Anar al contingut

Revista

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Revista
Per a atres usos d'este terme vore Revista (desambiguació).
Revistes a la venda en Suècia, 1941.

Una revista, magazín o magazín[1][2] (del anglés magazine, i este del francés magasin[3]) és una publicació, pública o privada, d'edició periòdica. A diferència dels diaris o periòdics, orientats principalment a transmetre notícias, les revistes oferixen un tractament un poc més exhaustiu dels successos o temes que desenrollen, que poden ser d'actualitat o entreteniment, ya siga de caràcter farandulero, cinematogràfic, científic, artístic, entre uns atres. Solen estar impreses en paper de millor calitat, en encuadernación més cuidada i major espai destinat a la documentació gràfica. Segons el tema en el que s'enfoque la revista, durà continguts que se suponen d'interés general per al públic d'estes publicacions.

Història

[editar | editar còdic]

Es pot considerar com a antecedent de la "revista" l'aparició de publicacions periòdiques en forma d'almanacs, que no eren solament informatius sino que també incorporaven en les seues pàgines una varietat de material que es considerava de l'interés dels llectors. Una de les primeres va ser la publicació alemana Erbauliche Monaths-Unterredungen(Discussions mensuals edificants), que va aparéixer entre els anys 1663 i 1668. Pronte varen ser sorgint unes atres en certa periodicitat en països com França, Anglaterra i Itàlia. Ya en la década de 1670 es varen donar a conéixer al públic algunes revistes de contingut llauger o d'entreteniment. Li Mercure Galant, publicada en 1672 —i que més vesprada va canviar el seu nom a Mercure de France—, va ser una de les més conegudes. Per la seua banda, Joseph Addison i Richard Steele varen crear en Gran Bretanya la revista The Tatler (1709-1711), editada tres voltes per semana. A mida que el consum de revistes s'especialisava i diversificaba, la seua publicació es va ser consolidant com una activitat més rendable que la dels periòdics, si ben abdós procedixen d'un orige similar.[4]

Tipos de revistes

[editar | editar còdic]
Revistes en França, 2004.
Soldat en temps d'oci llegint una revista, Israel 1969
Soldat en temps d'oci llegint una revista, Israel 1969

Les revistes poden classificar-se en funció de diverses variables, com:

  • Per la seua temàtica: per eixemple deportiva, d'espectàculs, cuina, viages, decoració, religiosa, divulgació o política.
  • Per segments socials: per a chiquets, jóvens, adults, grups de gènero
  • Per àmbits professionals: com científiques, de dret, empresarials.

Impressió de revistes

[editar | editar còdic]

Les revistes s'imprimixen normalment en papers esmaltados per a que les imàgens es vegen de calitat. El gramage dels fulls interns deu ser en un paper inferior a la carátula al voltant de 115 i 150 grams, per a la carátula 300 és el gramage estàndar. Ademés esta es plastifica en lluent per a donar-li major durabilitat i consistència al material. També existixen dos formes de pegar els fulls a la carátula. Per a poques pàgines no majors a 80 es poden coser allom en ganchos posat que estos resistixen fins a esta cantitat. Per a majors cantitats es poden pegar els fulls allom en adhesiu termofusible (hot melt).[5]

Revistes en Internet

[editar | editar còdic]

La Revista en llínea està moltes voltes basada en edicions publicades també en paper, pero l'aparició de revistes publicades a través d'un mig digital és una modalitat cada volta més freqüent. En este format, s'afigen funcions interactives en el públic com, per eixemple, a través de l'inclusió de seccions de discussió i de l'enllaç a fonts i mijos externs. Gran varietat de revistes monetizan la seua audiència per mig de l'inserció de publicitat en Internet i acorts de comerç electrònic, o be a través de subscripcions en cost.

Revistes espanyoles en Internet

[editar | editar còdic]

La revista espanyola La guirnalda polar, apareguda en 1996, va falcar el terme ret-revista per a este tipo de publicacions, en discussió en el grup d'Espanyol Urgent de l'agència de notícies EFE.cita requerida En el 2002, el grup editorial Hachette Filipacchi va començar la digitalisació de les seues revistes, tendència a la que es varen unir també alguns dels principals grups editorials espanyols, com RBA Revistes, G+J, Grup Zeta. Açò va incloure a les revistes ¡HOLA! o Pronte, que històricament són les més venudes en Espanya.


Varietats

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Número de 1928 de Popular Aviation', que es va convertir en la major revista d'aviació en una tirada de 100.000 eixemplars.[6]

Dirigides a dònes

[editar | editar còdic]

En la década de 1920, les noves revistes atreen a les jóvens alemanes en una image sensual i anuncis de la roba i els accessoris apropiats que voldrien comprar. Les pàgines satinades de Die Dona'm i Dones Blatt der Hausfrau mostraven a la "Neue Frauen", "New Girl", lo que els nortamericans cridaven la flapper. Esta jove ideal era elegant, econòmicament independent i ávida consumidora de les últimes tendències. Les revistes la mantenien al dia sobre moda, art, deports i tecnologia moderna, com a automòvils i teléfons.[7]

Maternitat

[editar | editar còdic]

La primera revista femenina dirigida a esposes i mares es va publicar en 1852.[8] Per mig de l'us de columnes de consells, anuncis i diverses publicacions relacionades en la criança, les revistes femenines han influït en les opinions sobre la maternitat i la criança dels fills.[9] Les revistes femenines de gran tirada han molejat i transformat els valors culturals relacionats en les pràctiques de criança. Com a tals, les revistes dirigides a les dònes i la maternitat han eixercit poder i influència sobre les idees sobre la maternitat i la criança dels fills.[9]


Religió

[editar | editar còdic]

Els grups religiosos han utilisat les revistes per a difondre i comunicar la doctrina religiosa durant més de 100 anys. The Friend va ser fundada en Filadèlfia en 1827 en l'época d'un important cisma cuáquero; s'ha publicat contínuament i va ser rebatejada com Friends Journal quan els grups cuáqueros rivals es varen reconciliar formalment a mitan de la década de 1950.[10]

Vàries revistes catòliques llançades a principis del XX que encara permaneixen en circulació inclouen; St. Anthony Messenger fundada en 1893 i publicada pels Flares Franciscanos (OFM) de St. John the Baptist Province, Cincinnati, Ohio, Tidings, en sèu en els Àngeles, fundada en 1895 (rebatejada Angelus] en 2016), i publicada conjuntament per The Tidings Corporation i la Arquidiócesis dels Àngeles, i Maryknoll, fundada en 1907 per la Societat de Missions Estrangeres d'Amèrica que du notícies sobre el treball caritatiu i misionero de l'organisació en més de 100 països. En Estats Units es publiquen més de 100 revistes catòliques, i mills en tot lo món, que comprenen des de mensages inspiradores a órdens religioses concretes, passant per la vida familiar dels fidels, fins a qüestions globals a les que s'enfronta l'Iglésia en tot lo món. La revista principal dels Testics de Jehová, L'Atalaya, va ser iniciada per Charles Taze Russell en juliol de 1879 baix el títul L'Atalaya de Sión i Heralt de la Presència de Crist. L'edició pública de la revista és una de les de major distribució en el món, en una tirada mija d'aproximadament 36 millons per número.[11]

Celebritats, interés humà i sòria

[editar | editar còdic]
L'estrela de cine egipcíaca Salah Zulfikar en la portada de la revista Al Kawakeb, març de 1961.

Les revistes que publiquen històries i fotos de persones i celebritats d'alt perfil han segut durant molt temps un format popular en Estats Units.[12] En 2019, People Magazine va ocupar el segon lloc darrere d'ESPN Magazine en alcanç total en un alcanç reportat de 98,51 millons.[13]


Professional

[editar | editar còdic]

Les revistes professionals, també cridades trade magazines, o business-to-business estan dirigides a llectors empleats en indústries concretes. Estes revistes solen cobrir les tendències del sector i les notícies d'interés per als professionals del sector. Les subscripcions solen anar acompanyades de l'afiliació a una associació professional. Les revistes professionals poden obtindre ingressos de l'inserció d'anuncis o publirreportajes d'empreses que venen productes i servicis a un públic professional específic. Alguns eixemples són Advertising Age i Automotive News.[14][15][16][16]

Distribució

[editar | editar còdic]
Revistes impreses alemanes.

Les revistes impreses poden distribuir-se a través del correu, per mig de vendes en quioscs, llibrerias o atres venedors, o per mig de distribució gratuïta en llocs de recollida seleccionats. Els métodos de distribució electrònica poden incloure les rets socials, el correu electrònic, els agregadores de notícies i la visibilitat del sitie web i els motors de busca d'una publicació. Els models de negoci tradicionals de subscripció per a la distribució es dividixen en tres categories principals:

Circulació paga

[editar | editar còdic]

En este model, la revista es ven als llectors per un preu, ya siga per número o per subscripció, en la que es paga una quota anual o un preu mensual i els números s'envien per correu als llectors. La circulació de pagament permet estadístiques de llectors definides.[17][18]


Circulació no pagada

[editar | editar còdic]

Açò significa que no hi ha preu de portada i els números es regalen, per eixemple, en dispensadores galliponters, llínees aérees, o s'inclouen en atres productes o publicacions. Degut a que este model implica regalar números a poblacions no específiques, les estadístiques només inclouen el número de números distribuïts, i no quí els llig.

Circulació controlada

[editar | editar còdic]

Est és el model utilisat per moltes revistes comercials (publicacions periòdiques basades en l'indústria) que es distribuïxen només a llectors qualificats, a sovint de forma gratuïta i determinada per algun tipo d'enquesta. Pels costs (per eixemple, impressió i franqueig) associats al mig imprés, els editors no poden distribuir eixemplars gratuïts a tot el que ho solicite (clients potencials no qualificats); en el seu lloc, operen en circulació controlada, decidint quí pot rebre subscripcions gratuïtes en funció de la qualificació de cada persona com a membre del sector (i provabilitat de compra, per eixemple, provabilitat de tindre autoritat de compra corporativa, determinada a partir del càrrec). Açò permet un alt nivell de certea de que els anuncis seran rebuts pel públic objectiu de l'anunciant,[19] i evita el balafiament en despeses d'impressió i distribució. Este últim model s'utilisava molt abans de l'auge de la World Wide Web i encara ho ampren algunes capçaleres. Per eixemple, en el Regne Unit, vàries revistes del sector informàtic utilisen este model, com Computer Weekly i Computing, i en finances, Waters Magazine. En el sector dels mijos de comunicació mundials, un eixemple seria VideoAge International.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Diccionario de la lengua española
  2. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  3. rae. es/? id=NsC6UpN «magazín» (també «magazín»), definició del Diccionari de la llengua anglesa, (Real Acadèmia Espanyola)
  4. Froilan Fro. «blogs. uv. es/2014/12/01/periodico-de-noticias/ Periòdic de notícies». Consultat el 1 de decembre de 2014.
  5. «com/pegue-hotmelt Impressió i armat de revistes».
  6. time. com/time/magazine/artícul/0,9171,751920-2,00. html Una atra volta, Mitchell” . Clave Magazine. Clave. "Revista mensual fins a este més anomenada Aviació Popular i Aeronàutica. En una tirada de 100.000 eixemplars, és la més venuda de les publicacions aérees nortamericanes". "Editor d'Aeronàutica és igualment aviador Harley W. Mitchell, cap parent del general Mitchell."
  7. Nina Sylvester, "Before Cosmopolitan: La chica en les revistes femenines alemanes dels anys vint". Journalism Studies 8#4 (2007): 550-554.
  8. «theguardian. com/books/2008/dec/20/women-pressandpublishing Women's magazines down the ages». The Guardian.
  9. 9,0 9,1 “La qüestió de la muumuu tacada: cóm el Australian Women's Weekly va fabricar una visió de la mare i el chiquet escolar normatius, anys 1930-1980” (maig de 2018). History of Education Quarterly 58 (2): 229-260. doi:10.1017/heq.2018.4. ISSN 0018-2680.
  10. friendsjournal. org/2005133/ «Lliberal Quaker Journal Publishing to 1955».Friends Journal.
  11. (2022).«Contents page».143(5)
  12. «supermarketnews. com/archive/top-20-best-selling-magazines-supermarkets Les 20 revistes més venudes en els supermercats».
  13. «statista. com/statistics/208807/estimated-print-audience-of-popular-magazines/ Alcanç de les revistes populars en Estats Units en juny de 2019».
  14. «mtsu. edu/faq/220193 Q. ¿Qué és una publicació comercial o una revista comercial?». Universitat Estatal de Middle Tennessee.
  15. «unf. edu/lisresourcetypes/tradepublications LIS1001: Tipos de recursos». University of North Florida.
  16. 16,0 16,1 «piedmont. edu/c. php? g=521332&p=3564565 Journals & Magazines». Piedmont University.
  17. auditedmedia. com/featured-content/circulation-101-us-newspaper-terms-for-paid-and-business-traveler-circulation Circulació 101: Térmens de periòdics nortamericans per a la circulació de pagament i de negocis/viagers.
  18. Beech, Valerie. «marquette. edu/c. php? g=36683&p=233038 Guies d'investigació: Publicitat i Relacions Públiques: Circulation data» (en en).
  19. «ppa. co. uk/all-about-magazines/circulation Home Page - PPA».

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Angeletti, Norberto, and Alberto Oliva. Magazines That Make History: Their Origins, Development, and Influence (2004), covers Clave, Der Spiegel, Life, Paris Match, National Geographic, Reader's Digest, ¡Hola!, and People
  • Brooker, Peter, and Andrew Thacker, eds. The Oxford Critical and Cultural History of Modernist Magazines: Volume I: Britain and Ireland 1880–1955 (2009)
  • Buxton, William J., and Catherine McKercher. "Newspapers, magazines and journalism in Canada: Towards a critical historiography." Acadiensis (1988) 28#1 pp. 103–126
  • Coix, Howard and Simon Mowatt. Revolutions from Grub Street: A History of Magazine Publishing in Britain (2015)
  • Würgler, Andreas. National and Transnational News Distribution 1400–1800, European History Online, Mainz: Institute of European History (2010) retrieved: 17 December 2012.


Estats Units

[editar | editar còdic]
  • Baughman, James L. Henry R. Lluïx and the Rise of the American News Mija (2001) amazon. com/dp/0801867169 excerpt and text search
  • Brinkley, Alan. The Publisher: Henry Lluïx and His American Century, Alfred A. Knopf (2010) 531 pp.
  • Damon-Moore, Helen. Magazines for the Millions: Gender and Commerce in the Ladies' Home Journal and the Saturday Evening Post, 1880–1910 (1994)
  • Elson, Robert T. Clave Inc: The Intimate History of a Publishing Enterprise, 1923–1941 (1968); vol. 2: The World of Clave Inc.: The Intimate History, 1941–1960 (1973), official corporate history
  • Endres, Kathleen L. and Therese L. Lueck, eds. Women's Periodicals in the United States: Consumer Magazines (1995)
  • Haveman, Heather A. Magazines and the Making of America: Modernization, Community, and Print Culture, 1741–1860 (Princeton UP, 2015)
  • Johnson, Ronald Maberry and Abby Arthur Johnson. Propaganda and Aesthetics: The Literary Politics of Afro-American Magazines in the Twentieth Century (1979)
  • Mott, Frank Luther. A History of American Magazines (five volumes, 1930–1968), detailed coverage of all major magazines, 1741 to 1930 by a leading scholar.
  • Nourie, Alan and Barbara Nourie. American Mass-Market Magazines (Greenwood Press, 1990)
  • Rooks, Noliwe M. Ladies' Pages: African American Women's Magazines and the Culture That Made Them (Rugers UP, 2004)
  • Summer, David I. The Magazine Century: American Magazines Since 1900 (Peter Lang Publishing; 2010) 242 pages. Examines the rapid growth of magazines throughout the 20th century and analyzes the form's current decline.
  • Tebbel, John, and Mary Ellen Zuckerman. The Magazine in America, 1741–1990 (1991), popular history
  • Wood, James P. Magazines in the United States: Their Social and Economic Influence (1949)
  • Zuckerman, Mary Ellen. A History of Popular Women's Magazines in the United States, 1792–1995 (Greenwood Press, 1998)

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Referències

[editar | editar còdic]