Companyia Guipuscoana

Edifici sede de la Real Companyia Guipuscoana en La Guaira, Veneçola.

La Real Compañía Guipuzcoana de Caracas va ser una societat mercantil llegalment constituïda el 25 de setembre de 1728, en virtut d'una Real cèdula del rei Felipe V concedida a comerciants vascs, principalment de la província de Guipúscoa, que va operar en Veneçola des de 1730 fins a 1785, tenint gran influència en el desenroll econòmic, cultural, científic, social i polític de la Capitania General de Veneçola.

El contracte contemplava que l'empresa anara l'única autorisada tant per a l'importació com la comercialisació de tota classe de mercaderies europees en la província de Veneçola, aixina com per a la fixació de preus i compra dels bens produïts en Veneçola i la seua comercialisació en Espanya. Després d'abastida la província de Veneçola, la companyia podia comerciar en les províncies de Cumaná, Margarita i Trinitat. Estava facultada per a aplegar indistintament als ports de La Guaira o Port Cabell, pero en Espanya devia partir de Sant Sebastià (capital de Guipúscoa) i de tornada atracar en Càdis.

Esta companyia comercial és la millor expressió d'una societat privilegiada per accions de el XVIII hispànic. En primer lloc, va ser la companyia mercantil per accions de més llarga duració en dit sigle. En segon terme, va ser la que es va constituir en el capital més elevat de l'época. Per últim va ser, dins de les companyies mercantils privilegiades, la que va tindre major gir (en un volum movilisat de 150.000 tonellades), molt per damunt d'atres coetáneas, com la Companyia de Comerç de Barcelona (que a penes va superar les 6000 tonellades).

L'antiga sèu de la Companyia en Veneçola, un edifici en sostre a dos aigües en un chicotet pati intern, típic eixemple arquitectònic del País Vasc, és en l'actualitat un museu. Es troba en el port veneçolà de La Guaira, propenc a Caracas.

Orige i context històric

Acció de la Real Companyia Guipuscoana de Caracas, Sant Sebastià, 10 de decembre de 1729.

Des de 1503, baix la dinastia dels Austrias, el comerç en Amèrica es realisava des del port de Sevilla (i despuix de 1717, des de Càdis) en condicions de monopoli que impedien a atres ciutats comerciar en les Américas, o les Índies, com llavors li les cridava.

Al començament de el XVIII, varen existir algunes companyies que varen intervindre en el comerç de les províncies espanyoles d'ultramar, com va ser el cas de la Real Companyia de Guinea, empresa comercial d'orige francés que venia esclaus; i la Companyia de la Mar del Sur anglesa, que igualment devia encarregar-se de l'abastiment d'esclaus.

Estes empreses varen aprofitar l'assent de negres per a realisar contrabando d'esclaus africans i mercaderies, la qual cosa va perjudicar en gran medida els interessos econòmics del govern metropolità i del rei d'Espanya.

Eixemple d'este contrabando és el realisat pels holandesos con relación a el tabac procedent de Barinas. Dit tabac s'enviava en gerres de porcelana blava de Delft (Holanda) a través de barcos que remontaven l'Orinoco i l'Apure fins a la pròpia província de Barinas, mentres que el comerç (llegal) del tabac en Espanya es realisava per mig de recuas de mules a través dels Vages veneçolans fins al port de Gibraltar, en el sur del Llac de Maracaibo.

El contrabando neerlandés va aplegar a superar el comerç colonial del tabac en Espanya, per lo que la Corona Espanyola va construir dos forts junt al Orinoco per a combatre-ho, ya en el XVIII. Les gerres neerlandeses de tabac en les que es comerciava en Europa duyen l'inscripció Farinas, la qual cosa identificava clarament a Barinas com l'orige del producte ya que venia a ser una deformació fonètica de Varinas (i tant en neerlandés com en alemà la lletra "V" té el sò de la "F" castellana).

La Companyia Guipuscoana va ser una d'un chicotet número de societats mercantils que la dinastia Borbón va noliejar en el XVIII, part d'eixe reformisme borbònic tenia com a fi de modernisar el comerç espanyol en les Américas per a integrar les economies en la perifèria de l'imperi americà i reduir la pirateria i el contrabando que anglesos, holandesos i francesos practicaven a lo llarc del Carib.

Societats similars, que també varen gojar de privilegis comercials (per lo que a voltes li les cridava ‘companyies privilegiades’) varen ser la Companyia de Comerç de Barcelona, la Companyia de Hondures, la Companyia de Sevilla i la Companyia de L'Habana, totes prenent com a model les societats comercials establides en el XVII per Anglaterra, Holanda i França. Ademés d'estes companyies, també es va otorgar privilegis reals a un número de manufactura reals establides durant este periodo.

Actuació de la Companyia Guipuscoana

Theobroma cacao, planta el comerç de la qual va monopolisar la Companyia Guipuscoana.

Les operacions de la Guipuscoana es varen iniciar a mitan de 1730, data en que varen aplegar a La Guaira els dos primers barcos de la Companyia. Els resultats de la seua activitat varen ser plenament satisfactoris, i pot dir-se que els comerciants varen conseguir els objectius que s'havien propost en constituir la companyia:

• Primer: varen assegurar el comerç exclusiu en la província de Veneçola, que abans beneficiava a atres grups, principalment a comerciants anglesos i holandesos.
• Segon: varen assegurar l'enviament de fruts a Espanya, regularisant i aumentant els embarques de cacao (vore: Història del chocolate en Espanya), tabac i añil, principalment, i d'esta manera varen poder rebaixar els preus de dits fruts en la Península.
• Tercer: varen conseguir frenar i disminuir el contrabando, perseguint i hostigando als comerciants estrangers que venien eixercint illegalment activitats comercials en perjuí de la Corona.
• Quarto: va influir decisivament en la política interna de la província de Veneçola, a través dels governadors d'orige vasc que varen dirigir la província i la Capitania General de Veneçola despuix de la seua creació en 1777.
• Quint: els navío de la Companyia Guipuscoana varen ser els responsables de l'introducció de les idees del Enciclopedismo i de l'Ilustració en Veneçola, com senyala Ramón de Basterra en la seua obra Els navío de l'Ilustració (1925). Aixina que, no és casualitat que les idees republicanes de Montesquieu (la divisió dels poders, l'estat de dret, etc.) i d'atres filòsofs i pensadors europeus trobaren pronta difusió en Veneçola, a on les famílies terratinents caraqueñas coneixien i discutien estes idees (durant prou temps varen estar vetades en la pròpia Espanya) la qual cosa va anar l'orige, a la seua volta, dels ideals d'independència americans. Tampoc és casualitat que estos ideals sorgiren originalment en Caracas, abans que en atres parts d'Hispanoamèrica, pel mateix motiu. La frase del Himne Nacional veneçolà "seguiu l'eixemple que Caracas va donar" fa referència a este fet.
• Sext: la Companyia Guipuscoana també va promoure i va prendre part activa en l'exploració del territori veneçolà (per eixemple, en l'expedició de llímits en la conca del Orinoco en 1750, comandada per José de Iturriaga i Aguirre).

Vore també

• Casa Guipuscoana (Aragua)
• Esterlines en Sant Sebastià
• Peixcadors Guipuscoans en Terranova
• Ruta del cacao
• José de Iturriaga
• Juan Francisco de León
• Província de Veneçola
• Port de Sant Sebastià
• Vicente Antonio de Icuza i Arbaiza

Bibliografia

• AMEZAGA I ARESTI, Vicente. Hòmens de la Companyia Guipuscoana. Capítul II: El Director principal: José de Iturriaga". Caracas: 1963 (cit. en GRASES, 1968, tom I, 91).
• BAGLIO, Assunta. La Guaira, port Comercial de la Colónia. Infometro, XVIII(150): 17-19, 1996.
• BASTERRA, Ramón de. Una empresa del sigle XVIII. Els Navío de l'Ilustració. Caracas: Imprenta Bolívar, 1925. (Reedició en pròlec de Guillermo Díaz-Plaja en "Cultura Hispànica", Madrit, 1970).

• RAMOS PÉREZ, Demetrio. El Tractat de llímits de 1750 i l'expedició de Iturriaga al Orinoco. Madrit: Consell Superior d'Investigacions Científiques; Institut Juan Sebastián Elcano de Geografia. Madrit, 1946. .l.