Preu
El preu és el pagament o recompensa que s'assigna a l'obtenció de bens o servicis o, més en general, a una mercaderia qualsevol. A pesar de que tal pague no necessàriament s'efectua en diners els preus són generalment referits o medits en unitats monetàries. Des d'un punt de vista general, i entenent els diners com una mercaderia, es pot considerar que bens i servicis són obtinguts pel trueque, que, en economies modernes, generalment consistix en intercanvi per, o mediat a través dels diners. En el desenroll de l'economia hi ha hagut debat prolongat sobre la relació entre el preu i el valor. Originalment, l'escola clàssica considerava que el preu depenia directament del valor, entés com la cantitat de treball encapsulada en la producció d'una mercaderia donada (vore Teoria del valor-treballe). Posteriorment, a partir del treball dels marginalistas, es va aplegar a concebre que el preu depén de l'utilitat que cada individu assigna al ben o servici en qüestió. Una opinió que està aplegant a ser de creixent influència, a partir del treball de Piero Sraffa, és que el preu es determina en relació en un paquet de productes o mercaderies bàsiques o numerari (incloent el treball) que són fonamentals per a la producció dels bens de tot tipo. (vore Producció de mercaderies per mig de mercaderies)
Ya que la relació entre valor (entés com la cantitat d'eixes mercaderies bàsiques utilisades en la producció) i preus constituïxen la base de la guany, analisar la relació que es dona entre el valor i el preu permet identificar l'estratègia de preu que a llarc determini pot resultar exitosa per a una companyia. (vore Valor agregat)
A lo llarc del temps els preus poden créixer (inflació) o decréixer (deflación). Estes variacions es determinen per mig del càlcul del índex de preus, existint varis com el denominat Índex de Preus al Consumidor (IPC), l'Índex de Preus Industrials (IPI), etc.
Preus i mercats
En un mercat qualsevol, el preu pot ser estudiat en dos perspectives: la del comprador, que ho utilisa com una referència d'utilitat potencial, i la del venedor, per a qui significa, en primer lloc, una guia dels possibles ingréss de les seues activitats, i en segon, el método pel que convertix les mateixes en beneficis. Des d'este punt de vista, hi ha varis conceptes que convé mantindre presents:
- preu d'oferta, o preu al que el venedor oferix la seua mercaderia;
- preu de demanda, o preu que un consumidor està dispost a pagar;
- preus de mercat o preus observats, els preus als que es produïxen compravendes reals. En una situació teòrica, de mercat lliure, el preu es fixaria per mig de la llei de l'oferta i la demanda.[1] En el cas d'un monopoli, el preu “és en cada ocasió el més alt que es pot esprémer dels compradors, o el que, se supon, van a consentir donar”.[2]
En una situació real, de competència imperfecta, els preus es determinen a través d'atres mecanismes, tals com la maximisació del ingrés marginal.[3] (vejau també Oligopoli; Oligopsonio, Competència monopolística; Competència de Stackelberg; Teorema de la taranyina, etc.)
Preu i fluctuacions econòmiques
Economistes han notat l'existència de fluctuacions cíclicas de l'activitat comercial i indústrial que se seguixen unes a unes atres. D'acort en Marx, eixes fluctuacions es deuen a l'oferta i es poden caracterisar com crisis de sobreproducció: l'increment en la producció du a una situació en la qual el mercat no pot absorbir tot lo produït. (vore Subconsumo per sobreproducció). El resultat du a una caiguda catastròfica de producció i preus, etc. D'acort en Keynes el problema es deu a la demanda: si l'ocupació cau, la demanda decau, lo que a la seua volta du a una disminució catastròfica dels preus i el producte, lo que termina en una crisis econòmica (vore Keynesianisme). Pero el preu també té que vore en els diners. D'acort en Ludwig Von Mises, el problema es deu a una taxa d'interés artificialment baixa o excés de circulant, producte del préstam excessiu per part dels bancs. Açò du a les inversions a sectors de “nivells alts de l'estructura de producció” (empreses en alts nivells de bens de capital) no justificat pel mercat, lo que termina en una depressió. (vore Bombeta econòmica i Teoria austríaca del cicle econòmic). — Friedrich von Hayek explica que açò no és un excés d'inversió, pero inversió mal adequada o mal dirigida (malinversión). No obstant, Hayek argumenta, posteriorment, que els cicles econòmics solament succeïxen, tracten de trobar “culpables” és una empresa sense sentit.[4]
La segona posició de von Hayek ha donat orige a posicions tals com la de Jacob Viner, segons la qual un descens (inexplicado, pero possiblement per factors subjectius -vore Exuberància irracional) de la demanda du una disminució de preus i, contràriament, un aument (igualment inexplicado) de la demanda està associat a una alça de preus. Eixes variacions de preu van acompanyades de variacions en les cantitats de mercaderies produïdes i demandades que oscilen d'acort en el cicle d'el XX.
Preu d'equilibri
El preu d'equilibri és una situació que es dona en el moment en que tant l'oferta com la demanda, apleguen a un punt mig, el qual significa que ni l'ofertante ni el demandant podrien demanar més per al seu benefici personal. En el preu d'equilibri, es determina en el moment en que la cantitat de demanda és igual a la cantitat oferida:
- Lo que es produïx, pot vendre's
- Lo que es demanda, pot ser adquirit
Concepte jurídic
En dret, el preu és la contraprestació monetària en una série de contractes, com l'arrendament o la compravenda. En la teoria llegal, eixe preu és en diners i solament en diners, fins al punt de que si en lloc de moneda s'intercanviara un atre tipo de be, el contracte deixaria de ser compravenda, i passaria a ser una permuta. No obstant, els diners, com qualsevol un atre ben moble, pot ser objecte de multitut de negocis jurídics (donació, herència, capcione, etc.).
Vore també
- cost
- preu de mercat
- principi d'escassea
- sistema de preus
- subasta
- tendència decreixent de la taxa de guany
- teoria del valor-treballe
- valor econòmic
Referències
- ↑ Alfred Marshall (1890), econlib. org/library/Marshall/marP. html Principles of Economics (en anglés)
- ↑ A. Smith: com/smith. adam/won1-11. htmlAn Inquiry into the Nature and Causes of the Wealth of Nations: Book 1, Chapter 7 (Of the Natural and Market Price of Commodities) paràgraf 27 (en anglés en l'original)
- ↑ Joan Robinson: "The Economics of Imperfect Competition" London, Macmillan, 1933
- ↑ Walter Block; Kenneth M. Garschina (1996) en org/journals/rae/pdf/rae9_1_3.pdf «Hayek, Business Cycles and Fractional Reserve Banking: Continuing the De-Homogenization Process.» pp. 80-83, en The Review of Austrian Economics Vol. 9, No. 1.
- Viner, Jacob; Comerç internacional i desenroll econòmic en Tecnos S. A. Colecció Ciències Socials. Série d'Economia 1966
Enllaços externs
Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Erro al crear miniatura: Preu en el Viccionari.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Precio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.