Anar al contingut

Planura de Barlovent

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Barlovent és una subregión ubicada en l'estat Miranda de Veneçola. És la conurbación dels municipis Acevedo, Andrés Bell, Brión, Buroz, Páez i Pedro Gual. És conegut per la seua gent i els seus balls afroamericanos. Esta extensa planicie ubicada a l'est de l'entitat oferix plages de fondo pla i onage suau, dotades de servicis turístics. Zona de exuberante vegetació i d'una gran fertilitat.

Les seues terres varen ser assent de facendes de cacao en la Colonisació. L'oferta cultural en esta regió és molt atractiva, destacant-se els tambors de Sant Joan en Curiepe, Els Reis en Higuerote, Els Boleros de Caucagua, El Sepeli de la Sardina, Els Sants Inocents, La Parranda dels Morts en Sant Josep, El Chiquet Jesús en Curiepe, Birongo, Capaya i El Guapo, La Creu de Maig, Sant Pascual. La majoria de la població de Barlovent va ser duta de lo que actualment constituïx el Congo, República Democràtica del Congo i Angola (corresponent a l'àrea cultural de l'ètnia africana Bantú, Loangos) i Yorubas. Quan els esclavizados varen ser duts en l'época de la Colónia per a treballar en les facendes cacaoteras, els varen ser prohibides les seues manifestacions culturals i religioses i els varen anar imposts nous cults. Davant esta situació els esclavizados, al no tindre una atra opció que acceptar les imàgens del cult catòlic, li assignen a cada sant una deidad del seu esquema religiós africà.

Aixina, Sant Joan representa una de les més importants en lo que, els experts definixen com un sincretisme de certa compilació. Barlovent és la regió que es troba en l'estat Miranda, a l'est de Caracas. El terme de Barlovent té dos significacions: una d'índole geogràfica i una atra històrica i antropològica.

Toponímia

[editar | editar còdic]

Barlovent és la part d'a on ve el vent, el qual despuix de penetrar pel sur de la regió i provocar una gran pluviosidad en la zona, els vents alisios tornaran a guanyar la costa per esta regió per a despuix de travessar el Carib i l'Oceà Atlàntic tornar a dur la pluja a les Illes Canàries.

Situació geogràfica

[editar | editar còdic]

La subegión de Barlovent es troba inserta en la depressió de Barlovent. Sent esta una de les regions, en els seus aspectes físics naturals[1] que conformen la denominada Regió Nort Costera, segons la classificació del Ministeri del Poder Popular per a la Planificació i Desenroll. Comprén les poblacions de: Caucagua, Capaya, Ric Chic, El Guapo, Higuerote, Panaquire, Tapipa, La Tacha, Curiepe, Birongo, Tacarigua de Brión, Sant Josep de Barlovent i Cúpira. Barlovent té una extensió de 4.647 quilómetros quadrats, els quals representen el 58% de la superfície de l'Estat Miranda. Està ubicat a l'est de l'entitat mirandina, entre els paralels 10° i 11°, latitut nort i els meridianos 65° i 67°, llongitut oest. La seua orografia és molt variada passant des de les montanyes de Caucagua fins a les plages de Higuerote i Ric Chic.

Característiques de l'espai geogràfic

[editar | editar còdic]

La Planura de Barlovent, pròpiament cridada aixina per molts dels coneixedors de la regió, entre ells el més conegut és pel croniste oficial “Jesús A. Silva I.”[2]


La Planura de Barlovent és una gran planicie que s'estén des del costat este pels Valls del Tuy, i després del costat oest cap a l'estat Estat Anzoátegui, i recorre al sur a l'estat Guárico. En els voltants del qual es prolonga en una zona coneguda del costat nort i noreste de l'estat Mirandino, la qual són d'orige riques en roca Calcàrea per estar formada en el material carrejat pels rius de les seues montanyes de la mateixa Serranía de l'Interior, que són provinent del sector central de la Cordillera de la Costa (Veneçola).

Entre els seus alvertents es troben moltes de les seues grutas, coves i cavernes, pero la més coneguda, be siga per la seua bellea i com un maravellós atractiu d'interés per a en els estudis de les cavernes i espais subterràneus, segons per les societats científiques, exploradors i turistes, és el monument natural cova “La Tapa de Cambural”,[3] ubicada en la zona de Birongo i descoberta en l'any de 1934 per un Caçador furtivo de la zona, i explorada per la Societat Veneçolana de Ciències Naturals (SVCN [1] archivat en Wayback Machine.) de Caracas, el 9 de març de 1952.

La planura és recorreguda per numerosos rius, provinents de les seues altes montanyes i que depositen una gran cantitat en sediment, per lo que va donar orige des del punt de vista geològic, a un depòsit en jaciment petrolífer, que va des de la Conca Valls del Tuy – Cariaco.

Llímits

[editar | editar còdic]
  • Nort: Mar Carib.
  • Sur: Serranía de l'Interior, Estat Anzoategui i Estat Guárico.
  • Oest: Serranía del Llitoral de la Cordillera de la Costa, estat Vargas i atres municipis de l'Estat Miranda.
  • Est: Riu Uchire, Mar Carib i l'Estat Anzoátegui.

Economia

[editar | editar còdic]

Barlovent va passar de ser conegut com el graner de Caracas degut a que abans era una regió essencialment agrícola, a ser hui en dia un àrea turística i ciutat dormitori de Caracas, experimenta un creiximent accelerat per la seua rodalia de la capital, les seues belles costes i la construcció de l'Autopista Gran Mariscal de Ayacucho. La seua economia[4] es basa sobre el seu Relleu terrestre, clima i hidrografia, i va principalment cap al turisme i l'agricultura.

Transport i vialidad

[editar | editar còdic]

Barlovent conta en una important ret de vies asfaltades sent les seues principals avingudes la Av. Bicentenario i la Av. Intercomunal Sant Josep-Ric Chic, la troncal 9 pansa pels municipis Andrés Bell, Páez, Brión, Buroz i Pedro Gual.

Gastronomia

[editar | editar còdic]

La cuina típica de Barlovent és producte del mestiçage entre les cultures que es varen assentar en la regió. Està integrada per productes que es troben en la zona tals com a grans, tubèrculs, bananes, peixos, mariscs, tel, etc. Un dels plats més antics és la Cafunga, una recepta heretada dels antepassats africans que consistix en un bollo de banana, preparat en yuca, coco, papelón i anís. Un atre plat molt popular és l'Entropeçó, compost per caraotas blanques guisades en pelleranca de porc. També es cuina la Sopa de Mapuey blanc en sardines i abundant all. Tacarigua de l'Estany (Estany de Tacarigua) és famosa per la preparació del lebranche torrat. Bañao: Banana madura cuita al que se li afig un caramelo fet de papelón, anís i tacha d'espècies.

Artesania

[editar | editar còdic]

En la via cap a Barlovent, a la vora de la carretera, es poden apreciar exhibicions informals. Passant Caucagua, a l'altura del caseriu Yaguapa, estan les conegudes rèpliques a escala d'avions i helicòpters militars, fets en fusta bassa. En el caseriu Gamelotal, entre Caucagua i Tacarigua de Mamporal (Tacarigua de Brión), Adán Expedito López, escultor de fusta i de cocos, sorprén en la seua imaginació i el realisme de les seues obres; pilones, retrats de Bolívar i cocos en els rostres de cacics són algunes de les seues moltes escultures. Entrant a Higuerote, just despuix de la bella plaça de la Verge del Carmen, s'oferixen reproduccions en fusta de les típiques aus dels canals i estanys de Barlovent, cor-coras i garzas. Els famosos tambors de Curiepe cridats “cul i´puya” o tamboritas de fulía, poden ser adquirits en el poble a través del també famós “Tucusito”.


En Curiepe i en casi tot Barlovent es realisa una activitat artesanal molt important: l'elaboració d'instruments musicals, és dir, els diferents tambors utilisats en el ball. Entre ells trobem la curbata, el mina i el cule puya en les seues varietats primera, cruzao i pujao. Un atre instrument musical elaborat és el furruco, de freqüent us en l'acompanyament dels aires nadalencs. En Sant Nicolás, menuda comunitat situada en la via que conduïx de Curiepe a Birongo, es realisen treballs artesanals com a fusteria, cestería, teixits i instruments musicals. En Sant Josep de Riu Chic es produïxen pilones, bateas, canoas, manares, estores, canastres per a arreplegar i carregar cacao, chinchorros i atarrayas per a la peixca, i instruments musicals com a tambors i furrucos. En Riu Chic es fan chinchorros per al descans, chinchorros per a la peixca, i instruments musicals. Utilisen la mateixa matèria primera que s'usa en el restant de la regió.

Folclore

[editar | editar còdic]

El seu folclore és de gran importància, està compost principalment pels tambors afrovenezolanos. El tambor de Barlovent, en les seues diferents varietats (redó, cul i’ puya, mina i cumaco) de dumenge en dumenge es transforma en part espiritual imprescindible del barloventeño. El dia 24 de juny es commemora en Veneçola, les festes en honor a sant Juan Bautista, festes que revisten singular importància, des de l'época colonial fins al present. La data establida per l'Iglésia per a commemorar al Sant coincidix aproximadament en el solstici d'hivern. La festa a Sant Joan Batista: és de singular significació i força en aquelles poblacions negres. En Barlovent se celebra en totes les seues poblacions.

Municipis

[editar | editar còdic]
  • Acevedo: És el més gran de la regió barloventeña i el que està més a l'oest conta en una població estimada de 150.281.
  • Andrés Bell: Té una població de 59.342 és el tercer en major creiximent comercial despuix de Higuerote i Ric Chic.
  • Brión: Té el creiximent més accelerat de la regió de Barlovent i conta en una població estimada de 78.940.
  • Buroz: És junt en el municipi Pedro Gual és de creiximent més llent conserva cases colonials i carrers angosts. 38.945 habitants.
  • Páez: El segon en més creiximent conta en 62.723 habitants.
  • Pedro Gual: El més oriental dels 6 municipis conta en 42.831 persones.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]