Takrur
Takrur, Tekrur o Tekrour (c. 800 d. C. - c. 1285 d. C.) va ser un antic estat d'Àfrica Occidental, que va florir en paralel al Imperi de Ghana.
Orige
[editar | editar còdic]Takrur va ser el nom de la capital de l'estat que va florir en el baix riu Senegal. Takruri era un terme, com Bilad-ul-Suen ('país dels negres'), utilisat per a referir-se a qualsevol persona en ancestros d'Àfrica Occidental.[1][2][3][4]
La formació de l'estat va tindre lloc com a conseqüència de l'arribada de clans de la noblea fulani, els qui es desplaçaven des de l'est i que es varen assentar despuix de la formació de l'estat soninké de Ghana.cita requerida
D'acort a fonts històrics i arqueològiques, el regne va ser fundat per l'ètnia serer.[5][6][7] Els serer que varen residir en Takrur havien governat prèviament el Regne. Eren els sums sacerdots i sacerdot aixina com els propietaris de la terra, a través de lo que s'ha donat en conéixer com el linaje lamánico.[8][9][10]
Centre comercial
[editar | editar còdic]Situat en el Valle del Senegal, a través de la frontera dels actuals Senegal i Mauritània, era un centre comercial, a on es comerciava or de la regió Bambuk, sal del Awlil i grans del Sahel. Era rival de l'Imperi de Ghana, produint-se chocs entre els dos estats regularment, enfrontaments dels que normalment varen eixir victoriosos els soninké. A pesar d'estos chocs, Takrur va prosperar a través dels sigles IX i X.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Takrur» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- ↑ http://www.jstor.org/pss/179671
- ↑ http://www.islamandafrica.com/ [1] archivat en Wayback Machine. Islam and Africa - History
- ↑ http://www.africanholocaust.net/news_ah/language%20new%20reality.htm [2] archivat en Wayback Machine. Language African Reality
- ↑ Ibn Khalikan, op. cit. vaig vore, 14.
- ↑ Henry Gravrand. La Civilisation Sereer - Pangool. Publicat pels Nouvelles Editions Africaines du Senegal. 1990. Page 9, 20 and 77. ISBN 2-7236-1055-1
- ↑ Becker, Charles. Vestiges historiques, trémoins matériels du passé clans els pays sereer Dakar. 1993. , CNRS - ORS TO M
- ↑ Gamble, David P. & Salmon, Lindo K. with Njie, Alhaji Hassan. Gambian Studies No. 17. People of The Gàmbia. I. The Wolof. With notes on the Serer and Lebou. Sant Francisco 1985
- ↑ Becker, Charles. Vestiges historiques, trémoins matériels du passé clans els pays sereer. Dakar. 1993. CNRS - ORS TO M
- ↑ Oliver, Roland. The Cambridge history of Africa: From c. 1600 to c. 1790. Cambridge University Press, 1982. ISBN 0-521-20981-1, p484.
- ↑ Galvan, Dennis C. The State Must be Our Master of Fire. ISBN 978-0-520-23591-5
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Cortés López (2006). Pobles i cultures d'Àfrica : (etnohistoria, mit i societat), Món Negre. OCLC 758992488. ISBN 9788472951709.
- J. F. Ade Ajayi, Michael Crowder (eds.). History of West Africa. Columbia University (1972) ISBN 0-231-03628-0
- J. Hunwick. "Takrur", Encyclopaedia of Islam, Leiden 2000, X, 142-3.
- Mary Antin, Nehemia Levtzion. Medieval West Africa Before 1400: Ghana, Takrur, Gao (Songhay) and Mali. Translated by Nehemia Levtzion. J. F. Hopkins: Contributor. Markus Wiener Publishing, New Jersey (1998). ISBN 1-55876-165-9
- J. D. Fage (ed.). The Cambridge History of Africa, vol. II, Cambridge University Press (1978), 675-7.
- H. T. Norris. "The Wind of Change in the Western Sahara". The Geographical Journal, Vol. 130, No. 1 (Mar., 1964), pp. 1–14
- D. W. Phillipson. African Archaeology, Cambridge University Press (Revised Edition 2005). ISBN 978-0-521-83236-6
- Gravrand, Henry. La Civilisation Sereer - Pangool. Published by Els Nouvelles Editions Africaines du Senegal. 1990. Page 9, 20 and 77. ISBN 2-7236-1055-1
- Becker, Charles. Vestiges historiques, trémoins matériels du passé clans els pays sereer Dakar. 1993., CNRS - ORS TO M
- Gamble, David P. & Salmon, Lindo K. with Njie, Alhaji Hassan. Gambian Studies No. 17. People of The Gàmbia. I. The Wolof. With notes on the Serer and Lebou. Sant Francisco 1985
- Leyti, Oumar Ndiaye. Li Djoloff et ses Bourba. Nouvelles Editions Africaines, 1981. ISBN 2-7236-0817-4
- Ogot, Bethwell A. General history of Africa: Africa from the sixteenth to the eighteenth century. University of Califòrnia Press, 1999, ISBN 0-520-06700-2, p 146.
- Galvan, Dennis C. The State Must be Our Master of Fire. ISBN 978-0-520-23591-5
- Oliver, Roland. The Cambridge history of Africa: From c. 1600 to c. 1790. Cambridge University Press, 1982. ISBN 0-521-20981-1, p484
- Trimingham, John Spencer, "A history of Islam in West Africa", pp 174, 176 & 234, Oxford University Press, USA (1970)