Riu Genil
El riu Genil és un llarc riu del sur d'Espanya que naix en Serra Nevada, província de Granada, comunitat autònoma d'Andalusia, i desemboca en el riu Guadalquivir en Palma del Riu, província de Còrdova. És el segon riu més llarc d'Andalusia i el sèptim de la península ibèrica, despuix del propi Guadalquivir i el ric Xúquer.
Etimologia
L'orige etimològic del seu nom deriva del terme llatí Singilis, com una ciutat homònima, presenta el 'ili' clarament turdetano-sud-ibèric (Ilíberis, Ilurco, Ilipula) encara que en posició final (com tagili-tíjola). Encara que, segons Pokorny i I. Bascuas, «Sil» és una forma d'orige paleoeuropeo, derivada de la raïl indoeuropea **sei- 'gotear, córrer, humit'.[1] Recolzat també per les referències a la Serra Nevada des de l'antiguetat. Plinio el Vell ya va mencionar en el I l'existència del mont Solarius en la zona fronteriça entre les províncies romanes d'Hispania de la Bètica i la Tarraconense. Durant l'época visigoda, Isidoro de Sevilla va parlar del mont Solorio, derivat de mont Oriens, «mont en el que lluïx el sol abans d'eixir». Posteriorment, diversos autors islàmics la mencionen, denominant-la uns Yabal Sulayr (mont del Sol o de l'Aire), Yabal-al-Tay (mont de la Neu), i uns atres simplement monte Sulayr.
Els àraps lo transcribieron com Sinyil, Sanyil, Sannil i Sinnil, este últim nom (Sense=Mil, Nil=Nilo) poetizado en alusió als numerosos afluents que rep de Serra Nevada i que, en la seua confluència en la Vega de Granada, res tenia que envejar al ric Nilo. Posteriorment es va cridar Guadaxenil, per a derivar a la seua forma traduïda actual, riu Genil.
- El Genil en els topònims
El nom d'este riu apareix en els topònims dels següents municipis:
Curse
El riu Genil passa pels núcleus de Pins Genil, Granada, Chauchina, Font Vaquers, Láchar, Villanueva Mesía, Huétor Tájar, Loja, Iznájar, Cuevas de Sant Marcos, Rute, Cuevas Baixes, Benamejí, Pont Genil, Illa Redona-La Aceñuela i Écija, desembocant en el Guadalquivir en Palma del Riu.
Capçalera
El riu Genil naix de l'unió dels rius Real i Guarnón. Més concretament, el riu Genil té el seu orige en l'estany de la Mosca o del Mulhacén, sítia en la cara nort del Mulhacén, i allí a on naix se li coneix en el nom de riu Valdecasillas. Este, a la seua volta, rep per l'esquerra al riu Valdeinfierno, en el lloc conegut com Majada del Pal, i a partir d'esta confluència passa a cridar-se riu Real. En rebre més alvance al riu Guarnón, que descendix pel seu marge esquerra des del Corral del Penell, en el lloc a on s'ubica la Mina de l'Estrela, és quan dit riu passa ya a denominar-se Genil fins a desembocar en el Guadalquivir.
Per tot això, pot afirmar-se no solament que les aigües del Genil provenen dels cims dels dos picos més elevats de Serra Nevada, a saber, el Mulhacén (3479 m d'altitut) i el Penell (3396 m d'altitut), separats entre ells per varis quilómetros, sino també que este gran riu procedix de l'unió d'una série de menuts rius de montanya que, en el seu conjunt i en diversos apelatius locals, conformen la seua capçalera. També la tercera altura de Serra Nevada, l'Alcazaba, contribuïx a la seua alimentació a través del barranc de Lucía, primer afluent del Riu Real.
Curs alt
En el seu descens per Serra Nevada el Genil rep els aportes de diverses rieres, en esta zona cridats barrancs, i just abans de trobar-se en el seu primer embassament, l'embassament de Canals, rep per la marge dreta al riu Maitena, que prové del parage conegut com llavadors de la Reina, al peu dels Tajos Negres de Covatillas.[2] Despuix de l'embassament, el Genil travessa la localitat de Pins Genil i rep a a el ric Aigües Blanques per la marge dreta. Despuix de travessar el terme de Sopes de la Vega, el Genil entra en la ciutat de Granada pel seu flanc surest.
Del pas del Genil per la ciutat de Granada destaca una seqüència d'espais públics ajardinats constituïda per les Passejades de la Bomba i del Saló, els Jardins del Genil, la Carrera dels Oixos i les places de Bibataubín, de Mariana Pineda i del Campillo, que són el principal testic en Granada de l'urbanisme decimonónico que, ademés de posar baix control el mig natural, doten a la ciutat d'espais per a l'espargiment i la sociabilitat. Tot el tram entre el pont Vert i el pont del Genil, incloent les seues dos riberes, el seu caixer, els seus pretiles i la passarela de les Bruixes, ha segut declarat be d'interés cultural en la categoria de jardí històric.[3]
Deixant arrere la ciutat, el Genil travessa en sentit este-oest tota la depressió de Granada, l'espai central de la qual és la conca sedimentaria regada pel riu i els seus afluents que proporciona els recursos hídrics necessaris que han permés una elevada densitat de població i el desenroll d'una agricultura altament productiva des de molt antic. Conseqüentment el Genil, i també els seus afluents Beiro, Monachil, Juncaril, Salat i Dílar, al seu pas per la Vega de Granada s'han vists somesos un encauzamiento o canalisació intensiu.[4]
En l'extrem oriental de la depressió el Genil s'obri pas en direcció a Loja a través d'un passadiç que forma una zona intermija entre els cursos alt i baix. Ací es troben els Inferns de Loja i rep les aportacions del riu Fret i el riu Peixquera poc abans del gran embassament d'Iznájar.
Curs baix
Despuix de l'embassament d'Iznájar el Genil marca el llímit entre les províncies de Màlaga i Còrdova i una miqueta més alvance entre les de Còrdova i Sevilla. En estre tram banya els térmens de Rute, Cuevas de Sant Marcos, Carrasques Reals, Cuevas Baixes, Benamejí, Palenciana, Lucena, Alameda i Badolatosa, obrint-se pas cap a la Campiña. Ací es troben dos embassaments menors: l'embassament de Malpasillo i l'embassament de Cordobilla, quarto i últim embassament del Genil. Abdós ha segut declarats parage natural per la seua importància per estajar a numeroses aus durant els seus vols migratoris.[5]
Casi tot este tram té un relleu abrupte de caràcter accidentat i quebrado en pendents casi sempre superiors al 20 %. L'erosió modeladora del relleu es deu al riu Genil, que en este sector del seu curs es troba molt encaixat en els materials triásicos que travessa, formant una vall estreta i abarrancades vertents. La diferent durea dels materials triásicos ha favorit l'erosió diferencial que es reflectix en l'accidentat relleu existent. Aixina, els afloraments dolomíticos més resistents destaquen com a relleus positius, front als margo-arcillosos que ocupen les zones topogràfiques més deprimides.[6]
El restant del curs baix del riu transcorre pels paisages suaus de les campiñas cordovesa i sevillana a través de camps de cultiu i les ciutats de Pont Genil, Illa Redona-La Aceñuela, Écija i Palma del Riu, esta última junt a la seua desembocadura en el Guadalquivir.
Conca hidrogràfica
La conca hidrogràfica del Genil, dependent de la conca hidrogràfica del Guadalquivir, comprén 8278 km², sent casi tan gran com la Comunitat de Madrit, i una llongitut de més de 300 km, comprenent part de les províncies de Granada, Jaén, Màlaga, Sevilla i Còrdova.
Afluents
Els seus afluents més importants per cabal i extensió són el riu Cubillas en capçalera en els manantials de Deifontes, el ric Cabra que naix en el parage de la Font del Riu de Cabra, el riu Anzur i el riu Cacín, en capçalera en la serra de la Almijara. Atres afluents del Genil són els rius Beiro, Monachil, Aigües Blanques, Darro i Dílar en la capçalera; els rius Noniles, Manzanil, Fret, Peixquera i la riera del Salar, en la conca alta; i la riera del Cerezo, el riu de les Egües i el riu Blanco en la conca baixa.
En la següent taula s'intenta identificar als afluents primaris i secundaris de major llongitut.[7]
| Riu | Font | Desembocadura | Llongitut (km) | |
|---|---|---|---|---|
| Riu Real | Mulhacén, Serra Nevada | Capçalera del Genil | 2,1 | |
| Riu Guarnón | Penell, Serra Nevada | Capçalera del Genil | 5 | |
| Riu Vadillo | Serra Nevada | Marge dreta | s/d | |
| Barranc de Sant Joan | Serra Nevada | Marge esquerra | s/d | |
| Riu Maitena | Serra Nevada | Marge dreta | s/d | |
| Riu Aigües Blanques | Serra Nevada | Marge dreta | 16,1 | |
| Riu Darro | Serra de l'Alfaguara | Marge dreta | 22,6 | |
| - | Riu Beas | Serra de Beas | Riu Darro | 9 |
| Riu Monachil | Serra Nevada | Marge esquerra | 26,5 | |
| Riu Beiro | Serra de l'Alfaguara | Marge dreta | 13 | |
| Riu Dílar | Serra Nevada | Marge esquerra | 36 | |
| Riu Cubillas | Serra Arana | Marge dreta | 63,8 | |
| - | Riu Píñar | s/d | Riu Cubillas | 12,9 |
| - | Riu Colomera | Serra del Blat | Riu Cubillas | 31,5 |
| - | Riu de les Juntes | s/d | Riu Colomera | 23,5 |
| - | Riu Velillosa | s/d | Riu Cubillas | 38,5 |
| - | Riera del Charcón | s/d | Riu Cubillas | 16,2 |
| Riu Noniles | s/d | Marge esquerra | 20,9 | |
| Riu Cacín | Serra d'Almijara | Marge esquerra | 49,9 | |
| - | Riu Cebollón | Serra d'Almijara | Riu Cacín | 9,5 |
| - | Riu Gran | Serra d'Almijara | Riu Cacín | 21,7 |
| - | Riu Alhama | Serra d'Almijara | Riu Cacín | 35,2 |
| Riera del Vilà | s/d | Marge dreta | 26,5 | |
| Riera del Salar | s/d | Marge esquerra | 23,9 | |
| Riu Manzanil | Serra de Loja | Marge esquerra | s/d | |
| Riu Fret | Serra Grossa | Marge esquerra | 15,9 | |
| Riu Peixquera | s/d | Marge dreta | 22,7 | |
| Riera del Cerezo | s/d | Marge esquerra | 10,9 | |
| Riu de la Hoz | Serra de Rute | Marge dreta | 10,9 | |
| Riu Burriana | s/d | Marge esquerra | 16 | |
| Riu Anzur | Serra de Gaena | Marge dreta | 57,9 | |
| - | Riu Lucena | s/d | Riu Anzur | 30,8 |
| Riu de les Egües | Serra dels Cavalls | Marge esquerra | 26,7 | |
| Riu Cabra | Serra de Cabra | Marge dreta | 80,2 | |
| Riu Blanco | Serra del Zorrito | Marge esquerra | 62 | |
| Riu Genil | Serra Nevada | Riu Guadalquivir | 346,1 | |
- Notes
a També cridat Flares.
Embassaments
En la seua conca destaquen l'embassament d'Iznájar (el més gran d'Andalusia), l'embassament de Canals (prop del seu naiximent) i l'embassament dels Bermejals (en el riu Cacín), ademés d'atres menors en la capçalera de la seua conca. En el seu últim tram les seues aigües formen part junt en les del seu afluent, el ric Cabra, del sistema de regadiu Genil-Cabra que abastix una àmplia zona regable entre les províncies de Còrdova i de Sevilla.
Règim fluvial
El règim del riu és pluvio-nival alcançant el màxim en hivern, per les pluges procedents dels fronts atlàntics, i en primavera, com a conseqüència del desgel de Serra Nevada i atres montanyes bètiques que aboquen al riu. En estiu presenta un fort estiaje per l'absència de precipitacions en la conca. Si be està regulat per varis embassaments ha causat inundacions en Écija en 1997 i 2010, medint-se en esta última 1119 m³/s.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Us públic
El riu és conegut per la seua adequació per a la pràctica del rafting, al seu pas per la localitat de Benamejí, considerant-se el tram com ràpits[8] de classe III. També en les localitats de Cuevas Baixes i Cuevas de Sant Marcos es pot realisar este deport en un nivell d'iniciació.
Vore també
- Hidrografia d'Espanya
- Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir
- Anex:Rius de la conca del Guadalquivir
Referències
- ↑ «archive. org/web/20160611035306/http://www. mondonedoferrol. org/estudios-mindonienses/MINDONIENSES%2024%20%5Bprotegido%5D. pdf La Hidronimia de Galícia. Tres estrats: paleoeuropeo, celta i llatí».
- ↑ A. Castell (CSIC-Univ. Granada). «conocetusfuentes. com/ficha_detalle. php? id_fuente=5233 Naiximent del riu Maitena». Consultat el 26 d'abril de 2020.
- ↑ Junta d'Andalusia. «juntadeandalucia. es/boja/2007/181/17 Decrete 244/2007, de 4 de setembre, pel que es declaren Bens d'Interés Cultural, en la categoria de Jardí Històric, les passejades i espais ajardinats del Genil, i en la categoria de Monument, els ponts Vert i del Genil, en Granada». Consultat el 26 d'abril de 2020.
- ↑ Junta d'Andalusia. «juntadeandalucia. es/medioambiente/site/portalweb/menuitem.7e1cf46ddf59bb227a9ebe205510e1ca/? vgnextoid=38ef09193e738310VgnVCM1000001325e50aRCRD&vgnextchannel=6657dd3bd4f94510VgnVCM1000001325e50aRCRD Pla Especial d'Ordenació de la Vega de Granada». Consultat el 26 d'abril de 2020.
- ↑ Junta d'Andalusia. «juntadeandalucia. es/boja/1989/60/1 LLEI 2/1989, de 18 de juliol, per la que s'aprova l'Inventari d'Espais Naturals Protegits d'Andalusia, i s'establixen mides adicionals per a la seua protecció». Consultat el 26 d'abril de 2020.
- ↑ Junta d'Andalusia. «juntadeandalucia. es/medioambiente/portal_web/web/temas_ambientals/espacios_protegidos/planificacion/PORN/porn_zonas_humedas_del_sur_de_cordoba/anexopornzhsurcordoba. pdf Decrete 52/2011, de 8 de març, pel que s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de Zones Humides del Sur de Còrdova». Consultat el 26 d'abril de 2020.
- ↑ CEDEX. «cedex. es/anuarioaforos/afo/canal-cdr_datos. asp? gr_cuenca_id=5 Anuari d'aforament 2016-2017». Consultat el 24 d'abril de 2020.
- ↑ «eldiario. es/andalucia/pasaporte/rafting-olivos-descenso-bravas-genil_1_1974436. html Rafting entre oliveres: descens per les aigües braves del riu Genil». www. eldiario. es. Consultat el 27 de juliol de 2021.
Bibliografia
- VV. AA: es/assets/els-paisajes-fluvials-de-la-cuenca-del-guadalquivir. pdf Els paisages fluvials en la planificació i gestió de l'aigua. Elements per a la consideració del paisage en la Conca Hidrogràfica del Guadalquivir. ISBN: 978-84-695-2039-0 Depòsit llegal: ES1888-2012.
- Fernández Martín, S., Martínez-Sevilla, F. i Lozano, J. A.: unirioja. es/servlet/articulo? codigo=6354371 Primera troballa d'art rupestre en la capçalera de la vall del Genil, Serra Nevada. Les pintures del Cerro del Castillejo (Güejar Serra, Granada), Antiquitas, ISSN 1133-6609, N.º 29, 2017, págs. 7-16.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Riu Genil.- chguadalquivir. es Sitie web de la Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Genil» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.