Estany de Tacarigua
El estany de Tacarigua és una estany coster ubicada en l'Estat Miranda, en la regió centre nort de Veneçola, entre els 10°11'30" i 10°20'20" de latitut nort i entre els 65°41'10" i 65°57'20" de llongitut oest.[1] L'estany posseïx un àrea de 7.800 ha i 1,2 m de profunditat promig, separada de la mar per una restinga, barra llitoral o istme de 28,8 km de llarc i 300-1000 m d'ample, el qual es va formar per l'acció de la corrent marítima que recorre dit llitoral en direcció este-oest.[2]
El 13 de febrer de 1974 durant el govern del president Carlos Andrés Pérez s'emet el decret n.º 1.607 Gasseta Oficial n.º 30.307 del 22 de febrer de 1974 pel qual l'Estany de Tacarigua i 39.100 ha en els voltants de l'estany passen a conformar el parc nacional Estany de Tacarigua[3]
Entorn a l'estany hi ha numeroses zones balnearias i en facilitats d'accés de tot tipo, entre les que destaquen els servicis de llanchas o peñeros, que realisen excursions fins a l'interior de l'Estany. L'estany és punt freqüent d'observadors d'aus i fauna en general aixina com de deportistes de cayac encara que per lo general es requerix que cada aficionat duga el seu propi jupetí salvavides, rems.
Toponímia
[editar | editar còdic]El nom de Tacarigua deriva de la veu indígena de l'ètnia Carib[4] els quals habitaven la regió i la qual significa "fusta llaugera"[5] la mateixa corresponia al nom de l'arbre de Balso[6]
Orige geològic
[editar | editar còdic]L'estany de Tacarigua presenta un orige geològic relativament recent. La zona ocupada pel parc es troba dins de la depressió de Barlovent, la qual és una planicie aluvial de gran extensió que s'ha vingut formant en els depòsits provinents de la Cordillera de la Costa principalment l'aporte de rius com: el riu Chuspa, riu Curiepe, riu Capaya, riu Caucagua, riu Tuy i riu Guapo els quals s'han depositat en la regió en els últims dos a quatre millons d'anys.[7] La barra costera que separa a l'estany de la mar es va originar durant la trasgresión Flamenca[8] del Mar Carib en el Holoceno, encara hui continua el procés de depòsit d'arenes que la cobrixen. L'estany de Tacarigua forma part d'un complex d'estanys costers que inclou també l'estany de Unare i l'estany de Píritu[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «a-vacacionar/ Parc Nacional Estany de Tacarigua: lloc d'aniversari ideal per a vacacionar – Minec» (en és). Consultat el 2024-02-18.
- ↑ Álvarez, J. 1996. Ubicació, orige característiques i problemàtica ambiental del Parc Nacional Estany de Tacarigua. Coordinació PNLT, informe tècnic INPARQUES. http://www.parkswatch.org/parkprofiles/pdf/tlnp_spa.pdf
- ↑ Decret de creació No. 1.607 del 13 de febrer de 1974. Gasseta Oficial No. 30.307 del 22 de febrer de 1974.
- ↑ Vila, Marco Aurelio. 1967. Aspectes geogràfics de l'Estat Miranda. Corporació Veneçolana de Foment. Caracas. 359p.
- ↑ Mipunto.com: Veneçola Virtual Tacarigua de l'Estany. http://www.mipunto.com/venezuelavirtual/000/002/029/006.html [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Ministeri de l'Ambient i dels Recursos Naturals Renovables. 1992. Balso. Llibreta Nº 10. 8p. Caracas.
- ↑ Chacartegui F. i P. Baldy. 1978. Consideracions preliminars sobre la sedimentación en l'Estany de Tacarigua. Bolletí de l'Associació Veneçolana de Geologia, Mineria i Petròleu, 20:101-143.
- ↑ Cressa, C. E., Vásquez, E., Zoppi, J., Racó i C. López. 1993. Aspectes generals de la limnología en Veneçola. Interciencia, 18: 237-248. http://www.interciencia.org/v18_05/art03/
- ↑ González, Marialsira. 1990. Dinàmica de l'orige i evolució dels estanys costers. Seminari especial de grau. Universitat Central de Veneçola. Escola de Biologia. Caracas. 61p.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Laguna de Tacarigua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.