Anar al contingut

Guadiana Menor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El riu Guadiana Menor és un riu del sur d'Espanya, un dels principals afluents del riu Guadalquivir, per la marge esquerra. Té una llongitut total de 182 km[1] (íncluida la llongitut dels seus trams alts coneguts com ric Basa i riu Gállego), i drena una àmplia conca de 7251 km². Administrativamente, discorre per les províncies de Granada i Jaén de la comunitat autònoma d'Andalusia.[2]

La Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir va publicar en 1977 un llibre, cridat Guadalquivires, en el que donava per bona la tesis de que la verdadera font del Guadalquivir és el riu Guadiana Menor—Barbata, com un únic riu.[3]

Toponímia

El nom té un orige independent del riu Guadiana, puix prové del seu nom original hispà (Anas) en el prefix Wadi.[4][5][6]

Geografia

La denominació de Guadiana Menor s'aplica usualment al tram situat aigües avall de la confluència del riu Fardes en el Barbata[7] o Guardal. Els seus principals afluents són els rius Fardes i Guadahortuna per l'esquerra[8] i rius Ceal i Toya per la dreta, ademés dels que aboquen al Barbata aigües dalt: el Castril, el Cúllar i el Guadalentín, que no deu confondre's en l'afluent del riu Segura.

En el riu Barbata-Guardal es troba l'embassament del Negratín (província de Granada).[9] En alguns casos s'ha aplicat també el nom de «Guadiana Menor» al tram d'aigües existents entre dit embassament i la confluència en el riu Fardes. Antigament, este tram era anomenat «el riu Gran», pel gran aument de cabal que es produïa en aplegar al Guardal-Barbata els rius Castril i Guadalentín, més caudalosos que el riu principal.[10]

Cap font atribuïx la denominació de Guadiana Menor a la totalitat del curs del Barbata-Guardal, encara que tècnicament siguen un mateix i únic riu.

Conca hidrogràfica

La seua conca inclou les hoyas de Basa i Guadix,[2] antiga mar interior en el Plioceno que va obrir les seues aigües al Guadalquivir per la Tancada del Negratín formant l'actual Guadiana.[11]

En esta antiga conca endorreica, a l'ombra de pluges, les precipitacions són molt escasses, lo que sumat al caràcter del seu sol format en la seua majoria per algeps provoca que els rius que confluïxen cap al Guadiana tinguen caràcter intermitent i irregular. L'àmplia conca engloba terrenys de les províncies de Granada, Jaén, Albacete, Múrcia i Almeria.[2] La Cañada del Salar, en la pedania de Topares, Almeria, és el punt de la conca del Guadalquivir on més distància té que recórrer l'aigua per a aplegar fins a la seua desembocadura.[11]

La conca del Guadiana Menor és la segona en extensió dels afluents del Guadalquivir en una superfície de 7251 km². La primera és la del riu Genil.[12]

En la següent taula s'intenta identificar als afluents primaris i secundaris de major llongitut.[13]

Ret fluvial del Guadiana Menor
Riu Font Desembocadura Llongitut
(km)
Riu Guardal Serra Seca Marge dreta 50,7
- Riu Raigades Serra de la Sagra Riu Guardal 16,3
- Riu Galera Serra de María Riu Guardal 25,4
- Riu Huéscara Serra de la Sagra Riu Galera 34,2
- Riu Cúllar Serra d'Orce Riu Guardal 35,5
- Riu Basa Serra de Basa Riu Guardal 48,8
- Riu Castril Serra de Castril Riu Guardal 48,1
Riu Guadalentín Serra de Cazorla Marge dreta 47,6
Riera del Baül s/d Marge esquerra 26,8
Riu Fardes Serra d'Huétor Marge esquerra 72
- Riu Morollón Serra de la Peza Riu Fardes 11
- Riu Alhama Serra Nevada Riu Fardes 21,6
- Riu Guadixb Serra Nevada Riu Fardes 35,7
- Riu Gor Serra de Gor Riu Fardes 30,3
Riu Guadahortuna Montes Orientals Marge esquerra 59,1
Riu Ceal Serra de Cazorla Marge dreta 14,9
Riu de Toyac Serra de Cazorla Marge dreta 25,7
Riu Guadiana Menor Serra de Basad Riu Guadalquivir 182

Notes

a També cridat riu Barbata.
b També cridat riu Vert.
c També cridat riu Extremera.
d Incloent al ric Basa i riu Gállego.

Vore també

Referències

  1. ↑ Institut Geogràfic Nacional. «ign. es/web/ign/portal/ane-datos-geograficos/-/datos-geograficos/datosHidro? tipo=rios&vertiente=ATL%C3%81NTICA&cuenca=GUADALQUIVIR Senyes geogràfiques i toponímia». Consultat el 19 d'abril de 2020.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Salazar, Torres y Cano, 2001, p. 146.
  3. ↑ Varis Autors: Guadalquivires. Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir, Càdis, 1977. ISBN 84-85268-24-5
  4. ↑ Gordón Peral, María Dolors. uhu. es/dspace/bitstream/handle/10272/2924/b15138677. pdf? sequence=1 Anàlisis etimològic de la macrotoponimia onubense (en és), pp. 425.
  5. ↑ F. Corrent (1991): Diccionari Àrap-Espanyol, 3ª edició, Ed. Herder, ISBN 84-254-1763-5
  6. ↑ Blázquez, José María. «archive. org/web/20140619031615/http://centros5. pntic. mec. es/ies. lucia. de. medrano/CBG/topon_rom_hisp. htm Topònims romans d'Espanya i la seua equivalència actual». Cicles i Temes d'Història d'Espanya. Archivat des d'el pntic. mec. es/ies. lucia. de. medrano/CBG/topon_rom_hisp. htm original, el 19 de juny de 2014. Consultat el 2007.
  7. ↑ González Barberán, Vicente: Les fonts del Guadalquivir ,Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir, Càdis, 1977. Págs.92 i ss
  8. ↑ Rodríguez Rodríguez, Zoldo Taronger y Espanyol Echáiz, 2012, p. 600.
  9. ↑ Rodríguez, Zoldo y Espanyol, 2012, p. 600.
  10. ↑ Gil Olcina; Morals Gil, A.. mapa. gob. es/ministerio/pags/Biblioteca/fondo/pdf/9999_all. pdf Fites històriques dels regadius espanyols (en és), Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació, p. 124.
  11. ↑ 11,0 11,1 Mateo Quero, 2014, p. 32.
  12. ↑ Rodríguez, Zoldo y Espanyol, 2012, p. 614.
  13. ↑ CEDEX. «cedex. es/anuarioaforos/afo/canal-cdr_datos. asp? gr_cuenca_id=5 Anuari d'aforament 2016-2017». Consultat el 24 d'abril de 2020.

Bibliografia

145-176.ISSN 0561-3590.

Enllaços externs