Jardí Botànic de Berlín
El Jardí Botànic de Berlín (en alemà: Botanischer Garten Berlin, també conegut com Botanischer Garten und Botanisches Museum Berlín-Dahlem), és un jardí botànic de 43 hectàreas i unes 22 000 espècies de plantes, situat en Berlín, la capital d'Alemània, i depenent administrativament de l'Universitat Lliure de Berlín.
Este jardí botànic és un dels més grans i coneguts d'Europa i té, ademés, en el seu recint el museu de botànica („Botanisches Museum“) en l'important colecció de plantes preparades „Herbarium Berolinense“ i una biblioteca especialisada.
És membre del BGCI i presenta treballs per a l'Agenda Internacional per a la Conservació en els Jardins Botànics. El seu còdic d'identificació internacional com a institució botànica, aixina com les sigles de la seua herbari, és B.
Localisació
[editar | editar còdic]El jardí botànic es troba situat en els districtes berlinesos de Lichterfelde i Dahlem.
Botanischer Garten und Botanisches Museum Berlín-Dahlem, Freie Universität Berlín, Königin-Luise-Straßi 6-8 Berlín, D-14195 Deutschland-Alemània.Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
Es troba obert tots dies de la semana. Es cobra una tarifa d'entrada.
- Promig Anual de Pluges: 596 mm
- Altitut: 55.00 m s. n. m.
- Àrea Total Baix Cristal: 16 000 metros
Història
[editar | editar còdic]En l'any 1573, durant l'época de l'elector Johann Georg, es va produir la primera considerable colecció de plantes, pel jardiner Desiderius Corbianus en la granja en el jardí de frutes i plantes de cuina del palau de la ciutat de Berlín. Inclús encara que no existia eixa paraula en aquell moment, era en realitat el primer jardí botànic existent en Berlín.
En 1679 en el carrer de Potsdamer —en el lloc de l'actual Heinrich-von-Kleist park— va ser creat un jardí que va ser utilisat en el propòsit de jardí electoral en cerveseria i com a jardí de plantes de cuina i frutals. Carl Ludwig Willdenow va conseguir que el jardí fora assignat en 1809 a l'universitat de Berlín, que va desenrollar un jardí botànic reconegut per tot lo món pel seu caràcter científic.
Els primers estímuls per a traslladar el jardí botànic varen aparéixer en 1888, per la necessitat d'ampliar les plantacions i de precisar un arboreto. Ademés, molts dels hivernàculs vells haurien necessitat una reconstrucció. Agregat als impactes desfavorables de les afores, pel gran desenroll urbanístic de les ciutats de Berlín i Schoeneberg, la contaminació atmosfèrica i una reducció varen danyar les plantes. També eren d'importància els aspectes financers d'un moviment al centre de ciutat.
L'actual jardí botànic que es va construir per a remediar la falta d'espai de l'antic jardí, prop del jardí agrícola Kleistpark, va ser creat entre 1897 i 1910, baixe la direcció d'Adolf Engler, en l'objectiu d'estudiar les plantes de les colónies alemanes. A tal efecte es varen construir els enormes hivernàculs que fins al final de la década de 1950 requerien al voltant de 1500 tonellades de carbó anualment per a mantindre una temperatura adequada.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Alfred Koerner: Der neue Botanische Garten in Dahlem bei Berlín. In: Ministerium der öffentlichen Arbeiten (Hrsg.): Zeitschrift für Bauwesen. Ernst, Berlín 59.1909, S.202-222, 335–359 und 478–495.
- Ministerium der geistlichen, Unterrichts- und Medizinal-Angelegenheiten (Hrsg.): Der Königliche Botanische Garten und dones Königlich Botanische Museum zu Dahlem. Horn & Raasch, Berlín 1909.
- Horst Kraft: Der Botanische Garten. In: Architekten- und Ingenieur-Verein zu Berlín (Hrsg.): Berlín und seine Bauten. Teil XI. Gartenwesen. Verlag von Wilhelm Ernst & Sohn, Berlín 1972, S. 124-132. ISBN 3-433-00587-7
- Bernhard Zepernick, Else-Marie Karlsson: Berlíns Botanischer Garten. Berlínische Reminiszenzen. Bd 51. Verlag Haude & Spener, Berlín 1979, ISBN 3-7759-0207-4
- Isolde Hagemann, Bernhard Zepernick: Der Botanische Garten in Berlín-Dahlem. Führer durch dones Freiland und die Gewächshäuser. Hrsg. v. Förderkreis der naturwissenschaftlichen Museen Berlíns i. V., Berlín 1992, ISBN 3-921800-35-8
- H. Walter Lack (Hrsg.): Botanisches Museum Berlín. Prestel Verlag, München 1999, ISBN 3-7913-2202-8
- Botanisches Museum Berlín, Adolf Engler - Die Welt in einem Garten. Prestel Verlag, München 2000, ISBN 3-7913-2315-6
- Botanischer Garten Berlín-Dahlem. Virtuelle Tour durch die Gewächshäuser eloqu metabasis, Berlín 2002 (CD-ROM).
- Christiane Borgelt, Regina Jost, Florian Folk: Botanisches Museum & Gewächshäuser der Freien Universität Berlín. Die Neuen Architekturführer. Bd 53. Stadtwandel Verlag, Berlín 2004, ISBN 3-937123-10-5
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jardín Botánico de Berlín» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.