Manganés

El manganés (del francés manganèse) és un element químic metàlic, caracterisat per ser un metal del grup dels element de transició, de color argent, molt dur i resistent, utilisat per a fer acers.

El seu símbol és Mn i el seu número atòmic és 25.

Característiques principals

El manganés és un metal de transició blanc grisenc, semblat al ferro. És un metal dur i molt fràgil, refractari i fàcilment oxidable. El manganésmetal pot ser ferromagnètic, pero solament despuix de sofrir un tractament especial.

Aplicacions

El traqueteo dels motors es reduïx per mig de l'us d'un compost de manganés que s'afig a la gasolina sense plom. Açò aumenta l'octanage del combustible.
El manganés s'utilisa en les bateries desechables estàndar.
El manganés és essencial per a produir l'acer i el ferro. El manganés és un component essencial per a la fabricació d'acer inoxidable de baix cost.
El manganés és aleat en alumini per a produir una aleació que és més resistent a la corrosió. La majoria de les llandes d'alumini per a begudes contenen entre el 0,8 % i l'1,5 % de manganés.
En química, l'òxit de manganés s'utilisa per a *oxidar l'alcohol *bencílico.
La contaminació de ferro pot fer que el vidre es tinte de color vert. Ya des de temps antics s'afig un compost de manganés al vidre per a contrarrestar este efecte.
El dioxígeno i el diclor es processen utilisant diòxit de manganés. Este mateix compost és també un pigment marró que es pot utilisar per a fabricar pintures.
El vidre i la ceràmica es poden colorejar per mig de diversos composts de manganés.
En algunes parts del món, el manganés s'utilisa per a fabricar monedes.

Referències

A system of chemistry, in four volumes. Volumen 1. Thomas Thomson. Editores e impresores: Bell & Bradfute, y E. Balfour, 1802. Pág. 207
Kwakye GF, Paoliello MM, Mukhopadhyay S, Bowman AB, Aschner M. Manganese-Induced Parkinsonism and Parkinson's Disease: Shared and Distinguishable Features. Int J Environ Res Public Health. 6 de julio de 2015, Volumen 12(7): 7519-40
Aschner, Michael; Erikson, Keith (2017-5). «Manganese». Advances in Nutrition: An International Review Journal (en inglés) 8 (3): 520-521. ISSN 2156-5376. PMC 5421128. PMID 28507016. doi:10.3945/an.117.015305

Bibliografia

Calabrese, Alberto I.; Astolfi, Emilio A. (enero de 1969). Toxicología. Buenos Aires, Argentina: Kapelusz. pp. 143-144. OCLC 14501248
Calvo, Miguel (2019). Construyendo la Tabla Periódica. Prames. p. 135
Garritz, Andoni (1998). Química. Pearson Educación. p. 856. ISBN 978-9-68444-318-1
Parry, Robert W. (1973). Química: fundamentos experimentales. Reverte. p. 703. ISBN 978-8-42917-466-3
Repetto, M. -2009- Toxicología Fundamental. Cuarta Edición, Editorial Díaz de Santos, S.A.. Madrid
Wei Zheng, Sherleen X. Fu, Ulrike Dydak, Dallas M. Cowan. Biomarkers of Manganese Intoxication. Neurotoxicology. Enero de 2011, Volumen 32(1): 1–8

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Manganés.