Subasta

Subasta

Archiu:Auction.jpg

Image d'una subasta benèfica.

Una subasta o arremate és una venda organisada basada en la competència directa, i generalment pública, és dir, a aquell comprador (postor) que pague la major cantitat de diners o de bens a canvi del producte. El ben subastat s'adjudica al postor que més diners haja oferit per ell, encara que si la subasta és en sobre tancat, el ben s'adjudica a la millor oferta sense possibilitat de millorar-la una volta coneguda.

Tradicionalment en la teoria es reconeixen dos grans tipos: la subasta en sobre tancat (que poden ser de primer preu o de segon preu) i la subasta dinàmica, que pot ser subasta ascendent (anglesa), descendent (holandesa), o de "tots paguen" (subasta americana). També existixen subastes inverses o de compra, en la qual el comprador és qui convoca a possibles venedors o proveïdors (v.gr. compres governamentals). Una nova categoria de subastes és la de reformes i proyectes a on un subastador adjudica el seu proyecte al millor pujador.

Història

La paraula subasta té raïls històriques lluntanes i ve originalment del llatí sub fins a, baix llança, degut a que el repartiment de terres conquistades entre els soldats participants se senyalava estacant una llança en la parcela ocupada en sòrt. Aixina mateix la venda del botí de la guerra s'anunciava en una llança i la venda es realisava davant la mateixa.

Un dels eixemples històrics més famosos era el de la subasta de l'esposa durant l'imperi babilònic la qual es portava a terme anualment. L'operació començava en la subasta de la dòna més bella i després es procedia una a una en les demés. Era de fet un acte illegal obtindre una esposa fòra de dit procés de compra.

Igualment famoses eren les subastes d'esclaus durant l'imperi romà els quals eren capturats en campanyes militars per a després ser subastats en el fòrum. Els fondos recaptats en dites subastes servien a la seua volta per a finançar els esforços bèlics de l'imperi.

A pesar de que transaccions com les anteriorment descrites havien tingut auge en les seues respectives societats, el sistema de venda basat en subastes havia segut relativament rar fins a el XVII. Possiblement la més antiga casa de subastes del món siga l'Estocolm Auction House (Estocolm Auktionsverk), que es va establir en 1674 en Suècia.

A finals de el XVIII, poc despuix de la Revolució Francesa, les subastes varen aplegar a celebrar-se en les tavernes per a vendre artículs d'art. Dites subastes se celebraven diàriament i els catàlecs eren impresos per a anunciar elements disponibles que generalment eren artículs de colecció rars. En alguns casos estos catàlecs varen terminar per convertir-se en obres d'art que contenien infinitat de detalls sobre els artículs en subasta. Les dos cases de subasta més importants, Sotheby's i Christie's, varen portar a terme la seua primera subasta oficial en 1744 i 1766 respectivament. En Espanya la casa de subastes més important és Balclis, fundada en 1979.

En el cas de les subastes dinàmiques, el que dirigix i adjudica públicament al guanyador de la millor puja (oferta) es denomina subastador o martillero, en referència a l'us d'un martell de fusta que colpeja sobre una posada per a indicar la finalisació de la subasta.

Tipos de subastes

Subasta en sobre tancat

La subasta en sobre tancat és aquella en la que els postors presenten la seua oferta en una sola ocasió. Pot ser De primer preu si el guanyador paga el preu que va oferir, o De segon preu si el guanyador paga el preu oferit per qui va quedar en segon lloc.

Subasta dinàmica

Els postors coneixen les ofertes de la seua competència i poden modificar la seua mentres la subasta està oberta. La subasta dinàmica pot ser ascendent (anglesa), que partix d'un preu de reserva i consistix que els postors vagen presentant preus ascendents, guanyant qui oferixca el preu major; descendent (holandesa) que s'inicia en un preu determinat, superior a totes les ofertes, i que el subastador va baixant per etapes: guanya el postor que primer accepta un preu. En la subasta americana tots els postors deuen pagar l'oferta que fan, pero solament el que realisa la millor oferta obté el producte.

Subasta Round Robin

Es tracta d'una variant de la subasta en oferta tancada que ve utilisada primordialmente per a la venda d'immobles. Els interessats fan les seues ofertes en una bossa tancada i després el subastador li comunica als postors com és l'oferta que s'està adjudicant la subasta en eixos moments. Despuix de dita comunicació, els participants poden tractar de superar l'oferta màxima o abandonar la subasta.

Subasta a la baixa

Es tracta d'una subasta a la baixa, o subasta inversa, modalitat de contractació en la que els proveïdors participants liciten per oferir el preu més baix, per a que l'institució compradora accepte la seua oferta.

Subasta a la baixa a l'únic preu més baix / També conegut a la venda condicionada al preu més baix oferit.

Es tracta d'una forma de compra inteligent, en una estratègia ben definida, és oferir un preu de compra d'un artícul, fent una oferta per un monte, i que siga l'oferta més baixa en un temps definit o una cantitat d'ofertes predefinides, modalitat de compra condicionada. Els usuaris participants fan ofertes per un artícul, pero condicionat a que podrà comprar eixe artícul al preu oferit, solament si és l'única oferta més baixa. En cas d'empat d'a lo manco 2 oferta o més al mateix preu, el sistema buscara el primer en el temps, és dir que usuari empatat va realisar l'oferta més baixa abans, tenint en conte, dies, hores, minuts i segons de l'oferta. El guanyador podrà realisar la compra i el pagament per l'import oferit en la web.

Subasta per cèntims

Esta nova variant de subastes consistix en pujar el preu del producte en un cèntim en cada puja realisada. Cada producte té un rellonge, i la subasta solament termina quan finalisa el conte arrere i per tant, quan cap una atra persona haja licitat pel producte durant el periodo marcat en el seu rellonge. L'última persona en licitar gana el producte per l'import que ho acompanya en finalisar la subasta.

Subasta i concurs

La subasta versarà sobre un tipo expressat en diners, en adjudicació al licitador que, sense excedir d'aquell, oferix el preu més baix.

En el Concurs, l'adjudicació recaurà en el licitador que, en el seu conjunt, faça la proposició més ventajosa, tenint en conte els criteris que s'hagen establit en els plecs, sense atendre exclusivament al preu de la mateixa i sense prejuí del dret de l'Administració a declarar-ho desert.

Subasta de Presuposts

La novetat de les subastes, es tracta d'un atre tipo de subastes relacionades en professionals i presuposts, cada volta més estesa per estos moments de crisis. Els clients demanden un servici (reformes, mudances, electricistes, pintors, etc), els professionals liciten pel preu més baix per a adquirir el presupost i realisar el servici, d'esta manera es conseguixen preus més econòmics i competitivitat empresarial.

Subasta Silenciosa

Les puges s'escriuen en fulls de paper. Al final de la subasta, la puja més alta s'adjudica la subasta. Este tipo de subasta s'utilisa freqüentment en events de beneficencia, en els que se subasten molts objectes simultàneament, i es "tanca" a una hora predeterminada comuna a tots els objectes. La subasta és "silenciosa" perque no hi ha subastador i els pujadores escriuen les seues puges en un full que usualment es deixa en una taula propenca a l'objecte. En les subastes de beneficencia, els fulls usualment indiquen una puja inicial mínima, els increments que es poden fer sobre dita puja mínima i una cantitat, cridada "puja garantisada" que si es paga s'obté l'objecte de forma immediata. Atres variacions d'este tipo de puja poden incloure puges sagellades. El pujador en la puja més alta paga el preu que va indicar en el seu full i obté el ben.

Subasta a tipo fix

La subasta a tipo fix la podem definir com el procediment de subasta en el que el tipo d'interés queda fixat de bestreta per part del Banc Central Europeu (BCE). D'esta manera, les entitats participants liciten per la cantitat de diners que desigen negociar al tipo d'interés fixat.

En les subastes a tipo fix se sumaran totes les puges rebudes i si el volum agregat supera a la cantitat total de liquidea que ha de concedir-se, les puges es prorratearán i per a això es prendrà com a base la relació existent entre la cantitat que ha d'adjudicar-se i el volum total solicitat. En qualsevol cas, correspon a el BCE adjudicar una cantitat mínima a cada entitat participant.

Subasta a tipo variable

La subasta a tipo variable és el procediment de subasta en el que les entitats de contrapartida liciten no solament pel volum de liquidea que desigen conseguir del banc central sino també pel tipo d'interés al que desigen participar.

En este tipo de subastes, s'ordenarà les puges de major o menor tipo d'interés. Aixina mateix, les puges s'aniran adjudicant per orde fins a completar este procés.

En este tipo de subastes es pot optar per una de les dos següents:

• Subasta holandesa. És de tipo únic i això significa que totes les puges s'adjudiquen a la cotisació marginal.
• Subasta americana. De tipos múltiples, en el que cada puja acceptada s'adjudica a la cotisació solicitada per l'entitat.

Vore també

• Acció hipotecària
• Almoneda
• Fracció de l'ideal (normalisació del preu en subasta)
• Permuta
• Subasta electrònica
• Subasta japonesa
• Subasta inversa
• Llindar de sacietat (preu en subasta)
• Martillero públic