Anar al contingut

Imperi asteca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Imperi mexica o Triple Aliança (del náhuatl Exkan Tlahtoloyan[nota 1] o Ēxcān Tlahtōlōiān[nota 2]),[nota 3] anomenat també Imperi asteca i —en més precisió— Imperi tenochca,[nota 4] va ser un imperi organisat en una confederació complexa, multiétnica i flexible de ciutats estat en situacions polítiques diverses,[1] que va existir en l'àrea central de Mesoamérica durant el Posclàssic Tardà fins a la conquista espanyola.

Estava integrada pels dominis de la Triple Aliança (conformada per Texcoco, Tlacopan i Mèxic-Tenochtitlan), establida a partir de les faccions victorioses de la Guerra Tepaneca que es va lliurar entre la ciutat d'Azcapotzalco i les antigues províncies tributàries de la mateixa, constituint-se com una aliança de tres ciutats-estat autònomes, entre les quals Tenochtitlan va destacar com a potència comercial i militar.[2][3]

Fundació de Mèxic-Tenochtitlan. Primera pàgina del còdex Mendoza, a on es mostra l'alegoria fundacional de Mèxic-Tenochtitlan en l'any "2 Calli" (1325).

Quan els conquistadors espanyols varen aplegar en 1519, cèlula fonamental de l'estructura política en Mesoamérica era l'altépetl, una unitat base autònoma, que s'associava o subordinava a unes atres. A diferència d'atres models imperials, est estava configurat com un mosaic de ciutats.[4] La fundació i posterior expansió de la Triple Aliança va tindre lloc en 1430, una volta va ser derrotat Azcapotzalco, capital del Imperi tepaneca, fins a llavors dominant en el vall de Mèxic (Santamarina 2006). Azcapotzalco va ser vençut per l'aliança de mexicas, acolhuas i tlacopanecas, fins a llavors tots ells vassalls seus.

A partir de llavors, els territoris de l'Imperi asteca es varen ser ampliant fins a aplegar a ocupar el centre de Mèxic, la zona central d'Oaxaca, la costa del golf de Mèxic, Guerrero i el Soconusco. El fi de l'Imperi asteca va ocórrer el 13 d'agost de 1521, quan els espanyols —en aliança en els tlaxcaltecas i totonacas, entre atres pobles indígenes— varen derrotar la resistència mexica en Tenochtitlan i Tlatelolco.

Etimologia, noms i definicions

La paraula «azteca» és d'us modern. No va ser usada per mexicas de la Triple Aliança per a referir-se a sí mateixos, sino als seus antepassats. S'ha utilisat de diverses maneres per a referir-se a l'imperi de la Triple Aliança, a les persones de parla náhuatl del centre de Mèxic abans de la conquista espanyola, o específicament a l'ètnia mexica de les persones de parla náhuatl. El nom prové d'una paraula náhuatl que significa «gent d'Aztlán», que reflectix el lloc mític d'orige dels pobles nahuas. No obstant, és més correcta i precisa la paraula mexica.

En les cròniques de Chimalpahin el terme Excan Tlahtoloyan s'utilisa per a referir-se a atres aliances entre tres estats que han existit a lo llarc de Mesoamérica. El seu primer us s'aplica en la crònica per a referir-se a l'aliança entre els estats de Colhuacan, Tollan i Otompan, la qual, segons ell, va ser formada en l'any 1 gavinet del calendari mexica, equivalent a l'any 856 gregoriano, i duraria 191 anys. Atres noms també són usats per a referir-se a esta aliança, sent estos Excan Tlahtoloc i Excanpa ye teuctlahtoloc. El nom Excan Tlahtoloyan es pot traduir com a «Triple Sèu» (tlahtolo, passiu del verp tlahtoa, que significa «parlar» o «governar». Paraules com tlahtoloc i tlahtoloyan es traduïxen llavors com a «lloc a on es governa»).

El Còdex Osuna, per una atra part, usa un terme distint per a referir-se a l'aliança entre Mèxic-Tenochtitlan, Tetzcoco i Tlacopan. En el seu lloc, dit còdex es referix a l'esta aliança com Etetl Tzontecomatl, que es traduïx de manera similar. Chimalpahin, per a referir-se específicament a esta aliança, usa una combinació d'abdós térmens: Excan tzontecomatl tlahtoloyan. En general, encara que actualment s'usa típicament el terme en espanyol «Triple Aliança», no existia una forma única de referir-se a esta en la llengua náhuatl ni era un terme exclusiu d'esta aliança en particular. Aixina i tot, es preferix l'utilisació de Excan Tlahtoloyan, que és vista com la descripció més breu i precisa de la naturalea del govern de l'imperi. Este terme es va escomençar a aplicar en temps moderns per a esta aliança específicament a partir de la década de 1960, aplicant-ho des dels texts de Chimalpahin, i en els anys 90 s'escomençava a tornar familiar entre historiadors.[5]

Context històric i geogràfic

Diversos pobles varen conviure en l'etapa final del desenroll mesoamericà, conegut arqueológicamente com Posclàssic tardà, que va comprendre dels sigles XIII a XV. En este temps l'entitat política de major complexitat va aplegar a ser Mèxic-Tenochtitlan (Carrasco 1996), l'ascens de la qual en poder es remonta a una coalició militar establida en 1428 i coneguda com la Triple Aliança, que va vincular a tres estats emergents: els mexicas, la ciutat capital dels quals va ser Mèxic-Tenochtitlan, que seria el centre rector en lo polític i en lo militar; els Acolhua en Texcoco com a ciutat primordial, considerada centre cultural per excelència; i Tlacopan, un centre secessioniste tepaneca.

Els tres centres havien estat somesos fins a la data mencionada a l'Imperi Tepaneca en centre en Azcapotzalco, que fins a llavors dominava el vall de Mèxic. Els mexicas varen impondre en astúcia la seua jerarquia sobre els seus aliats, i varen estendre el seu domini fins a les costes del oceà Pacífic i del golf de Mèxic. Varen adquirir riquea i poder a partir de l'imposició d'un estricte sistema de tributació, de tal manera que, a l'arribada dels espanyols en els inicis del XVI, la seua capital era considerada l'urbs més important i magnificente de la seua época.

La llengua dominant entre els aliats va ser el náhuatl o mexicà, que es va convertir en la llengua franca de gran part de Mesoamérica, utilisada per a nomenar la geografia del Mèxic antic, substituint inclusivament les veus d'atres ancestrals idiomes. Sobre l'atre estat indígena, l'Imperi purépecha, la ciutat principal del qual va ser Tzintzuntzan, que al final del seu periodo històric va funcionar com la seua capital política, va impondre el seu domini militar en una àmplia zona que va comprendre el centre-nort i occident de Mèxic. L'idioma d'este poble era el purépecha o tarasco, fonamentalment diferent al náhuatl i que no es vincula en cap atra llengua del Mèxic antic.

L'expansió dels mexicas va coincidir en el floriment d'una tradició ideològica de caràcter interétnico que va vincular a pobles que parlaven llengües i idiomes diferents. Este llenguage artístic va comunicar històries, deïtats i ritos en els que varen coincidir ancestrals mits i tradicions.

Ubicació de l'Imperi mexicà

Els azteca es varen establir en el centre del vall de Mèxic, expandint el seu control cap a ciutats-estat ubicades en els actuals estats de Mèxic, Morelos, Veracruz, i uns atres; la costa de Chiapas i Hidalgo.

Procedència

Els mexicas varen ser una tribu de nómades que varen formar un dels imperis més grans i importants de l'Amèrica precolombina en sol 200 anys. Tenien la millor tecnologia que es podia obtindre donades les condicions en que vivien com a aqüeductes, palaus, piràmides i temples que es varen alçar com a tribut als seus deus i com a testimoni de poder per a la humanitat. Cap al XIII els mexicas es varen assentar en Chapultepec, des d'a on varen ser expulsats per una coalició d'enemics. Després de ser expulsats varen constituir el seu assentament definitiu en Tenochtitlan cap a 1325.

Tenochtitlan es va transformar en la principal ciutat de la zona, formant aliança en atres dos ciutats de parla nahuatl: Texcoco (acolhuas) i Tlacopan (tepanecas). Esta aliança, coneguda com Triple Aliança, va conseguir desenrollar un gran poder militar. En Moctezuma II (1502-1520), els mexicas s'havien transformat en un dels principals imperis que dominava un vast territori i millons de súbdits.

La Triple Aliança (mexicas, acolhuas i tepanecas), comunament cridada Imperi mexica, va ser la formació política mexica derivada del procés d'expansió territorial del domini econòmic de la ciutat-estat Mèxic-Tenochtitlan, que va florir en el XIV en Mesoamérica. Va ser encapçalat pels mexicas —mal coneguts com a asteques—, un poble que, d'acort en alguns documents històrics com la Tira del Pelegrinage, era originari d'un lloc —tal volta mític— conegut com Aztlán, al que se sol ubicar fòra dels confines de Mesoamérica. No obstant, sembla plausible que els mexicas anaren un poble de tradició cultural netament mesoamericana i no els descendents de grups chichimecas dedicats a la cacera i la recolecció.

Vore també

Notes

  1. ↑ Esta és la grafia moderna.
  2. ↑ Esta és la grafia tradicional.
  3. ↑ ēi(i)+cān tlahtō+lō+iān (3+lloc parlar+PASSIVA+LLOC. USUAL)
  4. ↑ El terme «asteca» (en náhuatl: aztecatl ‘habitant d'Aztlan’) és amprat en moltes obres com a sinònim de «mexica», poble que va fundar i va habitar Mèxic-Tenochtitlan en el Posclásico mesoamericà, i els governants del qual varen encapçalar la Triple Aliança que va construir l'entitat de domini polític i econòmic que es tracta en este artícul. Autors mexicans de renom han abandonat l'us del vocablo asteca no ya per les raons expostes si no com ho indica Pedro Carrasco «El gentilici asteca és inútil per a entendre la complexitat ètnica del Mèxic antic», mentres que com ho senyala León-Portilla l'us del gentilici Asteca és «[…] una ironia que insistix en donar el nom dels tirans a els qui es varen separar d'ells i varen fer seu un atre apelatiu». Els autors d'atres països, particularment els anglosaxons, solen usar «azteca» (Smith, 2003). Alguns autors sostenen un us diferenciat per a estos gentilicis: «mexica» es referix exclusivament als habitants de Mèxic-Tenochtitlan i Mèxic-Tlatelolco, sent els primers mexica-tenochcas i els segons mexica-tlatelolcas. Per lo tant, el terme «tenochca» és el més específic, raó per la qual Pedro Carrasco va decidir utilisar-ho en la seua gran obra sobre aquell imperi (Carrasco 1996). Sobre el terme «asteca», alguns preferixen donar-li un sentit genèric, referint-se al conjunt de pobles en una cultura comuna de parla náhuatl que varen poblar l'àrea central de Mesoamérica en el Posclásico Tardà (ss. XIV-1521), és dir: mexicas, tepanecas, acolhuas, xochimilcas, tlahuicas, matlatzincas, etc. És en eixe sentit que s'ampra ací el terme asteca. Per a una discussió sobre el seu gentilici, lligga: Els azteca, disquisició sobre un gentilici, M. León-Portilla [1] archivat en Wayback Machine., també Estructura polític-territorial de l'imperi tenochca, P. Carrasco (1996), també Smith (2003), Santamarina (2006): pp. 24-27.

Referències

  1. ↑ Soustelle, Jacques (1970). La Vida Quotidiana Dels Azteca En Vespres De la conquista, p. 16. «... cada ciutat conservava la seua autonomia administrativa i política, en la sola reserva de pagar l'impost, suministrar contingents militars i de sometre (...) els seus litigis als tribunals de Mèxic i Texcoco. No existia, puix, una verdadera centralisació; lo que nosatres cridem imperi asteca era més be una confederació res rígida de ciutats estat en situacions polítiques molt diverses.»
  2. ↑ Soustelle, Jacques (1970). La Vida Quotidiana Dels Azteca En Vespres De la conquista, p. 16. «"... l'existència de l'imperi devia forçosament influir en la ciutat dominant i modificar en ella les condicions de vida. Ya fòra pel tribut o be pel comerç, els productes de totes les províncies afluían a Mèxic"»
  3. ↑ Hassig 1988
  4. ↑ Soustelle, Jacques (1970). La Vida Quotidiana Dels Azteca En Vespres De la conquista, p. 16. «Fins al fi, el pensament polític dels mexicans no coneixerà més que la ciutat (altepetl), unitat de base, autònoma, que pot estar associada o subordinada a unes atres, pero que seguirà sent la cèlula fonamental de l'estructura estatal. L'imperi és un mosaic de ciutats.»
  5. ↑ (2013).«El nom náhuatl de la Triple Aliança».Estudis de cultura náhuatl.Mèxic:46ISSN 0071-1675.Consultat el 27 de juliol de 2022.

Bibliografia


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Imperi_asteca&oldid=1444194»