiques ancestrals i jocs de dominació.[2]
El component eròtic i excitant del bondage residix en la lliberació mental provinent de la cessió de la responsabilitat i l'eixercici de la vulnerabilitat. En el joc, la persona immovilisada confia a una atra o unes atres la capacitat d'acció sobre el seu cos sense més opció que la lliberació de la ment i les seues preocupacions. Esta sensació de tranquilitat provocada per l'inhibició del control, sumada al desig provocat per la dominació, permet a la persona immovilisada deixar-se dur, podent eixercir aixina l'abandó eròtic del seu cos.
En l'excitació intervenen també sensacions físiques com la pressió de la corda, el contacte en certes zones erógenas o inclús l'abrasió produïda per la corda en desplaçar-se sobre la pell.
La segregació de hormones com l'adrenalina, generada per la sensació de perill simbòlic, o de l'oxitocina, provoquen les sensacions d'excitació, tranquilitat i el plaer.
.jpg)
La frustració o la sensació d'impotència en els intents per lliberar-se poden formar part del joc de sumissió-dominació, en els que l'excitació sexual estimula també a la persona activa que manté el control de la corporalitat de la persona passiva.
El bondage i el seu caràcter sexual no implica necessàriament l'intervenció de l'estimulació genital directa ni del coit. Per això, des de la sexualitat hegemònica és calificada com una pràctica sexual dissident o alternativa.
L'atractiu del bondage per a les persones practicants residix en la confiança i l'intercanvi de responsabilitats sobre el plaure del companyer o companyera, junt al plaure creatiu i estètic, que unit a la visió del cos humà encordado com una singular obra d'art eròtica constituïxen una praxis complexa entre lo ritual i lo sexual.
En la pràctica del bondage poden intervindre atres complements 'escènics', com: caraces, benes, mordaces, plugs, engrunsadores, etc.
L'autoesclavitud és més complexa i pot involucrar tècniques especials per a aplicar la servitut a sí mateix i també a l'efecte una lliberació despuix de transcorregut un periodo de temps. L'autoesclavitud també és especialment arriscada: consulte les notes de seguritat a continuació.[3]
Bondage i exhibició
Ademés de les pràctiques en l'intimitat o entorns exclusius com a pràctica eròtic-sexual-afectiva, existixen també exhibicions públiques i demostracions de suspensions shibari o bondage.
Estes demostracions públiques es realisen en salons eròtics o convencions com Exxxoticca, en Nova Jersey, Estats Units. En el que persones expertes en la tècnica de l'immovilisació en cordes realisen mostres de sessions completes i suspensió de cossos. En Espanya, es poden trobar exhibicions d'este tipo en el saló eròtic de Barcelona.
El bondage pot aplegar a constituir una filosofia para persones practicantes que confien en la cessió de la responsabilitat sobre el seu cos i en formes de plaure diferents.
Història
Precedents
- Artícul principal → ShibariHistòria.
El història oriental del bondage prové del castic marcial japonés denominat Hojojutsu. En est, els guerrers immovilisaven i castigaven als seus presoners per mig de l'immovilisació i la pràctica de castics sexuals. El kinbaku-bi[4] era una forma de aprisionamiento que es va desenrollar entre el 1400 i el 1700 en Japó a la que s'atribuïa un sentit estètic i artístic que posteriorment evolucionaria en lo que es coneix en el nom de shibari.
En occident, el història de l'immovilisació prové de les tortures inquisitorias de l'Edat Mija. En l'aplicació d'algunes tècniques simbòliques de tortura al BDSM, com l'us de la Creu de Sant Andrés, es varen ser incloent les praxis d'immovilisació en cadenes, grilletes i mordaces dins de la denominació Bondage.
Jocs prohibits
En els països occidentals, cal destacar la difusió clandestina d'historietes sobre esta pràctica, primer en la revista Bizarre i despuix baix la marca Nutrix, des de 1946 a 1955 en Estats Units.[5] Entre elles, destaquen les séries "Gwendoline" de John Willie i Eric Staton i "Princess Elaine" d'Eneg.[5] Este subgénero eròtic decauria despuix de la "detenció i procés d'Irving Klaw, el seu promotor més important".[6]
El negoci audiovisual
Últimament han tingut gran desenroll les productores independents especialisades en videos de bondage; la pionera va ser la desapareguda Califòrnia Star i la més famosa és Harmony Concepts a on han treballat gran part de les actrius més conegudes del mundillo, tals com Stacy Burke, Donar-la Crane, Lorelei (també coneguda com Kristine Imboch), Eve Ellis, i directors com Jhon Woods, Jay Edwards i Dominic Wolfe. Un video de bondage-drama notable és "To be Continued" dirigida per John Woods, i a on es va incorporar per primera volta el vilà The Crooked Claw.
També existixen companyies que desenrollen videos que la seua temàtica se centra en el subgénero de les "Superheroínas en dificultats", tals com Superheroinecentral o Hipcomix. Entre els còmics moderns, cal destacar La bionda de l'autor italià Franco Saudelli (considerat com un dels majors exponents moderns de l'art fetichiste). Igualment es poden trobar algunes historietes de bondage en la revista Penthouse Comix.
Vore també
Referències
- ↑ «bondage» (en es). Fundació BBVA. Consultat el 2026-01-02.
- ↑ Sade, Marqués de (1999). La filosofia en el tocador, Madrit: Jorge A. Mestas Edicions Escolars. ISBN ISBN 84-89163-73-1.
- ↑ «"Bondage" Experiència de la servitut dels models Lara Larsen». i-D. Consultat el 21 de març de 2016.
- ↑ «"tying-up is synonymous for making love" araki on the art of bondage | read | i-D». i-D. Consultat el 8 de giner de 2016.
- ↑ 5,0 5,1 Menge, Javier en "Jocs prohibits" en la seua secció "Comics by Menge" para Totem nº 9, Editorial Nova Frontera, S. A., Madrit, 1978, pp. 47 a 48.
- ↑ Berlanga, Luis en la secció "Vinyetes personals" de "El còmic eròtic: De la picardía castrense de Miss Lace al sofisticat erotisme de Milo Manara", fascículo nº 6 de Gent de comic: De Flash Gordon a Torpedo, publicat en "Gent" del Diari 16, 1989, p. 95.
Bibliografia
- Matthias T.J. Grimme: Dones Bondage-Handbuch, Black Label by Earp, ISBN 3-931406-16-4
- Master K, Shibari, the Art of Japanese Bondage, Secret Publications, 2004. ISBN 90-807706-2-0
- Sade, Marqués de. 1999 - La filosofia en el tocador. Madrit. Jorge A. Mestas Edicions Escolars ISBN 84-89163-73-1
- Schmi, Tom Bondage - Ausstieg aus der Selbstkontrolle. Ein Handbuch (Männerschwarmskript,2002) ISBN 3-935596-07-3
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bondage» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.