(senyes de decembre de 2021), és el menys poblat dels estats o territoris continentals.[10][11]
A banda de la capital, atres ciutats importants són Palmerston, Alice Springs, Katherine, Tennant Creek i Nhulunbuy, a grans llínees ubicades en l'eix determinat per l'autopista Stuart, que termina en Port Augusta en l'estat d'Austràlia Meridional. Una atra via de comunicació molt important del territori és The Ghan, un tren que recorre Austràlia de Sur a Nort, partint des d'Adelaida en destí a Darwin. Els residents del territori del Nort són coneguts com territorians o, més rarament, com centralianos.
Els humans han habitat l'àrea actual del Territori del Nort des de fa a lo manco entre 48 400 i 68 700 anys.
Des de el XVII o XVIII, comerciants de Sulawesi varen establir extensos vínculs comercials estacionals en els pobles indígenes de la regió de Kimberley, l'actual Territori del Nort i Arnhem Land. Recolectaven trepang (pepino de mar) per als mercats chinencs i varen introduir diversos bens i tecnologies als pobles indígenes. Hi ha evidència significativa del contacte en peixcadors makasares en eixemples d'art rupestre indígena australià i pintures sobre corfa en el nort d'Austràlia, a on el perahu makasar és una figura destacada.
Administració colonial
En l'arribada dels britànics, va haver quatre intents primerencs de colonisar el dur entorn de la costa nort, dels quals tres varen fracassar per fam i desesperació. El territori que hui ocupa el Territori del Nort va ser part de la colónia de Nova Gales del Sur entre 1825 i 1863, llevat per un breu periodo entre febrer i decembre de 1846, quan va formar part de l'efímera colónia d'Austràlia del Nort. Des de 1863 fins a 1911, el Territori del Nort va ser part d'Austràlia Meridional, baix l'administració del qual es va construir la Llínea Telegràfica Overland entre 1870 i 1872.
Des del seu establiment en 1869, el Port de Darwin va ser el principal punt d'abastiment del Territori durant moltes décades.
Entre 1883 i 1889 es va construir un ferrocarril entre Palmerston i Pine Creek com a part del Ferrocarril del Nort d'Austràlia. Es va establir un patró econòmic basat en la ganaderia i la mineria, i per a 1911 hi havia 513 000 caps de ganado. L'estació Victoria River Downs, a 686 km a l'oest de Darwin, va anar en el seu moment l'estació ganadera més gran del món.
Es va descobrir or en Grove Hill en 1872 i en Pine Creek (en 1871), Brocks Creek, Burundi, i coure en el riu Daly.
Territori federal
L'1 de giner de 1911, una década despuix de la Federació, el Territori del Nort es va separar d'Austràlia Meridional, de la mateixa manera que el Territori de la Capital Australiana de Nova Gales del Sur, i va passar al control federal. Alfred Deakin va opinar en eixe moment: “Per a mi, la qüestió no ha segut tant comercial com a nacional, primer, segon, tercer i últim. O conseguim poblar el Territori del Nort o acceptem la seua transferència a una atra nació.”
A finals de 1912 creixia el sentiment de que el nom “Territori del Nort” era insatisfactori. Es varen propondre els noms “Kingsland” (en honor al rei Jorge V i en correspondència en Queensland), “Centralia” i “Territoria”, sent Kingsland l'opció preferida en 1913. No obstant, el canvi de nom mai es va concretar.
Divisió en Austràlia del Nort i Austràlia Central
Durant un breu periodo entre 1927 i 1931, el Territori del Nort va ser dividit en Austràlia del Nort i Austràlia Central a lo llarc del paralel 20 sur. Poc despuix, parts del Territori del Nort varen ser considerades en el Pla Kimberley com a possible lloc per a establir una pàtria judeua, considerada comprensiblemente com la “Terra no promesa” pero l'idea va ser rebujada.
Durant el sigle XX primerenc, la partix sur del Territori era vista com la “última frontera” de l'assentament australià, a on alguns blancs simpatisants esperaven que les tradicions aborigen continuaren practicant-se. Varen sorgir conflictes per l'escassea de recursos i la fragilitat de l'indústria ganadera, i la zona estava plagada de “bandits del mont” indígenes que caçaven guanyat per a alimentar-se davant la falta d'ocupació en els ranchos. Açò es va agravar en una sequia entre 1925 i 1929 que va provocar la mort del 85 % dels chiquets en la Missió Hermannsburg en Austràlia Central. Mentrestant, les actituts blanques cap als aborigen eren paternalistes, dividides entre el desig d'ajudar-los en temps de fam i el temor de “empobrir-los” i reduir el seu incentiu per a treballar.
En la massacre de Coniston de 1928, colon blancs liderats per l'agent de policia William George Murray varen realisar expedicions punitivas en resposta a l'assessinat d'un caçador de dingos, lo que va resultar en la mort de decenes o centenars de persones dels grups Warlpiri, Anmatyerre i Kaytetye. Esta va ser una de moltes massacres d'aborigen en la regió.
Despuix de la Segona Guerra Mundial
Durant la Segona Guerra Mundial, gran part de l'extrem nort va ser posat baix govern militar. Esta és l'única volta des de la Federació que partix d'un estat o territori australià ha estat baix control militar. Despuix de la guerra, el control de tota l'àrea va ser tornat a la Commonwealth. El bombardeig de Darwin va ocórrer el 19 de febrer de 1942. Va ser el major atac individual jamai realisat per una potència estrangera contra Austràlia. Hi ha evidència de l'història de Darwin durant la guerra en diversos llocs preservats en la ciutat i les seues afores, incloent búnkeres de municions, pistes aérees, túnels de petròleu i museus. El port va ser danyat en els atacs aéreus japonesos de 1942 i posteriorment restaurat.
Rebelió de Darwin de 1918
A fins dels anys 60, la millora de les carreteres en els estats veïns, els retarts portuaris i el ràpit desenroll econòmic varen generar incertitut en el desenroll d'infraestructura regional i portuària. Com a resultat de la Comissió d'Investigació establida per l'Administrador, es varen modificar els apanys de treball portuaris, es varen pospondre inversions en molls i es va elaborar un pla mestre portuari. L'extensió del transport ferroviari no es va considerar pel baix volum de càrrega.
Els australians indígenes varen lluitar per salaris justs i drets sobre la terra. Un event important va ser la folga i abandó dels Gurindji en l'estació ganadera Wave Hill en 1966. El Consell de Drets Aborigen del Territori del Nort (NTCAR) va recolzar als folguistes i els va donar visibilitat. El govern federal de Gough Whitlam va establir la Comissió Real Woodward en febrer de 1973 per a investigar cóm podrien conseguir-se els drets sobre la terra en el Territori del Nort. El primer informe del juge Woodward en juliol de 1973 va recomanar establir un Consell de Terres Central i un atre del Nort per a presentar les opinions dels pobles aborigen. Es va redactar un proyecte de llei de drets sobre la terra, i la Llei de Drets sobre la Terra Aborigen (Territori del Nort) va ser aprovada pel govern de Fraser el 16 de decembre de 1976 i va entrar en vigor el 26 de giner de 1977. El NTCAR va ser dissolt en 1976.
En 1974, des de la vespra fins al dia de Nadal, Darwin va ser devastada pel cicló tropical Tracy. Tracy va matar a 71 persones, va causar danys per A$837 millons (aproximadament A$6.85 mil millons en 2018) i va destruir més del 70 % dels edificis de Darwin, incloent el 80 % de les vivendes. Més de 41 000 dels 47 000 habitants varen quedar sense llar. La ciutat va ser reconstruïda en còdics de construcció molt més estrictes i hui és una metròpolis moderna i ajardinada.
La Catedral Anglicana Iglésia de Crist en Darwin va ser construïda en 1977 i renovada en numeroses ocasions
En 1978, el Territori va rebre autogovern en una Assamblea Llegislativa encapçalada per un Ministre Principal. L'Administrador del Territori del Nort és una atra figura important del govern, actua com a representant del Rei en el Territori i part de la seua funció és nomenar al Ministre Principal. El Territori també publica avisos oficials en la seua pròpia Gasseta del Govern.
En els anys 80, àrees orientades a la conservació com el Parc Nacional Kakadu i el Parc Nacional Uluru-Kata Tjuta varen ser inscrits en la Llista del Patrimoni Mundial de l'UNESCO per la seua mescla de patrimoni natural i cultura aborigen.
Durant 1995–96, el Territori del Nort va ser breument un dels pocs llocs en el món en eutanàsia voluntària llegal, fins que el Parlament Federal va anular la llegislació. Ans que es promulgara la llei que la va anular, quatre persones varen utilisar la llei en el respal del Dr. Philip Nitschke.
Política i Govern
Oficina de l'Administrador del Territori del Nort
L'Assamblea Llegislativa del Territori del Nort té les mateixes competències que els governs dels demés estats australians. Esta atribució de poders no es fa a través d'una Constitució sino a partir d'una delegació expressa del govern federal.
Els dos partits polítics dominants en el Territori del Nort són el conservador Partit Lliberal del País (CLP), i el socialdemócrata Partit Laborista Australià (ALP). Actualment, el primer ministre és Michael Gunner de el ALP, despuix d'impondre's en les eleccions de 2016, a on varen guanyar per ampli marge en obtindre 18 representants, mentres que els restants són 2 de el CLP i 5 independents.
En 1998 es va realisar un referèndum fallanc en la finalitat de determinar la constitució del territori com a estat. El vot negatiu en el referèndum va ser inesperat, tant per al govern territorial com el federal, ya que les enquestes mostraven un gran respal per part dels habitants del territori per a constituir-se en estat. No obstant, era potestat del govern federal decidir els térmens en els que un territori es constituïa en estat.
Els térmens oferits al Territori del Nort proponien que este tinguera tres senadors, una sifra molt diferent als dotze de que disponien els estats originals, per la diferència de població del territori respecte als estats existents. També s'ha citat l'enfocament, calificat d'arrogant, del ministre principal del territori, Shane Stone, que havia propost una constitució sancionada per una Assamblea Constituent no elegida. Aixina, els habitants del territori varen rebujar constituir-se en estat en els térmens oferits.
De ser aprovat per mig d'un nou referèndum en un futur no molt lluntà, el nou estat necessitaria un nou topònim, entre els quals, el més popular és Austràlia Septentrional o Austràlia del Nort (en anglés: North Austràlia).
Partits polítics
Cort Suprema del Territori del Nort
Els dos partits polítics històricament dominants en el Territori del Nort són el conservador Country Lliberal Party (Partit Lliberal del Camp) que va governar el Territori de 1974 a 2001, de 2012 a 2016 i des de 2024, i el socialdemócrata Australian Llabor Party (Partit Laborista Australià) que va governar el Territori de 2001 a 2012 i de 2016 a 2024.
Els partits minoritaris que també estan actius en el Territori del Nort inclouen els Northern Territory Greens (Verts del Territori del Nort), el Shooters and Fishers Party (Partit dels Tiradors i Peixcadors) i varis atres. És comú que els polítics independents guanyen eleccions. El control de el CLP va ser una volta tan estricte que un exministre va dir que el CLP tenia una "'herència llegítima de ser el partit que dirigix este lloc'".[12][13] Les eleccions generals del Territori del Nort de 2024 varen vore als NT Greens guanyar un escan en l'Assamblea Llegislativa, en Kat McNamara derrotant a la exjefa de govern Natasha Fyles en l'escan de Nightcliff; açò va marcar la primera volta que els Verts varen entrar en l'Assamblea Llegislativa en l'història del Territori del Nort.[14]
Com a menys partits i candidats competixen en les eleccions generals del Territori del Nort que en les eleccions federals australianes en el Territori del Nort, el CLP, el Laborista i els independents solen tindre una major quota de vots en les eleccions del territori que en les eleccions federals en el Territori del Nort per l'absència de partits minoritaris de dreta com One Nation de Pauline Hanson i al fet de que els Verts no es presenten en tots els escans en les eleccions del territori.
Té una superfície d'1 349 120 km2, que per a efectes comparatius és similar a la de Perú o a la de la província de Quebec.
En el Territori del Nort es troben les formacions rocoses Uluru (Ayers Roc) i Kata Tjuta (The Olgas), llocs sagrats per als aborigen i importants atraccions turístiques, situades dins del parc nacional Uluru-Kata Tjuta. Atres monts importants són el Conner, el Sonder, el Zeil i el Liebig.
Les àrees protegides del Territori del Nort estan compostes per àrees gestionades pels governs del Territori del Nort i d'Austràlia, aixina com per organisacions privades. En total, estes àrees comprenen 335 527quilómetros quadrats, lo que representa el 24.8% de la superfície total del Territori del Nort d'Austràlia.
Riu en el Parc nacional Nitmiluk
La Comissió de Parcs i Vida Selvada del Territori del Nort gestionava 86 "parcs i reserves", 22 dels quals encara no havien segut formalment declarats. La superfície total d'estes àrees era de 50 603 quilómetros quadrats fins a 2018.
En 2016, la jurisdicció del govern australià incloïa dos parcs nacionals en una superfície combinada de 20 444 quilómetros quadrats i 15 Àrees Indígenes Protegides (IPA) que sumaven 260 662 quilómetros quadrats.
Fins a agost de 2016, existien tres àrees protegides privades declarades baix la Llei de Conservació de Parcs i Vida Selvada del Territori, en una superfície total d'1,405 quilómetros quadrats. A finals de 2016, el govern australià també va incloure atres tres àrees protegides privades en el Sistema Nacional de Reserves, en una superfície total d'1,405 quilómetros quadrats.
El Territori del Nort d'Austràlia alberga una àmplia gama d'àrees protegides, cada una en un propòsit de conservació o històric específic. Estes àrees es classifiquen en diferents categories per a reflectir els seus objectius de gestió únics. Les Reserves Costeres, com Casuarina, Channel Point i Shoal Bay, se centren en preservar i protegir l'entorn coster. Són essencials per a conservar els ecosistemes costers i el seu biodiversitat.
Les Àrees de Conservació i els Pactes de Conservació estan dissenyats per a protegir hàbitats naturals i espècies específiques. Les primeres, que inclouen llocs com Adelaide River Foreshore i Daly River (Mt Nancar), estan designades per a la gestió de la conservació. Els segons, com Lake Woods i l'àrea de Newry Station Gouldian Finch, són acorts voluntaris entre els propietaris de terres i el govern per a protegir els valors naturals en propietats privades. Estos acorts són crucials per a crear una ret conectada d'hàbitats protegits.
Parc nacional Watarrka
La categoria més numerosa és la de Reserves de Conservació, que inclou llocs icònics com Karlu Karlu / Devils Marbles i Fogg Dam. Estes reserves es gestionen per a conservar els seus valors naturals i culturals, ya siguen formacions geològiques úniques, hàbitats importants per a la vida selvada o llocs d'importància cultural. De manera similar, les Reserves Històriques estan dedicades a preservar llocs d'importància històrica, com l'Estació de Telégrafs d'Alice Springs i Attack Creek, que commemoren events i ubicacions clau del passat de la regió.
Atres tipos d'àrees protegides complixen funcions més especialisades. Les Reserves de Caça, com Howard Springs, estan designades per a la caça recreativa baix regulacions específiques. Els Parcs Marins, com Arafura i Wessel, protegixen els ecosistemes marins i la seua biodiversitat. Els Parcs Naturals, que inclouen Berry Springs i Cutta Cutta Caves, es gestionen per a conservar la naturalea a l'hora que oferixen oportunitats per a la recreació i l'educació pública. Ademés, les Àrees Protegides com Ilparpa Swamp Wildlife i l'Estació d'Investigació Geològica / Geofísica Conjunta s'han establit en fins científics o ecològics específics.
El Territori del Nort també inclou vàries Àrees Indígenes Protegides (IPAs), com Angas Downs i Warddeken. Estes són terres i mars dedicats voluntàriament pels pobles indígenes al Sistema Nacional de Reserves, a on els propietaris tradicionals gestionen les seues terres per a protegir els seus valors culturals i naturals. Estes àrees són gestionades per grups indígenes que utilisen el coneiximent tradicional junt en les pràctiques de conservació modernes, lo que representa una contribució significativa als esforços de conservació d'Austràlia.
Parcs nacionals
En Territori del Nort es troben els següents parcs nacionals:
L'extrem nort, que inclou Darwin, té un clima tropical en alta humitat i dos estacions: la humida (d'octubre a abril) i la seca (de maig a setembre). Durant l'estació seca, casi tots els dies són càlits i solejats, i la humitat mija per la vesprada ronda el 30 %. Entre maig i setembre plou molt poc. En els mesos més frets, juny i juliol, la temperatura mínima diària pot baixar fins als 14 °C (57 °F), pero rara volta és inferior a eixa sifra, i mai s'han registrat gelades.
L'estació humida està associada a ciclons tropicals i pluges monsòniques. La major part de les precipitacions es produïxen entre decembre i març (l'estiu de l'hemisferi sur), quan són freqüents les tormentes elèctriques i la humitat relativa per la vesprada supera el 70 % durant els mesos més plujosos. En promig, en el nort cauen més de 1570 mm (62 polzades) de pluja. Les precipitacions són més abundants en les zones costeres del noroest, a on la mija oscila entre 1800 i 2100 mm (71 i 83 polzades).
La regió central és el centre desértico del país, que inclou Alice Springs i Uluru (Ayers Roc), i és semiárida, en poques precipitacions durant els mesos més calorosos, d'octubre a març. Les estacions són més marcades en el centre d'Austràlia, en estius molt calorosos i hiverns frescs. Es registren gelades vàries voltes a l'any. La regió rep menys de 250 mm (9,8 polzades) de pluja a l'any.
La temperatura més alta registrada en el territori va ser de 48,3 °C (118,9 °F) en Finke l'1 i 2 de giner de 1960. La temperatura més baixa va ser de −7,5 °C (18,5 °F) en Alice Springs el 17 de juliol de 1976. [42]
El Territori del Nort d'Austràlia presenta una geologia notablement diversa i antiga, que comprén des de roques arcaiques fins a formacions fanerozoicas. En la seua part central es troben blocs com el Cratón de Arunta, compost per roques metamòrfiques de grau anfibolito i granit, i el Bloc Musgrave, en gneises granulíticos i intrusions ígneas. Estes estructures formen part d'una ret de cinturons orogénicos del Proterozoico que travessen la regió, testimoni d'antics processos tectónicos que varen molejar el continent. La corfa continental en esta zona té una gruixa promig de 38 km i està composta majoritàriament per granit i gneises arcaics i proterozoicos.
Ademés, el Territori del Nort està cobert en gran part per conques sedimentarias fanerozoicas, que alcancen fins a 7 km de gruixa. Estes conques han segut molejades per processos erosivos eòlics i fluvials, donant lloc a extensos sistemes de dunes, llac salinos i drenages efímers. L'evolució geològica del territori reflectix el creiximent d'Austràlia d'oest a est, en les roques més antigues en l'oest i les més jóvens en l'est. Esta complexa història geològica ha contribuït a la riquea mineral de l'àrea, fent del Territori del Nort una regió clau per a l'exploració geològica i minera en Austràlia[43]
Els jaciments fòssils de Alcoota[44] són un important Lagerstättepaleontológico ubicat en el Territori del Nort d'Austràlia, específicament en l'estació Alcoota, en la localitat de Anmatjere, a uns 115 quilómetros al noreste d'Alice Springs, en la regió del centre d'Austràlia. Es destaquen per la presència de fòssils de vertebrats del Mioceno, rars i ben conservats, que oferixen valiosa evidència sobre l'evolució de la fauna i el clima del Territori del Nort. Ademés, els jaciments de Alcoota tenen gran rellevància com a lloc d'investigació i ensenyança per a estudiants de paleontologia.
El depòsit de Alcoota consistix en una série de llac interconectados de forma intermitent dins d'una gran conca. L'evidència sugerix que la concentració de fòssils es deu a un fenomen conegut com “anclaje al pou d'aigua”: durant els periodos secs, els animals es congregaven en l'àrea immediata d'un llac alimentat per manantiales que es reduïa constantment, lo que provocava la mort de molts d'ells. Les fauna fòssils de Alcoota i Bullock Creek aporten proves de que el procés de aridificació ya estava en marcha en el nort d'Austràlia durant el periodo geològic del Mioceno mig.
l'Orogènia d'Alice Springs va ser un important episodi tectónico intraplaca (formació de montanyes)[45] en el centre d'Austràlia, responsable de la creació d'una série de grans cordilleres. La deformació associada a este event va provocar l'inclinament vertical de les capes de arenisca de l'icònic Uluru/Ayers Roc. Esta orogènia va ser un procés prolongat que va començar fa aproximadament 450 millons d'anys i va concloure fa uns 300 millons d'anys,[46] implicant menys de 100 km d'acurtada distribuïda.[47] Es va centrar en una zona que anteriorment havia segut una conca sedimentaria marina, i va consistir en l'alçament per espente de roques metamòrfiques i ígneas subjacents d'edat proterozoica.
L'orogènia va començar en l'Ordovícico tardà, va continuar durant el Silúrico i el Devónico, i per al Carbonífero ya havia plegat els depòsits sedimentarios de les conques centrals australianes, donant lloc al terreny montanyós de la regió de MacDonnell Ranges. Hui en dia solament s'observen els restants erosionats d'eixes antigues montanyes. Abans d'este event, les conques sedimentarias de Amadeus, Georgina, Wiso i Ngalia estaven conectades; l'orogènia d'Alice Springs va expondre el núcleu Arunta per mig d'espentes dirigits principalment cap al sur. L'erosió del cinturó montanyós en ascens va donar lloc a la deposición de sediment grossos en la zona de antepaís, que es varen incorporar als restants de les antigues conques, formant les actuals conques de Amadeus, Georgina i Ngalia.
Dos grans blocs corticales dominen el centre d'Austràlia: el Bloc Arunta (del Paleoproterozoico al Mesoproterozoico) i el Bloc Musgrave (Mesoproterozoico), que hui separen les conques de Officer, Amadeus, Ngalia i Georgina. Esta regió ha experimentat dos events orogénicos intraplaca en acurtada significativa en direcció nort-sur: l'Orogènia de Petermann (del Neoproterozoico tardà al Cámbrico primerenc) i l'Orogènia d'Alice Springs (del Devónico al Carbonífero). El patró de reactivació de falles durant estos events reflectix el patró de subsidencia en les conques suprayacentes. Durant l'Orogènia d'Alice Springs, es varen reactivar les falles més profundes, inclús aquelles que havien permaneixcut inactives durant l'Orogènia de Petermann. Açò indica que la mera presència de falles preexistentes no basta per a localisar la deformació. La correspondència entre la reactivació de falles en el basamento i els patrons de subsidencia sugerix un víncul entre la sedimentació espessa i el carpiment prolongat de la litosfera, compatible també en els efectes tèrmics d'una grossa manta sedimentaria.[48]
Ya que abdós events varen implicar una acurtada nort-sur significatiu, es considera que la deformació va respondre a un camp d'esforços regional en orientació similar. Els efectes combinats d'abdós orogènia varen provocar l'emergència dels blocs Musgrave i Arunta des de baix de la conca intracratònica centraliana, que hui està representada per les conques de Officer, Amadeus, Ngalia i Georgina.[49]
La Conca de Amadeus[50] és una gran conca sedimentaria intracratónica[51] (170,000 km²) ubicada en el centre d'Austràlia,[52][53] que es troba principalment en el sur del Territori del Nort, encara que s'estén fins a l'estat d'Austràlia Occidental.
La conca rep el seu nom del Llac Amadeus, situat dins d'ella. Es varen depositar localment fins a 14 km de roques sedimentarias marines i no marines des del Neoproterozoico fins al Paleozoico tardà.
Junt en atres conques sedimentarias propenques d'edat similar (Conca Officer, Conca Georgina, Conca Ngalia), es creu que la Conca de Amadeus va formar part de l'hipotètica Supercuenca Centraliana.
La conca va ser deformada localment durant l'Orogènia Petermann (Neoproterozoico tardà — Cámbrico), i de manera més extensa durant l'Orogènia d'Alice Springs en el Paleozoico, events que varen fragmentar l'antiga Supercuenca Centraliana.
La conca ha estat per damunt del nivell de l'aigua durant els últims 50 millons d'anys, coincidint en la formació de la costa moderna d'Austràlia del Sur i Austràlia Occidental.
La Conca de Amadeus alberga el jaciment petrolífer actiu de Mereenie, prop del Canó dels Reis, i el camp de gas de Palm Valley, prop de Hermannsburg, que suministren la major part dels recursos energètics al Territori del Nort.
La major part del gas fluïx a través del Gasoducte Amadeus cap a Darwin, mentres que el petròleu es bombeja a Alice Springs i després es transporta a Adelaida per al seu refinación
Demografia
La major part de la població es troba concentrada al voltant de l'autopista Stuart, que unix Darwin en el sur d'Austràlia. El restant de la població habita en chicotets assentaments dispersos per tot el territori.
Darwin des del East Point.
A finals del 2006 el Territori del Nort va registrar una població de 212 600 habitants,[54] coneguts com territorians, presentant un aument de l'1,8 % des del 2001. La seua població correspon a l'1 % del total nacional. A finals de 2008 es calcula que va tindre 221 100 habitants, per a un creiximent del 2,2 %, el segon major del país junt a Queensland i despuix d'Austràlia Occidental, que va créixer un 2,4 %. No obstant, la seua densitat és bajísima, a penes 0.6 hab./km².
La seua població és la més jove del país, registrant el major percentage d'habitants baix els 15 anys i el menor per damunt dels 65. El seu promig d'edat és de 30,3 anys, casi sis menys que la mija nacional. També té la major taxa de natalitat, lo que possibilita que siga la zona del país en un major aument anual de població.
Conta en més de cent nacionalitats i més de cinquanta organisacions que representen grups ètnics.[55] De la seua població, el 68,4 % és d'orige europeu, provenint principalment de ancestros anglesos, irlandesos, escocesos, i en menor mida alemans i italians. Els aborigen australians constituïxen el 32,5 % de la població. Una minoria important és la chinenca, que representa prop del 2 %, i encara existix una minoria timoresa composta per refugiats que varen fugir de Timor Oriental durant l'ocupació indonèsia d'este país.
Als aborigen australians pertany el 49 % de la terra, pero la seua expectativa de vida és menor que la del promig del Territori i d'Austràlia, ya que fallixen uns 11 anys abans que l'australià promig. Dins de les comunitats d'aborigen, es troben els pitjantjatjara prop d'Uluru, els arrernte prop d'Alice Springs, els luritja entre els anteriors, més al nort els warlpiri, i els yolngu, en la zona oriental de la Terra de Arnhem.
Segons el cens 2006 el 13.8 % de la població va nàixer en ultramar.[56] El 2.6 % dels territorials varen nàixer en Anglaterra, l'1.7 % en Nova Zelanda, l'1 % en les Filipines, el 0.6 % en els EUA i el 0.5 % en Timor Oriental.
El 54 % dels territorians viu en la capital, Darwin, situada en el Top End. En àrea metropolitana i en la propenca Palmerston, viuen prop de 121 000 persones. Menys del 50 % de la seua població viu en àrees rurals.
Catedral catòlica de Santa María Estrela de la Mar en Darwin
En el cens de 2021, el 57,3 % de la població parlava solament anglés en casa. Els atres idiomes més parlats en casa eren el kriol (2,2 %), el djambarrpuyngu (1,7 %), el grec (1,4 %) i el nepalí (1,3 %).[58][59]
En el Territori del Nort es parlen més de 100 llengües i dialectes aborigen,[60] ademés de l'anglés, que és el més comú en ciutats com Darwin o Alice Springs. Les principals llengües indígenes que es parlen en el Territori del Nort són el murrinh-patha i el ngangikurrungurr en el noroest, al voltant de Wadeye; el warlpiri i el warumungu en el centre, al voltant de Tennant Creek; el arrernte al voltant d'Alice Springs; el pintupi-luritja en el surest; el pitjantjatjara en el sur, prop de Uluru / Ayers Roc, el yolngu matha en l'extrem nort de la Terra de Arnhem (a on el dialecte djambarrpuyngu del dhuwal es considera una llengua franca), i el burarra, el maung, el iwaidja i el kunwinjku en el centre-nort i en l'illa Croker i les illes Goulburn. El tiwi es parla en l'illa Melville i en l'illa Bathurst.[61] La lliteratura en moltes d'estes llengües està disponible en l'Archiu Viu de Llengües Aborigen.
Religió
El 53,6 % dels territorians és cristià. El grup majoritari són els catòlics, en el 20,3 % del total, seguits pels anglicàs en el 12,7 %, els membres de l'Iglésia Unificada en el 7 % i els luteranos en el 3,6 %. El budisme és la principal religió entre les no cristianes, en l'1,4 % de fidels, seguit pel islam en el 0,5 % i l'hinduisme en el 0,2 %. Prop del 22 % afirma no tindre religió.[62]
Més d'una quarta part del població del Territori del Nort està constituïda per aborigen australians, lo que constituïx una població major que en cap atre estat o territori d'Austràlia. No obstant, l'esperança de vida dels aborigen australians és menor que la dels europeus del Territori. Esta estadística és similar a la del restant d'Austràlia i una causa de vergonya per a molts australians. Existixen vàries comunitats aborigen, sobretot pitjantjatjara, luritja, warlpiri i yolngu.
La Llei dels Drets de Propietat de la Terra Aborigen de 1976 (Aboriginal Land Rights (Northern Territory) Act 1976), aprovada durant el govern de Malcolm Fraser, va establir els fonaments per a que els aborigen del Territori pogueren, per primera volta en l'història de l'Austràlia posterior a la seua colonisació pels europeus, reclamar drets de propietat sobre el territori basats en la seua ocupació tradicional. Esta llei va permetre que els títuls de propietat de la majoria de les terres de les reserves aborigen anaren transferides a estos, aixina com l'oportunitat de reclamar la propietat comunitària sobre atres terrenys que no anaren posseïts, arrendats o sent usats per ningú més.
Els Consells de la Terra (Land Councils) són els òrguens representatius als que la llei conferix autoritat llegal. També assumixen responsabilitats tal com establix la Llei dels Títuls de Propietat Natius de 1993 (Native Title Act 1993) i la Llei de les Terres de Pastures de 1992 (Pastoral Land Act 1992). En el Territori existixen en quatre Consells:
El Consell de la Terra Central es troba en la mitat sur del Territori. Cobrix 771.747 km² d'àrees remotes, accidentades i a sovint inaccessible. Existixen uns 18.000 aborigen d'uns quinze grups llingüístics diferents en Austràlia Central.
El Consell de la Terra Septentrional comprenent el Top End.
L'educació escolar en el Territori del Nort consta de sis anys d'ensenyança primària, inclós un any de transició, tres anys d'ensenyança mija i tres anys d'ensenyança secundària. A principis de 2007, el Territori del Nort va introduir l'ensenyança mija per als cursos 7.º a 9.º i l'ensenyança secundària per als cursos 10.º a 12.º. Els chiquets del Territori del Nort solen escomençar l'escola als cinc anys. En terminar l'ensenyança secundària, els alumnes obtenen el Certificat d'Educació i Formació del Territori del Nort (NTCET). Els alumnes que completen en èxit la seua educació secundària també reben una puntuació d'accés a l'educació terciaria, o puntuació ATAR, que determina la seua admissió en l'universitat.
Les escoles del Territori del Nort són de finançació pública o privada. Les escoles públiques, també conegudes com a escoles estatals o governamentals, estan finançades i gestionades directament pel Departament d'Educació. Les escoles privades de pagament inclouen escoles gestionades per l'Iglésia Catòlica i escoles independents, algunes d'elles d'èlit similars a les escoles públiques angleses. Algunes escoles independents del Territori del Nort estan afiliades a les iglésies protestant, luterana, anglicana, ortodox grega o adventista del sèptim dia, pero també hi ha escoles no religioses i una escola indígena.
En 2009, el Territori del Nort contava en 151 escoles públiques, 15 escoles catòliques i 21 escoles independents. Hi havia 39 492 alumnes matriculats en escoles de tot el territori, 29 175 en escoles públiques i 9882 en escoles independents. El Territori del Nort conta en uns 4000 professors a temps complet.
El Territori del Nort conta en una universitat que va obrir les seues portes en 1989 en el nom d'Universitat del Territori del Nort.[63] Ara rebatejada com a Universitat Charles Darwin, tenia uns 19 000 estudiants matriculats: uns 5500 estudiants d'educació superior i uns 13 500 estudiants en cursos de formació professional (VET). La primera institució terciaria del territori va ser l'Institut Batchelor d'Educació Terciaria Indígena, creat a mitan de la década de 1960.
Library & Archives NT és la biblioteca pública d'investigació i organisació archivística del Territori del Nort i recolza el desenroll dels servicis bibliotecaris en tot el territori per mig del respal a les biblioteques públiques.[64][65] Library & Archives NT es va crear en 2019 despuix de la fusió del Servici d'Archius del Territori del Nort i la Biblioteca del Territori del Nort.[66]
Els Archius Nacionals d'Austràlia també tenen un depòsit en Darwin, que es troba junt al depòsit de Library & Archives NT en el Centre d'Archius del Territori del Nort.[67]
Economia
Entre 2003 i 2006, el producte intern brut (PIB) va passar de $8 670 a $11 476 millons, en un creiximent del 32,4 %. Entre 2006 i 2007, va créixer a un ritme anual del 5,5 %.[68] El seu PIB per càpita, de $72 496, és major que el de qualsevol atre estat o territori australià, aixina com major que el PIB nacional, de $54 606. Les seues importacions són de l'orde de $2 887,8 millons.
Mineria
Mina d'urani de Ranger.
L'economia del Territori es basa en la mineria de combustible, entre ells petròleu i urani, una activitat que registra $2500 millons, és dir el 26 % del PIB del Territori (la mija nacional és del 7 %).[69]
Gràcies al petròleu i al gas, les exportacions del Territori varen aumentar un 19 % entre 2005 i 2006. Les principals exportacions han segut en efecte la maquinària i l'equipament de construcció (58,4 %) aixina petròleu, carbó, químics i maquinària d'extracció i de producció d'eixos materials (17 %).[70]
El turisme és una de les majors indústries del territori, en destins internacionals com Uluru i Kakadu. Les plages de Darwin són molt visitades tot l'any, sobretot durant els mesos d'hivern. Entre 2005 i 2006, el Territori va ser visitat per 1,38 millons de persones, en un total de 9,2 millons de nits d'hotel i un gast de prop de $1 500 millons. L'eslògan oficial del Territori és "You'll Never Never Know if you Never Never Go" (Mai sabràs si no vas mai jamai).
El Territori del Nort (NT) conta en una ret de carreteres asfaltades interconectadas, que inclou dos autopistes nacionals. Estes carreteres ho unixen en els estats veïns i conecten els principals centres de població del territori, aixina com atres punts importants com Uluru (Ayers Roc), els parcs nacionals de Kakadu i Litchfield. l'autopista Stuart,[74][75] coneguda anteriorment com "The Track",[76][77]recorre el territori de nort a sur, conectant Darwin i Alice Springs en Adelaida. Algunes de les carreteres asfaltades tenen un sol carril de bitumen. Molts camins sense asfaltar (de terra) unixen els assentaments més remots.
El cansanci provocat per la conducció a llarga distància i els perills inherents als camins de terra, la fauna salvage, els creus d'aigua i les condicions meteorològiques extremes, han dut al Govern del Territori del Nort a llançar campanyes de seguritat vial en anglés i en vàries llengües aborigen. Un dels objectius principals ha segut persuadir a la gent per a que conduïxca a la velocitat adequada segons les condicions de la carretera.[78][79]
Vista aérea del pont sobre el riu Elizabeth, a 17 km al sur de Darwin, Territori del Nort
A partir de 2021, el llímit de velocitat en les zones urbanisades del Territori del Nort era de 60 quilómetros per hora, a menos que la localitat haguera establit un llímit predeterminat inferior; moltes havien optat per 50 km/h o menys. Fòra de la majoria de les zones urbanisades, el llímit de velocitat predeterminat era de 110 km/h, a menos que una senyal de llímit de velocitat indicara lo contrari. Per la naturalea de la topografia i a la bajísima densitat de població, alguns trams de les autopistes de Arnhem, Barkly, Stuart i Victoria tenen una velocitat màxima de 130 km/h.[80]
En 2004, es va inaugurar un ferrocarril d'ample de via estàndar entre Alice Springs i Darwin, completant aixina el corredor ferroviari de Adelaida a Darwin i fent realitat el somi d'un ferrocarril transcontinental iniciat en 1878 en el Ferrocarril d'Austràlia Central des del sur i el Ferrocarril d'Austràlia del Nort des del nort. No obstant, existia un tram de més de 800 km (500 milles) entre Alice Springs i Birdum que encara no s'havia unit quan l'antic ferrocarril de via estreta de 1067 mm (3 peus i 6 polzades) es va tancar en 1976.[81] La llínea transporta trens de mercaderies ràpits i un tren de passagers: The Ghan, un tren de turisme experiencial que va de Darwin a Adelaida, i es deté en el Territori del Nort en Katherine, Tennant Creek, Alice Springs i Kulgera.
l'Aeroport Internacional de Darwin és el principal aeroport nacional i internacional del territori. Varis aeroports més chicotets es troben dispersos per tot el territori i són atesos per aerollínies més menudes, com l'Aeroport d'Alice Springs, l'Aeroport de Ayers Roc, l'Aeroport de Katherine i l'Aeroport de Tennant Creek.
El Territori del Nort alberga vàries institucions culturals d'importància nacional.
Estes inclouen el Centre d'Art Araluen (Araluen Art Centre)[82] i el Museu d'Austràlia Central, dins del Recint Cultural Araluen (Araluen Cultural Precinct)[83] Situat en Alice Springs, este recint de 9 hectàrees reunix les principals institucions culturals d'Austràlia Central. El Centre d'Art Araluen presenta exposicions d'art contemporàneu, especialment d'artistes aborigen del desert occidental, i alberga l'event anual Desert Mob. El Museu d'Austràlia Central, actualment tancat per renovació, oferia exposicions sobre geologia, paleontologia i l'història natural de la regió
l'Orquesta Simfònica de Darwin (The Darwin Symphony Orchestra)[84][85] Fundada en 1989, esta orquesta comunitària en més de 90 músics realisa concerts en tot el Territori del Nort, des de Darwin fins a comunitats remotes com Groote Eylandt i Nhulunbuy. Ha colaborat en artistes reconeguts i és celebrada pel seu enfocament inclusivo i educatiu.
El Museu i Galeria d'Art del Territori del Nort (Museum and Art Gallery of the Northern Territory,[86][87] MAGNT) Ubicat en Darwin, MAGNT és la principal organisació cultural del territori. Presenta coleccions d'art, història natural, cultura aborigen i patrimoni marítim. És sèu del prestigiós Premi Telstra d'Art Aborigen i dels Isleños del Estret de Torres, el més important del seu tipo en Austràlia.
La Biblioteca i Archius del Territori del Nort (Library & Archives NT)[88] Esta institució combina la biblioteca estatal i l'archiu històric del territori. En sèus en Darwin i Alice Springs, conserva més de 100,000 llibres i documents, incloent registres governamentals, coleccions orals i materials donados per comunitats indígenes. Organisa premis lliteraris i events històrics que celebren la diversitat cultural del Territori del Nort.
El Centre d'Investigació Strehlow (The Strehlow Research Centre)[89] Part del Museu d'Austràlia Central, este centre gestiona una de les coleccions més importants sobre la vida ceremonial indígena en Austràlia. Fundat en honor a l'antropòlec T.G.H. Strehlow, conserva objectes sagrats, gravacions, películes i documents relacionats en les cultures aborigen d'Austràlia Central. L'accés està regulat per protocols culturals i pot requerir autorisació de custodios tradicionals
Mijos de Comunicació
El Territori del Nort solament conta en un tabloide diari, el Northern Territory News[90] (o NT News), propietat de News Corporation. El seu periòdic germà, The Sunday Territorian,[91] és l'únic tabloide dominical del territori.
El Centralian Advocate[92] es distribuïx dos voltes per semana en la regió d'Alice Springs. També hi ha cinc periòdics comunitaris semanals. El territori rep el diari nacional The Australian, i en Darwin també es poden conseguir el The Sydney Morning Herald, el The Age i el Guardian Weekly. El periòdic de Katherine és el Katherine Claves.
Existix una publicació per a la comunitat LGBT, la revista QNews Magazine, que s'edita en Darwin i Alice Springs.[93]
L'àrea metropolitana de Darwin té cinc cadenes de televisió en obert: ABC Northern Territory (ABD), SBS Northern Territory (SBS), Southern Cross Seven (TND), afiliada a la Seven Network, Nine Network Darwin (NTD) i Tingues Darwin (o Darwin Digital Television) (DTD), afiliada a la Network Tingues.
Darwin també conta en quatre cadenes de televisió de difusió restringida: First Nations TV, Darwin TV, First Nations Tourism TV i Business TV.
El restant del Territori del Nort dispon d'una varietat de cadenes similar: ABC Northern Territory (ABD), SBS Northern Territory (SBS), Seven Central (QQQ), afiliada a la Seven Network, Imparja (IMP), afiliada a la Nine Network, i Tingues Central (o Central Digital Television) (CDT), afiliada a la Network Tingues.
En les zones més remotes, la televisió sol rebre's a través del servici per satèlit Viewer Access Satellite Television. Este servici retransmet els mateixos canals que les àrees regionals, ademés d'alguns servicis de difusió restringida adicionals, com Indigenous Community Television i Westlink.
Darwin conta en una varietat d'estacions de ràdio que transmeten en freqüències tant de AM com de FM, oferint opcions per a tots els gusts. L'emissora pública nacional, ABC, té una forta presència en vàries estacions. ABC Radi Darwin[94] (105.7 FM) és la principal, enfocada en notícies locals i programes d'actualitat per a la regió. Per a els qui busquen contingut més divers, ABC Radi National (657 AM) oferix programes de debat, cultura i notícies a profunditat.
Els amants de la música també tenen opcions. ABC Classic FM (107.3 FM) està dedicada a la música clàssica, mentres que Triple J (103.3 FM) s'especialisa en música contemporànea i alternativa, atraent a un públic més jove. Per a mantindre's al dia en els events nacionals i internacionals, ABC News Ràdio (102.5 FM) oferix bolletins informatius continus.
En l'àmbit comercial, dos estacions dominen el panorama: Hot 100 FM (8HOT) i Mix 104.9 (8MIX). Abdós competixen per l'audiència en una mescla de música popular, èxits actuals i programes d'entreteniment.
Per últim, les estacions comunitàries juguen un paper vital en la regió. 104.1 Territory FM (8TOP) és una de les més populars, coneguda per la seua música variada i programes locals. 94.5 Radi Larrakia (8KNB) se centra en servir a les comunitats aborigen, oferint una plataforma per a la cultura, la música i les notícies indígenes.
En el Territori del Nort d'Austràlia es practiquen diversos deports. Events com el Borroloola Bushmans Rodege and Campdraft Carnival, el Katherine Show & Rodege i el Noonamah Tavern Rodege atrauen a molts aficionats. En esta regió, la participació deportiva és molt alta, i molts residents es dediquen a diferents disciplines, des de deports rurals tradicionals fins als més populars a nivell nacional. La diversitat d'events reflectix la mescla de cultures i tradicions que existixen en el Territori del Nort, oferint entreteniment para tots els gusts.
El fútbol de regles australianes és el deport més popular en el Territori, especialment entre les comunitats indígenes de Darwin, Alice Springs i les Illes Tiwi. En 2017, el 18 % dels habitants del Territori del Nort participaven en este deport, la taxa de participació més alta d'Austràlia i la segona a nivell mundial. Este deport també produïx la major cantitat de jugadors professionals per càpita per a la Australian Football League (AFL) en comparació a qualsevol atre estat o territori australià.
El Territori del Nort conta en varis equips representatius, com els Aboriginal All-Stars. Els Flying Bumerangs també representen a Austràlia a nivell internacional. L'equip professional, el Northern Territory Football Club (NT Thunder), es va formar en 2008 i va competir en el NEAFL. En 2021, es va presentar una proposta per a que un equip del Territori del Nort s'una a la lliga nacional, la Australian Football League (AFL), lo que es considera per a l'any 2030 aproximadament.
Des del debut de Reuben Cooper en 1969, un gran número de jugadors del Territori ha participat en la AFL. Andrew Mcleod, del Saló de la Fama del Fútbol Australià, és considerat un dels jugadors més exitosos naixcuts i criats en la regió. Nathan Buckley és l'únic natiu del Territori en guanyar la prestigiosa Medalla Brownlow. Shaun Burgoyne, naixcut en Darwin, ostenta els récorts de la AFL de més partits (407) i gols (302). Burgoyne i Cyril Rioli han guanyat 4 campeonats de la AFL, més que qualsevol atre jugador de la regió.
El béisbol és un atre deport important en la regió, administrat per Baseball NT. Es practica en Darwin, Alice Springs i Katherine. En Darwin, els quatre clubs principals són Nightcliff Tigers, Palmerston Reds, Pints i Tracy Village Rebels. El béisbol en Darwin és un deport de temporada seca, jugat entre abril i setembre. En Alice Springs hi ha cinc equips: Bulls, Cubs, Demons, Panther i Redbacks.
El bàsquet en el Territori del Nort està gestionat per Basketball Northern Territory (BNT). La Darwin Basketball Association (DBA) és l'associació més important. En 2022, els Darwin Salties varen debutar en la competència NBL1 North, convertint a la NBL1 en la primera lliga deportiva australiana en clubs en tots els estats i territoris. No obstant, el club es va dissoldre en 2024 per problemes financers, mostrant els desafius que enfronten els equips deportius en la regió.
Atres deports també són populars. Boxeig NT és l'organisme que rig el boxeig amateur, afiliat a Boxing Austràlia. Judo NT afilia a quatre clubs de judo, i la Federació Australiana de Kàrate conta en dos clubs en la regió. La Federació Australiana de Lluita de Braços organisa el Campeonat del Territori del Nort. El ciclisme, críquet, hockey sobre herba i gòlf són administrats per les seues respectives organisacions en el territori, en el Darwin Cycling Club establit en 1955 i el Darwin Hockey Association en 1948.
l'automovilisme té una forta presència en el Territori. Darwin alberga anualment el Darwin Triple Crown, un event del Campeonat Supercars, atraent a mils d'aficionats al Hidden Valley Raceway. Este complex també conta en una pista d'arrastre i un circuit de terra. En el sur, se celebra la Finke Desert Race, la carrera tot-terreny més gran d'Austràlia, que es porta a terme en un circuit llarc que passa per l'assentament de Aputula.
Netball Northern Territory administra el netball, i l'equip Territory Storm representa a la regió en la Australian Netball League. El rugby league és administrat per la Northern Territory Rugby League i té la taxa de participació per càpita més alta de qualsevol atre organisme deportiu en Austràlia. La National Rugby League ha organisat clíniques i partits de pretemporada en la regió. Les competències locals es basen en Darwin, Alice Springs, Katherine i Gove.
Una Carrera de Camellos (Camel Cup) en el Territori del Nort
El rugby union és administrat per la Northern Territory Rugby Union. Les competències de clubs es donen en Darwin, Alice Springs i Katherine. En Darwin, hi ha equips femenins i competències jovenils. Nhulunbuy també té una competència de rugby jovenil. Cada giner, Darwin alberga el torneig Darwin Hottest Sevens, un dels tornejos de rugby sevens més rics de l'Hemisferi Sur, en equips d'Austràlia, Nova Zelanda, Papúa Nueva Guinea i atres països.
Football Northern Territory és l'orgue de govern del fútbol (soccer localment) en el Territori. La regió està dividida en tres zones, cada una en el seu propi consell que administra les lligues i copes locals. El Darwin Football Stadium es va inaugurar en 2007 i ha segut sèu de varis partits professionals, incloent amistosos de la A-League i un partit de copa entre el Adelaide United i el Darwin Olympic en 2015. El club més exitós d'Alice Springs és l'Alice Springs Celtic FC.
Crim
La delinqüència en el Territori del Nort està gestionada per la Policia del Territori del Nort (forces de l'orde), el Departament del Fiscal General i de Justícia del govern territorial (tribunals i presons per a adults), i Territory Families (justícia jovenil i centres de detenció per a jóvens).
Les sifres mostren que, durant els dèu anys previs a 2015, el Territori del Nort (NT) va tindre una taxa per càpita d'homicidis i assessinats consistentemente més alta que la d'atres estats i territoris australians, ademés d'un alt nivell d'agressions. La majoria dels assessinats i agressions estaven relacionats en la violència domèstica, i la majoria d'estos casos estaven vinculats al consum d'alcohol. El NT també té la població més baixa i el major nivell de desventaja social entre els estats i territoris.
La delinqüència és més freqüent en Alice Springs, Katherine i Tennant Creek que en Darwin i Palmerston, a pesar de que estes dos últimes són, respectivament, la primera i segona ciutats més poblades del Territori del Nort. Alice Springs i Tennant Creek han segut classificades entre els llocs més perillosos del món per a viure.[95][96]
La Policia del Territori del Nort és responsable de les funcions policials, el Departament del Fiscal General i de Justícia supervisa els tribunals i les presons, i Territory Families administra la justícia jovenil i els centres de detenció per a jóvens en tot el territori.
Les persones aborigen estan representades de manera desproporcionada tant com perpetradores com a víctimes, i moltes de les víctimes són dònes.[97]
Les senyes recopilades durant els dèu anys previs a 2015 pel Programa Nacional de Monitoreo d'Homicidis de l'Institut Australià de Criminologia varen mostrar que el Territori del Nort va tindre una taxa per càpita d'assessinats i homicidis consistentemente més alta que atres estats i territoris australians. La majoria dels homicidis i agressions estaven relacionats en la violència domèstica, i la majoria d'estos casos estaven vinculats al consum d'alcohol.[98]
En setembre de 2016, el nivell de violència domèstica en les comunitats aborigen de el NT va ser descrit com “fòra de control” pel forense del Territori del Nort, Greg Cavanagh. Més de la mitat dels homicidis i agressions estaven relacionats en la violència domèstica, i la gran majoria de les víctimes eren dònes aborigen. Cavanagh va recomanar noves lleis per a identificar i monitorear als reincidents; l'us de cambres corporals per part de la policia, les gravacions de la qual pogueren utilisar-se com a prova per a evitar que les víctimes tingueren que comparéixer en els tribunals; restriccions en el suministrament d'alcohol; i atres estratègies.[99]
El NT també té la població més baixa entre els estats i territoris australians, en 245,800 habitants en decembre de 2018, molts dels quals viuen en zones molt remotes.[100] Ademés, presenta el major nivell de desventaja social i la major proporció de població aborigen, en al voltant del 30 % en 2016.[101] Gran part de la població està concentrada en Darwin (148,564), mentres que 98,763 persones estan distribuïdes en el restant del territori (sifres de 2018).[102]
l'auditoriaNorthern Territory Safe Streets Audit de 2014, realisada per l'Institut Australià de Criminologia i l'Institut del Nort de l'Universitat Charles Darwin, va presentar troballes d'investigacions prèvies i resultats obtinguts de grups focals. “Els factors que poden contribuir a nivells elevats de por en el Territori del Nort inclouen un major risc de victimisació per delictes violents i contra la propietat, percepcions de que la delinqüència és més freqüent i greu de lo que realment és, nivells baixos de confiança en la policia i l'impacte de la cobertura mediàtica sensacionalista.”
L'auditoria va analisar artículs publicats en Centralian Advocate, NT News i Sunday Territorian durant les primeres semanes de maig de 2010, 2011 i 2012, i va revelar que entre el 6 % i el 10 % de la cobertura informativa es dedicava a la delinqüència. Els delictes violents, especialment la violència sexual, estaven sobrerrepresentados en comparació a atres tipos de delictes. Encara que normalment no s'identificava l'etnicidad de víctimes i agressors, els delictes que involucraven a agressors indígenes i víctimes no indígenes rebien major cobertura que atres delictes durant les semanes estudiades.
No obstant, l'informe va senyalar que les estratègies per a reduir la por no eren tan eficaces com aquelles dirigides a abordar la delinqüència real. En destacar l'evidència de “punts crítics” de delinqüència, l'alta incidència de violència domèstica i la seua correlació en l'alcohol, es va concloure que “és necessari implementar estratègies de reducció de la delinqüència basades en evidència, que aborden tant els punts crítics aguts com els crònics, aixina com estratègies que puguen reduir el consum d'alcohol i els danys relacionats, disminuir la sobrerrepresentación de persones indígenes com a víctimes i agressors de delictes violents, i respondre a les altes taxes de violència domèstica”.
↑Territory, Parks and Wildlife Service of the Northern (2011).Finke Gorge National Park Draft Joint Management Pla (en en), Department of Natural Resources, Environment, The Arts and Sport. ISBN 978-1-921519-97-0.
9––37.doi:10.5962/p.264298.Consultat el 2025-09-02.
↑«Site Details». www.ntlis.nt.gov.au. Consultat el 2025-09-02.
↑Wells AT, Formen DJ, Ranford LC, Cook PJ (1970). "Geology of the Amadeus Basin, Central Austràlia". Bureau of Mineral Resources, Austràlia, Bulletin 100.
267.ISSN 1326-4966.doi:10.1071/aj87021.Consultat el 2025-09-02.
↑Flöttmann, T., Hand, M. Close, D. Edgoose, C. & Scrimgeour, I. 2004. Thrust tectonic styles of the intracratonic Petermann and Alice Springs Orogenies, Central Austràlia. In: McClay, K (ed.) Thrust Tectonics and Hydrocarbon Systems, Memoir No 82, American Association of Petroleum Geologists
↑Hand, M., and M. Sandiford (1999), Intraplate deformation in central Austràlia, the link between subsidence and fault reactivation, Tectonophysics, 305, 121-140
↑Stanton, Jenny (2000). The Australian Geographic Book of the Ret Centre. Terrey Hills, New South Wales: Australian Geographic. p. 56. ISBN1-86276-013-6.
↑Wells AT, Formen DJ, Ranford LC, Cook PJ (1970) Geology of the Amadeus Basin, Central Austràlia. Bureau of Mineral Resources, Austràlia, Bulletin 100.
↑Lindsay JF, Korsch RJ (1991) The evolution of the Amadeus Basin, central Austràlia. In Korsch RJ, & Kennard JM (Editors). Geological and geophysical studies in the Amadeus Basin, central Austràlia. Bureau of Mineral Resources, Austràlia, Bulletin 236, 7-3
↑Shaw RD (1991) The tectonic development of the Amadeus Basin, central Austràlia. In Korsch RJ, & Kennard JM (Editors). Geological and geophysical studies in the Amadeus Basin, central Austràlia. Bureau of Mineral Resources, Austràlia, Bulletin 236, 429–462