Desigualtat d'ingrés

Archiu:Gini Coefficient of Wealth Inequality source (2019).png

Desigualtat de la distribució de riquea dins de cada país en l'any 2019, mida segons el coeficient de Gini: 0 correspon a la perfecta igualtat (tots tenen la mateixa riquea), i 1 la desigualtat perfecta (a on una persona posseiria tot). Els països coloreados de roig són els més desiguals i els de color vert els més igualitarios. En gris els països sense senyes. En la llegenda el número apareix com a percentage, de 0% a 100%. Per a una llista completa dels països, vore Anex:Països_per_distribució_de_la_riquea

Archiu:Mapa de la inequidad-gini.svg

Desigualtat d'ingressos entre els països en l'any 2013, mides segons el coeficient de Gini. El coeficient de Gini és un número entre 0 i 1, a on 0 correspon a una igualtat perfecta (a on tots tenen el mateix ingrés) i 1 correspon a una desigualtat perfecta (a on una persona té tota la renda i tots els demés no tenen cap ingrés).

< 0,20  0,20 ↔ 0,24  0,25 ↔ 0,29  0,30 ↔ 0,34  0,35 ↔ 0,39  0,40 ↔ 0,44

0,45 ↔ 0,49  0,50 ↔ 0,54  0,55 ↔ 0,59  ≥ 0,60  Sense senyes

La desigualtat econòmica, també coneguda com inequidad econòmica, desigualtat d'ingressos o economia de la desigualtat, es referix a les disparitats existents en la distribució de bens i ingréss dins d'una societat o entre diferents països. Estes desigualtats poden manifestar-se en distints nivells, sent especialment rellevants les diferències en la distribució de la renda —que inclou ingressos laborals, professionals, pensions i transferències públiques— i en la distribució de la riquea —que comprén beneficis empresarials, dividents, interessos, rendes de capital i plusvalies patrimonials—.

Encara que el terme sol aplicar-se a la desigualtat entre individus o grups dins d'una mateixa societat, també pot fer referència a les diferències econòmiques entre nacions o regions. La desigualtat econòmica està estretament vinculada en els conceptes d'igualtat d'oportunitats i igualtat de resultats, els quals representen distintes aproximacions normatives al repartiment de recursos en una societat.

Estudis recents, com el Informe sobre la desigualtat global elaborat pel World Inequality Lab, han documentat un increment significatiu en la concentració d'ingressos i riquea a nivell mundial durant les últimes décades.

Diversos enfocaments teòrics i polítics proponen mecanismes per a reduir estes breches, tals com a polítiques de redistribució de la renda, sistemes fiscals progressius, millores en l'accés a l'educació, i reformes en els mercats de treball i capital.

Introducció

Infraviviendas prop d'edificis comercials en Cochín, Índia.

Històricament la desigualtat d'ingrés ha sofrit canvis importants, relacionant-se en desenrolls tecnològics, canvis climàtics, demogràfics, migratoris, bèlics, revolucionaris i de conflictivitat social. En general, en els periodos de major desigualtat econòmica aumenta la conflictivitat social i en els periodos de major igualtat disminuïx la conflictivitat social.

El concepte actual de desigualtat d'ingressos té el seu orige i desenroll en els orígens del sistema capitaliste. En els sigles XVII i XVIII es varen produir canvis econòmics i socials profunts en l'introducció de la manufactura i de l'indústria de la mà del capitalisme inicial que mostrava formes noves de desigualtat que es varen justificar en idees del lliberalisme econòmic.

Serà en el periodo posterior a la Segona Guerra Mundial, des de 1945 fins a 1974, quan en els països més desenrollats es produïxca una enorme reducció dels nivells de desigualtat social. Des de llavors, senyalen autors com Thomas Piketty, la desigualtat ha aumentat en tots els països del món.

Existixen varis indicadors econòmics per a medir la desigualtat d'ingrés, pero a sovint s'usa el coeficient de Gini, encara que també s'utilisen l'índex de Atkinson, índex de Theil, índex de Hoover, la comparació interquintil o la varianza logarítimica.

Desigualtat d'Ingressos i desigualtat de riquea

L'economiste Branko Milanovic senyala la diferència fonamental entre els ingressos i la riquea. La desigualtat de riquea és sempre major que la desigualtat d'ingressos. La riquea (herència, aforros i rendiments) està distribuïda de manera més desigual que els ingressos derivats del treball.

Para Thomas Piketty, defensor de l'igualtat econòmica com a condició necessària per al creiximent econòmic i el benestar social, la tendència històrica de millora de les condicions de dita igualtat deu perseguir la reducció de la desigualtat de renda (procedent del salari, atres ingressos laborals i professionals, pensions, subsidis de desocupació) aixina com la desigualtat de riquea (beneficis, dividents, interessos, rendes de capital, plusvalies) fonamentalment per mig d'una progressivitat fiscal.

Desigualtat d'ingressos

Variable de fluix anual derivada de l'activitat laboral -ya siga treballador por cuenta ajena o treballador per conte propi, és dir del salari aixina com ingressos dels professionals, les pensions o els subsidis de desocupació,

Desigualtat de riquea

Variable estàtica derivada de l'acumulació de la herència o herències rebudes a lo llarc de la vida, els aforros acumulats i el rendiment de totes les inversions -immobiliàries, fondos, accions, etc.-.

Informe de desigualtat global 2018

En l'informe de desigualtat global de 2018 de la World Inequality Database s'indica, entre atres aspectes, que la desigualtat econòmica és un fet generalisat que ha aumentat des dels anys 1980^{cita requerida}. El constant increment de la desigualtat sense fre pot dur a tot tipo de catàstrofe polítiques, econòmiques i socials. La desigualtat d'ingressos presenta una gran variació entre les distintes regions mundials. És relativament baixa en Europa i màxima en mig orient. En les últimes décades la desigualtat d'ingressos s'ha incrementat en pràcticament tots els països, encara que a ritmes diferents, sent les institucions governamentals i les polítiques que es realisen decisives per a influir en la desigualtat. S'ha produït una divergència entre les senyes d'Europa Occidental i Estats Units: estaven igualats en la década de 1980 i ha aumentat significativament la desigualtat en Estats Units. Algunes de les causes que explica l'aument de la desigualtat econòmica en Estats Units són la desigualtat en l'accés a l'educació, la menor progressivitat en els imposts (els rics paguen menys que abans ) i la disminució de les rendes del treball front a les rendes del capital.

L'informe destaca l'importància que té per a reduir la desigualtat la riquea que està en mans del sector públic i el sector privat. Aixina la desigualtat aumenta quan aumenta el sector privat i disminuïx quan aumenta el sector públic. Els països s'han tornat més rics pero els governs més pobres per lo que tenen més llimitada la seua capacitat d'acció política, social i econòmica.

Segons els redactors de l'informe la classe mija mundial, en térmens de riquea, es reduirà si la situació socioeconòmica i política actual no canvia. En l'informe es propon la progressivitat impositiva com a ferramenta eficaç per a llimitar l'aument de la desigualtat i la concentració d'ingressos i riquea en uns pocs; també la creació d'un registre financer global de la propietat financera per a llimitar l'evasió fiscal, el llavat de diners i per tant el creiximent de la desigualtat. Consideren que un accés més igualitario a l'educació i al treball ben remunerats és un condició per a impedir tant l'estancament econòmic com el creiximent dèbil dels ingressos de la mitat més pobra de la població. Són necessàries inversions públiques significatives en educació, salut i protecció migambiental, tant per a combatre la desigualtat actual com la futura.