Trueque
En sentit econòmic, el trueque és l'intercanvi de bens materials o servicis per atres objectes o servicis. Es diferencia de la compravenda habitual en que no intervé el diners com a representant del valor en la transacció. Al contracte pel qual dos persones acorden un trueque se li denomina permuta. Segons la corrent lliberal de l'economia fundada per Adam Smith, el trueque, en quant intercanvi lliure entre individus, és una pràctica natural del ser humà per a la qual deu existir prèviament l'excedent (excés de bens que no necessiten consumir-se) i la divisió del treball (necessitat d'un ben que no produïx un mateixa), lo que desemboca en el concepte de propietat privada.[1]
No obstant, segons diversos antropòlecs, no es té constància de cap comunitat en la que el trueque haja segut el principal mig d'accés a bens, lo que desment l'estés concepte de que el trueque va ser una fase prèvia a l'aparició dels diners. Solament s'ha documentat el trueque com una pràctica eixercida entre comunitats rivals (degut a que el repartiment dels bens dins de la pròpia comunitat es realisava en comuna) o en periodos posteriors a les caigudes dels grans imperis i sistemes econòmics que ya descansaven en anterioritat en la moneda i en l'intercanvi.[2]
Teoria econòmica de l'intercanvi
La teoria subjectiva del valor explica tant l'intercanvi que es dona en el trueque com el d'una economia monetària. L'intercanvi solament es produïx si abdós parts valoren més subjetivamente allò que té l'atra, que lo que esperen donar a canvi en l'intercanvi. Aixina, supongam que Rodrigo té A, i Martín té B. Solament si Rodrigo valora més B que A, i Martín valora més A que B, es realisarà l'intercanvi (o açò és, per lo manco, una condició necessària per a que es produïxca). Tècnicament, es podria sintetisar de la següent manera: l'utilitat marginal que li representa a Juan el ben B dins de la seua escala de valoracions, deu ser major que l'utilitat marginal que li representa el be A. De la mateixa forma, l'utilitat marginal que li representa a Marcos el be A dins de la seua escala de valoracions, deu ser major que l'utilitat marginal que li representa el ben B. És, en definitiva, la desigualtat de valoracions subjectives una important condició necessària per a que es produïxca l'intercanvi. El preu, com a ràtio d'intercanvi, es determina al moment d'efectuar-se est. El preu al que aplegaran abdós parts per a efectuar l'intercanvi depén de les seues valoracions subjectives. En efecte, el preu màxim al que està dispost a pagar el comprador deu ser major que el preu mínim al que està dispost a vendre el venedor. El preu, en este model simplificat en solament un oferente i un demandant, s'establirà dins del ranc que eixos màrgens determinen, en l'impossibilitat teòrica de saber en exactitut com serà precisament el preu, solament determinant els màrgens entre els quals s'acordarà efectivament un preu. Si el preu màxim del comprador és menor que el preu mínim del venedor, l'intercanvi no tindrà lloc. Aixina, a este model d'intercanvi li continuen els models de competència unilateral (a on hi ha un demandant i varis oferente; o un oferente i varis demandants) i el model de competència bilateral; tots models explicats i desenrollats en primera instància per l'economiste austríac Eugen von Böhm-Bawerk.
L'intercanvi segons Karl Marx
per a Karl Marx, l'intercanvi solament té lloc quan dos bens tenen un valor equivalent i que pot determinar-se objectivament, açò és, qualsevol tercer no involucrat pot determinar-ho d'acort a criteris objectius. Aixina, fent una abstracció del valor d'us de les mercaderies, Marx aplega a la conclusió de que el valor està determinat exclusivament per la cantitat de treball abstracte socialment necessari per a produir determinada mercaderia. Açò és, en síntesis, la teoria del valor-treballe que defenien molts dels economistes clàssics, encara que en diferents versions, com Adam Smith i David Ricardo. Esta teoria deriva després en la teoria de l'explotació, puix si el valor d'un ben o servici està determinat pel treball necessari per a la seua producció, el fenomen de l'interés solament pot explicar-se dins d'este marc teòric com una expoliación, un robo, que realisen els capitalistes sobre els treballadors, apropiant-se aquells del treball d'estos, i específicament, fent-els treballar més hores de les que els terminen remunerant. Esta teoria és criticada pels defensors de la teoria del valor subjectiu proposta per Carl Menger.
Antecedents històrics
El trueque és una pràctica que existix des del periodo neolític,[3][4] des de fa aproximadament 12 000 anys, durant la Revolució Neolítica, en l'aparició de la societat agricultora-ganadera quan la humanitat va abandonar el seu tradicional estil de vida nómada i es va assentar en distintes regions a cultivar la terra. En el neolític, l'economia, que havia segut depredadora en el paleolític, en les societats caçadores-recolectores (90 per cent del temps de l'existència de l'espècie humana), va passar a ser productiva, per l'aparició de l'agricultura i la ganaderia, i això va donar lloc al excedent, un excés de bens que no necessiten consumir-se. En l'excedent, un grup de persones no necessiten treballar en l'agricultura i la ganaderia, i poden dedicar-se a produir atres productes, com la ceràmica, i intercanviar-els en l'agricultor o ganader per l'excedent. En això, va aparéixer per primera volta el trueque i, com a conseqüència, la propietat privada i el concepte de riquea. La cantitat de producció sobrera és l'inici de la riquea: quant més excedent, més riquea. Pero l'excedent només té conseqüències quan es consolida gràcies a l'aplicació del risc o l'abonat, i permet la divisió social del treball.
Divisió del treball
Quan apareix l'excedent consolidat, no es dediquen tots a l'agricultura o a la ganaderia puix es busca produir bens que cap d'estos dos treballs productius produïxen. En els chicotets mercats era a on es varen originar els primers trueques entre una gran varietat d'artículs, per eixemple: ferramentes de sílex, llances, sabates, collars i fins a productes agrícoles. Hui en dia, en alguns mercats se seguixen usant este tipo de transaccions. Més vesprada, va aparéixer el diners, en lo que els bens i servicis s'obtenien a canvi de diners en monedes.
Ventages i desventages.
Ventages
Les ventages del trueque o intercanvi per a les empreses són moltes, com per eixemple:
- Comprar productes o servicis sense realisar moviments monetaris.
- Mantindre la liquidea de l'empresa.
- Optimisar els resultats financers del negoci.
- Millorar la productivitat.
- Compensar la variació de producció per temporades, és dir, obtindre més clients inclús en temporada baixa.
- Reduir l'acumulació d'existències de productes en l'inventari, i trobar-els una eixida rendable alternativa.
- Ampliar les relacions comercials en empreses d'atres sectors.
- Conseguir nous canals comercials per al negoci sense modificar l'agenda de clients.
Desventages
El trueque té diverses desventages:
- Quantitativa: dificultat per a intercanviar bens de molt distint valor.
- Temporal: dificultat per a vendre hui i comprar matí.
- Espacial: dificultat per a trobar a la persona ideal per a intercanviar. La més important desventaja del trueque és que podria no trobar-se a algú que vullga intercanviar lo que es desija per lo que pot oferir-se. Açò és lo que es coneix com el problema de la doble coincidència de necessitats. Este problema impedix l'ampliació de la divisió del treball, que vindria després a ser facilitada per l'introducció dels diners com a mig comú d'intercanvis indirectes. Un atre inconvenient en el procés del trueque és la complexitat del càlcul en el valor exacte entre les coses que van a intercanviar-se (falta d'unitat de valor). De totes formes, sol establir-se el preu dels productes o servicis segons el seu valor en el mercat, encara que, en cas que no hi haja una unitat de conte objectiu en comú, el càlcul econòmic a gran escala resulta impossible sense diners. A voltes, el trueque té un valor més be simbòlic, segons la necessitat que un valor capital. És dir, si algú té una casa que no està utilisant i necessita en urgència un automòvil, no li donarà un valor capital a la casa, sino un valor de necessitat.
El trueque actual
Des de l'antiguetat, és habitual que el trueque recobre importància en temps de crisis econòmica, i principalment en casos d'hiperinflación, ya que els diners pert en gran mida el seu valor. Algunes formes de trueque són el banc del temps o els mercats de trueque, com els que han proliferat en Argentina despuix de la caiguda del pes. Este sistema està experimentant un auge en països de tot lo món. A voltes el trueque és utilisat en grans cantitats per empreses, en mercats d'intercanvi. Per a l'empresa que dona el producte o el servici, que ella mateixa ha produït, li resulta més barat el mateix pagament que si anara en diners. Ademés, supon que un client més, ha provat i conegut el seu producte o servici. Ademés ha venut un producte que, a voltes, no hauria venut d'una atra forma. Que li supon terminar les existències o compres majoristes en cantitats majors que solen supondre descontes majors. Per a l'empresa receptora del servici o producte, li supon haver-ho conseguit més barat que si ho haguera tingut que pagar en diners. Ademés, esta empresa obté productes o servicis sense tindre que realisar moviments de tesoreria. Com a ventaja adicional, el receptor pot provar un servici o producte de forma més econòmica.
En l'era digital: el trueque actiu
El sorgiment d'Internet o les rets socials va facilitar la llabor de busca i localisació dels millors candidats per a realisar el trueque; les parts interessades es reunixen en un punt en comú com, per eixemple, les places públiques. En la ret existixen plataformes que faciliten el contacte gratuït entre els qui desigen intercanviar els seus productes o servicis. L'evolució d'este tipo de pàgines ha derivat en alguna cosa conegut com el trueque actiu, és dir, no simplement llimitar-se a anunciar un artícul, sino que es possibilite l'interacció en atres usuaris de la mateixa ret. En definitiva, és la creació de comunitats d'usuaris que desigen intercanviar coses.
El trueque en Mèxic
En Mèxic, encara pot observar-se en el poblat de Zacualpan d'Amilpas, en l'estat de Morelos, que s'ha convertit en un important punt de trobada comercial i cultural a través de la seua tianguis dominical, i es tracta de l'únic sistema de comerç prehispánico que sobreviu fins a la data i que manté totes les seues característiques d'organisació i simbolisme de la població local. Una atra forma de trueque en Mèxic és aquell realisat pels sistemes d'intercanvi multidireccional que funcionen a través d'una moneda recíproca que permet les transaccions i en la que les empreses que operen estos sistemes fungen com a terceres parts que registren les operacions i medien entre compradors i venedors. Esta modalitat oferix als participants accés a nous mercats o clients, protegir la liquidea de l'empresa i utilisar les capacitats ociosas de cada participant.
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.
- Sistema de canvi local
Referències
- ↑ Smith (1794). «Capítul II», Investigacion de la naturalea i causa de la riquea de les nacions.
- ↑ Graeber, David (2012). «El mit del trueque», En deute: una història alternativa de l'economia, Ariel. ISBN 978-84-344-1854-7.
- ↑ «Influencia del màrqueting en els canvis en l'alimentació».Consultat el 24 de maig de 2020.
- ↑ ISSN 1133-4525.doi:10.12795/spal.1994. i3.04.Consultat el 24 de maig de 2020.
Enllaços externs
Erro al crear miniatura: Trueque en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Trueque» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.