Anar al contingut

Imperi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Imperi
Per a atres usos d'este terme vore Imperi (desambiguació).
Mapa del 820 mostrant al Imperi carolingio en roig, Imperi bizantí en rosat, Imperi jázaro en blau clar, Califato àrap abasí en vert, Imperi uigur en marró, Imperi chinenc en groc, Imperi tibetà en vert verdet i el Imperi jemer en blau obscur.

Un imperi (del llatí, imperium) és una "unitat política" formada per varis territoris i pobles, "generalment creada per conquista, i dividida entre un centre dominant i perifèria subordinades".[1] El centre de l'imperi (a voltes denominat metròpoli) eixercix el control polític sobre les perifèria.[2] Dins de l'imperi, existix una no equivalència entre les distintes poblacions que tenen diferents conjunts de drets i són governades de manera desigual.[3] Definit en un sentit estricte, un imperi és un Estat sobirà el cap del qual d'Estat és un emperador; pero no tots els estats en territori agregat baix el govern d'autoritats supremes es diuen imperis o són governats per un emperador; ni tots els estats que s'autodenominen com a imperis han segut acceptats com a tals per atres estats contemporàneus o historiadors (el Imperi Centrafricà i alguns regnes anglosaxons d'Anglaterra són eixemples). Han existit imperis "antics i moderns, centralisats i descentralisats, ultrabrutals i relativament benignos".[1] És important distinguir entre els imperis terrestres formats únicament per territoris contigus, com el Imperi austrohúngaro o el Imperi mongol; i els creats pel poder marítim, que inclouen territoris molt alluntats del país "d'orige" de l'imperi, com el Imperi cartaginés , el Imperi espanyol o el Imperi britànic.[1] Aparte de l'us més formal, la paraula imperi també pot utilisar-se coloquialmente per a referir-se a una empresa comercial a gran escala (per eixemple, una corporació transnacional), una organisació política controlada per un sol individu (un cap polític) o un grup (caps polítics).[4] El concepte d'imperi s'associa a atres conceptes com imperialisme, colonialisme i globalisació, referint-se l'imperialisme a la creació i manteniment de relacions desiguals entre nacions i no necessàriament a la política d'un estat dirigit per un emperador o emperatriu. S'utilisa la paraula imperi a sovint com a terme per a descriure el desgrat davant situacions de prepotència.[1]

Definició

[editar | editar còdic]

Un imperi és un conjunt de molts estats o territoris separats baix un governant suprem o una oligarquia.[5] Açò contrasta en una federació, que és un estat extens compost voluntàriament per estats i pobles autònoms. Un imperi és una gran entitat política que governa territoris fòra de les seues fronteres originals. Les definicions de lo que constituïx física i políticament un imperi varien. Pot tractar-se d'un estat que afecta a les polítiques imperials o a una determinada estructura política. Els imperis solen estar formats per diversos components ètnics, nacionals, culturals i religiosos.[6] 'Imperi' i 'colonialisme' s'utilisen per a referir-se a les relacions entre un estat o societat poderosa front a una atra menys poderosa; Michael W. Doyle ha definit l'imperi com "el control efectiu, ya siga formal o informal, d'una societat subordinada per part d'una societat imperial".[7]

Tom Nairn i Paul James definixen els imperis com a polítiques que "estenen les relacions de poder a través d'espais territorials sobre els que no tenen sobirania llegal prèvia o donada, i a on, en un o més dels dominis de l'economia, la política i la cultura, obtenen alguna mida d'hegemonia extensiva sobre eixos espais en el propòsit d'extraure o acumular valor".[8] Rein Taagepera ha definit un imperi com "qualsevol entitat política sobirana relativament gran els components de la qual no són sobirans".[9]

L'anàlec marítim de l'imperi terrestre és la talassocràcia, un imperi compost per illes i costes accessibles a la seua pàtria terrestre, com la Lliga Délica dominada pels atenienses. Ademés, els imperis poden expandir-se tant per terra com per mar. Stephen Howe senyala que els imperis per terra poden caracterisar-se per l'expansió sobre el terreny, "estenent-se directament cap a l'exterior des de la frontera original"[6] mentres que un imperi per mar pot caracterisar-se per l'expansió colonial i la construcció de l'imperi "per mig d'una armada cada volta més poderosa".[10]


No obstant, a voltes un imperi és només una construcció semàntica, com quan un governant assumix el títul de "emperador".[11][12][13][14] Aquella entitat política sobre la que regna el governant es convertix, llògicament, en un "imperi", a pesar de no tindre territori ni hegemonia adicional. Eixemples d'esta forma d'imperi són el Imperi Centrafricà, el Imperi Mexicà, o el Imperi Coreà proclamat en 1897 quan Coreja, llunt de guanyar nou territori, va estar a punt de ser anexionada pel Imperi de Japó, un dels últims en utilisar el nom oficialment. Entre els últims estats del XX coneguts com a imperis en este sentit estan el Imperi Centrafricà, Etiopia, Vietnam, Manchukuo, Rússia, Alemània i Coreja. Els estudiosos distinguixen els imperis dels estats-nació.[15][16][17] En un imperi, existix una jerarquia per la que un grup de persones (normalment, la metròpoli) té el mando sobre atres grups de persones, i hi ha una jerarquia de drets i prestigi per als diferents grups de persones.[18] Josep Colomer va distinguir entre imperis i estats-nació de la següent manera:

  • Els imperis eren molt més grans que els estats
  • Els imperis carien de fronteres fixes o permanents, mentres que un Estat tenia fronteres fixes
  • Els imperis tenien un "compost de diversos grups i unitats territorials en vínculs asimètrics en el centre" mentres que un estat tenia "autoritat suprema sobre un territori i una població"
  • Els imperis tenien jurisdiccions multinivel i superpostes mentres que un estat buscava el monopoli i l'homogeneïsació[16]

Història de l'imperialisme

[editar | editar còdic]

Stephen Howe escriu que, en l'excepció dels estats romà, chinenc i "potser de l'antic Egipte", els primers imperis rara volta varen sobreviure a la mort del seu fundador i, per lo general, el seu alcanç es llimitava a la conquista i la recaptació de tributs, lo que tenia poc impacte en la vida quotidiana dels habitants.[19]

Cronologia dels imperis

[editar | editar còdic]

La definició i delimitació temporal dels imperis ha segut objecte de debat historiográfico, variant segons es considere l'inici de l'expansió territorial, l'adopció formal del títul imperial o la pèrdua de l'últim territori colonial.[20]

En la Edat Antiga

[editar | editar còdic]


En la Edat Mija

[editar | editar còdic]

En la Edat Moderna i Edat Contemporànea

[editar | editar còdic]

Estats i imperis precolombins d'Amèrica

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Howe, Stephen (2002). worldcat. org/oclc/50124563 Empire : a very short introduction, Oxford University Press. OCLC 50124563. ISBN 0-19-280223-2.
  2. ↑ Reus-Smit, Christian. cambridge. org/core/books/individual-rights-and-the-making-of-the-international-system/A915E13F20DDBD0F5FEE91A59D7C827A Individual Rights and the Making of the International System, Cambridge University Press, pp. 4. ISBN 978-0-521-85777-2.
  3. ↑ Cooper, Frederick (2010). worldcat. org/oclc/436358445 Empires in world history : power and the politics of difference, Princeton University Press. OCLC 436358445. ISBN 978-0-691-12708-8.
  4. ↑ «oed. com/view/Entry/61337 Empire».
  5. ↑ «oed. com/view/Entry/61337? rskey=ZzCRVM&result=1&isAdvanced=false#eid Oxford Dictionary Online»."Un extens territori baix el control d'un governant suprem (típicament un emperador) o una oligarquia, a sovint consistent en un conjunt de molts estats o territoris separats. En us posterior també: un grup extens de territoris subjectes en última instància baix el govern d'un sol estat sobirà"
  6. ↑ 6,0 6,1 Howe, 2002.
  7. ↑ Doyle, Michael. google. com/books? id=XlluDwAAQBAJ&pg=PA30 Empires (en en), Cornell University Press, pp. 30. ISBN 978-1-5017-3413-7. «Estic a favor de la definició conductual d'imperi com el control efectiu, ya siga formal o informal, d'una societat subordinada per una societat imperial.»
  8. ↑ James y Nairn, 2006.
  9. ↑ Taagepera, Rein. “Tamany i duració dels imperis: Growth-Decline Curves, 600 B. C. to 600 A. D.”. Social Science History 3 (3/4). doi:10.2307/1170959.
  10. ↑ (), p. .
  11. ↑ «thefreedictionary. com/empire empire». «qualsevol monarquia que per raons d'història, prestigi, etc, té un emperador en lloc d'un rei com a cap d'Estat»
  12. ↑ «yourdictionary. com/empire empire». LoveToKnow, Corp.. «govern d'un emperador o emperatriu»
  13. ↑ «vocabulary. com/dictionary/empire empire». «una monarquia en un emperador com a cap d'estat»
  14. ↑ «collinsdictionary. com/us/dictionary/english/empire empire». «governe d'un emperador o emperatriu»
  15. ↑ Tilly, Charles. google. com/books? id=uV8KywAACAAJ Coercion, Capital, and European States, AD 990-1992 (en en), Blackwell, pp. 4, 45-46.
  16. ↑ 16,0 16,1 Colomer, Josep M.. «com/politics/view/10.1093/acrefore/9780190228637.001.0001/acrefore-9780190228637-e-608 Empires Versus States» (en és). doi:10.1093/acrefore/9780190228637.013.608.
  17. ↑ “jstor. org/stable/2778891 Modos regionals de producció i patrons de formació de l'Estat en Europa Occidentalast1=Hechter” (17 de setembre 1980). American Journal of Sociology 85 (5): 1061-1094. doi:10.1086/227125. ISSN 0002-9602.
  18. ↑ Stanard, Matthew G.. google. com/books? id=pZlNDwAAQBAJ European Overseas Empire, 1879 - 1999: A Short History (en en), John Wiley & Sons, pp. 3-4. ISBN 978-1-119-13013-0.
  19. ↑ Howe (2010). Empire: a very short introduction, Nachdr. edició, Oxford Univ. Press. ISBN 978-0-19-280223-1.
  20. ↑ Burbank, Jane (2011). Imperis en l'història universal, Crítica. ISBN 978-84-9892-235-6.
  21. ↑ L'any 1979 marca l'abolició definitiva de la monarquia en Iran despuix de la Revolució islàmica, posant fi a l'Estat Imperial d'Iran dirigit per la dinastia Pahlaví, considerada l'última hereua històrica de la tradició monàrquica i imperial persa. Per a un anàlisis del colapse del règim, vore Keddie, Nikki R. (2006). , Editorial Almuzara. ISBN 978-84-88586-78-0..
  22. ↑ La caiguda de l'imperi va ser traumàtica, tant que durant molt temps es va considerar 1453 com la divisió entre l'Edat Mija i l'Edat Moderna. Per a un anàlisis detallat de l'impacte historiográfico d'esta data, vore Maier, Franz Georg (2000). Bizancio, Sigle XXI d'Espanya Editors. ISBN 978-84-323-0158-2..


Bibliografia

[editar | editar còdic]


Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Erro al crear miniatura: Imperi en el Viccionari.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Imperi&oldid=1411983»