Benefici econòmic

El benefici econòmic (també denominat utilitat) és un terme utilisat per a designar els beneficis que s'obtenen d'un procés o activitat econòmica. És més be imprecís, ya que inclou el resultat positiu d'eixes activitats medit tant en forma material o "real" com a monetària o nominal. (Vore més avall). Conseqüentment, alguns diferencien entre beneficis i guany.

Des d'un punt de vista general el benefici econòmic és un indicador de la creació de riquea o generació de mercaderies o valor en l'economia d'una nació. Això no és sempre el cas per als individus (vore més avall).

El benefici generalment es calcula com els ingréss totals menys els costs totals de producció i distribució.

Introducció

L'anàlisis econòmic, a partir dels fisiócratas generalment dividix el benefici econòmic en dos nocions relacionades pero no equivalents: el benefici material -conceptualizado com l'increment en bens econòmics físics o riquea d'una nació - i el benefici pecuniario o riquea monetària dels individus.

Aixina, per eixemple, David Ricardo, escrivint en 1814, diu: "els individus no estimen el seu guany per mig de la producció material, pero les nacions invariablement ho fan. Si tinguérem exactament la mateixa cantitat de mercaderies en l'any 1815 que tenim ara en 1814, com a nació no seríem més rics, pero si els diners haguera declinat en valor, eixes (mercaderies) serien representades per una cantitat major de diners, i els individus serien propensos a "creure's" més rics".

Els fisiócratas i els clàssics conceptualizaban l'increment de riquea material com plusvalia. En l'actualitat els economistes es referixen a valor agregat.

L'increment en la riquea monetària dels individus o Agents econòmics és generalment designat com a guany.

Note's que concepte de guany inclou les remuneracions tant del capital (incloent guany per diners invertits o guany dels accionistes); com pels recursos naturals (incloent la renda) i els del treball (incloent salaris per la "aportació del treball que l'empresari realisa per a la seua empresa", o siga, remuneració per la funció de gerència o empresarial).

D'acort a l'anàlisis econòmic, tots eixos montos constituïxen les despeses totals que igualen lo que els clàssics cridaven preu natural d'un producte: “Quan el preu de qualsevol producte no és ni més ni menys que lo que és suficient per a pagar la renda de la terra, els salaris de la mà d'obra, i els beneficis del capital amprat en la seua preparació, elaboració i transport al mercat, d'acort a les seues taxes naturals, el producte es ven per lo que pot cridar-se el seu preu natural”.

Des d'este punt de vista, guany significa llavors la diferència monetària entre lo gastat en produir alguna cosa, i el preu de la seua venda. Molts, entenent productor com el capitaliste o empresari, reserven el terme guany per a la remuneració del capital.

En el cas d'empreses individuals en general, i assumint que tot lo produït iguale els montos distribuïts als diferents participants en l'activitat, alguns, particularment des del punt de vista contable apleguen a la conclusió de que els beneficis de les empreses són zero. Açò degut a que, s'alega, tot lo produït equival a tot lo gastat, conseqüentment, no hi ha aument en la riquea ya siga general o individual: les remuneracions als diferents factors equivalen exactament al seu us o “desgast”.

Quantificació del benefici

A nivell macroeconòmic, el benefici és, generalment, conceptualizado com l'increment en la riquea o progrés que les activitats econòmiques creen en una societat. Es medix a través del Valor agregat; Valor Agregat Brut i PIB.

A nivell microeconómico la forma més usual de medir el benefici és a través del anàlisis de cost-beneficie. Des d'este punt de vista, en el cas més comú és l'anàlisis de la diferència entre el valor que tenen els productes de l'activitat i els insumos que es varen amprar en eixa, deduint també els demés despeses d'operació. En l'expressió del cost deuen incloure's tots els factors de producció que utilisa l'empresa, valorats al seu preu de mercat.

Vore també

• Ànim de lucre
• Benefici per acció
• Càlcul econòmic.
• Llei de beneficis inversos.
• Marge de benefici.
• PER (finances).
• Plusvalor.
• Rendabilitat financera.
• Lucre.

Referències

.