Política econòmica
La política econòmica —també economia aplicada o economia normativa— és el conjunt d'estratègies i accions que formulen els governs i en general l'Estat per conduir i influir sobre l'economia dels països. Esta estratègia està constituïda pel conjunt de mesures, lleis, regulacions, subsidis i imposts que alteren els incentius econòmics per obtindre unes finalitats o resultats econòmics específics. La política econòmica comprén també a la ciència econòmica encarregada de l'estudi d'esta branca de l'activitat estatal. En general, la intervenció de l'Estat es pot donar de moltes formes, pero fonamentalment té el propòsit de modificar el comportament dels subjectes econòmics a través d'incentius, estímuls, beneficis tributaris, etc., o de prohibir o llimitar les accions d'estes subjectes.
Objectius[editar | editar còdic]
El funcionament de la política econòmica s'estructura a partir d'uns objectius que es desigen conseguir. Es poden distinguir en primer lloc unes finalitats genèriques de caràcter polític com la igualtat, independència, llibertat i justícia. Per baix d'ells es troben uns objectius que donen lloc a unes polítiques finalistes que podrien ser la plena ocupació, el desenroll econòmic, l'equilibri econòmic exterior, l'estabilitat cíclica i del nivell de preus.
Encara que en algunes ocasions els objectius buscats, en ser molts, poden ser contradictoris, ha d'existir una coordinació i integració entre les diferents polítiques, de tal forma que es produïxen els resultats esperats.
Els resultats buscats poden ser en el curt i en el llarc termine. Les finalitats de curt termine busquen enfrontar una situació actual; és a dir, una conjuntura econòmica actual, per tant, les mesures són conjunturals. Les mesures de llarc termine busquen atres tipo de finalitats, les quals poden afectar l'estructura econòmica d'un país, per tant, són mesures estructurals. Les mesures de curt termine busquen enfrontar temes com la desocupació, la inflació, etc., mentres que les mesures de llarc termine poden ser, per eixemple: incentivar el desenroll d'un sector.
Ferramentes[editar | editar còdic]
Les ferramentes utilisades poden ser instrumentals que compren: les polítiques fiscals, monetària, polítiques de tipo de canvi, de preus, de sector exterior, etc. La política monetària, per eixemple, a través de les decisions sobre l'emissió de diners, pot generar efectes sobre el creiximent i dinamisació econòmica, la inflació o les taxes d'interés; la política fiscal, a través de les determinacions de despesa pública i imposts, pot tindre efectes sobre l'activitat productiva de les empreses i, en últimes, sobre el creiximent econòmic. La política comercial, o de comerç exterior, té efectes sobre els ingressos de l'Estat i, d'esta forma, sobre la despesa que este mateix fa, etc.
Al mateix temps es pot realisar una segona classificació de les polítiques econòmiques des del punt de vista sectorial que comprendria la política agrària, industrial, energètica, de transports, comercial, turística i de vivendes.