Font de la joventut
.jpg){kind=link}
_-_Jungbrunnen_-_Gem%C3%A4ldegalerie_Berlin.jpg){kind=link}
La font de la joventut o a voltes font de l'eterna joventut, símbol de l'immortalitat i la longevitat, és una llegendària font que supostament cura i torna la joventut a quienquiera que bega de les seues aigües o es banye en elles. Durant mils d'anys s'han contat històries sobre fonts d'este tipo en tot lo món, apareixent en els escrits d'Heródoto (V), en el romançada d'Alejandro (III) i en les històries del Preste Juan (principis de les Creuades, sigles XI i XII). Històries sobre aigües similars també varen ocupar un lloc destacat entre els habitants del Carib durant l'Era dels Descobriments (començos de el XVI), que parlaven dels poders restauradores de l'aigua en la mítica terra de Bimini. Basant-se en estes numeroses llegendes, exploradors i aventurers varen buscar l'esquiva Font de la Joventut o algun atre remei per al envelliment, generalment associat en aigües màgiques. Tals aigües podrien haver segut un riu, un manantial o qualsevol atra font d'aigua que, segons es dia, revertia el procés d'envelliment i curava malalties en beure-les o banyar-se en elles.
La llegenda es va fer especialment prominent en el XVI, quan se li va associar en l'explorador espanyol Juan Ponce de León, el primer governador de Puerto Rico. Supostament Ponce de León estava buscant la Font de la Joventut quan va viajar a la Florida en 1513. Conta la llegenda que els natius li varen dir a Ponce de León que la Font de la Joventut estava en Bimini.
Sol ser un pou o manantial llegendari en aigua màgica que supostament pot detindre o revertir el procés d'envelliment, i inclús otorgar l'immortalitat en ser consumit este elixir encantat.[1]
Els arahuacos i l'illa de Bimini
[editar | editar còdic]Les històries dels natius americans sobre la font curativa estaven relacionades en la mítica illa de Bimini, un país de riquea i prosperitat situat en algun lloc del nort, possiblement en l'ubicació de les Bahames. Segons la llegenda, els espanyols varen saber de Bimini gràcies als arahuacos de L'Espanyola, Cuba i Puerto Rico. Sequene, un cap arahuaco de Cuba, segons pareix havia segut incapaç de resistir la tentació de Bimini i la seua font restauradora. Va reunir a un grup d'aventurers i va navegar al nort, per a no tornar jamai. Els seus antics súbdits més optimistes dien que Sequene i els seus seguidors havien trobat la font de la joventut i vivien lujosament en Bimini.
Bimini i les seues aigües curativas eren temes molt difosos en el Carib. El croniste d'orige italiano Pietro Martire d'Anghiera parlava d'ells en una carta que va escriure al papa en 1513, si ben no creïa en estes històries i estava consternado de que tants uns atres sí ho feren.
Ponce de León i Florida
[editar | editar còdic]
Es conta que l'explorador espanyol Juan Ponce de León va sentir parlar sobre la font de la joventut als natius de Puerto Rico quan va conquistar l'illa. Insatisfet en la seua riquea material, va mamprendre una expedició en 1513 per a localisar-la i va descobrir l'actual estat de Florida.
El història és apócrifa: si ben Ponce de León va poder sentir sobre la font de la joventut i creure en ella, el seu nom no va ser relacionat en la llegenda fins al cap de la seua mort. Tal relació apareix en la Memòria d'Hernando de Escalante Fontaneda en 1575[2] i en el història d'Espanya en el Nou Món d'Antonio de Herrera i Tordesillas, basada en l'obra de Fontaneda. Este havia passat 17 anys com a captiu dels indis despuix de naufragar en Florida de chiquet. En la seua Memòria parla sobre les aigües curativas d'un riu perdut que ell flama «Jordán» i sobre Ponce de León buscant-les. No obstant, Fontaneda deixa clar que és escèptic sobre estes històries que inclou en la seua obres i diu que dubta que Ponce de León buscara en realitat la riera quan va aplegar a Florida.
És Herrera qui fa tal relació definitiva en la seua idealizada versió de l'història de Fontaneda inclosa en la seua Història general dels fets dels Castellanos en les illes i terra ferma de la Mar Oceà. Herrera afirma que els cacics natius feyen visites regulars a la font. Un fràgil vell es tornava tan completament restaurat que podia recomençar «tots els eixercicis del home... prendre una nova esposa i engendrar més fills». Herrera afig que els espanyols havia examinat sense èxit cada «riu, riera, estany o estany» de la costa de Florida buscant la llegendària font.[3] Podria semblar que el història de Sequene està igualment basada en una distorsió de l'obra de Fontaneda.
Primeres referències
[editar | editar còdic]Antiguetat
[editar | editar còdic]La primera referència coneguda del mit d'una font de la joventut està en el tercer llibre de les Històries d'Heródoto (IV). Allí comenta l'entrevista entre el rei d'Etiopia i els embaixadors del rei persa Cambises II:
En l'Evangelio de Juan es narra l'episodi del estany de Betesda, en Jerusalem, a on Jesús realisa el milacre de curar a un home lisiado. No obstant, aparte de l'intervenció de Jesús, el text clarament indica que hi havia prèviament una creència en les propietats curativas d'eixes aigües, quan un àngel, no identificat com de Deu, tocava l'aigua i induïa a una pràctica ritual de sumergir-se en elles; encara que solament el primer que aplegava a l'aigua era sanat, i només ocorria de temps en temps.
Medievo
[editar | editar còdic]Les versions orientals de les Noveles d'Alejandro conten el història del «aigua de la vida», que buscava Alejandro Magne en companyia del seu siervo. El sirviente en eixa història procedix de les llegendes d'Orient Mig d'Al-Khidr, una saga que apareix també en el Corán. Les versions àrap i aljamiada de les Noveles d'Alejandro varen ser molt populars en Espanya durant i despuix de l'época musulmana i haurien segut conegudes pels exploradors que varen viajar cap a Amèrica.
També es mencionava la font de la joventut en el Llibre de les maravelles del món de Juan de Mandeville i en les obres sobre el Preste Juan.
Llegendes similars
[editar | editar còdic]Hi ha també incontables fonts indirectes de la llegenda. L'immortalitat com a dò apareix en freqüència en les llegendes i històries d'objectes, com la pedra filosofal, la panacea universal i l'elixir de la vida, que són comunes per tota Eurasia i en atres regions.
Referències contemporànees
[editar | editar còdic]En la ciutat de Sant Agustín, en Florida, es troba el Fountain of Youth National Archaeological Park: creat com un tribut a l'ilustre història de la ciutat, s'ubica en el punt en el que tradicionalment es diu que va prendre terra Ponce de León. Encara que la font allí ubicada no és òbviament la de la llegenda, els turistes beuen de les seues aigües. En el parc s'exhibixen objectes natius i colonials per a celebrar el patrimoni timucuano i espanyol de Sant Agustín.
La font de la joventut perdura com una metàfora de qualsevol cosa que potencialment incremente la longevitat. S'usa freqüentment com recurs argumental en les històries de regressió temporal.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Fountain of Youth | Social Sciences and Humanities | Research Starters | EBSCO Research» (en en). EBSCO. Consultat el 2026-03-30.
- ↑ Fontaneda Fernando de Escalante, Memòria de les coses i costa i indis de la Florida, que cap de quants el han costejat, no ho han sabut declarar.
- ↑ Samuel Eliot Morison, The European Discovery of America: The Southern Voyages 1492-1616 (Nova York: Oxford University Press, 1974), pág. 504.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fuente de la juventud» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.