Soninké

Els soninké són un grup ètnic d'Àfrica Occidental que viu en grups dispersos entre Senegal, Mauritània i Mali, aixina com en l'est de Gàmbia, en Costa d'Ivori, Guinea Bissau, Ghana i Burkina Faso. Es calcula que hui en dia poden sobrepassar una població de 1 703 000 persones. Són un poble vaig manar que descendix dels bafour i està estretament relacionat en els imraguen de Mauritània. Varen ser els fundadors de l'antic Imperi de Ghana, Wagadu (750-1240 d. C.). Els soninké són encara hui en dia la columna vertebral de països com Gàmbia, Senegal i Mali. A través de tota l'història han segut els comerciants de diamants en or, sal i diamants.

Soninké

Parlen l'idioma soninke, que pertany al grup de les llengües vaig manar, al que també pertanyen el mandenká (mandinká, Koniake, bambara, dioula, kagoro, etc.) el bissa, el bozo, el mende, el susu, el yacouba, el vai i el ligbi. Este grup llingüístic forma part de les llengües Níger-Congo.

Despuix del contacte en els comerciants almorávides del nort sobre l'any 1066, els nobles soninké varen abraçar l'Islam, sent dels primers grups ètnics subsaharians en seguir les ensenyances de Mahoma. Per lo general són musulmans sunitas. Hi ha algunes comunitats cristianes i també grups animista.

Etimologia

Es designen a sí mateixos soninké, paraula que en realitat és la forma singular de soninko, pero també se'ls coneix pels noms que els han donat els seus veïns wolof: sarakhoulé (que significa lliteralment persona blanca i era com els soninke cridaven als francesos quan varen aplegar a colonisar la regió); són cridats marakas pels bambara, wangara pels mandinga, songhai pels wakoré, aswanik pels d'Asuán o Toubakaï. També inclouen els subgrups Maraka i Wangara.

Geografia

Els soninke viuen hui en tota l'Àfrica Occidental, especialment entorn a la terra de l'ex Imperi de Ghana, ocupant un territori d'uns 800 km d'est a oest des de la vall mija del riu Senegal.

La majoria dels soninke viuen en l'oest de Mali i en la frontera del país en Senegal, entre Nara i Nioro du Sahel.

Segons el cens de 1988 en Senegal, els soninke eren 113 184, un 1,7 % d'una població total del país estimada en 6 773 417 habitants. La busca de treball durant l'etapa de la França colonial va dur a molts soninke a construir comunitats en Dakar i en atres grans ciutats d'Àfrica.

En Mauritània, viuen al sur en les regions de Guidimakha i Gorgol, a lo llarc de la vall del riu Senegal. Són sense dubte els majors cultivadores del país.

Cal destacar que existix una gran diàspora fora d'Àfrica, sobretot en la regió de París. En la década dels 70, els soninke representaven casi el 70 % de la població subsahariana emigrant en França.

Bibliografia

• François Manchuelle, Origins of Black African Emigration to France: the Llabor Migrations of the Soninke, 1948-1987, Santa Bàrbara, University of Califòrnia, 1987 (Tesis) (en anglés)

En francés

• Abdoulaye Bathily, Els portes de l'or, Li royaume de Galam, de l'ère musulmane au temps dones négriers (VIII XVIII siècle). Ed. L'harmattan.
• M. T. Abéla de la Rivière, Els Sarakolé et leur émigration vers la France, Paris, Université de Paris V, 1977 (Thèse de 3i cycle)
• Amadou Diallo, L’éducation en milieu soninké dans li cercle de Bakel: 1850-1914, Dakar, Université Cheikh Anta Diop, 1994, 36 p. (Mémoire de DEA)
• Mamadou Dramé, « Cérémonies et rites chez els Soninké», in Peuples du Sénégal, Sépia, Saint-Maur, 1996, p. 63-96 (ISBN 2-907888-97-8)
• Alain Gallay, « La poterie en pays Sarakolé (Mali, Afrique Occidentale)», Journal de la Société dones Africanistes, Paris, CNRS, 1970, prenga XL, n.° 1, p. 7-84
• Joseph Kerharo, « La pharmacopée sénégalaise: note sur quelques traitements médicaux pratiqués parell els Sarakolé du Cercle de Bakel », Bulletin et mémoires de la Vaig facultar mixte de médecine et de pharmacie de Dakar, t. XII, 1964, p. 226-229
• Charles Monteil, La légende du Ouagadou et l'origine dones Soninké, IFAN, Dakar, Mémoire n.° 23, 1953
• Kanté Nianguiry, Contribution à la connaissance de la migration "soninké" en France, Paris, Université de Paris VIII, 1986, 726 p. (Thèse de 3i cycle)
• Éric Pollet et Grace Winter, La société soninké (Dyahunu, Mali), Université lliure de Bruxelles, 1971
• Michael Samuel, Els Migrations Soninke vers la France, Paris, Université de Paris. (Thèse de 3i cycle)
• Badoua Siguine, La tradition épique dones forgerons soninké, Dakar, Université de Dakar, 198?, (Mémoire de Maîtrise)
• Badoua Siguine, Li surnaturel dans els contes soninké, Dakar, Université de Dakar, 1983, 215 p. (Mémoire de Maîtrise)
• Mahamet Timera, Els Soninké en France: d'un histoire à l'autre, Karthala, 1996, 244 p. (ISBN 2-86537-701-6)
• Samba Traoré, Corpus soninké. Parenté et mariage, Laboratoire d'anthropologie juridique de Paris, Université de Paris 1, 1985