Anar al contingut

Estany coster

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Estany coster
Archiu:Kara-Bogaz Gol from space, September 1995.jpg
Kara Bogaz Gol, un estany coster en Turkmenistan.

Un estany coster, en geografia física, és una estany o qualsevol cos d'aigües poc profundes que està separat de les aigües profundes marines per una barrera, be siga una illa barrera, un cordonera llitoral, un banc d'arena d'orige marí, un escull coralino o algun accident similar, tenint una comunicació en la mar permanent o efímera pero protegida de les forces de la mar per algun tipo de barrera.[1][2] Per extensió, al sector d'aigua tancat darrere d'una barrera de coral o de les illes barrera o al que està tancat en un atolón també se'ls crida estany coster. Existix una superposició entre els cossos d'aigua classificats com a estanys costers i els cossos d'aigua classificats com a estuaris. Els estanys són accidents costers comuns en moltes parts del món.

Etimologia

[editar | editar còdic]

La paraula castellana estany deriva del Llatí lacūna,[3] i es referia a les aigües al voltant de Venècia, la Estany de Venècia. Sobre l'anglicisme lagoon, està atestat en anglés a lo manco des de 1612, i va ser anglicanizado a "lagune" en 1673. En 1697 William Dampier es va referir a una "Lagune o llac d'aigua salada" en la costa de Mèxic. Capità James Cook va descriure una illa "de forma ovalada en un estany en mig" en 1769.[4]

Descripció

[editar | editar còdic]

Estany coster es referix tant als estanys costers formats per l'acumulació de bancs d'arena i secs a lo llarc de les costes d'aigües poc profundes, com als estanys interiors que es formen en els atolones, formades pel creiximent dels secs de coral i l'afonament llent de les illes centrals. Quan s'usa per a distinguir una part dels ecosistemes de secs de coral, el terme estany coster és sinònim de sec atrasser, que és més comunament utilisat pels científics per a referir-se a eixa zona.[5]

Archiu:CANCUN - Mexico (Hotel Hotetur Beach Paradise) - Nichupte Estany - panoramio.jpg
Estany Nichupté


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Alluntant Yáñez-Arancibia. «Estanys costers i esuarios: cronologia, criteris i conceptes per a una classificació ecològica de sistemes costers*». Consultat el 17 de febrer de 2024.
  2. Reid (1961) pag. 73.
  3. «estany». Consultat el 17 de febrer de 2024.
  4. (1971) Lagoon, Compact edició (vol. I A-O), Oxford, England: Oxford University Press, p. 1560.
  5. Aronson 1993.