Distribució de la renda
La distribució de la renda, també denominada distribució de l'ingrés o repartiment de la riquea, es referix a la manera en que s'assignen els recursos generats per l'activitat econòmica entre els distints estrats socioeconòmics d'una societat.[1] Este concepte és objecte d'estudi tant en la teoria econòmica com en la política econòmica, pel seu impacte en l'equitat econòmica i en la desigualtat econòmica.
La distribució dels ingressos no depén necessàriament de l'orige d'estos —ya provinguen del treball, del capital, de pensions, o de transferències públiques—, i sol presentar distints graus de desigualtat, fenomen que ha suscitat debat acadèmic i polític a nivell nacional i internacional.
El conjunt de polítiques públiques orientades a reduir les disparitats en la distribució de la renda, com els sistemes fiscals progressius, els subsidis socials o els programes de transferència condicionada, s'agrupa baix el concepte de redistribució de la renda.
Distribució nacional de la renda
Per a calcular la desigualtat econòmica per mig de la distribució de la renda (o distribució de l'ingrés) s'usen els següents punts:
- Anàlisis: Esta distribució pot ser analisada en diferents enfocaments: a) Geogràfic-espacial: medix les diferències de renda entre els habitants de diverses regions; b) Distribució funcional: medix les diferències entre els estaments productius: indústria-agricultura- servicis, treballe-capital.
- Mida: La ferramenta usada per a medir la distribució de l'ingrés és la curva de Lorenz. En ella, es coloquen en l'eix d'abscisses la cantitat de població ordenada per la seua renda, i en el d'ordenades la renda. La situació ideal seria una llínea recta, que indicaria l'igualtat de repartiment. Per això, quant major siga el semicírcul que separa la curva de la recta, major és la desigualtat. Esta àrea es diu àrea de concentració, i es medix en el Coeficient de Gini, que oscila entre 0 i 1: 0 indica la màxima distribució i 1 la màxima concentració.
- Impacte social: En el sistema neolliberal existix una pugna ideològica respecte a si el mercat pot regular-se sol i distribuir de manera equilibrada la riquea d'un país o si deuen intervindre agents externs a ell, és dir si l'Estat deu dictar les seues normes. Darrere d'esta discussió està la desigualtat social, que en certs països és un tema sensible en la relació entre les èlits i el restant de la població. El neoliberalisme radical postularà que l'Estat deu desentender totalment de l'activitat empresarial i servir només com a garant d'estabilitat. El socialisme renovat i sectors de centre formen part d'un neoliberalisme més templat que promou un Estat més preocupat de temes socials, pero sense abandonar l'ideologia del lliberalisme contemporàneu.
Existix consens, a pesar del fort tenor de les discussions al respecte, en que l'educació és un factor de rellevància extraordinària per a promoure la movilitat social i en açò, superar gradualment la desigualtat. Sobre els aspectes importants de la distribució de la renda nacional hi ha tres enfocaments d'estudi sobre distribució de la renda:
- Distribució funcional: Assignació de rendes als factors (treball i capital) que intervenen en els processos de producció. En molts països occidentals en les últimes tres décades (1980-2010) el pes de les rendes de capital ha aumentat respecte a les rendes del treball, i existix un cert debat sobre les raons d'eixos canvis en la distribució funcional.
- Distribució personal: Repartiment de la renda entre els individus i les famílies, sense tindre en conte l'orige dels ingressos.
- Distribució espacial: Distribució en el territori d'un país de la renda, i aixina com l'estudi de l'existència o no de convergència en renda de les diferents regions d'un mateix país.
Influència de les polítiques econòmiques
Entre els països del món existix una correlació clara entre la desigualtat de la renda, el nivell d'imposts existent i el tipo de política fiscal dels governs. En els països més desiguals tendixen a existir pocs imposts i estos freqüentment són poc progressiuscita requerida.
Tradicionalment les tesis socialdemócrates i socialistes, sostenen que un sistema capitaliste lliberal pur el repartiment desnivelado tindria base en la prevalença del lucre sobre els mijos de producció privats per lo que sorgix una situació de antagonisme i conflictivitat social. Per una atra part, segons les tesis tradicionals del neoliberalisme l'Estat deu deixar d'intervindre en tots o alguns assunts econòmics dels seus ciutadans i eliminar polítiques de despesa pública per a que la desregulación i la flexibilitat del mercat permeta el progrés lliure dels ciutadans. No obstant atres escoles d'econòmica insistixen que la freqüència en la que es presenten fallos de mercat fa molt convenient un paper actiu de l'Estat en la vigilància, i inclús el desenroll de certs sectors estratègics. Els lliberals defenen precisament la regulació adequada dels mercats. A lo que s'oponen és a l'intervencionisme estatal, puix provoca distorsió en els mercats que acaben provocant desocupació i inflació.
En la majoria dels països existixen imposts progressius sobre el nivell d'ingrés dels agents econòmics individuals que són el mig més comú usat pels governs per a reduir la desigualtat en la distribució renda.
Models de distribució de la renda
Una aproximació verosímil per a la renda nacional és la distribució gamma:
A on el paràmetro està relacionat en la renda mija per mig de . l'Índex de Gini d'esta distribució és una funció només de l'exponent , açò pot vore's calculant la curva de Lorenz associada la distribució anterior i calculant l'àrea baix la mateixa:
a on:
- , és la proporció de persones o unitats familiars en una renda inferior a un nivell de renda r.
- , és la renda acumulada per les persones en una renda igual o inferior a un nivell r.
Com es pot vore l'índex de Gini disminuïx mida que n aumenta. Per a explicar la renda en la majoria de països es requerixen valors en l'interval , per als quals l'índex de Gini va des de .
Teories sobre la distribució de la riquea
En les modernes economies capitalistes el nivell de renda promig els països està àmpliament relacionat en la productivitat i, per tant, depén del grau de tecnologia usat en la producció i la cantitat de capital físic amprat en la producció. En molts països els increments de productivitat han anat acompanyats per una millora en les condicions de vida. Naturalment atres factors geogràfics i ambientals també tenen una influència important. En moltes zones d'Àfrica la malaria endèmica reduïx notablement l'esperança de vida i els nivells de salut de la població.
Dins dels països, existixen ademés diferències d'ingrés importants en diversos sectors de l'economia. Aixina els treballadors molt qualificats solen tindre sòus notòriament més alts que els no qualificats. Estes diferències es consideren en gran partix una conseqüència de la teoria de la productivitat marginal, que sugerix que el salari està relacionat en la productivitat marginal.[1] No obstant, els estudis empírics mostren que factors extraeconòmics com la discriminació sexual, discriminació racial o religiosa tenen un impacte en diferència de renda per mig de dificultats de factors socials, que allunten a diferents grups de persones de l'igualtat d'oportunitats.
Distribució mundial de la renda
Des de mediats principis del XIX Europa occidental i Norteamérica han segut històricament les regions en major ingrés del món i les que han concentrat majors recursos. Durant el XX atres regions com Japó i en menor grau Corea del Sur i algunes àrees del surest asiàtic han alcançat nivells també alts de desenroll econòmic i alts ingressos per càpita. El restant de regions han sofrit sòrts desiguals, per eixemple, Amèrica Llatina en les últimes décades ha sofrit un descens relatiu d'ingrés, pero ha segut revertit i Àfrica central i meridional que partia de nivells d'ingrés relatiu alts en comparació atres regions del tercer món ha vist empijorar la seua situació respecte a l'ingrés. La següent taula conté algunes senyes comparatives. La taula ha segut elaborada a partir de senyes d'Arrighi (1991, taules II, III i IV) per al periodo 1938-1988[2] i Angus Maddison[3] per al periodo 2000-2003:
| 1938 | 1948 | 1960 | 1970 | 1980 | 1988 | 2000 | 2003 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| "Primer món" | 100% | 100% | 100% | 100% | 100% | 100% | 100% | 100% |
| Llatinoamèrica | 19,5% | 14,4% | 16,7% | 15,5% | 19,8% | 10,6% | 25,3% | 24,0% |
| Orient Mig i Nort Àfrica | __ | __ | 11,5% | 8,1% | 11,1% | 7,1% | 18% | 18,1% |
| Turquia i Egipte | 14,9% | 13,0% | 12,8% | 7,7% | 8,1% | 5,6% | 22,2% | 22,0% |
| Àfrica Occidental i Oriental | __ | __ | 3,6% | 3,4% | 4,7% | 1,6% | 4,2% | 4,3% |
| Àfrica central i meridional | 25,2% | 18,3% | 10,5% | 11,3% | (n.d.) | 6,1% | 7,2% | 7,1% |
| Àsia meridional | 8,2% | 7,5% | 3,6% | 2,8% | 4,6% | 2,3% | 9,5% | 9,9% |
| Surest Asiàtic | __ | __ | 6,6% | 3,8% | 5,7% | 3,7% | 39,8% | 39,0% |
| Indonèsia i Filipines | 6,0% | __ | 6,4% | 2,8% | 4,6% | 2,3% | 13,2% | 13,7% |
| Japó | 20,7% | 14,5% | 23,2% | 52,1% | 76,3% | 117,9% | 97,9% | 95,6% |
| Corea del Sur | __ | __ | 7,7% | 7,2% | 12,7% | 20,2% | 65,0% | 70,9% |
| China | 4,1% | __ | __ | __ | 2,5% | 1,8% | 15,9% | 21,6% |
- "Primer món" inclou ací a Estats Units, Canadà; Austràlia, Nova Zelanda; Alemània, Àustria, Suïssa, França, Itàlia, Espanya, Benelux, Escandinavia i Regne Unit.
- Llatinoamèrica inclou ací a Argentina, Bolívia, Brasil, Chile, Costa Rica, Colòmbia, Equador, El Salvador, Jamaica, Mèxic, Paraguai, Perú, República Dominicana, Uruguai i Veneçuela.
- Orient Mig i Nort d'Àfrica inclouen ací a Argèlia, Egipte, Líbia, Sudan, Síria i Turquia.
- Àfrica subsahariana occidental i oriental inclou ací a Benín, Burkina Faso, Burundi, Camerún, Chad, Etiopia, Costa d'Ivori, Kènia, Madagascar, Malaui, Mali, Mauritània, Moçambic, Níger, Nigèria, Ruanda, Senegal, Somàlia, Tanzània.
- Àfrica subsahariana central i meridional inclou ací a Suràfrica, Zaire, Zàmbia i Zimbawe.
- Àsia meridional inclou ací a Bangladés, Índia, Pakistan i Sri Lanka.
- Surest Asiàtic inclou ací a Indonèsia, Malàsia, Filipines, Tailàndia i Singapur.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Krugman, Wells & Olney (2008): Fonaments d'Economia, ed. Reverté, ISBN 9788429126334
- ↑ Arrighi, Giovanni, "World income inequalities and the Future of Socialism", New Left Review, 189, setembre-octubre, 1991.
- ↑ «Historical Statistics (1820-2003), (excel file)».
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Distribución de la renta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.