Vall de Mèxic
La Vall de Mèxic o Valle d'Anáhuac és una regió geogràfica que es localisa en el centre sur del centronorte de Mèxic. Originalment es tractava d'una conca endorreica que albergava els llac Texcoco, Xochimilco i Chalco. Estos cossos d'aigua eren alimentats pels escurrimientos i filtracions provinents de les montanyes aledaño, particularment de l'Eix Neovolcánico, serra de les Creus i serra d'Ajusco-Chichinauhtzin.

Per error en l'ús lliterari comú és normal que es confonga a la conca de Mèxic en la vall de Mèxic encara en assunts oficials, per lo que el govern de l'Estat de Mèxic va crear l'ent administratiu Vall de Cuautitlán-Texcoco que comprén tota la vall de Cuautitlán i la mitat de la vall de Mèxic. La vall de Mèxic per sí mateixa és un de les quatre valls (junt al Vall de Cuautitlán, el Valle d'Apan, i el Vall de Tizayuca) que formen la conca de Mèxic. Una confusió comuna és que es cride Zona Metropolitana de la Vall de Mèxic a la zona urbana que comprén les quatre valls de la conca de Mèxic, i inclús que a la zona metropolitana se li confonga en la Ciutat de Mèxic.[1][2]
La conca va ser oberta artificialment per mig de la construcció d'un desaiguador durant el Virregnat de Nova Espanya. Des del XVII s'han realisat vàries obres d'ingenieria que tenen com a propòsit desecar els llac. Estes obres conduïxen les aigües del Anáhuac cap al riu Tula, de manera que la conca de Mèxic actualment forma part de la regió hidrològica del riu Pánuco, que desemboca en el golf de Mèxic.
Ubicació
La Vall de Mèxic s'ubica en la regió Lagos i Volcans del Anáhuac de la província fisiográfica de l'Eix Neovolcánico. La vall està rodejada per les serres de Mont Alt, Mont Baix i Les Creus, Pachuca, aixina com l'Eix Neovolcánico i la serranía de Chichinauhtzin. En la vall de Mèxic es localisa la Ciutat de Mèxic, el centre administratiu de la qual es localisa en la plaça nomenada el Sòcul, que es troba en les coordenades 19° 29′ 52″ N, 99° 7′ 37″ O.
Geografia
Divisió política
La Regió Vall de Mèxic i Sistema Cutzamala s'integra per municipis de tres estats (Mèxic, Hidalgo i Tlaxcala) i per les 16 alcaldies de la Ciutat de Mèxic. La subregión Vall de Mèxic, en una superfície de 9700 mil km² i 19.6 millons d'habitants (59.1% i 95.6% del regional, respectivament), s'integra per 85 municipis.
La població en la regió a l'any 2005 va ser de 20.54 millons d'habitants, dels quals 19.69 millons s'ubicaven en localitats de tipo urbà i només 0.85 millons en poblacions de tipo rural. D'acort a les proyeccions del Consell Nacional de Població (Conapo), la població en la regió continuarà en creiximent a un ritme promig de 150 000 habitants per any, lo que per a l'any 2030 significarà 3.6 millons d'habitants. Per una atra part, en localitats rurals es contempla un increment de solament 93 000 habitants a l'any 2030, és dir un creiximent mig de 3700 habitants per any; en contrast, en localitats urbanes el creiximent esperat és de 3.51 millons d'habitants, concentrats principalment en els municipis conurbados de la Zona Metropolitana de la Ciutat de Mèxic (ZMCM).
Orografia
L'orografia de la vall es troba dominada pels volcans Popocatépetl i Iztaccíhuatl, els quals des de temps inmemorials han segut reverenciados i temuts pels habitants de la vall de Mèxic. Especialment el primer d'estos que produïx fumarolas i activitat volcànica en regularitat.
Aigua
A lo llarc de varis milenis, el desgel i la pluja varen crear en la vall un complex sistema acuífero, el qual alimentava el sistema llacustre local, un sistema llacustre de tipo endorreico. A l'arribada dels espanyols a la conca, els llac varen ser víctimes dels plans per a desecar els gots i poder lliurar a la Ciutat de Mèxic de les terribles inundacions que freqüentment afectaven a la capital del virregnat novohispano, i posteriorment a la capital mexicana.
Clima
El clima en l'àrea central de la vall és templat, en temperatures que oscilen entre els 25 °C en estiu i els -5 °C en la fase més aguda de l'hivern. Ostenta una temperatura mija anual aproximada d'entre 13 °C i 17 °C. Les neus cobrixen les montanyes cada hivern mentres que els cims més alts tenen neus perpètues.
El clima ha canviat molt en els últims 500 anys, pel procés d'urbanisació ocorregut en l'àrea de la vall. Al voltant de 1400 el clima en la vall era increiblement estable, ya que l'efecte de les montanyes i de l'evaporament del llac donaven com resultat una humitat ambiental constant i relativament alta, cosa que feya del llac un lloc sumament fèrtil i agradable per a viure i va propiciar el seu poblament. Este procés data de l'época de Tlatilco, al voltant de 1000 a. C, encara que es creu que l'àrea ya estava habitada des de temps anteriors (vore Home de Tepexpan).
Vore també
Referències
- ↑ Imaz, 1989.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 18 de març de 2014. Consultat el 22 de maig de 2010.
Bibliografia
Imaz, Mireya (1989). «Història natural de la vall de Mèxic». Ciències (15):15-21. Note's com en la segona columna segon paràgraf de la pàgina 15, l'autora fa una referència a la confusió entre cridar vall a la conca de Mèxic "Sent una conca, a la que tots coneixem com a vall (Sic)"