Anar al contingut

Plusvalor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El plusvalor, també traduït com supervalía o plusvalia, és l'expressió monetària del valor que el treballador asalariado crea per damunt del valor del seu força de treball. Açò és, l'expressió monetària del plustrabajo. És la forma específica que adquirix el plusproducto baixe el modo de producció capitaliste i forma la base de l'acumulació capitalista.[1] El plusvalor pren les diferents formes de manifestació: salari, guany, interés i renda.[2] Este concepte va ser falcat per Karl Marx principalment en El capital i en els quaderns II i III dels Grundrisse a partir de la crítica als economistes clàssics precedents com Adam Smith i David Ricardo, que ya l'havien enunciat pero no definit formalment.[3]

El plusvalor és un concepte indisoluble de la teoria del valor-treballe marxiste i és central per a la descripció que esta realisa de l'explotació social baixe el capitalisme. Marx va senyalar que "la producció de plusvalia és la llei absoluta" del modo de producció capitalista i Lenin va cridar "la pedra angular de la teoria econòmica de Marx".[4]

El concepte de plusvalia en Marx és font dels beneficis d'un empresari o capitaliste despuix de descontar tots els costs de producció. En El capital, estos costs de producció es denominen capital constant (c) o costs dels mijos de producció i inversió, per un costat, i capital variable (v) o costs de personal (força de treball).

Capital inicial (C)=c+v,

mentres que

Capital final (C1)=C+p,

sent (p) el valor de la plusvalia. Per lo tant,

plusvalía (p)=C1−C

Un atre concepte que Marx introduïx en un capítul del tom I de El capital és la taxa de la plusvalor, en el qual és possible medir la taxa d'explotació dels treballadors per part del capitaliste.

A diferència de la plusvalia, la taxa de la plusvalia (TP) és la raó entre la plusvalia (p) i els costs de la força de treball (v); és dir, TP = (p / v) x 100. Per eixemple, si la plusvalia o benefici és 90 i els costs de personal són 90, la TP és igual a 100. Dit d'un atre modo, la taxa d'explotació és del 100 %. Si la plusvalia és igual a 90, pero els costs de la força de treball només són 45, llavors la taxa d'explotació és del 200 %, afondant i reproduint la desigualtat social.

Marx, a la seua volta, convertix la fòrmula de la taxa de la plusvalia en una fòrmula d'hores de treball per a desglossar el treball necessari per a la subsistència, del treball d'excedent (plustrabajo) que genera la plusvalia. Per eixemple, La suma de la plusvalia més els costs de la força de treball en l'últim cas és igual a 135 = 90 + 45. Si els treballadors tenen una jornada laboral de 10 hores, llavors 135 és 10, en la qual cosa, segons una senzilla regla de tres, 90 = 6.6 hores de treball d'excedent dedicades a la plusvalia. Pel contrari, el treball necessari per a conseguir les condicions de subsistència del treballador = 3.3 hores de treball. En este método, Marx no només medix la taxa d'explotació dels treballadors, sino la magnitut de l'explotació.cita requerida

Etimologia

[editar | editar còdic]

Etimológicamente el terme "plusvalia" va aparéixer per primera volta en espanyol com a traducció directa de la mateixa paraula en francés "plus-value" de l'original en alemà "mehrwert". Degut a que l'edició francesa de El capital va ser revisada i autorisada pel propi Marx va haver poques disputes sobre l'us d'eixe terme fins a la nova traducció francesa de Jean-Pierre Lefebvre publicada per Editions Socials en 1983 a on es recomanava reemplaçar-la per "survaluer" per a mantindre la raïl "valeur" igual que en alemà "wert". Per això en la traducció de El capital a l'espanyol de l'Editorial Sigle XXI Pedro Scaron es reemplaça "plusvalia" per "plusvalor".[5]

Orige

[editar | editar còdic]

Durant l'Ilustració, en el XVIII, els fisiócratas francesos ya escrivien sobre la plusvalia que extrea del treball "el patró, el propietari i tots els explotadores", encara que utilisaven el terme producte net.[6] En Teories sobre la plusvalia, Marx escriuria que:

Els fisiócratas varen transferir l'investigació sobre l'orige de plusvalia de l'esfera de circulació en l'esfera de la producció directa, i aixina va assentar les bases per a l'anàlisis de la producció capitalista.[7]

El concepte de plusvalia va continuar desenrollant-se baix Adam Smith, qui també va utilisar el terme "producte net". El propi Marx també va escriure que ya "Adam Smith era molt conscient de que el temps de treball amprat en la reproducció i el manteniment de la força de treball és molt diferent del treball que ella [és dir, la força de treball] pot realisar per sí mateixa".[8]

El valor que els treballadors afigen als materials, llavors, es dividix en este cas en dos parts, una que paga els salaris i l'atra que paga el benefici del empleador sobre tots els materials i salaris que va alvançar. No hauria tingut interés en amprar-los si no esperara de la venda del seu treball una miqueta més de lo suficient per a reemplaçar la seua capital; i no estarà interessat en amprar un capital major, abans que un de menor, a no ser que els seus beneficis guarden alguna proporció en la quantia de la seua capital.[9]
La riquea de les nacions (1776) Adam Smith

Els socialistes ricardianos, varen començar a usar el terme "plusvalia" décades més vesprada despuix del seu acunyament per William Thompson en 1824:

Ací es presenten dos mides del valor d'este us; la mida de l'obrer i la mida del capitaliste. La mida de l'obrer consistix en la contribució de les sumes que reemplacen el balafiament i el valor del capital en el moment en que es consuma, en una compensació afegida per al propietari i el superintendente del mateix que li permeta mantindre's en igual comoditat que els treballadors productius més activament amprats. La mida del capitaliste, pel contrari, seria el valor adicional produït per la mateixa cantitat de treball com a conseqüència de l'us de la maquinària o un atre capital; la totalitat d'esta plusvalia deu ser gojada pel capitaliste per la seua inteligència superior i la seua habilitat per a acumular i fer aplegar als obrers la seua capital o l'us d'ell.[10]

Vore també

[editar | editar còdic]

Plusvalor en el Viccionari.

  • [[Archiu:{{#switch:Marxisme|20px|Vore el portal sobre Marxisme]] Portal:Marxisme. Contingut relacionat en Marxisme.

Notes, cites i referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Definició de plusvalia segons el Diccionari d'economia política de Borísov, Zhamin i Makárova
  2. ↑ Miguel (2018-04-16). Fetiche i mistificación capitalistes: La crítica de l'economia política de Marx (en és), Sigle XXI d'Espanya Editors, p. 23. ISBN 978-84-323-1912-9.
  3. ↑ «Economic Manuscripts: Capital: Volume Two». www.marxists.org. Consultat el 2022-12-14.
  4. ↑ «Vigodsky - Surplus Value». www.marxists.org. Consultat el 2025-08-26.
  5. ↑ (2018-04-10) Marx’s Capital: An Unfinishable Project? (en en), BRILL, p. 49. ISBN 978-90-04-36715-9.
  6. ↑ W. Tcherkesoff (1902). Pages of Socialist History: Teachings and Acts of Social Democracy, C.B. Cooper, p. 19.
  7. ↑ «Economic Manuscripts: Theories of Surplus-Value, Chapter 2». www.marxists.org. Consultat el 2025-08-28.
  8. ↑ «Economic Manuscripts: Theories of Surplus-Value, Chapter 3». www.marxists.org. Consultat el 2026-01-03.
  9. ↑ Adam Smith, "La riquea de les nacions" Llibre I. Capítul 6. De les parts que componen el preu de les mercaderies
  10. ↑ University of Califòrnia; Pare, {{{nom2}}} (1850). An inquiry into the principles of the distribution of wealth most conducive to human happiness, London, W.S. Orr and co., p. 128.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Marx, Karl (1983). El Capital. El procés de producció del capital. Tom I. Vol. I. Sigle XXI Editors. Mèxic
  • Moseley, Fred (2003). Money and Totality: Marx's Logic in Volume 1 of Capital. In R. Belloriore and N. Taylor (eds.), The Constitution of Capital: Essays on Volume 1 of Capital, Palgrave, 2003


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plusvalor&oldid=825397»