Guadiana Menor
El riu Guadiana Menor és un riu del sur d'Espanya, un dels principals afluents del riu Guadalquivir, per la marge esquerra. Té una llongitut total de 182 km[1] (íncluida la llongitut dels seus trams alts coneguts com ric Basa i riu Gállego), i drena una àmplia conca de 7251 km². Administrativamente, discorre per les províncies de Granada i Jaén de la comunitat autònoma d'Andalusia.[2]
La Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir va publicar en 1977 un llibre, cridat Guadalquivires, en el que donava per bona la tesis de que la verdadera font del Guadalquivir és el riu Guadiana Menor—Barbata, com un únic riu.[3]
Toponímia
El nom té un orige independent del riu Guadiana, puix prové del seu nom original hispà (Anas) en el prefix Wadi.[4][5][6]
Geografia
La denominació de Guadiana Menor s'aplica usualment al tram situat aigües avall de la confluència del riu Fardes en el Barbata[7] o Guardal. Els seus principals afluents són els rius Fardes i Guadahortuna per l'esquerra[8] i rius Ceal i Toya per la dreta, ademés dels que aboquen al Barbata aigües dalt: el Castril, el Cúllar i el Guadalentín, que no deu confondre's en l'afluent del riu Segura.
En el riu Barbata-Guardal es troba l'embassament del Negratín (província de Granada).[9] En alguns casos s'ha aplicat també el nom de «Guadiana Menor» al tram d'aigües existents entre dit embassament i la confluència en el riu Fardes. Antigament, este tram era anomenat «el riu Gran», pel gran aument de cabal que es produïa en aplegar al Guardal-Barbata els rius Castril i Guadalentín, més caudalosos que el riu principal.[10]
Cap font atribuïx la denominació de Guadiana Menor a la totalitat del curs del Barbata-Guardal, encara que tècnicament siguen un mateix i únic riu.
Conca hidrogràfica
La seua conca inclou les hoyas de Basa i Guadix,[2] antiga mar interior en el Plioceno que va obrir les seues aigües al Guadalquivir per la Tancada del Negratín formant l'actual Guadiana.[11]
En esta antiga conca endorreica, a l'ombra de pluges, les precipitacions són molt escasses, lo que sumat al caràcter del seu sol format en la seua majoria per algeps provoca que els rius que confluïxen cap al Guadiana tinguen caràcter intermitent i irregular. L'àmplia conca engloba terrenys de les províncies de Granada, Jaén, Albacete, Múrcia i Almeria.[2] La Cañada del Salar, en la pedania de Topares, Almeria, és el punt de la conca del Guadalquivir on més distància té que recórrer l'aigua per a aplegar fins a la seua desembocadura.[11]
La conca del Guadiana Menor és la segona en extensió dels afluents del Guadalquivir en una superfície de 7251 km². La primera és la del riu Genil.[12]
En la següent taula s'intenta identificar als afluents primaris i secundaris de major llongitut.[13]
| Riu | Font | Desembocadura | Llongitut (km) | |
|---|---|---|---|---|
| Riu Guardal | Serra Seca | Marge dreta | 50,7 | |
| - | Riu Raigades | Serra de la Sagra | Riu Guardal | 16,3 |
| - | Riu Galera | Serra de María | Riu Guardal | 25,4 |
| - | Riu Huéscara | Serra de la Sagra | Riu Galera | 34,2 |
| - | Riu Cúllar | Serra d'Orce | Riu Guardal | 35,5 |
| - | Riu Basa | Serra de Basa | Riu Guardal | 48,8 |
| - | Riu Castril | Serra de Castril | Riu Guardal | 48,1 |
| Riu Guadalentín | Serra de Cazorla | Marge dreta | 47,6 | |
| Riera del Baül | s/d | Marge esquerra | 26,8 | |
| Riu Fardes | Serra d'Huétor | Marge esquerra | 72 | |
| - | Riu Morollón | Serra de la Peza | Riu Fardes | 11 |
| - | Riu Alhama | Serra Nevada | Riu Fardes | 21,6 |
| - | Riu Guadixb | Serra Nevada | Riu Fardes | 35,7 |
| - | Riu Gor | Serra de Gor | Riu Fardes | 30,3 |
| Riu Guadahortuna | Montes Orientals | Marge esquerra | 59,1 | |
| Riu Ceal | Serra de Cazorla | Marge dreta | 14,9 | |
| Riu de Toyac | Serra de Cazorla | Marge dreta | 25,7 | |
| Riu Guadiana Menor | Serra de Basad | Riu Guadalquivir | 182 | |
- Notes
a També cridat riu Barbata.
b També cridat riu Vert.
c També cridat riu Extremera.
d Incloent al ric Basa i riu Gállego.
Vore també
Referències
- ↑ Institut Geogràfic Nacional. «ign. es/web/ign/portal/ane-datos-geograficos/-/datos-geograficos/datosHidro? tipo=rios&vertiente=ATL%C3%81NTICA&cuenca=GUADALQUIVIR Senyes geogràfiques i toponímia». Consultat el 19 d'abril de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Salazar, Torres y Cano, 2001, p. 146.
- ↑ Varis Autors: Guadalquivires. Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir, Càdis, 1977. ISBN 84-85268-24-5
- ↑ Gordón Peral, María Dolors. uhu. es/dspace/bitstream/handle/10272/2924/b15138677. pdf? sequence=1 Anàlisis etimològic de la macrotoponimia onubense (en és), pp. 425.
- ↑ F. Corrent (1991): Diccionari Àrap-Espanyol, 3ª edició, Ed. Herder, ISBN 84-254-1763-5
- ↑ Blázquez, José María. «archive. org/web/20140619031615/http://centros5. pntic. mec. es/ies. lucia. de. medrano/CBG/topon_rom_hisp. htm Topònims romans d'Espanya i la seua equivalència actual». Cicles i Temes d'Història d'Espanya. Archivat des d'el pntic. mec. es/ies. lucia. de. medrano/CBG/topon_rom_hisp. htm original, el 19 de juny de 2014. Consultat el 2007.
- ↑ González Barberán, Vicente: Les fonts del Guadalquivir ,Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir, Càdis, 1977. Págs.92 i ss
- ↑ Rodríguez Rodríguez, Zoldo Taronger y Espanyol Echáiz, 2012, p. 600.
- ↑ Rodríguez, Zoldo y Espanyol, 2012, p. 600.
- ↑ Gil Olcina; Morals Gil, A.. mapa. gob. es/ministerio/pags/Biblioteca/fondo/pdf/9999_all. pdf Fites històriques dels regadius espanyols (en és), Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació, p. 124.
- ↑ 11,0 11,1 Mateo Quero, 2014, p. 32.
- ↑ Rodríguez, Zoldo y Espanyol, 2012, p. 614.
- ↑ CEDEX. «cedex. es/anuarioaforos/afo/canal-cdr_datos. asp? gr_cuenca_id=5 Anuari d'aforament 2016-2017». Consultat el 24 d'abril de 2020.
Bibliografia
- Junta d'Andalusia: juntadeandalucia. es/medioambiente/site/portalweb/menuitem.7e1cf46ddf59bb227a9ebe205510e1ca/? vgnextoid=123c113cf56dc410VgnVCM1000001325e50aRCRD&vgnextchannel=1bc974ee211f4310VgnVCM1000001325e50aRCRD Pla de Gestió de les ZEC Riu Guadiana menor-tram inferior (ÉS6160011), Riu Jándula (ÉS6160012), Riu Guadalimar (ÉS6160014) i Riu Guadiana menor-tram superior (ÉS6160015), BOJA Extraordinari núm. 16 - Dumenge, 23 de juny de 2019.
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- «Aspectes ecològics i botànics de la depressió del Guadiana Menor (Surest d'Espanya)».Bolletí del Inst. d'Estudis Giennenses.(178)
- 145-176.ISSN 0561-3590.
- Rodríguez Rodríguez; Zoldo Taronger, {{{nom2}}}; Espanyol Echániz, {{{nom3}}} (2012). unirioja. es/servlet/libro? codigo=763393 Els paisages fluvials en la planificació i gestió de l'aigua: Elements per a la consideració del paisage en la conca hidrogràfica del Guadalquivir (en és), Centre d'Estudis Paisage i Territori (CEPT). ISBN 978-84-695-2039-0.
- VV. AA: es/assets/els-paisajes-fluvials-de-la-cuenca-del-guadalquivir. pdf Els paisages fluvials en la planificació i gestió de l'aigua. Elements per a la consideració del paisage en la Conca Hidrogràfica del Guadalquivir. ISBN: 978-84-695-2039-0 Depòsit llegal: ES1888-2012.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guadiana Menor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.