Estat Miranda
Miranda és un dels 23 estats que, junt al Districte Capital i les Dependències Federals, formen la República Bolivariana de Veneçola. La seua capital és Els Teques. Està ubicat en el centre-nort del país en la Regió Capital. Llimita al nort en l'Estat La Guaira, el Districte Capital i a l'est en el Mar Carib, al surest en l'Estat Anzoátegui, al sur en l'Estat Guárico i a l'oest en l'Estat Aragua. Miranda conta en una població de 4 088 343 habitants en 2023, és el segon estat més poblat en 7950 km², el nové menys extens i en 336,5 hab/km², el quart estat més densament poblat.[1]
Deu el seu nom a un dels próceres de l'Independència de Veneçola,Francisco de Miranda. Posseïx 21 municipis, 55 parròquies civils i, anteriorment, una Alcaldia Major, que governava solament en quatre dels municipis d'este estat, que eren pertanyents al districte metropolità de Caracas, els quals són: Baruta, Chacao, El Hatillo i Sucre, sector al com sol cridar-se Este de Caracas. Les seues principals ciutats són Els Teques, Guarenas, Guatire, Charallave, Cúa, Santa Teresa del Tuy, Sant Francisco de Yare, Caucagua, Sant Antonio dels Alts, Santa Lucía, Higuerote i Ric Chic.
Història
[editar | editar còdic]Precolombina
[editar | editar còdic]A l'arribada dels espanyols la regió era habitada per diverses tribus caribes. Entre uns atres es trobaven els caracas, els teques, els cumanagotos, els mariches i els quiriquires.[2] Els Teques habitaven al suroest del Guaire. Els mariches habitaven a l'est del Valle de Caracas. Practicaven la caça i la recolecció, mentres uns atres vivien de la peixca. A l'arribada dels conquistadors espanyols varen ser aguerridas estes tribus per a lluitar pel seu territori, comandados per cacics com Guaicaipuro i Yare.
Temps colonial
[editar | editar còdic]Guaicaipuro va ser un llegendari cacic dels indis teques i caracas el qual es va resistir al conquistador Diego de Losada, mentres que el cacic Yare va ser el cap cumanagoto, quiriquire, charagoto i arauco el qual va acabar en la vida del Capità Mendoza, el qual havia assessinat a l'indi Tamanaco. Una volta someses totes la tribus, els espanyols es varen assentar per complet sobre estes terres, fundat la ciutat de Caracas, i posteriorment distints pobles en l'interior de l'estat Miranda.
Durant la colónia esta regió va passar a ser part de la província de Caracas. A finals de el XVI i començos de el XVII les terres altes eren usades per a cultivar, entre atres productes, blat destinat en gran part a l'exportació per a Cartagena d'Índies i les illes del Carib. A partir de la segona década de el XVII, el cacao va desplaçar estos cultius. Pero totes les activitats comercials eren monopolisades per la Real Companyia Guipuscoana, lo que va generar els primers descontents i alçament en contra de la corona. Des de començos de el XVII, la mà d'obra esclava va reemplaçar ràpidament la mà d'obra índia, concentrant-se en la regió de Barlovent que era la major productora de cacao. Va ser en eixa regió a on els primers negres lliures es varen alçar contra els seus patrons, pero posteriorment varen ser sofocats per les tropes espanyoles.
Despuix de la dissolució de la Gran Colòmbia, Veneçola usava encara com a organisació polític-territorial les províncies, la qual venia usant-se des de fa molt temps. Miranda, en eixe llavors, formava part d'una província. Entre 1832 i 1855 l'us de la província va persistir per la confusió que generava l'existència d'un estat com a divisió política del país.
Miranda, Aragua i Guárico eren tres províncies que formaven part de la ciutat de Caracas.
La divisió per estats no va aparéixer en Veneçola de forma concreta fins a 1864, quan es varen fundar prop de vint Estats que, en els governs següents, serien reduïts a nou, entre estos, el fundat estat Guzmán Blanco, que per a 1873 solament comprenia la regió d'Aragua.
En 1881, l'estat Guzmán Blanco amplia el seu territori i inclou la regió de Miranda, entre atres regions propenques que varen ser incloses com a part de Guárico.
En 1889, es torna a modificar el territori del estat Guzmán Blanco per mig de la Constitució, i es reduïx el seu tamany en excloure's vàries regions del país com la regió d'Aragua, pero renombrando a l'estat com Edo. Miranda.
Sigles XX i XXI
[editar | editar còdic]En 1900 per decret del general Cipriano Castro l'estat Caracas s'inclou en Miranda i Caracas passa a denominar-se estat Miranda en capital provisional en Santa Lucía. Després en 1901 es torna a modificar l'espai polític-territorial i la capital del pansa a ser Petare, para en 1904 canviar-la per Ocumare del Tuy.
El 13 de febrer de 1927 es fa l'última modificació important canviant la capital a Els Teques.
En 1982 es publica en la Gasseta Oficial de l'estat Miranda que es funda el municipi Els Salias.
En 1989, després de la descentralisació portada a terme pel president Carlos Andrés Pérez, Arnaldo Arocha resulta elegit el primer governador per votació popular.
Per al 15 d'octubre de 2017, va ser elegit Héctor Rodríguez com a governador de l'estat Miranda, despuix d'enfrontar-se a Carlos Ocariz.
Geografia
[editar | editar còdic]Relleu
[editar | editar còdic]Predomina un relleu accidentat i abrupte, en altes pendents i estretes valls intramontañosos. El sector oriental constituïx una depressió de la Serranía del Llitoral. El riu Guaire, que cursa per la ciutat de Caracas, dividix el sector en dos franges que es diferencien pel seu decliu: les Valls del Tuy i La Depressió de Barlovent.
Les aigües que componen la ret hidrogràfica de l'estat són en la seua majoria de curs curt. La principal conca hidrogràfica de l'estat és la del riu Tuy. La disponibilitat de recursos hídrics en l'entitat és realment precària,
puix l'estat està ubicat en el major conglomerat urbà del país. El volum d'aigua disponible està compromés per a l'abastiment de casi la totalitat del districte metropolità de Caracas, aixina com del total del territori mirandino, el qual es realisa de manera deficitària a través dels embassaments de La Palometa, Lagartijo, El Gos, Ocumarito, Aigua Freda, Taguaza, El Guapo i Quebrada Seca. Molts dels poblats de l'estat no són abastits de manera freqüent en aigua potable per l'alt consum del recurs hídric. Els rius Guaire, Tuy i Gran, no són utilisats per estar en estat de contaminació.
Hidrografia
[editar | editar còdic]L'hidrografia de l'estat Miranda es caracterisa pel recorregut curt i l'escàs cabal dels seus rius, en excepció del riu Tuy. Esta condició, sumada a l'assentament de la major concentració poblacional del país, otorga als cursos d'aigua una gran rellevància com a fonts d'abastiment urbà.
El riu Tuy, en una llongitut de 250 km, naix a 2100 m d'altitut en el flanc sur de la cordillera del Llitoral, fluïx cap a l'est per l'òbriga de Tácata, travessa les valls del Tuy i Barlovent, i desemboca en la mar Carib per la boca de Paparo. Entre els seus afluents per la marge esquerra es troben el riu El Jarillo i les quebrades Aigües Fredes i La Negra, represadas prop dels Teques en l'embassament d'Aigua Freda. El riu Ocumare va ser represado prop de Ocumare del Tuy en l'embassament de Ocumarito. L'afluent més conegut és el riu Guaire.
Per la marge dreta, el Tuy rep els rius Taguaza, Taguacita i Cuira. Atres cursos d'importància en l'entitat són el Guarenas, el riu Gran o Caucagua, Capaya, El Guapo, Pacairigua, El Curiepe i Cúpira.
Clima
[editar | editar còdic]El clima de l'estat Miranda és molt càlit en les zones baixes en temperatures que oscilen entre 20 °C i 42 °C en altíssima humitat en la regió costera de Barlovent. En la regió dels Alts Mirandinos les temperatures varien lleument a lo llarc de l'any, en l'estació seca (decembre-març) la temperatura varia entre 10 °C i 23 °C, al començament de l'estació humida (abril, maig) poden registrar-se altes temperatures de fins a 33 °C, el restant de l'any varia entre 16 °C i 25 °C.
Solc
[editar | editar còdic]L'estat Miranda presenta sols d'alta vocació agrícola que són aprofitats des de l'época colonial, per al cultiu de cacao, frutes, hortalices, cereals i atres cultius de subsistència. No obstant, la pressió de les activitats urbanes i industrials, especialment l'assentament d'altes concentracions de població, ha significat una pèrdua d'àrees agrícoles molt considerables en les Valls del Tuy, en la zona de Guarenas i Guatire i en la regió Barlovent
Fauna
[editar | editar còdic]En les àrees montanyoses, de rius i quebrades és comú observar mamífers com el rabipelado (Didelphis marsupialis) rata espinosa (Proechimys sp.), la farda (Sciurus granatensis), cachicamo montanyenc (Dasypus novemcinctus), puercoespín (Coendou prehensilis), el picure (Dasyprocta leporina), el gos (Bradypus tridactylus) molt comú en totes les zones del municipi, el conill (Sylvilagus brasiliensis), i el ya casi desaparegut de l'àrea municipal, el venado matacán (Mazama americana) que era comuna en la zona de Turgua[cita requerida]. Adicionalment en la nit és comuna observar rat penat entre els que destaquen el rat penat de llistes (Saccopteryx bilineata), rat penat frugívoro comú (Artibeus jamaicensis), vampir comú (Desmodus rotundus) i rat penat caser (Molossus molossus). En la zona de les coves Els Carraos i Zuloaga s'han senyalats les espècies de rat penat insectívors Natalus tumidirostris, Myotis keaysi i del gènero Tadarida (Tadarida aurispinosa).1617181920
Pot observar-se un gran número d'aus, havent-se senyalat l'existència de més 200 espècies citades Entre les espècies més comunament observades en l'aérea es troben: Caricare sabanero (Milvago chimachima), gavilà habado (Buteo magnirostris), gabilan teixix (Buteo albicaudatus), oripopo (Cathartes oreig), lechuzón orejudo (Asio clamator), guacharaca Ortalis ruficauda, maracaná (Llaura severa), gayo (Cacicus cela), carpintero habado (Melanerpes rubricapillus), pavita hormiguera (Thamnophilus doliatus), mielero vert (Chlorophanes spiza), rajoleta de palmera (Thraupis palmarum), pitirre chicharrero (Tyrannus melancholicus), tángara cap de lacre (Tangara gyrola), tángara pintada (Tangara guttata), querrequerre (Cyanocorax yncas, sorocuá acollado (Trogon collaris), colibrí mànec pechinegro (Anthracothorax nigricollis), amazilia bronceada coliazul (Amazilia tobaci), conoto negre (Psarocolius decumanus) i paraulata negra (Platycichla flavipes).
Flora
[editar | editar còdic]Entre els arbres comuns a trobar en el bosc estan, el cullerot o chiquet (Gyranthera caribensis), el cedre amarc (Cedrela mexicana), lechoso del gènero Sapium (Sapium stylare), yagrumos (Cecropia peltata), yagrumo macho (Schefflera morototoni), bucare (Erythrina poeppigiana), ceiba (Ceiba pentandra), indi nuet (Bursera simaruba); en algunes parts del municipi la flora autòctona ha segut intervinguda i se li ha reemplaçat per arbres frutales com el guamo (Inga fastuosa), mànec (Mangifera indica), taronja (Citrus × sinensis), mandarina (Citrus × tangerina), guayaba (Psidium guajava), pomarrosa (Syzygium jambos), albocat (Persea americana) i cambur (Musa × paradisiaca).
En l'àrea urbana és comuna vore diferents tipos d'arbres ornamentals, entre els que poden destacar-se els eucaliptos (Eucalyptus camaldulensis), apamates (Tabebuia rosea), araguaneyes (Tabebuia chrysantha), caobos (Swietenia macrophylla), jabillos (Hura crepitans), cujíes (Vachellia farnesiana), samánes (Pithecellobium saman), bambú (Bambusa vulgaris), riqui riquis (Heliconia latispatha) i ungles de danta (Philodendron).
Divisió polític-territorial
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Municipis de l'estat Miranda.
L'estat Miranda com a entitat federal en ranc constitucional té la seua pròpia carta magna, la Constitució de l'Estat Bolivariano de Miranda; i posseïx dos branques del Poder Públic segons el Art. 14 de la seua Constitució: l'Eixecutiu (Governador de Miranda) i Llegislatiu (Consell Llegislatiu). Ademés s'establixen òrguens autònoms com la Contraloría Estadal i la Procuraduría. Els atres tres depenen del Poder Nacional com el Judicial (Circumscripció Judicial de l'estat Miranda), Electoral (Oficina Electoral de l'estat Miranda) i Ciutadà.
Les seues autoritats són electes de forma universal, directa i secreta, envia 13 diputats a l'Assamblea Nacional de Veneçola.
L'estat Miranda està dividit en 21 municipis i 55 parròquies d'acort a la Constitució Regional i Nacional.[3]
Es dividix en 5 subregiones, a saber:
- Alts Mirandinos:
- Guaicaipuro (llevat la parròquia Tácata)
- Carrizal
- Els Salias
- Zona Metropolitana. Correspon al cridat Est de Caracas.
- Eix Guarenas-Guatire
- Barlovent
- Valls del Tuy
- Pau Castell
- Independència
- Simón Bolívar
- Tomás Lander
- Cristóbal Rojas
- Urdaneta
- Parròquia Tácata del Municipi Guaicaipuro.
Economia
[editar | editar còdic]Està basada en els sectors: industrial, agrícola i turisme. Podem trobar vàries zones industrials en el Municipi Sucre, Municipi Plaça, Municipi Zamora, Guaicaipuro, Municipi Independència, Municipi Cristóbal Rojas, Municipi Urdaneta, Municipi Lander, Municipi Simón Bolívar ; i les facendes agrícoles en el municipi El Hatillo. També en poblats com a Barlovent, se sol vendre artesania.
Recursos econòmics
[editar | editar còdic]- Productes Agropecuarios: Cacao, frutes, flors, hortalices, cereals.
- Productes Alimenticis i Manufacturados: Cárnicos, Begudes alcohòliques i gaseoses, arts gràfiques, teixits, calcer, embotelladoras d'aigua mineral.
- Productes Industrials: Productes metalmecánicos, químics, manufactureros.
- Recursos Forestals: Apamate, escobo, guamo, hicaco, jabillo, jobo, tabac.
- Recursos Minerals: Argila, Calcàrea i calcàrees marmóreas.
Turisme
[editar | editar còdic]
L'estat és molt conegut per les seues àrees verdes (incloent varis parcs nacionals, facendes i àrees protegides), per les seues ciutats molt urbanisades que conviuen en pobles rurals, per les costes de la Mar Carib, parada segura en époques vacacionals, els Diables de Yare i l'Estany de Tacarigua; solament per citar algunes de les atraccions turístiques de la regió que és visitada anualment per mils de temporadistas.
Dispon de grans centres comercials, en l'est de l'àrea metropolitana de Caracas, per al fruïment de la població, en els alts mirandinos es troba Ciutat Comercial La Cascada, de grans dimensions que conta en fires de menjar, cines, grans tendes, i tot tipo de servicis i agències de banc, adicionalment en el centre professional La Cascada esta la sèu alt mirandina de el SENIAT, també es troba propenca als Teques la població de Sant Pedro dels Alts, poble agrícola, a on es cultiven hortalices i grans extensions de sembres de flors, i s'assenten vàries embotelladoras d'aigua mineral com Minalba i Aigua Vora a on s'envasen aigua pura de manantial.
També resalta la seua arquitectura que va des de la Moderna Chacao fins a l'arquitectura colonial de molts pobles destacant en eixe aspectes els numerosos museus, catedrals i iglésies històriques que posseïx. Posseïx ademés diversitat de monuments, parcs urbans, miradors, teatres, entre molts atres espais per al fruïment dels visitants.
Educació
[editar | editar còdic]Universitats
[editar | editar còdic]Institut de Tecnologia Veneçolana per al Petròleu
Institut Veneçolà d'Investigacions Científiques (IVIC)
Universitats privades
Universitat Catòlica Andrés Bell, Núcleu Els Teques.
- Universitat José María Vargas
- Universitat Metropolitana.
- Universitat Nacional Experimental de la Força Armada
- Universitat Nacional Experimental Simón Rodíguez
- Universitat Nova Esparta.
- Universitat Santa María.
Universitats pública
• Universitat Nacional Experimental Politècnica Antonio José de Sucre.
- La [Vila del Cine]
Universitat experimental.
- Universitat Simón Bolívar.
Universitat pública.
- Universitat Nacional Experimental de la Força Armada.
Transport
[editar | editar còdic]- Sistema Ferroviari Central Ezequiel Zamora (Llínea Caracas - Cúa):[4] posseïx 4 estacions (Caracas, Charallave Nort, Charallave Sur, Cúa) i té una llongitut de 41,4 km².
- Sistema metro:
- Metro dels Teques: inaugurat en l'any 2006. Té 5 estacions: Les Adjuntes (pertanyent al Metro de Caracas),Ayacucho, Ali primera, guaicaipuro i independència
- Metro de Caracas: Té 10 estacions: En la llínea 1: Chacaíto, Chacao, Altamira, Miranda (anteriorment Parc de l'Est), Els Dos Camins, Els Masos, La Califòrnia, Petare, Pal Vert i en la llínea 5 Bell Mont.
- Vies superficials: les més importants són l'autopista Francisco Fajardo, Autopista Prats de l'Est i l'avinguda Boyacá (Cota mil). També té carreteres que unixen a varis poblats dins de l'estat, aixina com també fòra d'ell.
Cultura
[editar | editar còdic]Palmeros de Chacao
[editar | editar còdic]La tradició dels Palmeros de Chacao data del periodo colonial veneçolà en 1770, quan el retor José Antonio Mohedano va decidir, en forma de promesa, demanar clemència a Deu per una epidèmia de febra groga existent en Caracas en eixe llavors. Procedents de les facendes aledaño al parc nacional L'Àvila, Mohedano va enviar a un grup de peons a baixar fulls de la Palma Real i d'esta manera poder rememorar l'entrada de Jesús a Jerusalem.
En l'actualitat, els Palmeros pugen tots els divendres de Concilie (divendres anteriors al Dumenge de Ramos) i baixen el dissabte següent en els fulls de palmes que seran beneïdes en la celebració del dumenge. Les palmes són recolectades d'un sector cridat cova dels Palmeros per l'entrada de Sabas Nieves. Una volta beneïdes les palmes són distribuïdes entre els creents, els qui les trenen, martafallen i transformen en creus que guarden en les seues cases com a mostra de fe.
Diables Danzantes de Yare
[editar | editar còdic]Els Diables Danzantes de Yare són una festivitat religiosa que se celebra en Sant Francisco de Yare, estat Miranda, el dia de Corpus Christi, portada a terme per les "Societats del Santíssim Sacrament". La festa és una versió local dels diables danzantes de Corpus Christi.
El seu orige es remonta a XVIII, sent esta la germandat més antiga del continent americà i la més gran del món. La fraternitat de diables està dividida en un orde jeràrquic, representat en les seues caraces.
Cada dijous de Corpus Christi (9 dijous despuix del Dijous Sant) es fa una dansa ritual dels cridats diables danzantes, a on es rendix cult al Santíssim Sacrament de l'Altar i se celebra el triumfo del ben sobre el mal.
Festa de Sant Joan de Curiepe
[editar | editar còdic]És una celebració afrodescendiente que es realisa en el poble de Curiepe, en l'estat Miranda en Veneçola. En esta es recorda l'image de Sant Joan Batista, en una série de rituals de música i dansa que es realisen des de la mijanit del 23 fins a la vesprada del 25 de juny de cada any. Sant Joan és una de les festivitats que reunix més devots a lo largo y ancho de el país, sent la manifestació de Curiepe una de les més conegudes en la nació.
Parranda de Sant Pedro
[editar | editar còdic]És una festivitat popular i religiosa que se celebra cada 29 de juny en les ciutats de Guatire i Guarenas de l'estat Miranda, Veneçola. Té el seu orige en l'Época Colonial. Consistix en uns parranderos, vestits en levita i pumpá (un d'ells du l'image del sant, un atre du una bandera groga i roja) i acompanyats per Quatre i Maracas. La percussió es conseguix en uns péntols de cuiro d'animal amarrats als peus a manera de sandalias (cridades cotises). També van acompanyats per dos chiquets impúberes, vestits en un trage roig i groc (semblat als arlequines), que es coneixen com "tucusitos". Esta parranda va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Santíssima Creu de Pacairigua
[editar | editar còdic]Image religiosa que es guarda en el temple parroquial de la ciutat de Guatire, estat Miranda, Veneçola i que constituïx des de principis de el XVII la patrona religiosa d'eixa ciutat. La creu, elaborada en fusta de cedre, coberta per pintura blanca i vores dorades, medix dos metros d'altura. És treta en processó tots els 3 de maig de cada any, Dia de la Creu de Maig en el Santoral catòlic
Parranda dels Sants Inocents de Caucagua
[editar | editar còdic]La Parranda dels Sants Inocents de Caucagua, du celebrant-se aproximadament 60 anys. Comença el 27 de decembre a partir de les onze de la nit en la llectura del Bando.
És una espècie d'heralt, a on es nomena en forma picaresca i en sobrenoms als integrants i autoritats de la parranda, entre els quals podem citar: la cap de parranda, el mosca, el correu dels dels inocents, el verduc, l'abanderat, els policies, fiscals i per supost els Boleros.
Vocablo que deriva de 'Voleo' que, en dialecte gitano, significa volar, en alusió als moviments danzarios (Dansa, Ball). Els moviments corporals són totalment lliures i bruscs, al ritme de la música. Es fan rondes i trencitos o cadenetas.
En Caucagua i en la celebració dels Sants Inocents, un Bolero és una persona disfrassada en robes velles en buits i picades en tiritas, es chiulen la cara de negre, la llengua de roig, usen peluques i es coloquen cachos, carreguen una llança (un pal, una vara) i fan sons tenebrosos; fan por, la qual cosa produïxen un efecte en les persones, el qual és que, si no li donen la seua aguinaldo (colaboració, diners, hallaca, lo que siga), li van a fer mal; pero ací també es pot destacar la seua relació en la data 28 de decembre “Dia dels Inocents”, ya que en realitat els boleros no fan mal, com dona l'impressió per la seua vestimenta tenebrosa, sino que són un personage alegre, festiu, social i compartible que passen pels carrers, de casa en casa, de negoci en negoci, demanant el seu aguinaldo, fent un esforç per mantindre més viva que mai esta tradició; són dignes d'admiració, devem valorar-los i gratificar-los.
La parranda dels Boleros de Caucagua té el seu orige o raïls en temps remots, quan per mandat del Rei Herodes va ser ordenada la matança dels chiquets, també es diu que en temps de la Colónia als esclaus se'ls donava un dia lliure, el qual ells aprofitaven per a celebrar els seus rituals i burlar-se dels seus patrons.
Estos actes sempre han tingut un matís de burla, en l'actualitat els boleros es disfrassen com a personages polítics, i estos representen la crisis, la corrupció, la fam i atres coses més.
Declarats be d'interés cultural per a la Nació en l'any 2014 i en 2023 varen rebre la declaració de l'Unesco del Registre de bones pràctiques de salvaguardia sent la segona manifestació cultural de Veneçola en rebre dita declaració.
Mijos de comunicació
[editar | editar còdic]Televisió
[editar | editar còdic]En esta entitat, tenen la seua sèu varis canals, com: Veneçolana de Televisió, Televen, La Tele Teua, Canal i, HBO, IVC, Sun Channel i Telesur. També es transmeten canals d'atres estats o nacionals com Globovisión i Venevisión.
Ràdio
[editar | editar còdic]Existixen vàries emissores de radi, i també pot aplegar la senyal d'atres estacions de ràdio de l'estat Aragua i Guárico. Actualment en Els Alts Mirandinos existixen, des de fa algun temps, vàries ràdios en freqüència modulada: Llatina 98.7 FM (Tropical), El Cim 96.7 FM (Tropical), Miranda 100.1 FM (Tropical), Ciutat 106.1 FM (Tropical), Antena 103.7 (Anglo Hispà), Melao 104.1 FM (Tropical), Panamericana 90.7 (Popular), Freqüència Feeling 97.1 (Adult Contemporàneu), Urquia 97.5 FM (Deportiva i Comunitària) entre unes atres, pero les principals i en major potència són les de Caracas que en la seua majoria tenen les seues plantes transmisoras en el cerro Àvila, i gràcies a açò comunament es poden escoltar en gran part de l'extens estat de Miranda.
Prensa escrita
[editar | editar còdic]Entre els diaris editats en la zona es troben el diari Alvanç dels Teques, La Veu de Guarenas i La Regió, que cobrix els alts Mirandinos, l'àrea metropolitana, Guarenas i Guatire, també en les Valls del Tuy circula el diari Notícies del Tuy. Atres diaris regionals inclouen "Alvanç" i Ciutat Petare (en eixa parròquia de Caracas). En este estat es troba ademés la sèu del Diari El Nacional, un dels més importants del país.
Deports
[editar | editar còdic]Clubs Deportius
[editar | editar còdic]- Fútbol: Deportiu Miranda Fútbol Club (Segona Divisió de Veneçola)
- Fútbol: Atlètic Sucre Club de Fútbol (Tercera Divisió de Veneçola)
- Fútbol sala: Els Teques Futsal Club (Lliga Veneçolana de Fútbol Sala)
- Voleibol: Vikingos de Miranda (Lliga Veneçolana de Voleibol)
- Bàsquet: Panteres de Miranda (Lliga Professional de Bàsquet de Veneçola)
- Bàsquet: Industrials de Guarenas (Lliga Nacional de Bàsquet)
- Bàsquet: Bushido dels Teques (Lliga Nacional de Bàsquet)
- Bàsquet: Barlovent (Lliga Nacional de Bàsquet)
- Bàsquet: Unió Ferrocarril del Tuy (Lliga Nacional de Bàsquet)
- Béisbol: Cacaoteros de Miranda(Lliga Nacional Bolivariana de Béisbol)
- Rugby: Club de Rugby de l'Universitat Metropolitana (Campeonat Veneçolà de Clubs de Rugby)
- Rugby: Club de Rugby de l'Universitat Simón Bolívar (Campeonat Veneçolà de Clubs de Rugby)
Recints Deportius
[editar | editar còdic]- Estadi Guaicaipuro dels Teques Capacitat 3100 espectadors (Béisbol).
Estadi Alexis Padilla de Carrizal Capacitat 600 Espectadors (Béisbol). Estadi Ernesto Aparicio del Pas en Els Teques, 150 Espectadors (Béisbol Menor).
- Polideportiu Arnaldo Arocha Ubicat en els Teques, Capacitat de 3000 espectadors.
- Gimnasi José Joaquín Papa Carrillo Ubicat en Els Dos Camins, Capacitat de 3500 espectadors.
- Complex deportiu Fra Luis de León
- Estadi de Fútbol de l'Universitat Simón Bolívar
Política i govern
[editar | editar còdic]L'estat Miranda (com a entitat federal) té la seua pròpia carta magna, la Constitució de l'Estat Bolivariano de Miranda que és la base del ordenament jurídic estatal i va ser aprovada en l'any 2006. El seu governador actual és Héctor Rodríguez.
Poder eixecutiu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Governador de Miranda.
El poder eixecutiu està compost per un governador i un consell de secretaris que li assistixen en la gestió de govern i són funcionaris de lliure nomenament i removiment. El governador és elegit pel poble per mig de vot directe i secret per a un periodo de quatre anys en la possibilitat de reelecció per a nous periodos, sent l'encarregat de l'administració estatal.
Fins a l'any 1988, el governador era designat pel president de la república. En l'any 1989, se celebren les primeres eleccions regionals directes en el país.
El governador actual és Héctor Rodríguez. Va ser elegit el 15 d'octubre de 2017 en el 52,78 % dels vots.
Poder llegislatiu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Consell Llegislatiu de l'Estat Miranda.
El Poder Llegislatiu està representat pel Consell Llegislatiu de l'Estat Miranda de tipo unicameral, elegit pel poble per mig del vot directe i secret cada quatre anys podent ser reelegits per a nous periodos consecutius, baixe un sistema de representació proporcional de la població de l'estat i els seus municipis. Actualment conta en 15 llegisladors i des de les eleccions regionals de 2012 el PSUV té majoria de 8 llegisladors contra 7 de la Taula de l'Unitat Democràtica.[5] La Presidenta del Concejo Llegislatiu és la Llegisladora Aurora Morales i el vicepresident és el Llegislador Miguel Mora .
Policia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Policia de l'Estat Miranda.
L'estat Miranda posseïx el seu propi cos de Policia autònom sobre la base de lo establit en l'artícul 164[6] de la Constitució de Veneçola de 1999, que és conegut com Polimiranda (Policia de l'Estat Miranda), creat en 1996 en el nom d'Institut Autònom de Policia de l'Estat Miranda.[7] El seu actual director és el general de Divisió Regule Argotte Prieto.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Institut Nacional de Estadistica - Cense 2011». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 16 de febrer de 2015.
- ↑ Arellano, Fernando (1987): Una introducció a la Veneçola prehispánica: cultures de les nacions. UCAB. Pág 445
- ↑ «Divisió Polític Territorial de la República Bolivariana de Veneçola». INE. Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2020. Consultat el 25 d'octubre de 2015.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 15 de maig de 2016. Consultat el 29 de març de 2014.
- ↑ «PSUV obté majoria al Consell Llegislatiu de Miranda». Consultat el 10 de decembre de 2013.
- ↑ Constitució de Veneçola de 1999 Art 164
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 16 de març de 2011. Consultat el 21 de giner de 2011.
Vore també
[editar | editar còdic]- Organisació territorial de Veneçola
- www.losvallesdeltuy.jimdo.com
- www.santateresadeltuy.jimdo.com
- www.tuymiciudad.com
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Estat Miranda.- Governació de l'Estat Miranda
- Institut Autònom de Biblioteques i Informació de l'estat Miranda
- Estació Meteorològica dels alts mirandinos
- Resultats del Cens 2011 en l'estat Miranda i els seus municipis [1] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estado Miranda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.