Riu Benue
El riu Benue (en francés: la Bénoué) és un llarc riu d'Àfrica, el principal afluent del riu Níger.[1] La llongitut del riu és d'aproximadament 1400 km i és navegable casi en la seua totalitat durant els mesos d'estiu, sent per això una important ruta de transport de les regions que travessa.[2]El riu Benue, que dona nom al estat homònim de Nigèria, deriva del hidrónimo Ber-nor, una paraula que en llengua tiv significa riu o llac d'hipopótams (ber és riu o llac, mentres que nor es traduïx com a hipopótam). La forma original, Ber-nor, va ser corrompida a Benue pels #colon europeus.[3]
Curs
[editar | editar còdic]El riu té una llongitut d'uns 1400 km. Naix en la replanell Adamawa al nort de Camerún, en la Regió del Nort i es dirigix al noroest. Despuix de rebre al ric Rei per la dreta, es troba el embassament de Lagdo i, a continuació la població de Garoua, a on gira bruscament cap a l'oest per a dirigir-se a Nigèria. En este país, pansa al sur del massiç de Manara, i travessa Jimeta, Ibi i Makurdi abans de reunir-se en el Níger en la ciutat de Lokoja, al sur de la capital, Abuja.
En la seua capçalera, en el massiç d'Adamaoua, el seu caixer ha esculpido un canó en el penya-segat, després travessa el parc nacional de Bouba Ndjida i aplega a la regió de Garoua. La flora del tram profunt del riu s'assembla en alguns llocs als boscs del sur del país, en contrast en la flora del replanell, que és més be una sabana boscosa, i la flora de la planura, de naturalea leñosa i arbustiva.
Els majors afluents són el riu Gongola (531 km) i el Maig Kébbi, que ho conecta en el Logone (part del sistema del llac Chad) durant les inundacions. Atres afluents importants són el Far, Taraba, Donge i el Katsina Ala (320 km).
En el punt de confluència el Benue supera al Níger pel volum (mija de descàrrega abans de 1960: 3400 m³/s front a 2500 m³/s). Durant les décades següents la escorrentía dels rius va disminuir notablement per la irrigación.
Numerosos jaciments de la Edat de Ferro es troben dispersos a lo llarc de les seues vores.[4]
Conca del Benue
[editar | editar còdic]En Lokoja, el riu Benue reforça al Níger. En el Benue, només hi ha una estació d'aigües altes. Per l'ubicació climàtica més meridional del Benue, esta es produïx normalment de maig a octubre, abans que en el Níger Mig. Durant el periodo 1950-80, el Benue va tindre un cabal mig en Garoua (Camerún) de 350 metros cúbics per segon, dels quals 250 metros cúbics per segon procedien de l'assut de Lagdo, mida en Riao, i 100 metros cúbics per segon del Maig Kebi (nort de Camerún i Chad). Utilisant senyes intermitents obtingudes des de 1980, el cabal mig en Garoua seria de 330 metros cúbics per segon o un cabal anual de 10,4 quilómetros cúbics. En condicions normals, les riuades poden alcançar màxims extraordinaris (6000 metros cúbics per segon en 1948) a finals d'agost o setembre, pero el màxim mig és d'aproximadament 2900 metros cúbics per segon. Els cabals baixos podien baixar a només decenes de litros per segon, és dir un cabal casi nul. Procedent de Camerún, el Benue rep afluència del Far just abans de la frontera nigeriana (cabal mig anual d'uns 310 metros cúbics per segon), i aporta 22 quilómetros cúbics en un any mig (dels quals només 1,6 quilómetros cúbics procedixen de
Chad). La escorrentía total és de 230 milímetros per a una precipitació de 1240 milímetros lo que supon un coeficient de escorrentía del 18,6 %.[5]
En Nigèria, existix una extensa ret d'afluents que desemboquen en el riu Níger. En primer lloc, en la vora dreta, ve el Gongola, en un cabal mig anual de cabal de 200 metros cúbics per segon (la riuada mija màxima és d'aproximadament 1200 metros cúbics per segon), seguit dels aportes de la vora esquerra que provenen de zones montanyoses molt més humides (crestes de Camerún, Adamawa, i Jos Plateaus en la vora dreta) subjectes a un clima tropical de transició més meridional. Estos afluents -el Taraba, el Donga i el Katsina Ala- tenen una aportació total de cabal d'uns 1700 metros cúbics per segon en un any mig, o 54 quilómetros cúbics per a 63.500 quilómetros quadrats de superfície de la conca, #lo que supon una escorrentía anual total de 844 milímetros. D'este total, 14 quilómetros cúbics procedixen de la secció nort-occidental de Camerún, a on la capçalera del riu Níger cobrix només 8750 quilómetros quadrats de superfície, #lo que dona un promig de quilómetros quadrats de superfície, #lo que supon una escorrentía mija anual d'uns 1600 milímetros a partir d'una precipitació mija de 2600 milímetros (un coeficient de escorrentía molt elevat, del 60 %). Medits prop de la seua confluència en el Benue.
Fauna i flora
[editar | editar còdic]El riu Benue, alberga una àmplia gama de fauna. Fluïx a través de països com Nigèria i Camerún, i el seu ecosistema és ric en biodiversitat. La fauna que es troba en i al voltant del riu Benue comprén:
Peixos
[editar | editar còdic]El riu Benue és l'hàbitat de diverses espècies de peixos, que són crucials per a l'economia local i el suministrament d'aliments. Entre les espècies comunes s'inclouen:[6]
- Peixos gat (per eixemple, espècies de Clarias i Heterobranchus): Estos estan entre els peixos més importants del riu, tant ecològica com econòmicament.
- Tilapia (per eixemple, espècies de Oreochromis): Àmpliament cultivada i consumida en la regió.
- Barps: Estes inclouen varis tipos de peixos d'aigua dolça comunes en els rius d'Àfrica Occidental.
Amfibis
[editar | editar còdic]Els amfibis en la regió del riu Benue inclouen vàries granotes i sapos, que contribuïxen a l'equilibri ecològic:[7]
- Sapo bou africà (Pyxicephalus adspersus): Esta granota gran és notable pel seu comportament d'excavació i el seu paper significatiu en l'ecosistema local.
- Sapo comú (Amietophrynus regularis): A sovint es troba en i al voltant de cossos d'aigua, inclosos rius i estanys.
Reptils
[editar | editar còdic]Varis reptils habiten el riu i les seues afores:[8]
- Cocodril de l'Nilo (Crocodylus niloticus): Es troba en cossos d'aigua més grans, inclosos alguns trams del riu Benue, i és un depredador important en el ecosistema aquàtic.
- Serps d'aigua: Vàries espècies de serps d'aigua estan presents, eixercitant un paper en el control de les poblacions de peixos i atres menuts organismes aquàtics.
Aus
[editar | editar còdic]El riu és un hàbitat important per a numeroses espècies d'aus:[9]
- Àguila peixquera africana (Haliaeetus vocifer): coneguda per les seues impressionants habilitats per a peixcar i la seua vora icònica, a sovint li la veu prop dels cossos d'aigua.
- Martinete (per eixemple, espècies de Halcyon): estes colorides aus són caçadores expertes de peixos i atres organismes aquàtics.
- Garzas i egrets: estes aus zancudas es troben comunament a lo llarc de les vores del riu, alimentant-se de peixos i amfibis.
Mamífers
[editar | editar còdic]Encara que no tan abundants com en atres hàbitats, alguns mamífers utilisen l'entorn del riu Benue[9]:
- Hipopótams (Hippopotamus amphibius): encara que són més comuns en cossos d'aigua més grans, els hipopótams poden trobar-se en certs trams del riu Benue.
- Llúdries (per eixemple, Aonyx capensis): estos mamífers aquàtics estan presents en el riu, alimentant-se de peixos i amfibis.
Invertebrats
[editar | editar còdic]El riu alberga una varietat d'invertebrats, que eixerciten rols crucials en l'ecosistema aquàtic:
- Parots i caballitos del diable: les seues larves són components importants de la ret alimentària aquàtica.
- Insectes aquàtics: vàries espècies d'escarabats, efímeres i tricópteros habiten el riu, contribuint a la biodiversitat del riu.
Vida vegetal i el seu impacte en la fauna
[editar | editar còdic]La vegetació ribereña a lo llarc del riu Benue recolza a la seua fauna en proporcionar hàbitat i fonts d'aliment. Plantes com juncs, lliris d'aigua i vàries gramíneas oferixen refugi i llocs de reproducció per a moltes espècies aquàtiques.
Grans inundacions
[editar | editar còdic]L'Agència Nacional de Gestió d'Emergències de Nigèria (NEMA, per les seues sigles en anglés) va realisar un "anàlisis de gestió de riscs de #catàstrofe" i va aconsellar als Ministeris, Departaments i Agències (MDA, per les seues sigles en anglés) que prengueren medides proactivas para mitigar l'impacte del canvi climàtic. L'agència va aconsellar que les masses d'aigua d'alguns estats es desarenaran i dragasen periòdicament per a dispondre d'aigua per a diversos fins. L'agència va instar a les institucions pertinents a portar a terme un seguiment rutinari dels assuts i masses d'aigua per a garantisar el compliment de la curva de regles de funcionament d'embassaments.[10]
L'Agència Nacional de Gestió d'Emergències de Nigèria (NEMA) va realisar un "anàlisis de la gestió del risc de #catàstrofe" i va aconsellar als Ministeris, Departaments i Agències (MDA) que prengueren medides proactivas per a mitigar l'impacte del canvi climàtic. L'agència va aconsellar que les masses d'aigua d'alguns estats es desarenaran i dragaran periòdicament per a que l'aigua estiguera disponible per a diversos fins. L'agència va instar a les institucions pertinents a portar a terme un seguiment rutinari dels assuts i masses d'aigua per a garantisar que es respecta la curva de la regla de funcionament dels embassaments.[10]
Inundació de 2022
[editar | editar còdic]En octubre de 2022, els agricultors del estat de Adamawa es varen esforçar per netejar els restants de les collites destruïdes per una inundació a lo llarc de la vall del riu Benue. El desastre de les inundacions va afectar a moltes comunitats dels 36 estats de Nigèria, en centenars de pobles i centres urbans sumergits en l'aigua. El desastre va trastornar a més de 2,4 millons de persones i es varen registrar més de 600 víctimes mortals. Ademés, varen ser arrasades extenses hectàrees de terres de cultiu en els estats afectats.
El divendres 23 de setembre de 2022, les inundacions varen afectar a totes les àrees de govern local ribereñas de Benue, segons el comissari estatal de Recursos Hídrics i Mig ambient, Godwin Oyiwona. Les inundacions varen afectar a Makurdi, Agatu, Logo, Guma, Buruku, Otukpo i Gwer-West.[11] El govern està treballant per a mitigar els efectes de les inundacions i ha lliberat fondos per a netejar la conca del Idye..[12]
Els més afectats són sobretot els residents de les comunitats agrària que alberguen els principals afluents del riu Benue que travessa sèt dels 21 governs locals de l'estat. En tres mesos, 12 Local Government Areas (LGAs) varen quedar sumergides, afectant a 82.730 residents, 13.788 llars, 51 ferits i 27 morts. També varen quedar destruïdes terres de cultiu valorades en mils de millons de nairas.
Giner de 2020
[editar | editar còdic]El president Muhammadu Buhari ha inaugurat un proyecte de canal de drenage de 3,35 km en Makurdi, Benue, per a fer front als problemes ecològics de la comunitat de Idye.[13] El proyecte, que forma part dels 17 proyectes d'intervenció ecològica, va ser aprovat pel president en el quart trimestre de 2017 i completat en 48 semanes. El proyecte pretén fer front als efectes devastadors de l'erosió i les inundacions en la comunitat, posant de relleu el compromís del Govern Federal per a fer front als problemes i fer que la vida tinga més sentit per als ciutadans.[13][14]
Inundació de 2017
[editar | editar còdic]L'Agència de Notícies de Nigèria (NAN), informa de que la comunitat de Idye va ser una de les zones més afectades per les inundacions de 2017, que varen desplaçar a més de 120.000 persones[15] en la capital del Benue, Makurdi. Les inundacions varen devastar més de 200 llars en Makurdi.[16]
Història
[editar | editar còdic]Durant l'época medieval, el Benue va ser una important via fluvial per al transport de mercaderies i persones. La fèrtil regió triangular al voltant de la confluència dels rius Níger i Benue ha estat habitada per varis pobles,[17] entre ells els nupe, kwararafa, igala, igbira i jukun. Durant els sigles XIV i XV, estos pobles varen poder aprofitar la riquea agrícola per a comerciar en els estats yoruba situats riu avall i en les caravanes terrestres que duyen mercaderies des d'i cap al Sudan.[1]
Exploració
[editar | editar còdic]El Benue va ser descobert per Heinrich Barth en 1851 i novament en 1854 per Eduard Vogel; William Balfour Baikie va ser el primer en navegar-ho en un barco de vapor prop de les fronteres de Adamaua en 1854 i 1857-58. Des de llavors, els seus trams inferiors han segut utilisats en molta freqüència, també per Gerhard Rohlfs, Adolph Burdo i Eduard Flegel, els qui també varen descobrir les naixents en 1882. Este riu, que fluïx a través de vastes terres fèrtils i riques, va ser una volta una de les portes d'entrada més importants a l'interior d'Àfrica. El lloc més important de les seues costes en el XIX era Yola en Adamaua, llavors port de marfil (60-80 tonellades anuals);[18] més a l'oest, una miqueta al sur de Benue, es troba l'igualment important Wukari.
Des d'Adamaua en avant, els Benue varen formar la frontera entre l'àrea de Sokoto i les terres yoruba al sur en el XIX .
Contaminació
[editar | editar còdic]Benue Hike Tourism i Conservation Foundation, en un intent per mantindre el riu protegit de diverses formes de contaminació, varen informar al Govern de l'Estat de Benue sobre les irregularitats d'algunes empreses de l'estat per abocar residus en el riu. En el riu Benue s'abocaven residus com etanol, que podien causar fàcilment danys a la vida humana i mamífers aquàtics. Posteriorment, el govern de l'estat de Benue va intentar immediatament solucionar el problema per a evitar més danys als seus ciutadans.[19][20][21]
Vejau també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Page, et a el, 2005, p. 33 vol-2.
- ↑ «Benue River | river, Africa» (en en). Encyclopedia Britannica. Consultat el 2021-08-01.
- ↑ «Historical Background – I am Benue» (en en-gb). Consultat el 2024-09-27.
- ↑ David K.Wright, Scott MacEachern, Jungyu Choi, Jeong-Heon Choi, Carol Lang, Jean-Marie Datouang Djoussou. “Journal of Field Archaeology -Paisages de l'Edat de Ferro de la vall del riu Benue, Camerún”. doi:.
- ↑ Andersen, Inger; Dione, Ousmane; Jarosewich-Holder, Martha; Olivry, Jean-Claude (2005). Golitzen, Katherin George, ed. The Niger River Basin. A Vision for Sustainable Management. Washington: The World Bank
- ↑ M. T. M. Olaniyan. The Freshwater Fishes of Nigèria (1968) 318 pag. ISBN: 978-0856610098
- ↑ I. A. O. Ovie. Aquatic Fauna of Nigèria (1993) 260 pag. ISBN: 978-9780297084
- ↑ S. A. A. Akintoye. Biodiversity of the Benue River Basin: A Review (2002) 120 pag.
- ↑ 9,0 9,1 J. A. Chapman & K. D. Smith. The Ecology of Tropical Rivers and Streams (2001) 400 pag. ISBN: 978-0122209153
- ↑ 10,0 10,1 Nseyen, Nsikak. «Inundacions: NEMA issues warning to Adamawa, Taraba, Benue, others» (en és-és).
- ↑ Simire, Michael (23 de setembre de 2022). «com/flooding-hits-riverine-areas-in-benue/ Les inundacions afecten a les zones ribereñas de Benue» (en és-us).
- ↑ https://www.environewsnigeria.com/flooding-hits-riverine-areas-in-benue/
- ↑ 13,0 13,1 Nigèria, Guardian. «ng/news/buhari-inaugura-3-35km-drainage-in-benue/ Buhari inaugura un canal de drenage de 3,35 km en Benue» (en és-us).
- ↑ «Buhari Inaugura 3,35km de drenage en Benue».
- ↑ Nigèria, Agència de Notícies de. «com/floods-ravage-benue-villages-as-governor-ortom-lounges-in-europe/ Les inundacions assolen els pobles de Benue mentres el governador Ortom passa el temps en Europa» (en en-us).
- ↑ Report, Agency. «Les inundacions destruïxen 200 llars en Makurdi» (en en-us).
- ↑ Lekwa, G. and Whiteside, I.P. (1996) Coastal Plain Sand of South-Eastern Nigèria. Soil Science Society of American Journals, 50,154-160.
- ↑ Fritz Bauer, L'expedició alemana Niger, Benoué, llac Tchad, 1902-1903 (traduït de l'alemà i presentat per Eldridge Mohammadou), Karthala, 2002, 186 p. (ISBN 2-8458-6283-0)
- ↑ Orsar, Hembadoon. «Contaminació del riu Benue: You Have Failed, Ortom Tells 3 Commissioners» (en és-us).
- ↑ Charles, John (2023-04-17). «com/ortom-orders-firms-probe-for-alleged-river-benue-pollution/ Ortom ordena investigar a una empresa per la suposta contaminació del riu Benue» (en és-us).
- ↑ Sunday, Ochogwu. «ng/2023/04/17/biotech-company-accused-of-polluting-river-benue-with-cassava-plant-waste/ Companyia biotecnológica acusada de contaminar el riu Benue en residus de yuca» (en és-us).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Page, et a el, Willie F. (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés), Facts On File. OCLC 647901896. ISBN 9780816052707.
- Fritz Bauer, L'expédition allemande : Niger, Bénoué, lac Tchad, 1902-1903 (traduit de l'allemand et présenté parell Eldridge Mohammadou), Karthala, 2002, 186 p. (ISBN 2-8458-6283-0)
- Jean Boulet, Els pays de la Bénoué, ORSTOM, Yaoundé, 1972, 134 p.
- Samuel Ndembou, Li développement rural dans la plaine de la Bénoué (Cameroun) : changements géographiques et permanence sociale, Université de Paris 1, 1998 (thèse remaniée publiée en 2003, 574 p.)
- J. C. Olivry, Fleuves et rivières du Cameroun [archive], collection « Monographies hydrologiques », no 9, ORSTOM, Paris, 1986, 781 p.
- Alfred Stauch, Li bassin camerounais de la Bénoué et sa pêche, ORSTOM, Paris, 1966, 152 p.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Riu Benue.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Benue» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.