Banc d'arena
Un banc d'arena (també denominat barra arenenca, baix, bajío o sirte) és una acumulació natural d'arena, grava o uns atres sediments no consolidats que es deposita en el llitoral, en el fondo de mars, estuaris, rius o llacs com a resultat de processos de sedimentación i transport hidràulic. Estes formes poden permanéixer sumergides, aflorar parcialment o emergir durant la marea baixa o en periodos de estiaje, constituint en freqüència un obstàcul per a la navegació marítima o fluvial.[1]
El terme sirte és arreplegat per la Real Acadèmia Espanyola com a sinònim de baix o banc arenenc.[2] En sentit nàutic, es consideren baixos o bajíos quan l'escassa profunditat supon risc de varadura.
La seua formació respon a l'interacció entre l'onage, les marees, les corrents marines o fluvials i la disponibilitat de sediment transportables.[3][4]
Formació
[editar | editar còdic]Els bancs d'arena es desenrollen quan l'energia del fluix disminuïx i els sediment transportats per suspensió o arrastre es depositen. Este procés respon a l'equilibri entre la capacitat de transport de l'aigua i la disponibilitat de material detrític.[3][1]
L'acumulació pot produir-se per:
- pèrdua de velocitat de les corrents marines o fluvials;
- rompedor del onage i acció de la deriva llitoral;
- interacció i desacceleració de corrents de marea en estuaris i plataformes someras;
- aportes aluvials en deltes i desembocadures;
- retrabajo de sediment costers durant temporals i tormentes;
- canvis locals de profunditat (batimetría) que favorixen el decantament del material.
En els rius, els bancs solen presentar morfologia asimètrica, en pendent suau aigües dalt i un talús més abrupte aigües avall. Durant les riuades, l'erosió de la coa i la deposición en el front provoquen la seua migració progressiva en sentit descendent del caixer, fenomen típic dels sistemes trenats o de caixer ample.[1]
En ambients marins, l'onage i les corrents poden generar cordoneres o bancs llineals paralels o oblicuos a la costa, aixina com sistemes associats a vetes i promontoris. Estos bancs poden desplaçar-se, fragmentar-se o fusionar-se en funció de la dinàmica hidrodinàmica i del règim sedimentario.[3][5][6]
Tipos
[editar | editar còdic]Els bancs d'arena poden classificar-se segons la seua localisació, morfologia i procés de formació, distinguint-se formes costeres, estuarinas i fluvials.[1][3]
Barres llitorals
[editar | editar còdic]Es disponen aproximadament paraleles a la costa, en la zona de rompedor o alguna cosa més alluntades de la vora. S'originen per l'acció combinada de l'onage i la deriva llitoral, que transporten sediment a lo llarc de la plaja fins a depositar-los en àrees de menor energia. Poden contribuir a l'aïllament d'estanys, marismas o albuferas i actuar com a barreres naturals front a l'onage.[3]
Barres de ressaca (o barres llongitudinals)
[editar | editar còdic]Es formen front a la zona de rompedor per la redistribució del sediment per mig de corrents de tornada (ressaca). Solen dispondre's com a crestes arenenques sumergides paraleles a la llínea de costa i poden migrar estacionalment segons el règim d'onage.[3]
Bancs fluvials
[editar | editar còdic]Acumulacions d'arena i grava situades en el llit dels rius, generades per la pèrdua de velocitat del fluix i la deposición de materials transportats. Són freqüents en rius trenats o de caixer ample i presenten formes allargades i asimètriques que migran aigües avall durant les riuades.[1]
Barres de desembocadura (barres de boca)
[editar | editar còdic]Es desenrollen en bocanas de rius, ports o estuaris, a on el contrast entre corrents fluvials i marines favorix el decantament del sediment. Poden reduir la profunditat navegable i requerixen en freqüència operacions de dragado per a mantindre l'accés portuari.[3]
Bancs estuarinos i intermareales
[editar | editar còdic]Es localisen en estuaris i planures de marea, a on les corrents de fluix i refluix redistribuïxen contínuament els sediment. A sovint formen complexos de crestes i canals que queden parcialment exposts durant la bajamar.[6]
Tómbolos i cordoneres llitorals
[editar | editar còdic]Quan les barres emergixen de forma estable, poden conectar una illa en el continent formant un tómbolo o evolucionar cap a cordoneres llitorals i inclús illes barrera. Estes estructures poden consolidar-se per vegetació o aporte continu de sediment.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Neuendorf, K. K. E.; Mehl, {{{nom2}}}; Jackson, {{{nom3}}} (2005). Glossary of Geology, 5.ª edició, American Geological Institute. ISBN 0-922152-76-4.
- ↑ Real Acadèmia Espanyola (ed.): «sirte». Diccionari de la llengua espanyola.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Soulsby, Richard L. (1997). Dynamics of Marine Sands, Thomas Telford. ISBN 978-0727725844.
- ↑ (1979).«Combined wave and current interaction with a rough bottom».Journal of Geophysical Research.84(C4)
- 1797-1808.doi:10.1029/JC084iC04p01797.
- ↑ (2006).«Mechanisms for the formation of headland-associated linear sandbanks».Continental Shelf Research.26
- 987-1004.doi:10.1016/j.csr.2006.03.004.
- ↑ 6,0 6,1 (1978).«The formation of the Shambles and other banks by tidal stirring of the sigues».Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom.58
- 211-226.doi:10.1017/S0025315400024504.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Banco de arena» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.