Imperi de Ghana

El Imperi de Ghana (200s-1240) estava localisat en lo que actualment és el surest de Mauritània i la zona occidental de Mali, al sur del Sahara, en la vall mija del riu Senegal. Era conegut en el nom de Wagadu pels seus propis ciutadans soninké, pero els europeus i àraps ho varen cridar Imperi de Ghana pel títul del seu rei, Ghana, que significa rei guerrer. Wagadu significa terra de raberes (waga = rabera, du = terra).

No se sap en certea quàn va començar la dinastia #gobernant de Ghana entre els historiadors. La primera menció identificable de la dinastia imperial en registres escrits va ser realisada per Muḥammad ibn Mūsā al-Khwārizmī en 830. Més informació sobre l'imperi va ser proporcionada pels relats de l'erudit cordovés al-Bakri quan va escriure sobre la regió en el XI.

Despuix de sigles de prosperitat, l'imperi va començar el seu decliu en el segon mileni, i finalment es convertiria en un vassall del naixent Imperi maliense en algun moment de el XIII. A pesar del seu colapse, l'influència de l'imperi es deixa sentir en l'establiment de numerosos centres urbans en tot el seu antic territori. En 1957, la Colónia britànica de la Costa d'Or, baixe el liderage de Kwame Nkrumah es va denominar Ghana despuix de la seua independència en honor i recort de l'històric imperi, encara que les seues fronteres geogràfiques mai es varen superpondre.

Orige

Ètnia dels fundadors

El regne de Ghana va sorgir a partir dels relativament menuts assentaments agro-pastorals de el IV en la regió coneguda com Awkar. Entre els anys 750 a 800, un poble de llengua vaig manar, conegut com els soninké, unit baix Majan Dyabe Cisse o Dinga Cisse, el primer rei guerrer, va dominar Awkar (encara hui el llinage Cisse és prominent en la política de Mauritània i Mali). Els soninké varen ser llavors els fundadors de l'Imperi de Ghana que a partir de el VIII va controlar el comerç transahariano. Els Ghanas varen conquistar numeroses ciutats i varen anexar territoris veïns. El seu apogeu va aplegar en els sigles IX i X.

Encara que les tradicions orals parlen sobretot dels soninké de Wagadu, segons pareix, atres soninké varen formar atres regnes prestigiosos en la regió, com Kaarta, Gajaaga i Gidimaxa. Cada u d'estos regnes era governat per el “tunka” o rei, l'únic que era el “propietari o mestre de la força” o del poder, el “fankama”. Es creu que varis regnes que varen sorgir en esta part d'Àfrica despuix dels processos de centralisació política desencadenats pels dràstics canvis econòmics ocorreguts durant el VIII en les regions del Sahel i el Sahara. Va ser l'época de l'introducció del camello i de la forma de vida àrap en la regió i d'una revolució comercial basada en els enviaments d'or, marfil i sal cap a Àfrica del Nort, Mig Oriente i Europa a canvi de variades mercaderias. En enriquir-se l'Imperi de Ghana el comerç transahariano va poder expandir-se i guanyar el control d'importants rutes comercials.

Els primers escrits que mencionen el regne es deuen a comerciants Sanhaja de el VIII. Més informació prové dels comerciants d'Al-Ándalus que visitaven el país i dels Almorávides, que varen invadir el regne des de el XI. L'acadèmic de Còrdova Abu Abdullah al-Bakri va coleccionar les històries sobre els viages a Ghana i va donar una detallada descripció del regne en 1067, época en que l'eixèrcit imperial tenia 200 mil soldats i 40 mil arqueros. El cult a l'emperador era obligatori. En morir era enterrat en una gran tomba baixe una cúpula i ho succeïa el fill major de la seua germana major. La religió se centrava en l'adoració de Bida, una mítica serp del riu Níger.

Tradicions orals

A finals de el XIX, quan les forces franceses varen ocupar la regió en la que es trobava l'antiga Ghana, els funcionaris colonials varen escomençar a recopilar relats tradicionals, inclosos alguns manuscrits escrits en àrap alguna cosa abans en el sigle. Es varen registrar i varen publicar vàries d'estes tradicions. Encara que existixen variants, estes tradicions denominaven Wagadu, o "lloc dels Wague", terme corrent en el XIX per a referir-se a la noblea local, a l'entitat política més antiga que coneixien. Les tradicions descrivien el regne com fundat per un home cridat Dinga, vingut "de l'este" (per eixemple, Asuán, Egipte), despuix de la qual cosa va emigrar a diverses localitats de l'oest de Sudan, deixant en cada lloc fills de diferents esposes. Per a alcançar el poder en la seua última ubicació va tindre que matar a un donyet, i després casar-se en les seues filles, que es varen convertir en els antepassats dels clans dominants en la regió en el moment del registre de la religió. A la mort de Dinga, els seus dos fills Khine i Dyabe es varen disputar el regnat, i Dyabe va eixir victoriós, fundant el regne.

Funcionaris colonials francesos, en particular Maurice Delafosse, les obres del qual sobre l'història d'Àfrica Occidentaln han segut criticades per estudiosos com Charles Monteil, Robert Cornevin i uns atres per ser "inacceptables" i "massa creatives per a ser útils als historiadors" en relació en la seua falsificació de les #genealogia d'Àfrica Occidental, va concloure erròneament que Ghana havia segut fundada pels bereberes, un grup nómada originari del riu Benue i els va relacionar en orígens norteafricano i d'Orient Pròxim. Mentres Delafosse elaborava una enrevesada teoria sobre l'invasió dels "judeo-siris", als que vinculava fortuitamente en els fulbe (que en realitat varen ser cofundadores de la civilisació takrur), uns atres varen prendre al peu de la lletra els falsos relats i es varen llimitar a acceptar que els estrangers havien governat primer. Raymond Mauny, resumint l'arqueologia primerenca, vàries tradicions i els materials àraps en 1961, va concloure apresuradamente que el comerç exterior va ser vital per a la fundació de l'imperi.

Treballs més recents, per eixemple de Nehemiah Levtzion, en la seua obra clàssica publicada en 1973, varen tractar d'harmonisar l'arqueologia, les fonts geogràfiques descriptivas escrites entre 830 i 1400 d. C., les tradicions més antigues dels tarijs, dels sigles XVI i XVII i, per últim, les tradicions arreplegades pels administradors francesos. Levtzion va aplegar a la conclusió de que els acontenyiments locals, estimulats pel comerç procedent del nort d'Àfrica, varen ser crucials en el desenroll de l'estat, i va tendir a favorir les tradicions recopilades més recentment sobre les atres tradicions en la compilació del seu treball. Encara que no s'han estudiat molt més ni les tradicions ni els documents, els arqueòlecs han aportat matisos considerables. Christopher Ehret observa que la data de fundació proposta de c. 100 - 300 d. C. s'ajusta molt be a lo que se sap sobre el control de l'Estat Wagadu del comerç transahariano d'or i la seua escala temporal.

La capital Kumbi Saleh

La capital va ser construïda en Kumbi Saleh a la vora del Sahara. La majoria de les cases eren de fusta i fanc pero la classe alta vivia en cases de pedra i fusta. En la pràctica hi havia dos ciutats separades per uns 10 quilómetros densament poblats pels comerciants. L'organisació de la capital va ser descrita per al-Bakri basant-se en els relats que va arreplegar de viagers i mercaders. Escriu que "Ghana consta de dos ciutats situades en una planura

La secció major es dia El-Ghaba i estava protegida per una muralla de pedra dins de la qual estava el centre polític i religiós. Allí es trobaven el palau imperial i els boscs d'arbres sagrats usats en els rituals religiosos dels soninké. Es va construir després una mesquita per als funcionaris musulmans.

La ciutat habitada pel rei està a sis milles i es diu El Ghaba "el bosc, la arboleda". El terreny entre abdós està cobert de vivendes. Els edificis són de pedra i fusta de acacia. La residència del rei consta d'un castell i vàries cabanyes en teulades redonejades, rodejades per una prop en forma de muralla.

L'atra secció de la ciutat era la comercial, poblada per numerosos comerciants àraps i bereberes que varen construir una dotzena de mesquites. Els Ghanas varen tolerar la difusió del islam encara que mai es varen convertir, com sí va ocórrer en els governants de Takrur en lo que hui és Senegal.

Plantilla:Quote}.

El jaciment arqueològic de Koumbi Saleh va ser descobert en 1914 per Bonnel de Mezières. Va ser excavat en 1939 per Thomassey, Mauny i Lazartigues, i de nou en 1960 per Serge Robert i Sophie Berthier. Va ser inclós en la Unesco llista provisional en 2001.

Decadència i conquista

Cap al 1059, el creiximent de la població va chocar en l'expansió del desert cap al sur, en lo que les importacions d'aliments varen créixer. El creixent poder dels almorávides els va permetre atacar Ghana en 1062, acaudillados pel general Abu Bakr ibn Umar, que va sitiar la capital en 1067. El regne va resistir més de dèu anys governat per Ghana Bassi i el seu successor Ghana Tunka Menin, en un eixèrcit de doscents mil hòmens. Finalment, en 1076, Abu Bakr ibn Umar va conquistar la capital i va forçar als seus habitants a convertir-se al islam. La dominació almorávide, empero, no va sobreviure a la mort d'Abu Bakr en 1087. Els soninké varen reprendre el control de la regió, pero en la seua poder debilitat.

En 1140, el poble sosso del regne Kaniaga, radicalment antimusulmán, va conquistar gran part de l'antic imperi. Diara Kante es va apoderar de Kumbi Saleh en 1180 i va establir la dinastia Diarisso. El seu fill Soumaoro Kante ho va succeir en 1203 i va obligar al poble a pagar-li tributs.

En 1230, Maghan Sundiata, el príncip de la regió de Kangaba, al suroest de l'actual Mali, va encapçalar una rebelió en favor de l'emperador vaig manar de Mali, Sundiata Keïta, contra el govern sosso. Ghana Soumaba Cisse, vassall de Sosso. Despuix de la derrota de Soumaoro en la batalla de Kirina en 1235, el nou govern en Kumbi Saleh es va declarar aliat del Imperi de Mali, al que va passar a pertànyer a partir de 1240.

Economia

La major part de l'informació sobre l'economia de Ghana procedix d'al-Bakri. Al-Bakri va senyalar que els mercaders tenien que pagar un impost d'un dinar d'or per les importacions de sal, i dos per les exportacions de sal. Atres productes tenien taxes fixes; al-Bakri va mencionar tant el coure com "atres mercaderies". Les importacions provablement incloïen productes com a textils, ornaments i atres materials. Molts dels artículs de cuiro fets a mà que es troben en l'antic Marroc també tenien el seu orige en l'imperi. Ibn Hawqal cita l'us d'un chèc per valor de 42.000 dinares. El principal centre de comerç era Koumbi Saleh. El rei reclamava com a seues totes les pepites d'or, i permetia que els demés només tingueren "pols d'or". Ademés de l'influència eixercida pel rei en les regions locals, es rebien tributs de varis estats tributaris i jefatures de la perifèria de l'imperi. L'introducció del camello també va eixercitar un paper clau en l'èxit soninké, ya que va permetre transportar productes i mercaderies de forma molt més eficient a través del Sàhara. Tots estos factors varen contribuir a que l'imperi es mantinguera poderós durant algun temps, proporcionant una economia rica i estable que duraria varis sigles. L'imperi també era conegut per ser un important centre educatiu. Ghana es va enriquir gràcies al comerç transahariano en or, ferro, sal i esclaus.

Justícia

Segons Al-Boukri, la cort real estava situada en el districte animista de Koumbi Saleh, a on residia el rei. Les presons del rei es trobaven en els boscs del mateix districte. Afirma que "tan pronte com un home és encarcerat allí, ya no es torna a saber d'ell".

No obstant, segons Al-Boukri, el rei concedia regularment audiències al poble per a escoltar les seues queixes i posar-los remei. Per a això, diu Al-Boukri,

se senta en un pabelló al voltant del com s'alineen dèu cavalls coberts en capes d'or; darrere d'ell hi ha dèu pajes que duen escuts i espases montats en or; a la seua dreta estan els fills dels príncips del seu imperi, vestits en magnífiques robes i en el pèl trenat i entrellaçat en or. El governador de la ciutat se senta en el sol davant el rei, i al seu entorn se situen els visirs en la mateixa posició. La porta del pabelló està custodiada per gossos d'excelent raça, que casi mai abandonen el lloc a on es troba el rei; duen collars d'or i argent, adornats en cascabeles dels mateixos metals. L'obertura de la sessió real s'anuncia en el sò d'una espècie de tambor, al que criden "dega", i que està format per un llarc tros de fusta ahuecado. Al sò d'este instrument el poble es reunix".

La justícia s'administrava regularment per mig de la Prova de l'aigua. Aixina, Al-Bukri escriu que "l'home que nega un deute, que és acusat d'assessinat o de qualsevol atre crim, és dut davant el preboste, qui pren un tros molt fi d'una espècie de fusta, el sabor de la qual és acre i amarc; ho infunde en tanta aigua com li plaga, i obliga a l'acusat a beure-ho. Si l'estòmec de l'home rebuja el brebaje, es reconeix que l'acusació és infundada; si, pel contrari, el licor permaneix allí, el reu és considerat culpable".

Governants

Reis de Awkar

• Kaya Maja o Kaya Maghan: 350 d. C.
• 21 reis: 350 d. C.-622 d. C.
• 21 reis: 622 d. C.-750 d. C.

Ghanas de Wagadou

• Majan Dyabe Cisse o Dinga Cisse: 750 aprox.
• Ghanas no coneguts: aprox. 750-1040
• Bassi: 1040-1062
• Tunka Menin: 1062-1076

Ocupació almorávide

• General Abu-Bakr Ibn-Umar: 1076-1087

Ghanas de Wagadou

• Kambine Diaresso: 1087-1090s
• Suleiman: 1090s-1100s
• Bannu Bubu: 1100s-1120s
• Majan Wagadou: 1120s-1130s
• Guanye: 1130s-1140s
• Musa: 1140s-1160s
• Birama: 1160s-1180s

Ocupació kaniaga

• Diara Kante: 1180s-1202
• Soumaba Cisse vassall de Soumaoro: 1203-1235

Aliança en Mali

• Soumaba Cisse com a aliat Sundjata Keita: 1235-1240

Ghana actual

La Ghana contemporànea nomenada en honor a l'antic Imperi no estava en el seu territori. Segons les llegendes tradicionals, els sobreviviente de l'Imperi migraron fins a l'actual Ghana, els pobladors de la qual coneixien com a comerciants d'or.

Bibliografia

• Mauny, R. (1971), “The Western Suen” en Shinnie: 66-87.
• R. O. Collins & J. M. Burns (2007): A History of Sub-Saharan Africa, Cambridge University Press, ISBN 978-0-521-86746-7.