Companyia de Comerç de Barcelona
La Real Companyia de Comerç de Barcelona a Índies () també coneguda com la Companyia de Barcelona va ser una societat mercantil noliejada per la Corona d'Espanya i que va operar de 1755 a 1785. Va gojar de monopoli comercial en les illes caribenyes de Puerto Rico, Sant Dumenge i Margarita. La companyia va oferir marc jurídic i capital per a facilitar als comerciants catalans sortejar les restriccions del monopoli de Càdis en el comerç en les Índies, va facilitar contactes que varen permetre el floriment del lliure comerç entre Catalunya i les Amériques despuix de la liquidació de la companyia, i va contribuir al desenroll de l'indústria textil que constituiria la base de la posterior industrialisació de Catalunya. L'integració de l'economia de Catalunya en el comerç internacional és la raïl de l'experiència excepcional de l'industrialisació catalana i el desenroll d'una economia cada volta més capitalista.[1]
Context històric
Des de 1503, baix la dinastia dels Austrias, el comerç en Amèrica es realisava des del port de Sevilla (i, despuix de 1717, des de Càdis) en condicions de monopoli que impedien a atres ciutats, Barcelona inclosa, comerciar en les Américas, o les Índies, com llavors li les cridava.
A finals del XVII els productes catalans aplegaven a les Índies a través del port de Càdis. La situació va ser gradualment canviant i a mitan de la década de 1740 hi havia ya barcos que eixien a creuar l'Atlàntic completament equipats des de Barcelona.[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 104
La Companyia de Barcelona va ser una d'un chicotet número de societats mercantils que la dinastia Borbón va noliejar en el XVIII, part d'eixe reformisme borbònic que tenia com a fi de modernisar el comerç espanyol en les Américas<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 100 [3] per a integrar les economies en la perifèria de l'imperi americà i reduir la pirateria i el contrabando que anglesos i francesos practicaven a l'est del Carib.[4]
Societats similars que també varen gojar de privilegis comercials (per lo que a voltes li les cridava ‘companyies privilegiades’) varen ser la Companyia Guipuscoana de Caracas, la Companyia de Hondures, la Companyia de Sevilla i la Companyia de L'Habana, totes prenent com a model les societats comercials establides en el XVII per Anglaterra, Holanda i França.[5] Ademés d'estes companyies també es va otorgar privilegis reals a un número de manufactura reals establides durant este periodo.
Operacions
La Companyia de Comerç de Barcelona va obtindre monopoli de comerç en les illes caribenyes de Puerto Rico, Sant Dumenge i Margarita i també tenia autorisació per a realisar dèu visites anuals a ports de Guatemala i Hondures, per a comerciar en Cumaná (noreste de Veneçuela) i, a nivell més restringit, en L'Habana.[6]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 104
La Companyia va actuar sobretot en la costa oriental de Veneçuela, a on va obtindre major benefici; en efecte, va enfortir l'economia de les terres propenques als ports de Barcelona, Piritu i Cumanà. Es va incrementar el cultiu del cotó en la depressió de Unare i del cacao en la costa de Paria i en les terres de Uchire; la ganaderia va prendre importància en la zona del Plans, en el seu centre d'activitat en Aragua de Barcelona.
La Companyia va exportar principalment va vindre, aguadiente i chintz o indianes, un tipo d'estampat sobre tela que es començava a produir en fàbriques de indianes en Barcelona a partir de 1738. Els productes importats més importants varen ser cotó, índigo, tenyides, cacao, tabac i sucre.<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 105
El cotó i les tenyides varen permetre la producció de chintz que despuix es reexportaba al mercat peninsular, ademés de vendre's a les Américas. Ringrose escriu:
A diferència de pràcticament totes les atres conexions comercials que estaven tenint lloc, esta prometia el tipo de interdependencia econòmica entre l'indústria peninsular i els mercats colonials que buscaven els reformadors econòmics mercantilista.<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 105
Vore també
- Real Junta Particular de Comerç de Barcelona
- (1983).«La Real Companyia de Comerç de Barcelona a Índies. El Comerç privilegiat de Catalunya en Amèrica en la segona mitat del sigle XVIII».Pedralbes: Revista De Història Moderna.Universitat de Barcelona.
- 289-303.ISSN 0211-9587.
Referències
- ↑ (2016).«Wages, prices, and technology in early Catalan industrialisation».Economic History Review.69(2)doi:10.1111/ehr.12127.
- ↑ Ringrose, David (1998). Spain, Europe and the Spanish Miracle, 1700-1900 (en en), Cambridge University Press. ISBN 0521646308.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Contraband, free ports, and British merchants in the Caribbean world, 1739-1772».Studi vaig donar Storia Contemporanea.Diacronie.(13)ISSN 2038-0925.
- ↑ (1983) Amèrica Hispànica (1492-1898), Barcelona: Llabor. OCLC 10951135. ISBN 9788433594266.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Compañía de Comercio de Barcelona» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.