Llac de Valéncia
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El Llac de Valéncia[1][2] (alternativament Llac de Tacarigua[3] i antigament Llac Tacarigua)[4] és un llac de Veneçola, el segon en importància, despuix del llac de Maracaibo, i el cos d'aigua dolça sense eixida a la mar més gran del país. Es troba emplaçat en una fossa tectónica coneguda com Graven de Valéncia, que es troba entre la serranía del llitoral i la serranía de l'Interior. La conca és de tipo endorreica, i cobrix 3150 km² (0,3 % del país).
El llac és el fenomen hidrogràfic més important del centre del país, en una llongitut màxima de 30 km, un esgambi màxim que alcança els 20 km, una profunditat màxima de 47 m i una mija de 38 m.
És el tercer cos d'aigua més important de Veneçola, després del llac de Maracaibo i l'embassament de Guri. En senyes de 2023, presentava una cota propenca als 414 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar), ocupava una superfície de més de 390 km² i un volum de més de 8500 km³.
El seu orige s'ubica entre finals del Terciario i començos del Cuaternario; per a eixa era existia comunicació en la conca del riu Pao, quan el riu Valéncia (hui riu Cabriales) i atres rius de la zona tributava les seues aigües cap a eixa conca. Posteriorment es va produir un represamiento natural del riu Cabriales o Valéncia i atres rius de la conca, la qual cosa va induir a la formació del llac; no obstant, el llac seguia tributant les seues aigües al Pao.
S'emplaça en una fossa o depressió tectónica, en orientació este- oest, entre les serranías del Llitoral i de l'Interior. El 80 % de la superfície del llac pertany a Carabobo i el 20 % a l'estat Aragua.
La conca del Llac de Tacarigua o Llac de Valéncia[5][6] es va transformar en endorreica fa uns 298 anys arrere; en els anys posteriors a 1727, l'abocador natural del llac deixa d'entregar les seues aigües, quan disminuïxen les càrregues d'aigua, ocasionant que la seua cota s'ubicara per baix dels 427 m s. n. m., l'altura del qual representava la cota de consol, eliminant el seu aporte a la conca del riu Pao, lo que transforma la seua conca tributària en endorreica. No obstant hi ha hipòtesis que indiquen la continuació de la conexió del llac en la conca del Pao per mig de les aigües subterrànees.
El MARN va realisar, fa més de 20 anys, estudis hidroquímicos i isotòpics en la conca del llac, en resultats preliminars que indiquen la conexió del fluix subterràneu en el mateix sector en la conca del Pao.
El procés d'ocupació de la conca va ser la causa de la disminució del nivell del llac i des de l'any 1945 el procés de dessecació es va accentuar, per l'us intensiu de les aigües que va tindre lloc en el seu entorn.
El llac va estar somés a un procés de desecamiento per condicions climàtiques, específicament per l'alt evaporament de les seues aigües. Este procés s'accelera a partir de la década dels 40 quan es construïxen els embassaments de Zuata i Taiguaiguay, que regulen un àrea tributària per l'orde del 27 % de l'àrea total que tributa al llac, als fins de suministrament d'aigua a desenroll agrícoles i que varen regular encara més l'entrada de les aigües en el balanç del llac, originant descensos alarmants en els seus nivells.
La llimitació de calitat i cantitat de les aigües superficials, l'intensa activitat agrícola, l'industrialisació i el desenroll urbanístic varen propiciar un aument progressiu de l'aprofitament de les aigües subterrànees, ocasionant descensos en els seus nivells i posterior deterioració de la calitat de les seues aigües, donada la seua interconexió en el llac.
En l'any 1975 comença l'importació de volums d'aigua, provinent de la conca del riu Pao (estat Carabobo), per a satisfer les demandes urbanes de Valéncia i atres ciutats perimetrals. Els fluix de tornada que varen produir per efecte de drenage varen ser drenados cap al riu Cabriales, i per això no s'observa una recuperació dels nivells. A partir de 1978, l'Institut Nacional d'Obres Sanitàries (INOS) decidix desviar les aigües del riu Cabriales cap al Llac de Tacarigua o llac de Valéncia, lo que va produir l'inici de la recuperació dels nivells del llac. Es va desviar degut a que la contaminació del Cabriales estava afectant la calitat de les aigües de l'embassament Pao-Cachinche, situació que va generar increments als volums del llac en 3 m³/s, lo que va produir l'inici de la recuperació dels nivells del llac, el qual ha continuat de forma progressiva per l'increment de les importacions d'aigua de la conca del riu Pao, que en l'actualitat sortixen des dels embassaments de Pao-Cachinche i Pao La bassa, a través de l'aqüeducte regional del centre. a la major part de les àrees metropolitanes de Valéncia i Maracay.
Este procés va revertir el fluix de les aigües subterrànees quan inicialment la majoria dels aqüífers que voregen el llac l'alimentaven, pero en l'importació de volums el llac i en els descensos paulatins dels nivells freàtics, es va canviar la direcció del fluix hidràulic del llac cap als aqüífers, carrejant la càrrega de contaminants i la deterioració de les aigües subterrànees que voregen el llac.
El llac també representa una província d'aigües subterrànees en el conjunt de regions hidrogeológicas de Veneçola. S'identifiquen dotze aqüífers relativament interconectados. S'estima l'existència de prop de 3000 pous d'aigua en profunditats que varien entre 30 i 150 m, en màximes de fins a 300 m. S'ha calculat que per a un àrea de 1000 km², les reserves d'aigua estan en l'orde dels 3500 millons de metros cúbics.
En la conca del Llac de Tacarigua o llac de Valéncia s'identifiquen cursos d'aigua de poca trayectòria i cabal que naixen en les serranías que la tanquen. El curs d'aigua en major llongitut dins de la conca és el riu Aragua, que té el seu orige en el municipi Tovar; un atre riu important que drena al llac és el riu Tocorón (abdós en Aragua).
La depressió de Tacarigia o Valéncia està constituïda per sediment fluvio-llacustres que formen una planicie cuaternaria que voreja el llac, el paisage predominantment pla, en pendents baixes, que aumenten llaugerament en l'altiplà de Tocuyito (Carabobo), es presenten àmplies planures que comprenen el surest del llac fins a la depressió del riu Pao, i cap al noreste alcança les terres baixes de l'estat Yaracuy.
En la conca del llac també existixen fonts geotermales en Mariara (Aigües Calentes), estat Carabobo i en Onoto (Les Delícies) estat Aragua.
L'altitut de la depressió varia des dels 414 als 500 m s. n. m., fins a alcançar les majors altures a nivell de paisages montanyós de la serranía de l'interior, a on escassament superen els 1400 m s. n. m. en Carabobo i els 1600 m s. n. m. en Aragua, i té presència de Valls intramontanos (Belém, Manuare, Els Tarongers, Vila de Retor).
En general, la conca del Llac de Tacarigua o llac de Valéncia és també coneguda popularment com els Valls de Aragua. En l'actualitat el llac té una extensió de 344 km². En les seues vores s'alcen dos de les principals ciutats del país com són: Maracay i Valéncia (En realitat Valéncia no té costa en el Llac Tacarigua) i atres centres urbans importants com els són Mariara, Sant Joaquín, Güigüe, Guacara, Els Guayos i Pal Negre.
L'importància d'esta depressió radica en la seua ubicació geogràfica estratègica, aixina com les condicions de relleu, clima i sols, molt adequades per a múltiples usos. Per això, l'estat Veneçolà va bolcar en el seu moment grans esforços per a conéixer els sols d'este sector de manera més detallada que atres zones del país. La Depressió del Llac de Tacarigua o llac de Valéncia és un àrea de terres planes, d'uns 1500 km² de superfície, ubicada en la regió fisiográfica cordillera de la Costa Central. Esta és una de les poques regions del país que concentra en poc espai una alta proporció de terres agrícoles de primera calitat. No obstant, l'accelerat creiximent urbà i industrial ocorregut en esta regió des de la segona mitat de el XX l'ha convertit en un àrea densament poblades (10 % de la població total en 0,3 % del territori nacional). Com a conseqüència, la depressió és l'escenari d'un agut conflicte rural urbà per l'ocupació de l'espai físic.
Història
[editar | editar còdic]Este important reservorio d'aigua té com a nom originari «llac Tacarigua». Varen ser els aborigen abans de la conquista i durant la colonisació els que ho cridaren aixina,[1] nom en el qual es designava l'arbre tambor, abundant en les seues afores.
Abans de l'arribada dels espanyols a Amèrica, els indis tacariguas eren els únics pobladors de les fèrtils valls i terrats llacustres que circundaban este llac, gojant els abundants recursos de caça i peixca, existents en la seua àrea d'influència
El 25 de decembre de 1547, Juan de Villegas, encomendero del rei, aplega als màrgens d'aquell plàcit estany dels Valéncia; el va partir d'El Tocuyo per a explorar la zona i fundar una població allí. Al no trobar l'or que buscava, va decidir abandonar l'idea i seguir cap a la mar per a fundar una ciutat en lo que ya era la població indígena de Borburata.[7] Els màrgens del llac estaven poblades per les següents tribus:
- Tacariguas, que li varen donar el nom indígena.
- Guayamures, en La Cabrera i Mariara.
- Guaicaras i guaios: en l'actualitat les ciutats de Guacara i Els Guayos.
- Guaicas, mucarias: en la regió de Güigüe.
El capità Vicente Díaz funda un hato en a on es troba hui en dia la ciutat de Valéncia. Per a propiciar el poblament de la regió, Díaz favorix als veïns de Borburata que volgueren radicar-se en el nou lloc, obsequiant-los peces de ganado.
El governador Alonso Arias de Villasinda, governador de la província de Veneçola va manar a Alonso Díaz Moreno a fundar una ciutat en la zona propenca al llac de Valéncia. Díaz Moreno va fundar Valéncia en 1555, a on va aplegar des de Borburata. En eixe moment era capità. Després va aplegar a ser governador de la província de Veneçola.
En setembre de 1561, els habitants de la ciutat de Valéncia, fugint del tirà Lope d'Aguirre, varen abandonar la ciutat i es varen refugiar en les illes del llac.
En les vores del llac de Valéncia s'han trobat esquelets d'indis, alguns ídols, objectes d'adorn, cacharros de cuina, instruments musicals etc.
Els rius principals han segut tan utilisats que ya solament servixen de colectors d'aigües servides, lo que crea un problema ecològic molt sério en l'actualitat. Per això deu ser objecte d'estudi i conte per a preservar-ho com a font de vida per a la regió central del país.
Visita de Humboldt
[editar | editar còdic]En 1799, Alexander von Humboldt[8][9] va realisar numeroses observacions del llac de Valéncia. Segons les seues medicions, el llac de Valéncia media unes 28 800 toises (toesas) o 56 131 metros des del poble d'Els Guayos fins a Cagua. El científic alemà va enviar llavors de la tomata que cultivaven allí al Jardí Botànic de Berlín.
Época moderna
[editar | editar còdic]A principis de setembre de 2017, els pobladors del sector Paraparal, varen començar a evacuar la zona per a evitar les inundacions provocades pel desbordament del llac de Valéncia.[10]
Geografia
[editar | editar còdic]El llac de Valéncia se situa entre Aragua i Carabobo.[11] l'estat Aragua comprén la porció oriental de la pressió que rodeja al llac de Valéncia, esta zona és coneguda popularment com les «valls de Aragua», s'estén a l'est formant una vall d'estreta falca. l'estat Carabobo comprén la porció central i occidental de la depressió i està rodejat pels camps de Carabobo a l'oest i en els relleus de la Serranía de l'Interior que drenan cap a la conca del Orinoco.
La pressió no és completament rodejada de montanyes, puix es comunica en les àrees circunvecinas a través de les següents òbrigues o passos:
Pel Nort (Cordillera de la Costa)
- L'Òbriga de les Trincheres: li permet comunicar-se cap a Port Cabell, Sant Felipe, Barquisimeto i Cor. Just per a on passa l'autopista Valéncia-Port Cabell.
- L'Òbriga de Rancho Gran: li permet comunicar-se en Choroní i Ocumare de la Costa just en el parc nacional Henri Pittier per a on passen les carreteres que vénen des de Maracay a la costa aragüeña.
Pel Sur (Serranía de l'Interior)
- L'Òbriga de Tinaquillo: la comunica en els plans centre-occidentals. Per ací comença l'Autopista José Antonio Páez.
- L'Òbriga de Vila de Retor: comunica la conca en els plans centrals (Estat Guárico)
Els municipis de Aragua que tenen llímits en el llac Tacarigua són:
Els municipis de Carabobo que llimiten en el llac Tacarigua són:
El llac de Valéncia no llimita en el Municipi Valéncia a raïl de la creació del Municipi Els Guayos; el centre de la ciutat de Valéncia està molt retirat del llac.
Accidents geogràfics
[editar | editar còdic]Al nort del llac de Valéncia es troben:
- Península de la Cabrera (10°14′53″N 67°41′30″O)
- Ensenar de Papayal (10°15′41″N 67°42′8″O)
Al sur del llac de Valéncia estan ubicats:
- Montanyes de Yuma (10°7′52″N 67°42′16″O)
- Ensenar de Faltriquera (10°7′10″N 67°42′40″O)
Rius
[editar | editar còdic]La conca del llac Valéncia és de tipo endorreico (l'única de Veneçola) i rep aportes d'aigua de numeroses corrents fluvials de curt curs i d'escàs cabal, entre les que destaquen els rius:
- Güigüe
- Turmero
- La Llima
- Cabriales (abans de ser desviat novament al Paito)
- Els Guayos
- Aragua, que és el més important en aproximadament 80 km de recorregut.
- riu Güey
- Mariara
- Caño Tucupido
Vegetació
[editar | editar còdic]Humboldt va identificar la papaya de l'estany, plantes liliáceas com el Pancratium undulatum i el Amaryllis nervosa, i plantes d'aigua com Potamogeton tenuifolium, Chara compressa i Typha tenuifolia.
Història geològica
[editar | editar còdic]
Geològicament, el llac de Valéncia és prou jove, aproximadament d'una edat pre-Pleistocena o Pleistoceno mig i el seu orige es deu a un afonament de blocs de la corfa terrestre. A lo llarc de la seua història el nivell de les seues aigües ha fluctuat significativament. La desaparició del llac de Valéncia, de la mateixa manera que la de tots els llac del món, és un fet geològic, pero el procés va deure ser casi imperceptible, lo greu va ser que el propi home ho va accelerar durant el XIX i gran part de el XX. La disminució de les seues aigües en aquells anys es va deure a múltiples causes entre elles:
- L'evaporament excessiu per les altes temperatures locals
- La deforestación
- El fenomen de Pirateria Fluvial, captura del riu Tuy (que abans drenaba cap al llac de Valéncia) pel caixer actual de dit riu que drena ara cap al Carib, lo que va donar orige al desecamiento progressiu de les seues aigües i a la formació d'extenses planicies de sediment llacustres que convertixen a les seues riberes en importants centres agrícoles. Ya Alexander von Humboldt mencionava la creència de que el llac de Valéncia podia evaporar-se.
Per a la década de 1970 el llac de Valéncia va resistir prolongats periodos de sequies. Açò unit a l'utilisació dels afluents en llabors agrícoles i la creixent activitat industrial en la zona varen ocasionar un descens progressiu en el nivell de les seues aigües i per a l'any 1980 la seua cota va aplegar a tocar els 401 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar).
És de fer notar que el llac de Valéncia abans de sofrir tots estos canvis causats tant per la naturalea com per l'home, abocava l'excés de les seues aigües de l'época de pluges a la conca del riu Orinoco a través d'un riu emissari que hui en dia és el riu Paito, afluent del riu Pao que a la seua volta, és un afluent del Orinoco. El riu Paito podria considerar-se, en realitat, com la part superior o capçaleres del riu Pao.
No obstant, en l'actualitat s'està agravant el problema de l'aument del nivell del llac, pel transvase de les aigües de la conca del Orinoco (embassaments de Pao Cachinche i Pao La Bassa, en el riu Pao) que es fa cap a la conca endorreica del llac de Valéncia, sense haver fet els canals de drenage per a les aigües sobreres en la finalitat de traure-les de la conca ans que apleguen a un nivell inferior al d'eixida de la conca per gravetat, per l'antic curs del riu Cabriales. Com a conseqüència d'això, els nivells de contaminació de les seues aigües també han vingut aumentant per l'important industrialisació de les ciutats de Maracay i Valéncia, les aigües servides de les quals són abocades directament al llac de Valéncia, en gran part, sense un tractament previ, lo que fa poc atractiu el desenroll d'activitats turístiques o recreatives. Per a paliar la situació fa pocs anys el riu Cabriales que va ser desviat cap al llac de Valéncia en 1979, va ser desviat novament, en açò s'espera que descendixquen el nivell de les aigües. Actualment estan en eixecució els proyectes que permetran el sanejament de la conca del llac de Valéncia per mig d'una série d'obres com l'adequació de les plantes de tractament dels Guayos i unes atres.
Illes
[editar | editar còdic]El llac de Valéncia posseïx al voltant de 22 illes, entre les que es destaquen:
| Illa | Coordenades |
|---|---|
| El Ruc[12] | 10°9′36″N 67°43′47″O |
| Burrito | 10°8′38″N 67°44′38″O |
| Otama[13] | 10°10′9″N 67°41′34″O |
| El Forn | 10°10′53″N 67°42′11″O |
| El Rabosot[14] | 10°9′15″N 67°39′16″O |
| Caigüire[15] | 10°8′45″N 67°37′52″O |
| Chambergo | 10°13′36″N 67°47′13″O |
Imàgens de satèlit
[editar | editar còdic]- Una image de satèlit més actualisada, que reunix els aspectes físics i les poblacions en les principals vies de comunicació pot vore's en WikiMapia: [2]
- Una atra image més detallada pot donar una idea del problema de rellenamiento del llac de Valéncia per la seua banda occidental: en el sector de la costa occidental del llac de Valéncia pot vore's una península formada per un cerro aïllat que es coneix en l'antic nom de l'Illa i que dona fe d'un nivell més elevat de les aigües del llac de Valéncia en una data no tan lluntana (XVIII). I veem com en l'actualitat, l'aument del nivell de les aigües tendix a tornar a convertir dita península novament en una illa (pot observar-se l'alvanç de les aigües formant menuts estanys cap a l'interior de la costa oest): Wikimapia ([3]).
També en la costa oriental del llac de Valéncia, prop de Maracay, en l'ara municipi Francisco Linares Alcántara, a on desemboca el riu Aragua, s'han vingut produint inundacions sumament séries per l'aument recent del nivell del llac.
Situació ambiental
[editar | editar còdic]La contaminació de les seues aigües i l'increment del seu nivell figuren entre els principals problemes que afecta el llac de Valéncia.
Actualment el llac de Valéncia viu un mal moment per la seua alta contaminació, que afecta la salubritat de la població, ademés de la seua necessitat de reubicar-se. Les constants riuades des de l'any 2005 varen aumentar el seu nivell i varen superar les capacitats d'evaporament i purificació de les seues aigües. Dites riuades es varen deure als transvases d'aigua de la conca del Orinoco a la conca del llac de Valéncia per al consum d'aigua potable de la densa població de la major part dels estats Aragua i Carabobo (per eixemple, els embassaments de Cachinche i La Bassa sobre el riu Pao), que han contribuït a l'aument de nivell del llac, que arreplega a la seua volta les aigües servides a través de numerosos rius com el Cabriales, Güey, Aragua i uns atres.
El problema ambiental del llac és de viaja data. Els contaminants apleguen a través de les aigües servides d'orige domèstic urbà i industrial. En menor proporció, les activitats agropecuarias aporten aigües residuals, les quals contenen alta concentració de residus agroquímicos i fertilisants.[16] Les activitats industrials que contribuïxen en contaminants a les aigües del llac inclouen: fàbrica de pintures, plàstics, productes químics i fàrmacs, tenerías, licorerías i cerveseries; els efluents són abocats directa i indirectament al llac, en la majoria dels casos sense tractament previ.
Els principals components de la contaminació en els efluents són matèria orgànica, nutrients, alts nivells de sals dissoltes, sòlits en suspensió, coliformes, metals pesats i atres substàncies tòxiques.[17] Tot el grup contaminants químics i l'alta càrrega microbiana han causat destorbament en la biodiversitat, contaminació d'aigua potable i aliments, i efectes en salut de les persones que habiten en comunitats propenques.[16][17]
Es preveu, que com a conseqüències d'increment progressiu de nivell del llac, continuarà la pèrdua d'infraestructura i terres agrícoles; agravament dels problemes sanitaris per disminució d'aigua potable i aument de la proporció de sols contaminats; desaparició o inundació de sistemes de tractament i bombeig d'aigües servides. Tot lo anterior, aumentarà el nivell d'impacte social, econòmic i sanitari de les comunitats localisades en les àrees d'influència del llac de Valéncia.[18][19]
Pels elevats nivells de polució de les aigües al punt d'aplegar a ser perillosos per a la salubritat pública, és impossible l'aprofitament de les vores del llac per a us turístic o recreatiu (plages).[20]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Tribunal Suprem de Justícia. «INFORMACIÓN GENERAL DE CARABOBO». Archivat des d'el original, el 23 de març de 2014. Consultat el 3 de setembre de 2011.
- ↑ Lara, María Carolina. «Recuperació de l'Illa del Ruc l'acosta a ser destine punt turístic». El Aragüeño. Archivat des d'el original, el 10 de març de 2011.
- ↑ Vila, Marque Aurelio (1964). Nomenclátor geo-històric de Veneçola, 1498-1810 (en és), Banc Central de Veneçola.
- ↑ Granat, Miguel Ángel (1905). Lliçons elementals de geografia de Veneçola ... (en és).
- ↑ Antczak, María Magdalena; Antczak, Andrzej T. (2006). el+Llac+de+Valéncia&pg=PA513&printsec=frontcover Els ídols de les illes promeses: arqueologia prehispánica de l'archipèlec dels Roques (en és), Equinoccio. ISBN 978-980-237-236-2.
- ↑ Peeters, Léo (1971). Nous senyes sobre l'evolució de la conca del llac de Valéncia (Veneçola) durant el pleistoceno superior i el holoceno (en és), Institut per a la conservació del llac de Valéncia.
- ↑ José d'Oviedo i Banys: Història de la conquista de Veneçola
- ↑ Beck, Hanno (1971). Alexander von Humboldt (en és), Fondo de Cultura Econòmica.
- ↑ Meinhardt, Maren (2020-04-15). Alexander von Humboldt: L'anhel per lo desconegut (en és), Turner. ISBN 978-84-17866-93-8.
- ↑ «[1]». Consultat el 8 de setembre de 2017 (en és).
- ↑ CODAZZI, Agostino (1874). Catecisme de la geografia de Veneçola ... Corregida en apany à els últims censos, per un compatriota nostre, i aumentada, etc (en és).
- ↑ «L'Illa del Ruc i els seus vestigis del passat». El Periodiquito. elperiodiquito.com. Consultat el 4 de febrer de 2014.
- ↑ «Illa Otama, Veneçola». satelliteviews.net. Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 4 de febrer de 2014.
- ↑ «Illa de la Pedra, La Panderola, La Formiga i la del Rabosot». MiPunto.com. Archivat des d'el original, el 14 de giner de 2012.
- ↑ «Illa Caiguire». MiPunto.com. Archivat des d'el original, el 14 de giner de 2012.
- ↑ 16,0 16,1 Revista INGENIERÍA UC.7(1)ISSN 1316-6832.Consultat el 2021-09-13.
- ↑ 17,0 17,1 Consultat el 2021-09-13.
- ↑ Consultat el 2021-09-13.
- ↑ «Sistema Regional del Centre és la quimera de l'aigua potable» (en és). Crònica U. Consultat el 2021-09-13.
- ↑ «Les aigües residuals acaben en la conca del Llac de Valéncia-Veneçola» (en és). iAgua. Consultat el 2025-10-02.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Descripció del llac (en anglés) en la World Lakes Database
- Alexander von Humboldt sobre Veneçola (en anglés)
- (en anglés) La Terra des de l'espai: Llac de Valéncia, Agència Espacial Europea.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lago de Valencia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.