Cordonera llitoral
En geologia, es denomina cordonera llitoral o restinga a la forma costera que es deu a l'acció combinada de transport de materials pels grans rius i les corrents de deriva llitoral, originant depòsits que substituïxen als contorns de la costa baix la forma d'un dic o séries de dics que presenten un contorn mig entre els llímits primitius de la costa, i que sempre es dirigixen en la mateixa direcció de les corrents respectives.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]La cordonera és una de les parts de lo que en conjunt es denomina en geologia aparat i el contorn del mateix és generalment molt simple, llevat en el cas de que la mar present mareas molt vives, puix llavors resulta una cordonera que correspon a les pleamares ordinàries i un atre que resulta del treball de les marees astronòmiques i/o tempestuosas. El primer dels citats contorns, en cas de ser dobles, presenta en la cara superior del terrat un pla inclinat cap a la terra ferma. Si la cresta de la cordonera llitoral està més alta que el nivell de les pleamares ordinàries, la base del mateix sobretot quan està formada per vores rodades està situat a un nivell intermig entre aquelles i les bajamares i resulta que esta cordonera separa de la mar una part de l'antiga plaja, impedint l'accés de les aigües a parts banyades per elles abans.[1]
Es realisa una verdadera conquista dels dominis de la mar per les cordoneres llitorals per ser este produït pel joc de les pleamares més altes i de l'onage més violent, lo que origina que la cordonera tinga per als demés efectes una verdadera estabilitat. Si la marea aplega tots els dies al peu de la cordonera, tan sol en ocasions excepcionals pot alcançar al restant del mateix, puix creat este, per eixemple, pel treball d'una marea viva equinoccial, serà lo suficientment alt per a no ser destruït més que parcialment per totes les marees següents pero que de tots modos no destruiran l'equilibri total de la cordonera. A la veta de cert temps, les arenes i les vores amontonades pel treball de les aigües a lo llarc de les costes poden considerar-se, si no com una modificació permanent del relleu terrestre, sí com a element mòvil de la superfície del mateix.[1]
Quan es desenrolla una barrera més o menys tancada en frente de una baïa, s'està en presència d'una cordonera llitoral o restinga. Dit cordonera s'origina –per lo general– d'una flecha llitoral, pero també d'un bajío d'arena. En l'interior de les cordoneres llitorals es formen estanys costers i la seua conexió en la mar la constituïx, normalment, una eixida estreta, a través de la qual desemboquen els rius, eixida forçada que es presenta del costat de l'estany coster opost a la direcció de la corrent.
Un tómbolo es forma quan una illa s'unix en la terra ferma per mig d'un banc o acumulació d'arena.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Cordón litoral» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.