Anar al contingut

Realitat simulada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La realitat simulada és la proposició que sugerix que la realitat podria ser una simulació, potser per ordenador, a un grau indistinguible de la "verdadera" realitat. Contindria ments conscients que podrien saber o no que estan vivint dins d'una simulació. En la seua versió més forta, la "hipòtesis de simulació" afirma que és possible, i inclús provable, que estigam vivint en realitat en dita simulació.

Este concepte és diferent del concepte actual de realitat virtual, tecnològicament alcanzable. La realitat virtual és fàcilment distinguible de l'experiència de "verdadera" realitat; els participants mai dubten sobre la naturalea de lo que experimenten. La realitat simulada, en canvi, seria difícil o impossible de distinguir de la "verdadera" realitat.

L'idea d'una realitat simulada comprén vàries qüestions:

  • ¿És possible, inclús per principi, dir si estem en una realitat simulada?
  • ¿Hi ha alguna diferència entre una realitat simulada i una realitat "real"?
  • ¿Cóm deuríem comportar-nos si sabérem que vivim en una realitat simulada?

Orígens

[editar | editar còdic]

El història humana està plena de pensadors que varen observar la diferència entre com aparenten ser les coses i com lo són realment, en somis, ilusions i alucinacions, proporcionant metàfores poètiques i filosòfiques. Per eixemple, el història de Zhuangzi "El somi de la palometa" de l'antiga China,[1] la filosofia Índia de Maya o en la filosofia de l'antiga Grècia es comparaven els elements existents en escenes pintades que s'assemblaven a les impressions experimentades durant el somi o la locada.

En la tradició filosòfica occidental, l'Alegoria de la caverna de Platón destaca com una gran influència i en alguns documents de la filosofia Asteca es teorizaba que el món era una pintura o llibre escrit pel Téotl.[2]

Un somi podria considerar-se un tipo de simulació capaç d'enganyar a algú que dorm. Per lo tant, no es pot descartar la "hipòtesis del somi", encara que s'ha argumentat que el sentit comú i la simplicitat la desmenten.[nota 1] Un dels primers filòsofs en qüestionar la distinció entre la realitat i els somis va ser Zhuangzi, filòsof chinenc de el IV Va definir el problema com el conegut "Somi de la Palometa", que dia lo següent:

Una volta, Zhuangzi va somiar que era una palometa, una palometa que revoloteaba i revoloteaba, feliç conseguixc mateix i fent lo que volia. No sabia que era Zhuangzi. De sobte, va despertar i allí estava, el sòlit i inconfundible Zhuangzi. Pero no sabia si era Zhuangzi qui havia somiat que era una palometa, o una palometa somiant que era Zhuangzi. ¡Entre Zhuangzi i una palometa deu haver alguna distinció! Açò es diu la Transformació de les Coses. (2, trad. de Burton Watson, 1968:49)

Els fonaments filosòfics d'este argument també són plantejats per Descartes, un dels primers filòsofs occidentals en fer-ho. En Meditacions sobre la filosofia primera, afirma: «...no existixen indicis certs que permeten distinguir clarament la vigília del somi»,[3] i conclou: «És possible que estiga somiant ara mateix i que totes les meues percepcions siguen falses».[3]

Chalmers (2003) analisa el hipòtesis del somi i senyala que esta es presenta en dos formes distintes:

  • que actualment està somiant, en el cas moltes del qual de les seues creències sobre el món són incorrectes;
  • que sempre ha estat somiant, en el cas del qual els objectes que percep existixen realment, encara que en la seua imaginació.[4]

Tant l'argument del somi com el hipòtesis de la simulació poden considerar-se hipòtesis escèptiques; no obstant, en plantejar estos dubtes, aixina com Descartes va notar que el seu propi pensament ho va dur a convéncer-se de la seua pròpia existència, l'existència mateixa de l'argument és testimoni de la possibilitat de la seua pròpia veritat.

Un atre estat mental en el que les percepcions d'un individu no tenen base física en el món real és la psicosis.

Tipos de simulació

[editar | editar còdic]

Interfaç cervell-ordenador

[editar | editar còdic]
Archiu:Brain in a vat (es).svg
Versió animada de l'interfaç cervell-ordenador.

També cridada tecnologia BCI (Brain-Computer Interface), podria considerar-se que cada visió de la realitat simulada podria ser al mateix temps un esquema dins de cada simulació, o siga totes podrien ser possibles, o la descripció d'una mateixa que podria sustentar l'existència de totes. En una simulació d'interfaç cervell-ordenador, cada participant entra des de fòra i conecta directament el seu cervell a l'ordenador de la simulació. L'ordenador li transferix senyes sensorials i interpreta els seus desijos i accions com a resposta. En esta forma de simulació els participants interactuen en el món simulat i reben una retroalimentaació d'ell. El participant pugues inclús rebre un reajustament per a oblidar temporalment que està dins d'un món virtual (és dir, "traspassa el vel"). Mentrestant, dins de la simulació, la consciència dels participants es representa per un avatar, que podria tindre diferent aspecte que la verdadera apariència del participant (vore Matrix).

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. «You're living in a computer simulation, and math proves it» (en en). Gizmodo. Consultat el 2023-12-17.
  2. «Aztec Philosophy | Internet Encyclopedia of Philosophy» (en en-us). Consultat el 2023-12-17.
  3. 3,0 3,1 René Descartes, Meditacions sobre la filosofia primera, de Descartes, Les obres filosòfiques de Descartes, trad. Elizabeth S. Haldane i GRT Ross (Cambridge University Press, 1911 – reimpreso en correccions en 1931), Volum I, 145-46.
  4. Chalmers, J., The Matrix as Metaphysics, Departament de Filosofia, Universitat d'Arizona.

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>