Conca endorreica
En geografia, una conca endorreica és un àrea geogràfica en la que les seues aigües no tenen eixida fluvial cap al oceà. El terme té raïls gregues, endo, "interior" i rhein, "fluir". Qualsevol pluja o precipitació que caiga en una conca endorreica permaneix allí, abandonant el sistema únicament per infiltració o evaporament, lo que contribuïx a la concentració de sals. En les conques endorreicas en les que l'evaporament és major que l'alimentació, els llac salats es convertixen en salares. Les conques endorreicas també són denominats sistemes de drenage intern, en teoria, les conques endorreicas es poden donar en qualsevol clima, en la pràctica són més comunes en zones de desert càlit. Note's ademés que, per definició, qualsevollac situat baix el nivell de la mar (p. eixemple la mar Caspio, la mar Morta) deu ser endorreico, i drenar una conca hidrogràfica endorreica.
Causes d'endorreísmo
El caràcter d'una regió les aigües de la qual no s'aboquen a la mar pot tindre múltiples causes. Pot tractar-se del relleu quan existix una depressió endorreica (conca tancada, bolsón, etc.). En atres casos la causa residix en el clima (evaporament excessiva respecte a l'importància de les precipitacions) o en la naturalea del terreny, que, de ser molt permeable, permet una infiltració ràpida de les aigües pluvials. A voltes concorren abdós circumstàncies: el ràpit evaporament de l'aigua i el volum excessiu de la que s'infiltra fan disminuir progressivament el cabal del riu a lo llarc del seu curs. Queda aixina agotat ans que aplegue a juntar-se en un atre riu de la ret hidrogràfica o que alcance la vora del mar.
Evolució d'una conca endorreica
En zones de major pluviosidad, l'aigua s'acumularà inicialment en la depressió rodejada per tossals, en la mida en que el nivell es va elevant, podrà alcançar el punt més baix d'estos tossals circumdants, i escomençar a eixir aigua superficialment en este punt, creant una regata, que podrà evolucionar fins a transformar-se en un riu. En la mida en que este "regata" es va profundisant, el nivell inicial dellac s'anirà també reduint, fins a crear-se un nou equilibri. D'esta forma una conca endorreica, en temps geològics, es pot anar conectant en unes atres, i finalment aplegar fins a la mar, en el cas de la qual deixarà de ser endorreica. Este procés es pot observar molt clarament en el sistema endorreico de l'altiplà bolivià-peruà. En efecte, les oscilacions del nivell del llac Titicaca, en temps geològics, i inclús en temps històrics, és determinada per la capacitat del riu Desaguadero, el qual discorre per una vall a on poden produir-se esmonyides de terra que obstruïxen parcialment el riu, lo que llimita la seua capacitat d'evacuar les aigües des dellac Titicaca cap al llac Poopó. Prova d'açò és que en la década dels 90 s'han trobat ruïnes sumergides de la cultura Tiahuanaco, en la Illa del Sol.
Conques endorreicas importants
Àsia
- Gran part de l'oest i centre d'Àsia és una única i gran conca endorreica, que conté llac com:
- El mar Caspio, ellac endorreico més gran del món;
- El mar d'Aral;
- El llac Baljash en l'est de Kazakhstan;
- Ellac Issyk Kul en Kirguizistan;
- El mar Morta en Orient Mig, llac en tal contingut en sal (un dels de major concentració salina del món) que una persona pot surar en ell sense ajuda.
Austràlia
- La conca dellac Eyre, que és el major sistema endorreico del món que drena gran part de l'interior d'Austràlia i que inclou el llac Frome;
- El llac Torrens, a l'oest de la cordillera Flinders en Austràlia del Sur;
- El llac Corangamite, d'alta salinitat és un llac de cràter en l'oest de Victoria;
- El llac George, anteriorment conectat a la conca del Murray-Darling.
Àfrica
- El delta del Okavango, una delta endorreico interior en el desert de Kalahari, en Botswana;
- Ellac Ngami en Botswana;
- El llac Chad (entre Chad i Camerún), alimentat pel riu Chari i el Logone;
- El Etosha pa en el parc nacional Etosha de Namíbia.
Antàrtida
- U dels pocs llac endorreicos en zones desérticas fredes, llac Vida en la Antàrtida permaneix líquit a causa de la seua extrema salinitat.
Amèrica
[[Image:Flag_of_Argentina .png|20px]]
- El mar d'Ansenuza o mar Chiquita, que es troba en la província de Còrdova, la major superfície llacustre del país.
- Estanys de Guanacache en les províncies de Mendoza, San Luis i Sant Joan.
- Estany o Llac Epecuén en la Província de Buenos Aires.
- Estany Melincué en la província de Santa Fe
- Estanys i salares de la Puna Argentina Depressió de Sant Julián, Província de Santa Creu.
- Salar d'Uyuni, Estany Colorat, Estany Blanc, Estany Vert, Estany Hedionda en el departament de Potosí;
- Conca endorreica important és la de la Pampa de Culpina (estany que, en els canvis climàtics emergents, es preveu s'anirà convertint en un salar).
- La conca endorreica peruà-boliviana o Sistema TDPS:
- llac Titicaca en el departament de la Pau en Bolívia i en la Regió Puno en el Perú;
- riu Desaguadero, que conecta els llac Titicaca i Poopó;
- Llac Poopó en el Departament d'Oruro;
- Salar de Coipasa en el departament d'Oruro;
- i molts atres llac, estanys i salares producte de la evaporacón de l'aigua dels antics llac situats dins de dita conca.
[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png|20px]]
- La Gran Conca (Great Basin), que cobrix gran part de Nevada i Utah, i que inclou:
- el desert de Black Roc en Nevada;
- el Groom Lake, en Nevada, a on es trobava la base secreta Àrea 51;
- el Gran Llac Salat en Utah;
- el llac Piràmide (Pyramid Lake) en Nevada;
- el llac Mona, en Califòrnia, d'orige volcànic;
- El Salton Siga en Califòrnia, llac accidentalment creat en 1905 despuix de la ruptura d'un canal d'irrigació, que va omplir el fondo d'una conca endorreica desértica i recreant un antic llac salat;
- La Great Dividix Basin en Wyoming, una chicoteta conca endorreica que es queda en la Divisòria continental de les Américas (Continental Dividix).
- El llac del Cràter en Oregó;
- El llac d'Atitlán.
- La comarca Lagunera, en el nort de Mèxic, alimentada pels rius Aguanaval i Nazas;
- El Valle de Mèxic, que a pesar del seu nom, no és tal.
- Els Plans de Sant Joan, en el centre-nort de l'estat de Pobla, en a on s'ubica la Estany de Totolcingo i els axalapascos d'Alchichica, Aljojuca, Atexcac, Les Mines, Quechulac i Tecuitlapa.
Europa
- En Espanya cal destacar en Els Monegros, que gràcies al seu àrit clima presenta una acumulació d'estanys i salares com les Salades de Sástago-Bujaraloz. També la estany de Gallocanta, en Terol. Abdós són vestigis de la conca sedimentaria de l'Ebre, que va ser una gran conca endorreica durant bona part el Terciario. Un atre eixemple és la estany de Sariñena, en Osca, que antigament era una salina, que va desaparéixer despuix de la regulació per desaiguador i els processos agrícoles.
- La malaguenya estany de Font de Pedra és chicoteta, pero destaca per les aus que estan presents allí, de la mateixa manera que ocorre en la estany de Gallocanta.
- En Espanya el parc nacional de les Taules de Daimiel en el seu ecosistema de taules fluvials.
- El llac Neusiedl o llac Fertő, en la frontera entre Àustria i Hongria, que és el segon llac endorreico de major tamany d'Europa.
Antigues conques endorreicas
- El mar Mediterrànea i totes les seues conques tributàries durant la dessecació coneguda com la Crisis salina del Messiniense, deguda a la clausura de la conexió entre el Mediterràneu i l'Atlàntic fa uns cinc millons d'anys.
- El mar Negra, fins a la seua unió en el Mediterràneu.
- El llac Lahontan en l'oest dels Estats Units.
- En Espanya, les conques hidrogràfiques dels rius Ebre i Duero, durant el Neógeno i potser el Plioceno; també la conca de Guadix-Basa, la qual en el seu dia va ser endorreica i hui en dia aboca les seues aigües en el riu Guadiana Menor, afluent del riu Guadalquivir; la conca del Tajo durant part del Neógeno i/o Cuaternario.
- El llac Bonneville (Utah).
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuenca endorreica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.