Real Junta Particular de Comerç de Barcelona

Detall del quadro de Emili Casals i Camps "Visita dels reis Fernando VII i María Amalia a Llonja en 1827" (Museu de Història de Barcelona, MUHBA) que representa alegóricament les diverses escoles impulsades per la Junta de Comerç.

La Real Junta Particular de Comerç de Barcelona, més coneguda com a Junta de Comerç, va ser una institució impulsora de l'activitat comercial i industrial de Catalunya, Espanya. Va ser creada en Barcelona en 1758 i substituïda en 1847 per la Junta Provincial d'Agricultura, Indústria i Comerç.

Com ha destacat el historiadora Núria Sales, va eixercitar «un paper vital en la difusió de tècniques noves, en el progrés tècnic» de Catalunya. «Autèntica reencarnació de l'antic Consolat de la Mar, importaria màquines, duria tècnics de fòra, enviaria del país que deprengueren en fàbriques de Lió, establiria escoles de hilados, de teixits, de construcció de telers, promouria millores en concursos i premis».

Orige

El Decret de Nova Planta va supondre la supressió del Consulat de la Mar i de les antigues universitats catalanes. Els menestrals i comerciants catalans varen reivindicar la recuperació d'una institució de foment de l'economia des de llavors. Durant el regnat de Fernando VI, es crea la Junta de Comerç el 16 de març de 1758, pero és en 1763 quan es va dispondre de les ordenances aprovades, ya en el regnat de Carlos III. Es va recuperar la sèu de l'antic Consulat de Mar l'any 1767. l'edifici de la Llonja de Mar havia segut destinat a quarter, per lo que va ser restaurat per a la seua adequació a la Junta.

Activitat

La Junta va fomentar tant el comerç interior com l'exterior, especialment en Amèrica i va impulsar escoles d'ensenyança tècnica per a conseguir uns productes competitius, les manufactura indianes. En 1769 va crear l'Escola de Nàutica, en 1775 l'Escola Gratuïta de Disseny que es convertiria en una Acadèmia de Belles arts, en 1805 les escoles de Química i Taquigrafia, en 1807 l'Escola de Botànica. Una d'estes escoles va ser l'escola pública de dibuix de Mataró, que va tindre com a professor de dibuix a Joan Barba de 1841 a 1851. En posterioritat, es varen obrir diferents escoles en els camps de l'economia, la física o la mecànica, dotant a Catalunya d'una ret de formació que li va permetre alcançar una indústria competitiva.

Especial rellevància varen tindre el Colege de Química i el Colege de Cirugia, «tan necessaris donada l'inepcia de la Facultat de Medicina de Cervera, a on no existia cap atre tipo d'estudis científics». Entre els seus professors va contar en Francisco Carbonell, renovador dels estudis de química, i en Francisco Santpons, un renomenat mèdic de fama europea. La Junta també va promoure els estudis històrics entre els que va destacar el treball encarregat a Antonio de Capmany que es va publicar en el títul Memòries Històriques sobre la Marina, Comerç i Arts de l'antiga ciutat de Barcelona entre 1779 i 1792.

El seu archiu, riquíssim, bàsic per a estudiar la vida catalana setecentista, es conserva en la Biblioteca de Catalunya.

Vore també

• Companyia de Comerç de Barcelona

Bibliografia

• Garcia i Sastre, Andrea A., Els museus d'art de Barcelona: Antecedents, gènesi i desenvolupament fins l'any 1915, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1997, ISBN 84-7826-876-6.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFIxes1980">Ixes, Núria (1980). «Frustracions i esperances de la Catalunya setcentista», Albert Balcells (ed.). Història dels Països Catalans. De 1714 a 1975 (en català), Barcelona: Edhasa, pp. 15-87. ISBN 84-350-0292-6.