Anar al contingut

Comerciant

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Comerciants de verdura en un mercat de Seattle, EE. UU.

Un comerciant és la persona que es dedica habitualment al treball que també ajuda en l'economia. També es denomina aixina al propietari d'un establiment de comerç. En dret mercantil, el terme comerciant fa alusió a la seua matèria d'estudi subjectiva, és dir, a les persones que són objecte de regulació específica per esta branca del Dret. En este sentit, són comerciants les persones que, de manera habitual, s'ocupen en alguna de les activitats que la llei considera mercantils («actes de comerç»). L'habitualidad constituïx un element essencial de la definició: no tota persona que realise un acte de comerç ocasional (per eixemple, qui compra en una tenda) es constituïx en comerciant, sino que solament és considerat comerciant des de la perspectiva del Dret Mercantil qui es dedique al comerç de forma habitual.

Regulació per països

Unió Europea

La llibertat d'establiment i la llibertat de prestació de servicis estan consagrades en els artículs 43 i 49 del Tractat de la Comunitat Europea:

  • Art. 43 TCE:
  • Artícul 49,1 TCE:
En el marc de les disposicions següents, quedaran prohibides les restriccions a la lliure prestació de servicis dins de l'Unió per als nacionals dels Estats membres establits en un Estat membre que no siga el del destinatari de la prestació.

Estos principis varen ser desenrollats en l'àmbit comunitari per mig de la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i el Consell, relativa als Servicis en el Mercat Interior (coneguda habitualment com «Directiva Bolkestein», per haver segut Frits Bolkestein, comissari de Mercat Interior, el seu proponente en 2004; o també denominada Directiva de Servicis,[1][2] l'àmbit del qual d'aplicació objectiu està constituït, de conformitat en l'artícul 50 del Tractat de la Comunitat Europea, per les següents activitats:

  • Les activitats de caràcter industrial;
  • Les activitats de caràcter mercantil;
  • Les activitats artesanals;
  • Les activitats pròpies de les professions lliberals. La Directiva de Servicis (DS) regula totes les accions que els Estats membres deuran implantar per a simplificar els tràmits i autorisacions per a constituir una empresa i eixercir una activitat empresarial, baix els principis de llibertat d'establiment i lliure prestació de servicis, i enumera les úniques excepcions que poden prevore els Estats membres a estos principis.

Espanya

Condició de comerciant i capacitat per a comerciar

En Espanya, el Còdic de Comerç, en el seu artícul primer, determina que són comerciants, per als efectes de dit Còdic:

  • Els que, tenint capacitat llegal per a eixercir el comerç, es dediquen a ell habitualment;
  • Les companyies mercantils o industrials que es constituïxen conforme a este Còdic.[3]
  • Les estratègies que usaries en el comerç fan alusió a la seua matèria d'estudi subjectiva. Per lo tant, són comerciants totes les companyies mercantils i industrials constituïdes conforme al Còdic de Comerç (en definitiva, totes les societats mercantils: societats anònimes, de responsabilitat llimitada, colectives, comanditarias, comanditarias per accions, etc.), aixina com totes les persones físiques que, tenint capacitat llegal per a eixercir el comerç, es dediquen a ell habitualment. Sobre les persones físiques, tenen capacitat llegal per a eixercir el comerç les persones majors d'edat i que tinguen la lliure disposició dels seus bens.[4] Pel contrari, no podran eixercir el comerç ni tindre càrrec ni intervenció directa administrativa o econòmica en companyies mercantils o industrials:
  • Les persones que siguen inhabilitades conforme a la Llei Concursal mentres no haja conclós el periodo d'inhabilitació fixat en la sentència de calificació del concurs;[5]
  • Els que, per lleis o disposicions especials, no puguen comerciar.[6]

Conforme al Còdic de Comerç, i sense perjuí de lo dispost en lleis especials, no podran comerciar:[7]

  • Els Magistrats, Juges i funcionaris del Ministeri Fiscal en servici actiu. Esta disposició no serà aplicable als Alcaldes, Juges i Fiscals municipals ni als que accidentalment eixerciten funcions judicials o fiscals
  • Els Caps gubernatius, econòmics o militars de districte, províncies o places;
  • Els empleats en la recaptació i administració de fondos de l'Estat, nomenats pel Govern, exceptúanse els que administren i recapten per assent, i els seus representants;
  • Els Agents de Canvi i Corredors de Comerç, de qualsevol classe que siguen;
  • Els que per lleis o disposicions especials no puguen comerciar en determinat territori. Comerciant, en definitiva, per al Còdic de Comerç, és qualsevol persona física que eixercite el comerç (el recapte de bens i servicis a tercers en caràcter habitual i oneroso) que tinga capacitat per a comerciar i no estiga subjecta a prohibició per a comerciar conforme a lo dispost en el Còdic de Comerç o en una llei especial, o qualsevol persona jurídica constituïda baix una forma mercantil, independentment del seu objecte social.
Eixercici de l'activitat comercial

L'eixercici d'una activitat comercial no està subjecte a cap requisit específic distint al que podria exigir l'eixercici de qualsevol atra activitat. En este sentit, l'artícul 4.1 de la Llei 17/2009, sobre elliure accés de les activitats de servici i el seu eixercici, establix lliteralment que «els prestadors [de servicis] podran establir-se lliurement en territori espanyol per a eixercir una activitat de servicis, sense més llimitacions que les establides d'acort en lo previst en esta Llei», mentres que l'apartat 2 del mateix artícul establix que «qualsevol prestador establit en Espanya que eixercixca llegalment una activitat de servicis podrà eixercir-la en tot el territori nacional». D'acort en el 3.1 de la citada Llei 17/2009, servici és «qualsevol activitat econòmica per conte propi, prestada normalment a canvi d'una remuneració, contemplada en l'artícul 50 del Tractat de la Comunitat Europea». L'artícul 50 del Tractat de la Comunitat Europea,[8] establix que són activitats de servicis les següents:

  • les activitats de caràcter industrial;
  • les activitats de caràcter mercantil;
  • les activitats artesanals;
  • les activitats pròpies de les professions lliberals. És dir, una activitat de servici és qualsevol activitat de caràcter industrial, mercantil, artesanal o professional remunerada i per conte propi, lo que equival a la tradicional definició d'acte de comerç en el Dret Mercantil espanyol. Les prestacions de servicis, o lo que és lo mateix, l'eixecució d'actes de comerç en caràcter habitual, o dit d'un atre modo, l'activitat empresarial, resulta en conseqüència de lliure accés en Espanya en tot el territori nacional, sense més llimitacions que les que es poder establir en la citada Llei 17/2009. Tot això resulta coherent en el reconeiximent constitucional de la llibertat d'empresa,[9] del mandat implícit per a la lliberalisació dels servicis contingut en els artículs 52 a 54 del Tractat de la Comunitat Europea, i de la garantia de la llibertat d'empresa recollida en l'artícul 16 de la Carta de Drets Fonamentals de l'Unió Europea. Els estrangers i les companyies constituïdes en l'estranger podran eixercir el comerç en Espanya en subjecció a les Lleis del seu país, en lo que es referixca a la seua capacitat per a contractar, i a les disposicions del Còdic de Comerç, en tot quant concernixca a la creació dels seus establiments dins del territori espanyol, a les seues operacions mercantils i a la jurisdicció dels Tribunals de la nació.[10] En particular, els comerciants (persones físiques o jurídiques) d'atres països de l'Unió Europea, estan subjectes a l'artícul 12.1 de la Llei 17/2009, conforme al com «els prestadors establits en qualsevol un atre Estat membre podran prestar servicis en territori espanyol en règim de lliure prestació sense més llimitacions que les establides d'acort en lo previst en esta Llei». En este sentit, i respecte a les persones físiques i jurídiques de tercers països de l'UE, resulten aplicables els principis generals de llibertat d'establiment i de prestació de servicis consagrats en els artículs 43 i 49 del Tractat de la Comunitat Europea, que trasponer la Directiva de Servicis. Espanya va portar a terme la transposició al seu ordenament intern de la Directiva de Servicis per mig de la promulgació de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre elliure accés a les activitats de servicis i el seu eixercici. De conformitat en dits principis, les activitats de servici (és dir, empresarials o, tradicionalment, de comerç), no podran estar subjectes a autorisació, llevat excepcionalment i quan es complixquen les següents condicions:[11]
  • no discriminació;
  • necessitat: el règim d'autorisació deurà estar justificat per una «raó imperiosa d'interés general»;
  • proporcionalitat. L'Administració, no obstant, podrà subjectar l'eixercici de qualsevol activitat de comerç (empresarial) al compliment d'una obligació de prèvia comunicació o de declaració responsable. En caràcter general, llevat les excepcions previstes en la Llei,[12] tota activitat la realisació de la qual estiga condicionada a la prèvia obtenció d'una autorisació, o la realisació d'una comunicació o declaració responsable prèvia, podrà eixercitar-se en caràcter indefinit en tot el territori nacional. En qualsevol cas, qualssevol requisits als que se supedite l'accés a una activitat de servicis o el seu eixercici deuran ajustar-se als següents criteris:[13]

a) no ser discriminatoris; b) estar justificats per una raó imperiosa d'interés general; c) ser proporcionats a dita raó imperiosa d'interés general; d) ser clars i inequívocs; i) ser objectius; f) ser fets públics en antelació; g) ser transparents i accessibles. En cap cas estos requisits podran basar-se en la nacionalitat del prestador dels servicis,[14] podran prohibir al prestador estar establit en varis Estats membres de l'UE,[15] podran obligar al prestador a tindre el seu establiment principal en territori espanyol,[16] podran exigir condicions de reciprocitat en un atre Estat membre de l'UE,[17] podran supeditar la prestació del servici al compliment de qualsevol requisit de naturalea econòmica,[18] podran exigir l'intervenció directa o indirecta de competidors dins del procediment d'autorisació,[19] podran exigir la constitució de garanties o subscripció de segurs en una entitat establida en territori espanyol,[20] o, per últim, podran exigir haver prestat la mateixa activitat en anterioritat en territori espanyol o haver estat inscrit en qualsevol registre a l'efecte.[21]

Obligacions genèriques del comerciant

Sense perjuí de l'aplicació de la Llei 17/2009, sobre la exigibilidad a determinades activitats de comerç específiques de requisits i condicions adicionals, l'eixercici de l'activitat de comerciant (és dir, de l'activitat empresarial) en caràcter habitual en territori espanyol exigix, el compliment de determinats requisits genèrics:

  • Comerciant navier individual, conforme a l'artícul 19 del Còdic de Comerç. Aixina mateix, els empresaris obligats a l'inscripció deuran fer constar en tota la seua documentació, correspondència, notes de demanat i factures, el domicili i les senyes identificadors de la seua inscripció en el Registre Mercantil. Les societats mercantils i demés entitats faran constar, ademés, la seua forma jurídica i, en el seu cas, la situació de liquidació en que es troben. Si mencionen el capital, deurà fer-se referència al capital subscrit i al desembossat.[22]
  • Dur una contabilitat ordenada que permeta el seguiment cronològic de totes les seues operacions, i elaborar periòdicament balanços i inventaris. A lo manco, deuran dur un Llibre d'Inventari i Contes Anuals i un Llibre Diari.[23]
  • Si el comerciant és una societat mercantil, deurà aixina mateix dur un llibre o llibres d'actes en els que facen constar tots els acorts presos per colegiats de la societat.[24]
  • Presentar els llibres que obligatòriament haja de dur davant el Registre Mercantil per a la seua llegalisació.[25]
  • Conservar els llibres, correspondència, documentació i justificants concernents al seu negoci, degudament ordenats, durant sis anys.[26]
  • Formular, al tancament de l'eixercici, els seus contes anuals, que formaran una unitat i comprendran el balanç, el conte de pèrdues i guanys, un estat que reflectixca els canvis en el patrimoni net de l'eixercici, un estat de fluix d'efectiu[27] i la memòria.[28]
  • Les societats anònimes, de responsabilitat llimitada, comanditarias per accions i de garantia recíproca i fondos de pensions, entre unes atres, deuran depositar els seus contes anuals en el Registre Mercantil.[29]
  • Sometre els contes anuals a auditoria en els supòsits llegals en els que la societat estiga obligada a això.

Mèxic

En Mèxic, el Còdic de Comerç menciona lliteralment en el seu artícul tercer quí són comerciants:

  • I.- Les persones que, tenint capacitat llegal per a eixercir el comerç, fan d'ella seua ocupació ordinària (dos característiques: capacitat i eixercici habitual de comerç)
  • II.- Les societats constituïdes segons les lleis mercantils (societats mercantils nacionals)
  • III.- Les societats estrangeres o les agències i sucursals d'estes, que dins del territori nacional eixercixquen actes de comerç (societats mercantils estrangeres)

Seguint lo establit, es pot classificar als comerciants en:

  • comerciants persones físiques
  • societats mercantils:
    • societats mercantils nacionals
    • societats mercantils estrangeres

L'artícul 12 del còdic de comerç mexicà establix de manera expressa quí estan impossibilitats per a eixercir el comerç:

  • I.- Els corredors
  • II.- Els quebrado que no hagen segut rehabilitats
  • III.- Els que per sentència ejecutoriada hagen segut condenats per delictes contra la propietat, incloent en estos la falsetat, el peculado, el soborn i la conclusió

Segons l'artícul 16 del còdic de comerç mexicà vigent, tots els comerciants, pel fet de ser-ho, estan obligats:

  • I.- Es deroga
  • II.- A l'inscripció, en el Registre públic de comerç, dels documents el tenor dels quals i autenticitat deuen fer-se notoris
  • III.- A mantindre un sistema de contabilitat
  • IV.- A la conservació de la correspondència que tinga relació en el gir del comerciant

Uruguai

La definició llegal de comerciant està continguda en l'artícul 1.º del Còdic de Comerç, segons el com:

«La llei reputa comerciant a tots els que, tenint capacitat llegal parar contractar i estant inscriptos en la matrícula de comerciants, eixercixen de conte propi actes de comerç, fent d'això la seua professió habitual».

Obligacions d'un comerciant

És obligació de tot comerciant:

  • Matricular-se en el registre mercantil.
  • Inscriure en el registre mercantil tots els actes, llibres i documents respecte els quals la llei exigix eixa formalitat.
  • Dur contabilitat regular dels seus negocis conforme a les prescripcions llegals.
  • Conserva en acort a la llei la correspondència i demés documents en relació en el seu negoci o activitat.
  • Abstindre's d'eixecutar actes de competència deslleal.

Tràmits llegals dels comerciants

Per a tindre dret a eixercir la seua activitat d'acort en les normes de cada municipi els comerciants llegalment establits o siga els matriculats en les cambra de comerç deu transmetre els següents documents:

  1. El R. O. T davant la DIAN - obtindre el N. I. T.
  2. La matrícula mercantil davant la cambra de comerç en el registre mercantil.
  3. Matrícula d'indústria i comerç.
  4. palés de sanitat és demanada per la secretària de salut.
  5. Certificat del cos de bombers
  6. Certificat per planeación municipal i obres públiques per a l'estudi de l'us del sòu.
  7. Pau i salve de sayco i acimpro ( pagament de drets d'autors i intérprets de música )

Vore també

Referències

  1. ↑ Directiva "Servicis"
  2. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 13 de març de 2013. Consultat el 25 de març de 2013.
  3. ↑ Art. 1 del Còdic de Comerç
  4. ↑ Art. 4. Còdic de Comerç
  5. ↑ Art. 13.2 del Còdic de Comerç
  6. ↑ Art. 13.3 del Còdic de Comerç
  7. ↑ Art. 14 del Còdic de Comerç.
  8. ↑ Art. 57 del Tractat de Funcionament de l'Unió Europea
  9. ↑ Art. 38.1 CE: «Es reconeix la llibertat d'empresa en el marc d'una economia de lliure mercat»
  10. ↑ Art. 15 del Còdic de Comerç
  11. ↑ Art. 5 Llei 17/2009
  12. ↑ Art. 7 Llei 17/2009
  13. ↑ Art. 9 Llei 17/2009
  14. ↑ Art. 10. a) Llei 17/2009
  15. ↑ Art. 10. b) Llei 17/2009
  16. ↑ Art. 10. c) Llei 17/2009
  17. ↑ Art. 10. d) Llei 17/2009
  18. ↑ Art. 10. i) Llei 17/2009
  19. ↑ Art. 10. f) Llei 17/2009
  20. ↑ Art.10. g) Llei 17/2009
  21. ↑ Art. 10. h) Llei 17/2009
  22. ↑ Art. 24 del Còdic de Comerç
  23. ↑ Art. 25 del Còdic de Comerç
  24. ↑ Art. 26 del Còdic de Comerç
  25. ↑ Art. 27 del Còdic de Comerç
  26. ↑ Art. 30 del Còdic de Comerç
  27. ↑ L'estat de fluix d'efectiu no serà obligatori quan aixina ho establixca una disposició llegal
  28. ↑ Art. 34 del Còdic de Comerç
  29. ↑ Art. 365 del Reglament del Registre Mercantil
  30. ↑ Arts. 18 i 25 Real Decret 1065/2007, de 27 de juliol, pel que s'aprova el Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenroll de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs

Enllaços externs

Comerciant en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Comerciant&oldid=1596761»