Dit municipi és conegut popularment com a Ciutat del Sol, la Ciutat de les Torres i la Paella d'Andalusia (per les seues elevades temperatures, especialment durant les époques d'estiu). Està considerada com un dels Conjunts Històrics més importants d'Andalusia.cita requerida
Toponímia
el gentilici dels seus habitants és «astigitano» o «astigitana», encara que és igualment vàlit «ecijano» o «ecijana». El gentilici de astigitano prové de l'antic nom que va tindre la ciutat abans de l'ocupació romana, Astigi. En l'época romana, dit nom va canviar per Colónia Augusta Firma. Durant l'época de l'ocupació islàmica, a la ciutat se li va atribuir el nom d'Istichcha, que va canviar despuix per Medina Alcotón, pel cultiu del cotó a gran escala.
Geografia
El municipi està ubicat en la vall del Genil, en la província de Sevilla, ho componen huit núcleus de població i forma part de la Campiña sevillana, i de la comarca d'Écija. Se situa a 86 quilómetros de la capital sevillana. El terme municipal està travessat per l'autovia del Sur A-4 entre els pK 442 i 463, aixina com per distintes carreteres secundàries: A-351, que comunica en Osuna, A-364, que comunica en Marchena, A-388, que comunica en Marinaleda, i A-453, que comunica en Palma del Riu.
El relleu del territori és una extensa vall en molt poques pendents ya que, d'una extensió total aproximada de 978 km², 480 km² tenen una pendent inferior al 3 % i els restants 498 km² tenen una pendent entre el 3-7 %. El núcleu de població d'Écija està emplaçat junt a la vores esquerra del riu Genil, sobre el terrat baix del mateix riu, a 110 m sobre el nivell d'el mar. L'altitut del territori oscila entre els 309 m (cerro Palomarejo) en plena campiña i els 70 metros a la vora del riu Genil. A pesar de la poca pendent, 452 km² tenen una erosió moderada i 526 km² tenen una erosió elevada lo que mostra la poca importància que tenen la vegetació natural en una terra profundament cultivada i en poca pendent.[1]
Hidrografia
La principal unitat hidrogràfica que ocupa el municipi la forma el riu Genil. Dit riu travessa el terme municipal en direcció este/oest fins a aplegar a Écija, a on pren direcció nort. El seu curs és prou regular, i pel seu naiximent en Serra Nevada, s'alimenta durant l'estiu quan les pluges són casi nules, dels desgels dels gelera formats en esta serra. En época de pluges el seu cabal aumenta en gran proporció, eixint de caixer en algunes ocasions. Algunes rieres desaguan en el Genil a lo llarc del seu trayecte per Écija, aixina com el riu Blanco.
Sobre limnología, la naturalea impermeable dels materials triásicos del terme ecijano origina la formació de numerosos estanys, destacant la de Ruiz Sánchez (358,80 ha), la qual es comprenia en el seu orige com un chapull estacional d'aigües salines, el règim hídric de les quals seria variable segons els anys en funció del descens dels nivells piezométricos i l'evaporament, lo que culminaria en la seua dessecació completa durant l'estiu en condicions generals. En l'actualitat, el règim hídric original del chapull es troba alterat per mig d'una ret de drenes construïda cap a l'any 1967. No obstant, s'han començat els treballs de recuperació per mig de l'eliminació dels sistemes de drenage, per lo que s'espera que el chapull torne als seus orígens en breu. Per un atre costat, cal destacar la riquea d'aqüífers existents, que garantisen l'alimentació de numerosos pous, possibilitant l'existència de zones de regadiu pràcticament en la totalitat del terme municipal ecijano.
Clima
Écija posseïx un clima mediterràneu típic. Les precipitacions estan repartides de forma prou irregular a lo llarc de l'any, si be hi ha un mínim acusat els mesos de juny, juliol i agost i un màxim en autumne i hivern. Les precipitacions anuals oscilen entre els 400 mm i els 500 mm, encara que en 2010 varen caure un total de 1075,8 mm causant greus inundacions durant tot el més de decembre, sent especialment greu l'ocorreguda el dia 6 de decembre. l'humitat relativa mija a lo llarc de l'any és del 61% i la velocitat mija de l'aire és d'1,8 m/s.Carrer d'Écija despuix de la nevada del 29 de giner de 2006 Rarament es produïxen nevades, registrant-se les últimes el 29 de giner de 2006 i el 10 de giner de 2010. Els estius són extremadament càlits i els hiverns són moderadament suaus en una oscilació de 20 °C de mija, favorint estes fortes variacions tèrmiques l'ubicació geogràfica del municipi. Els hiverns són, per lo general, suaus pel dia i fresca de nit, són humits en mínimes menors que 5 °C. Estes condicions ambientals produïxen freqüents gelades, en trobar-se la ciutat en una vall, per lo que l'aire fret, que pesa més que el calent, descendix i es concentra en la ciutat, sempre que el vent no disperse l'aire. Els estius són, per lo general, molt calorosos i secs, en màximes entorn als 37 °C de mija durant els mesos de juliol i agost, a on són habituals els dies en màximes per damunt dels 40 °C, degut a que es troba en el vall del Genil. Una de les majors temperatures alcançades durant l'estiu va tindre lloc en el més de juliol de 1966 quan es varen registrar 48 °C a l'ombra. Segons es comenta en un artícul del diari ABC de data 10 de juliol de 1959, que a la seua volta es basa en un artícul del diari francés Li Figaro el 9 de juliol de 1959 es varen alcançar els 49 °C a l'ombra.
Pel contrari una de les menors temperatures registrades durant l'hivern va tindre lloc el 28 de giner del 2005 quan es varen alcançar -9,1 °C.
Zones verdes
Parc del Barrero: situat a les afores del núcleu urbà, en la carretera ES-9104, és un antic abocador repoblat en oms, pins, algarrobos i acebuche, contenint una estany en el seu interior.[2]
Parc Sant Pablo: localisat a l'est, entre l'avinguda de Doctor Fleming i el riu Genil. Constituïx un espai ajardinat vertebrat per una passejada central.[3]
Monument en el Parc de Sant Pablo.Parc d'Andalusia: bulevar rodejat per l'avinguda del mateix nom. També és conegut com a parc de Lourdes.
Parc de Manuel Guisat Cano: dedicat al dramaturc local del mateix nom, va ser inaugurat en l'any 2013. Es troba a l'oest del núcleu urbà.[4]
Parc de Miguel Martín "El Montes": localisat a l'oest, en la barriada del Balcó, junt al Polígon Industrial el Barrero. Va ser inaugurat en l'any 2011.[5]
Rivera del Riu Genil: constituïx les zones frondoses de la rivera del propi riu, que travessa Écija per l'est del núcleu urbà.
No hi ha molts estudis sobre esta época en Écija, llevat algunes excepcions, per lo que l'informació que en este apartat es presenta es basa en hipòtesis i en funció de les investigacions realisades en els territoris adjacents.
Paleolític
En la comarca astigitana va viure una població paleolítica de caçadors i recolectors. Els elements més arcaics correspondrien a unes cultures inicials de graveras, caracterisades per la presència de complexos líticos de vores tallades. Estes cultures s'emmarcarien en el pleistoceno mig, localisades en les terrats alts del Genil. En el pleistoceno superior, l'hàbitat discorreria preferentment en les terrats baixos, en indústries de vores tallades evolucionats i peces sobre lascas en quarsitas i sílex.
Neolític
En esta época hi ha una tendència al sedentarisme poblacional. En la comarca d'Écija sorgix el poblat a l'aire lliure, rudimentari i sense traços d'urbanisme, per la geologia no càrstica. Un atre aspecte característic és l'invenció de la ceràmica cridada a la almagra, dotada d'un tractament cridaner d'un color roig intens bruñido, proporcionat pel òxit de ferro i l'acció oxidant de la cocció dels gots.
Calcolítico
S'excaven 'tholoi subterràneus o coves artificials per a l'enterrament colectiu. Estes coves artificials es disponen com una semiesfera en un corredor d'entrada orientat cap al Surest, excavades en la greda, a on s'acumulen els morts en els seus respectius aixovar funeraris, o també adopten la modalitat del pou piriforme o sija. En la comarca d'Écija s'han localisat innumerables siges d'esta tipologia, encara que falta per saber si estes siges corresponen a enterrament colectius o a siges o almagasens de gra calcolíticos, o pertanyen a atres cultures posteriors. Sobre el got campaniforme, un dels primers eixemplars espanyols procedix d'Écija. Va ser trobat en 1888 i depositat en el Museu Arqueològic de Sevilla. Les puntes de flecha tipo Palmela, del context campaniforme, s'han trobat també en Écija. Tot sembla indicar una conexió cultural en la regió portuguesa de la desembocadura del Tajo a través d'Extremadura i Serra Morena.
Edat del Bronze
La calcolitisació havia segut general i profunda, lo que va adquirir tal pes específic que difícilment es va desarraïlar substituïda pel bronze. Solament hi havia chicotetes intrusions metalúrgiques noves, com la de l'argent, el nou tipo de punyal o espasa de reblones en la empuñadura, a banda de l'enterrament individual. La població s'assenta cap al IX en la zona coneguda actualment com jaciment arqueològic Plaça d'Armes, aixina com cerro de l'Alcasser o de Sant Gil (El Picadero), sent més o menys fortificada, junt al curs del riu Genil. És una zona molt apta per a l'agricultura, disponent de cases de planta oval o circular, disseminades pel poblat. Possiblement a partir de la segona mitat d'el VIII i durant tot el VII s'opera un fort creiximent demogràfic. En el bronze final, en els enterrament es va imponent el rito de la cremació. A estos enterrament varen servir les lloses o esteles gravades trobades en Écija.
Edat Antiga i Edat Mija
Época romana
Mosaic romà de l'antiga Astigi
La romanisació es produïx en el II, lo que borrarà tot restant de l'horisó ibèric. Cap al 14 a. C., en época d'Augusto, es va fundar junt al poblat turdetano la Colónia Augusta Firma per a resoldre els últims problemes de la desmovilisació, tant dels soldats que procedien de les grans guerres com els que quedaven en Espanya de la guerra del nort. Va ser adscrita a la tribu romanaPapiria, quan lo normal era que les fundacions augústeas hispanes ho anaren a la tribu Galeria. Va ser cap del convent jurídic astigitano, un dels quatre de la província romana de la Bètica, en el que s'integraven les ciutats de Tucci (Martos), Iptuci (Prat del Rei), Ucubi (Espill), Antikaria (Antequera), Urso (Osuna) i unes atres de més difícilocalisació. La seua designació va deure ser relativament primerenca, provablement baix Claudio. La superfície alcançava les 66 ha aproximadament; no eren totes asignables a la fundació, sino que més be fins al III, la ciutat va deure anar creixent al mateix temps que transformant-se. Els camins principals eren la Via Augusta, que unia Astigi cap a l'est en Corduba i cap a l'oest en Hispalis, passant per Obúlcula i Carmo. Un atre era el camí terrestre paral al Genil que cap al nort comunicava en Augusta Emerita a través de Celti i Regina i cap al sur en Urso principalment. A banda, també devien eixir atres vies de menor importància. A la seua importància estratègica sobre la Via Augusta i junt al caixer del Genil o Singilis, antigament navegable fins a la ciutat, s'unia la preeminència d'Astigi en el sistema de producció i exportació a llarga distància del oli d'oliva per tot l'Imperi romà. Sobre la década dels xixanta Astigi dispon d'un colossal Fòrum que adquirix fama en tota la regió, aixina com les luxoses termes degudes al prefecto Longino de la tribu Papiria, i el grandiós amfiteatre construït al final d'una de les principals vies, el decumanus maximus, al costat dret de la calçada militar o Via Augusta que venia d'Hispalis. També estava molt alvançada l'obra del primer pont de pedra que es construïa sobre el Singilis, en substitució del vell, fet en taulons. La ciutat posseïa un doble recint amurallado, roig en el seu exterior i blanc en la part interior. Entre abdós muralles, una farcidura alcançava fins a les almenas. Alguns historiadors sostenen que la batalla de Munda es va produir el 17 de març de 45 a. C. en les rodalies d'Astigi entre Juliol César i els seguidors de Pompeyo. Es tracta de l'última gran batalla de la segona guerra civil de la República romana, la més perillosa i difícil de les batalles de César, i encara que va terminar vencent, est va aplegar a pensar inclús en suïcidar-se en el seu moment crític. Una de les ubicacions propostes és la loma en la que es troba el castell d'Alhonoz o Aljonoz, antiga fortalea àrap situada en el terme municipal d'Herrera, entre les localitats d'Herrera i Écija tenint als seus peus el riu Genil. La llegenda atribuïx a Pablo de Tarso la fundació de la diòcesis ecijana, que hauria segut la primera capital de la Bètica en sèu episcopal.
Esta época comprén des de l'any 711 que es produïx l'entrada en la ciutat de les primeres tropes àraps al mando de Táriq ibn Ziyad fins a 1240 moment en que la zona passa a dependre de la Corona de Castella. Despuix de la Batalla de Guadalete, va haver una atra resistència de partidaris del rei visigodoRodrigo en Écija, pel qual varen tindre un enfrontament en els que hui és conegut com la font dels cristians. La ciutat es va prendre per la força de les armes i la seua conquista va supondre un pas decisiu en el domini àrap del sur de la península ibèrica. El nom romà d'Astigi, apareix en els primers texts del emirat i el Califato Omeya com Istiǧǧa que en ocasions presenta la variant Isiǧǧa, per a passar a Asiǧǧa.
Écija va anar sempre considerada com a «ciutat rica», entre atres raons per la facilitat de regadiu proporcionada pel riu Genil. Un dels sobrenoms àraps de la Écija andalusí era Madínat al-qutn, la ciutat del cotó.
Écija constituïa la capital d'una Cora. la Cora d'Écija va perdurar des de l'organisació estatal d'Al-Ándalus, en el VIII fins a començos d'el XI. Hi ha distintes versions sobre l'extensió de la Cora d'Écija, ya que alguns autors indiquen que era «relativament poc extensa», cosa que no s'ajusta en exactitut a les senyes que poden obtindre's de les fonts àraps. la Cora d'Écija es trobava dividida en cinc aqalim. A lo llarc de tota l'història àrap de la zona, es resalta l'importància de la capital de la Cora com a núcleu de comunicacions, destacant la que unia Còrdova i Sevilla pel traçat de l'antiga Via Augusta. Esta calçada va condicionar en cert modo l'història de la Écija àrap. Les llínees generals del seu urbanisme eren hereues directes de l'Astigi imperial, encara que hi ha sectors en els que no coincidixen. En l'actualitat poden detectar-se chafades de l'urbanisme àrap. El traçat de la seua muralla islàmica apareix delimitat en el galliponter ecijano dels nostres dies en torres albarranas a la manera de les fortificacions almohades. Dins de recint es disponien de quatre portes cap a l'exterior:
Bab al-Qantara, oriental, que donava al pont sobre el Genil.
Bab al-Suwayqa, en el flanc septentrional. Un atre dels elements fonamentals es trobava en el pont sobre el Genil. En les inundacions de giner del 850, estes es duen dos arcs del pont. Donada la seua importància en la ruta mencionada anteriorment, va deure ser restaurat casi immediatament. L'1 de giner del 913 entra en la ciutat Badr, hayib del futur califa Abd al-Rahman al-Násir, destruint el pont junt a les muralles de la ciutat. Casi noranta anys despuix la calçada i el pont seran reconstruïts per Almanzor. Fins al final de l'época àrap es va deure conservar l'aspecte del pont com una obra sòlida de sillería. A la caiguda de la dinastia omeya en Còrdova, va passar a dependre dels Banu Abbad sevillans, dels que continuarien depenent fins al final d'el XI andalús. En l'entrada dels almorávides en el país en 1091, Écija seguirà baix el govern de Sevilla, a l'història del qual es vorà íntimament lligada fins al final de l'etapa àrap, quan en el 1240 passa a formar part dels territoris de la Corona de Castella. Un dels edificis significatius de la Écija àrap, com en qualsívol ciutat de l'espai àrap-islàmic medieval, era el del seu mesquita aljama. A pesar de l'entitat de la població no s'han conservat menció alguna d'atres llocs de cult musulmà. la mesquita està identificada en l'iglésia de Santa Creu, senya que concorda en l'existència en les afores d'un mercat, testimoniat a la seua volta en la denominació de la porta més septentrional del flanc Nort del recint: Bab al-Suwayqa. Va deure consagrar-se com mesquita aljama molt al començ de l'ocupació àrap. És un temple de cinc naus, sustentades sobre columnes dins d'una construcció en pedra. Dins de l'estructura administrativa existien els següents càrrecs. Al front de la cora es trobava el ámil o governador. Un atre càrrec d'importància és el Qadi o juge de la cora. Un atre lloc senyalat en aquell temps era el de sáhib al-salá o director de l'oració en la mesquita aljama, encara que en ocasions es va adjudicar al Qadi de la cora
Com en el restant d'Al-Ándalus, la població majoritària procedia d'un núcleu preislámico, hispà-visigodo, al que es va unir una minoria àrap originària d'Oriente i el Nort d'Àfrica. En temps del Califato omeya de Còrdova podem parlar de vàries colectivitat: mossàraps, àraps, bereberes i judeus. Écija va contar en un nutrit colectiu mossàrap, de fet existia una iglésia al costat de la mesquita aljamamusulmana. Bona part de la població va optar, no obstant, per convertir-se al Islam davant les ventages socials i econòmiques. Són els cridats muladíés o convers. Sobre el XII Écija disponia d'importants mercats rodejada d'un sege vert de jardins, explotacions agrícoles de regadiu i arboledas.
Época cristiana
Écija en un gravat de 1572.
La conquista castellana va ser realisada per Fernando III en 1240. Durant dit periodo, se somet a Écija a una ventajosa capitulació que garantisava als seus habitants musulmans salvar no solament les seues vides i propietats, sino conservar el seu propi estatut jurídic, la seua religió, sistema fiscal i les autoritats tradicionals. Este fet va ser simbolisat per l'entrega de la torre de la Calahorra. Estes capitulacions varen estar en vigor fins a, aproximadament, 1262 o 1263. Des d'eixe moment fins a la seua completa integració, Écija va gojar de pau i tranquilitat, trencades tan sol en 1255 quan es va produir l'enfrontament entre Alfonso X i el seu germà, l'infant don Enrique. Sembla que els partidaris de l'infant rebel varen conseguir fer-se en el control d'Écija, abans de ser derrotats en els camps de Lebrija. Ocupada la ciutat, Alfonso X va començar a instalar en ella a pobladors cristians. el repartimiento va ser realisat per una comissió de partidores nomenats pel rei. Per a dit repartimiento es varen fer les següents operacions:
Divisió de la vila en quatre districtes parroquials, corresponents cada u d'ells a les diverses parròquies constituïdes inicialment en Écija. Es va traçar una creu imaginària, els punts extrems de la qual serien les iglésies de Santa Creu (capçalera), Sant Joan (braç esquerre), Santa María (braç dret) i Santa Bàrbara (peu). En térmens generals estos districtes urbans es corresponen en els quadrants que resulten del creuament dels dos eixos viaris principals de la Écija romana.
Repartiment de cases i immobles deixats per la població mudéjar als pobladors, tenint en conte, com era norma, la condició soci-militar de cada poblador.
Divisió del terme «en manera de creu» i senyalament dins del mateix de dos sectors ben diferenciats: el rode de la vila, a on es concentrarien les hortes, els cultius més especialisats i algunes terres de sembradura i dehesas; i una orla exterior, a on els partidores varen ubicar les famoses 32 llogarets.
Concessions de donadíos en les 32 llogarets d'Écija. La fertilitat de la comarca i la seua nova posició fronteriça en el regne de Granada varen fer possible un notable desenroll econòmic i social. En setembre de 1275 es va lliurar una batalla en les rodalies del municipi d'Écija, el resultat del qual va ser la completa derrota de les tropes del regne de Castella, que varen ser vençudes pels benimerines. El comandant de l'eixèrcit cristià, Nuño González de Lara "el Bo", senyor de la Casa de Lara i Alvançat major de la frontera d'Andalusia, va perdre la vida en la batalla, i el seu cap va ser enviat en senyal de triumfo al rei Muhammad II de Granada, aliat dels benimerines. Els supervivents de l'eixèrcit cristià varen buscar refugi en el municipi d'Écija. El municipi d'Écija pertenceció a la reina María de Molina, esposa de Sancho IV el Bravo i mare de Fernando IV l'Emplaçat, encara que la sobirana es va vore obligada a cedir-la l'infant Enrique de Castella el Senador i, a la mort d'este últim, va passar de nou a ser de la reina. A finals d'el XIV, a partir de 1391, Ferrán Martínez, arcediano d'Écija, va moure en els seus discursos una gran persecució contra els judeus per tot el Regne de Castella, lo que va provocar moltes morts i massives conversió del poble judeu.
Enrique III li va concedir el títul de ciutat en 1402.[6]
Écija està considerada com la «ciutat més barroca d'Andalusia», gràcies als principalment a l'anteriorment destacat «sigle d'or», de fet va anar tal'influència d'este art en les construccions de l'época, que es va aplegar a crear el cridat «barroc ecijano», del com existixen evidents mostres en edificis eclesiàstics i de l'alta burguesia. Al començament d'el XVIII en Écija solament hi havia per a l'iglésia huit meges i tres matronas.
Edat Contemporànea
Durant la guerra de l'Independència, les iglésies d'Écija varen sofrir els saquejos de l'eixèrcit francés. En setembre de 1879 es va obrir al tràfic el tram Marchena-Écija de la prevista llínea Marchena-Valchillón,[7] lo que va supondre l'arribada del ferrocarril al municipi astigitano, que va contar en una estació de ferrocarril pròpia. El restant del traçat es va completar en 1885,[8] permetent que Écija quedara conectada en el restant de la ret ferroviària espanyola. Açò va facilitar considerablement el moviment de persones i mercaderies cap a Còrdova, Càdis o Sevilla. La llínea férrea es va mantindre en servici fins a la seua clausura en 1971. El 31 de maig de 1936 va tindre lloc un mítin socialiste en la plaça de bous en el que el sector radical del PSOE va impedir violentament que parlara elíder del sector moderat Indalecio Prieto. Va haver dispars i una bala va alcançar una finestreta del coche en el que Prieto i els seus acompanyants abandonaven la localitat per a evitar ser agredits. La ciutat va ser declarada Conjunt Històric en 1966.
Demografia
Segons el cens de l'INE de l'any 2025, Écija conta en 39.659 habitants.
Écija conta en una població de Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «getValue» no existix..
A data d'1 de giner de 2010 la població empadronada en Écija era de 40 534 habitants dels quals 19 996 (49,33 %) eren varons i 20 538 (50,67 %) eren dònes, i dels quals 38 551 (95 % del total) residien en la pròpia ciutat. Entre els anys 40 i 60, Écija casi va aplegar a alcançar els 50 000 habitants, pero dita sifra baix a poc més de 36 000 a principis dels 70, degut sobretot a l'emigració per part de la població activa. En els últims anys ha tingut un chicotet creiximent demogràfic. Segons estimacions del nou Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), l'increment de la població serà del 30% en els pròxims huit anys, sent este increment de 12 043 persones. Per la seua població, Écija ocupa elloc 6.º lloc entre els municipis de la província de Sevilla (2009).
Piràmide de la població
De l'anàlisis de la piràmide de població es deduïx que es tracta d'una ciutat en una població majoritàriament jove, ya que la població menor de 40 anys representa el 55,59% mentres que la població major d'eixa edat solament representa el 44,41 %. Per una atra part la població menor de 20 anys representa el 24,00 % de la població mentres que la població major de 65 anys solament representa el 13,74 % de la població. A on es concentra el major percentage de població és en el tram comprés entre 20-44 anys que ascendix al 39,98 %, per lo que a mig determini és previsible un envelliment progressiu de la població.
Població estrangera
Procedència de la població estrangera censada en Écija (2022)[9]
Del total de 39 743 persones censades en 2022, 968 són de nacionalitat estrangera, que representa solament un 2,44 % molt inferior a la mija nacional d'immigrants situada en l'11,7 %. Els immigrants censats en la ciutat procedixen de tots els continents, a excepció d'Oceania, sent els de nacionalitat rumana (268), veneçolana (82), marroquina (63), colombiana (60) i chinenca (50), les colónies més numeroses.[9]
Economia
Agricultura i ganaderia
Écija conta en indústries del sector de l'agricultura, dedicades a diferents tipos de cultius. També conta en algunes indústries ganaderes.
Indústria
Écija conta en indústries del sector de fusteria, especialment les dedicades al moble de cuina i auxiliars. També conta en indústries cárnicas, en particular en el sector d'embotits i prefabricar cárnicos frescs.
També conta en importants indústries i centrals energètiques tant fotoeléctricas com a eòliques.
Servicis
Écija inclou diferents servicis:
- Comerços: s'indiquen en el següent apartat.
- Transports i comunicacions: es parlarà més alvance.
- Finances: Écija conta en un gran número de bancs i caixes d'aforros.
- Turisme: el sector turístic és un sector molt important en Écija i és considerat de gran valor ya que Écija és la ciutat de la província de Sevilla (despuix de la capital) en més visites a l'any i una de les ciutats més visites d'Andalusia.
- Hostaleria: és un sector molt important per la gran cantitat de bars i restaurants que fan que nos trobem en una ciutat que conta en una gran oferta gastronòmica i de calitat.
- Oci: Écija conta en vàries zones d'oci aixina com una bona oferta d'oci en moltes ocasions enfocada als chiquets pel gran número de chiquets i chiquetes que té Écija segons senyes del cens.
- Cultura i espectàculs: Écija conta en una gran oferta cultural i d'espectàculs, ya no solament pel seu patrimoni històric-artístic, sino per teatres, concerts, cines, fires, conferències, etc.
- L'administració pública i els denominats servicis públics: els presta l'Estat o l'iniciativa privada (sanitat, educació, atenció a la dependència), entre uns atres.
Comerços
En l'àmbit del comerç Écija conta en una gran cantitat de chicotets i mijans comerços repartits per tota la ciutat, dedicats a donar diferents servicis, no obstant les zones comercials més fortes se centren en el caixco antic (especialment, Av. Miguel de Cervantes, El Comte, Cintería i atres zones) i la alcarrachela que ademés de comerços conta en dos centres comercial, el Centre Comercials Torres i el Centre Comercial N4. En estes zones comercials no solament trobem comerços particulars sino grans franquícies i cadenes de tendes i menjar.
Educació
En Écija hi ha 32 centres educatius per als seus habitants, 30 d'ells en Écija, un en Cerro Perea i un atre en Illa Redona. Dins d'estos 30 centres, ademés de coleges i instituts també es dispon d'una Escola Oficial d'Idiomes, un Centre d'Adults, un Conservatori Elemental de Música i l'Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED). Hi ha un total de 12 guarderias; sent 11 d'elles concertades, 14 centres que impartixen Educació infantil; 4 d'ells concertats, 13 centres que impartixen Educació primària; 4 d'ells concertats, 7 centres que impartixen Educació Secundària Obligatòria (AIXÒ); 4 d'ells concertats, 4 centres que impartixen Bachillerat, 1 d'ells concertat; 4 centres que impartixen Cicles Formatius de Grau Mig; 1 d'ells concertat i 3 centres que impartixen Cicles Formatius de Grau Superior; 1 d'ells concertat.
Centres educatius
Nom
Ensenyances
CEI Caramelo
Guarderia
CEI Colorines
Guarderia
CEI Soletes
Guarderia
CEI Piruetes
Guarderia
CEI Garabatos
Guarderia
CEI Les Torres de Colors
Guarderia
CEI La Escuelita
Guarderia
CEI El Vaporcito
Guarderia
CEI Campanilla
Guarderia
CEI La Campiña
Guarderia
EI Aquarela
Guarderia
EI Girasol
Guarderia
EI Els Arbres
Infantil
CEIP Astigi
Infantil i Primària
CEIP Blas Infant
Infantil i Primària
CEIP Ciutat del Sol
Infantil i Primària
CEIP La Vall
Infantil i Primària
CEIP Genil
Infantil i Primària
CEIP La Miraculosa
Infantil i Primària
CEIP Miguel de Cervantes
Infantil i Primària
CEIP Pedro Garfias
Infantil i Primària
CEIP San Agustín
Infantil i Primària
CDP María Auxiliadora
Infantil, Primària i AIXÒ
CDP Nostra Senyora de la Vall
Infantil, Primària i AIXÒ
CDP Santa María Nostra Senyora
Infantil, Primària i AIXÒ
CDP Escoles Professionals Sagrada Família
Infantil, Primària, AIXÒ, Bachillerat, Cicles Formatius Grau Mig i Cicles Formatius Grau Superior
IES Luis Vélez de Guevara
AIXÒ, Bachillerat, Cicles Formatius Grau Mig i Cicles Formatius Grau Superior
IES Nicolás Copérnico
AIXÒ, Bachillerat i Cicle Formatiu Grau Mig
IES Sant Fulgenci
AIXÒ, Bachillerat, Cicle Formatiu Grau Mig i Cicles Formatius Grau Superior
Escola Oficial d'Idiomes
Escola d'Idiomes
CEPER Miguel Hernández
Centre d'Adults
CEM Fra Juan Bermudo
Conservatori Música
Equipe Orientació Educativa
UNED
CEI: Colege d'educació infantil
EI: Escola Infantil
CEIP: Colege d'educació infantil i primària
CDP: Centre docent privat
IES: Institut d'ensenyança secundària
CEPER: Centre d'educació permanent
CEM: Conservatori elemental de música
Els Bachillerat que s'impartixen són els següents: Ciències de la naturalea i salut; Tecnologia; Humanitats i ciències socials; Arts; i Ciències i tecnologies. Els cicles formatius són en la modalitat de grau mig: Equips i instalacions electrotécnicas; Montage i manteniment d'instalacions de fret, climatisació i producció de calor; Contes auxiliars d'enfermeria; Gestió administrativa; Explotació de sistemes informàtics; Atenció sociosanitario; i Comerç. I en la modalitat de grau superior: Instalacions electrotécnicas; Manteniment d'equip industrial; Dietètica; Image per al diagnòstic; Educació infantil; Administració i finances; Administració de sistemes informàtics; Desenroll d'Aplicacions Web; i Gestió comercial i màrqueting. El Centre del Professorat, dependent de la Conselleria d'Educació de la Junta d'Andalusia, està compartit en el d'Osuna, situant-se físicament en esta ciutat.
També existix un centre gastronòmic i es troba prevista la realisació d'un parc d'educació vial en la zona de les Hortes.
Sanitat
Respecte a la sanitat, en Écija existix un hospital d'alta resolució, l'Hospital de Sant Sebastià, ademés de dos grans centres de salut, com el centre de salut del Almorrón i el centre de salut Verge del Valle. També està en construcció el nou hospital comarcal en Écija
Servicis socials
Des de l'Àrea Social de la Excma. Diputació de Sevilla, en colaboració en la Mancomunidad de Municipis de la Comarca d'Écija, s'han portat a terme prestacions bàsiques de servicis socials en les localitats de la Luisiana, Campillos, Cañada Roser i Fonts d'Andalusia. Estes prestacions bàsiques de servicis socials s'entenen com un conjunt de mides de caràcter públic i universal, reglades i subjectes a dret, integrades en el sistema de servicis socials, que garantisen uns mínims de cobertura reconeguts socialment a subjectes a llímits establits i que són prestades en el nivell territorial més pròxim als ciutadans: el municipi.[10]
L'equip de treball està format per una Sicòloga, una Graduada Social, tres Treballadores Socials i dos educadores socials. Entre les seues funcions trobem les següents: gestió de pensions; solicituts d'incapacitat i revisió del seu grau; solicituts de prestació per maternitat; pensió d'orfandat; intervenció familiar, assessorament i consultoria; desenroll d'habilitats interpersonals; estudi i anàlisis de problemàtica familiar; informació, orientació i assessorament a famílies i gestió de prestacions i recursos.[11]
Es porten a terme els següents programes: Servici d'Informació Valoració i Orientació (S. I. V. O.), Servici d'Ajuda a domicili (S. A. D.) i Programes de Convivència i Reinserció.[12]
Écija no conta en una sèu de Fiscalia pròpia adscrita a dit municipi, sino que la Fiscalia és compartida, actuant en este partit judicial la Fiscalia en sèu en Lora del Riu.
Aixina mateix, en la planta baixa, ademés de les corresponents oficines civils i penals, es troba el Registre Civil i la consulta del Mèdic Forense adscrit a abdós Jujats, a on es realisen els distints informes forenses necessaris en alguns procediments, fonamentalment de l'àmbit penal. En la planta alta existix una Sala d'Advocats i Procuradors.
En el terme municipal d'Écija hi ha dotze estaciones de servici de venda al públic en general; tres d'elles es troben en l'autovia A-4, en els punts kilométricos 441,5; 460; 465.
Parc de vehículs de motor
Parc de vehículs de motor (2015)
Tipo de vehícul
Cantitat
Automòvils de turisme
18 292
Camions i furgonetes
4410
Atres vehículs
7704
Total
30 407
Écija conta en un extens parc automovilístic en una ràtio de 7 vehículs per cada 10 ciutadans. Posseïx ademés un elevat parc de camions i furgonetas, que representa el 14,50 % del parc automovilístic, lo que indica un gran número de transportistes de mercaderias autònoms o en chicotetes empreses o cooperatives i una important trascolada d'estos vehículs per la ciutat.
Transport públic
Écija conta en un servici de transport públic urbà de viagers. Este servici data del 20 d'agost de 1964, encara que anteriorment ya va haver una empresa de servici urbà. Des de la posada en servici del transport urbà, la població ho va denominar popularment com «la Trompa», ya que l'autobús anava i venia de la barriada «la Guita» i donava regressos al «Saló». Actualment conta en una llínea que realisa el següent recorregut, encara que recentment s'ha ampliat en dos parades en el Nou Hospital Comarcal d'Écija (CHARE):
Parada
Número de Parades
Plaça d'Espanya
1
Avda. Miguel de Cervantes
1
Avda. d'Andalusia
1
Rotonda Augusto César
1
Avda. Dr. Fleming
0
Bda. del Pont
1
Institut Nicolás Copérnico
1
Bda. Les Hortes
1
Hospital Sant Sebastià
1
Avda. del Valle
1
Rotonda Institut Vélez de Guevara
1
C/ Pío XII
0
C/ Juan XXIII
0
C/ Nova
3
C/ Còrdova
2
Plaça de la Sarsuela
1
Avda. del Ferrocarril
1
Barrera Sant Gregorio
1
Avda. dels Toreros
1
Bda. La Pau
1
Hospital Comarcal d'Écija (Urgències)
1
Hospital Comarcal d'Écija (Entrada Principal)
1
Avda. Dr. Sánchez Mal
2
C/ Sant Benito
1
Rotonda Ctra. Osuna
0
Centre comercial N4
1
Rotonda Ctra. Herrera
1
Avda. de la Alcarrachela
1
Avda. Blas Infant
1
Estació d'autobusos
1
Bulevar
0
Rotonda de Cervantes
0
Avda. Miguel de Cervantes
2
Plaça d'Espanya
1
Aixina mateix, també operen els següents servicis de transport públic interurbà de viagers:
Diego Marbre oferix servicis diaris d'autocars en l'itinerari Écija-Osuna;
Autocars Flores oferix servicis diaris a les pedanies d'Écija;
Actualment, segons va anunciar l'Ajuntament, s'està estudiant la possibilitat d'una nova llínea d'autobusos entre Écija i Osuna en parada en l'estació de tren d'Osuna aixina com una possible ampliació del servici de Socibus a Huelva. També es conta en una flota de taxis particulars, havent concedides 15 llicències (2010) que es troben repartits en 4 parades.
Símbols
Bandera
La bandera del municipi és de color azur i conta en un sol figurat groc situat en el centre, açò es deu a que la ciutat d'Écija és coneguda com «la Ciutat del Sol».
Escut
d'azur, sol figurat d'or i bordura d'or en la divisa llatina «ASTIGI. CIVITAS SOLIS VOCABITUR UNA» (traduït a l'espanyol, «Écija, només una serà cridada Ciutat del Sol») en sabre; timbrat de corona mural d'or, realçada de cinc
torres almenades i quatre garitas vistes, mazonades de sabre i aclarides d'azur; i rodejant l'escut, una cinta flotant en els títuls honorífics «MOLT NOBLE», «MOLT LLEAL» i «CONSTANT, LLEAL I FIDELÍSIMA».
La raó d'haver segut simbolisat aixina l'escut procedix de vàries coincidències que varen anar uns atres tants motius per a esculpirlo en tals alegoria segons es detalla:
En l'Antiguetat, la ciutat va tindre un temple consagrat al Sol, per ser qui vivifica en els seus candentes rajos a tots els sers terrestres. No solament varen fer els astigitanos de dit astre el seu principal emblema, sino que per antonomàsia, es va cridar més vesprada a la ciutat Civitas Solis, a semblança de l'Heliópolis egipcíaca, aixina coneguda per venerar-se també allí este astre.
La paraula ASTIGI expressa el nom en el que la població era denominada antigament. La corona mural que hi ha en l'arremate indica dos époques glorioses de l'història astigitana i el dret que en tot temps havia gojat la ciutat, primer mentres era fronteriça i despuix per haver vixcut lliure i independent de señorío algun.
La casa consistorial, sèu de l'Ajuntament d'Écija
Profetizado per Isaías en el cap. XIX v.18, que entre les cinc ciutats de la terra d'Egipte, solament una serà cridada Ciutat del Sol Civitas Solis Vocabitur Una, d'esta forma Astigi també es va considerar la Ciutat del Sol entre les d'Andalusia, semblant a l'egipcíaca i es varen aplicar les paraules profètiques dites anteriorment per alema del seu escut.
Administració i política
= Govern municipal
Alcaldes democràtics (1979–2027)
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
L'administració política de la ciutat es realisa a través d'un Ajuntament de gestió democràtica els components de la qual s'elegixen cada quatre anys per sufragi universal. El cens electoral està compost per tots els residents empadronats en Écija majors de 18 anys i nacionals d'Espanya i dels restants Estats membres de l'Unió Europea. Según lo dispuesto en la Llei del Règim Electoral General, que establix el número de regidors elegibles en funció de la població del municipi. La corporació municipal d'Écija està formada per 21 regidors.
Resultats de les eleccions municipals en Écija[13]
El concepte de deute viu contempla només els deutes en caixes i bancs relatives a crèdits financers, valors de renda fixa i préstams o crèdits transferits a tercers, excloent-se, per tant, el deute comercial.
Gràfica d'evolució demogràfica de el deute viu de l'Ajuntament
Écija està conformada per 4 districtes: DC, D1, D2 i D3, en els quals es conta en zones diferenciades en barris populars. Estes són: caixco antic (centre històric), El Valle, Les Moreres, La Sarsuela, El Balcó d'Écija-La Alhambra, La Pau, La Almazara, La Guita, Les casitas, Cañato, La riera, El Matador (plaça de bous), Les Hortes, La Mercé-Sant Gil-El picadero, El pont, La Alcarrachela, Les 200 vivendes, Els pisos grocs, Colón-Els Emigrants, La Ceràmica, La Colonda-La Tolerància. Ademés conta en algunes urbanisacions en els voltants com són l'urbanisació Via Augusta (La La Costera Blanca), urbanisació Astigi i urbanisació Cerro de Sant Cristóbal.
Patrimoni
Artícul principal → .
Conta en numeroses iglésies i convents barrocs, palaus i cases-palau. Per tota la ciutat es troben vestigis de construccions i elements arquitectònics d'época romana.
L'iglésia està situada en la plaça de Santa María, a on s'ubica un monument dels patrons d'Écija, la Verge del Valle i Sant Pablo. És especialment coneguda per la seua bellea arquitectònica interior.
L'iglésia de Santa Bàrbara és d'estil neoclàssic, sent esta la primera edificació d'este estil en Andalusia, es troba situada en la mateixa plaça d'Espanya de la ciutat. baix esta, s'ubica una antiga mesquita musulmana.
Iglésia de Sant Francisco
Espadaña de l'iglésia de Sant Francisco i balcó de l'Inquisició
Este temple es troba en la plaça d'Espanya. Des dels seus inicis fins a la segona mitat d'el XX va estar regit per congregació de flares i monges. El seu advocació inicial era Convent de Sant Antonio de Pàdua. Posseïx en el seu pati dos retaules exteriors i una capella, la qual va pertànyer a l'extinguida Germandat de la Vora Cruz (que també inclou una chicoteta espadaña). El balcó esquerre de la porta principal pertanyia a la Santa Inquisició. El primer Convent va estar en l'ermita de Sant Gregorio. Actualment està regit per un rector propi, sense ser parròquia.
L'iglésia, part conservada de lo que va anar l'Hospital de la Concepció (Vulgo Hospitalito), se situa en el carrer del Comte molt pròxima a atres construccions històriques com l'iglésia de Santa María, l'iglésia dels Descalzos, del convent de les Teresas i l'Ajuntament. És un eixemple de l'arquitectura d'el XVI d'esta localitat, que va viure llavors un dels moments àlgits del seu devindre artístic.
Iglésia de la Pura i Neta Concepció de La nostra Senyora
Forma part de l'antic convent dels Carmelitas Descalzos. La fundació del primitiu convent va tindre lloc en 1591 gràcies a l'iniciativa del regidor Sancho de Roda i la seua esposa, María de Cárdenas, iniciant-se les obres de l'iglésia que quedaria inaugurada en 1614. Va ser reoberta al cult despuix d'una restauració de 15 anys a mitan de 2010. És considerada la joya d'Écija per ser l'iglésia més barroca.
Conegut Popularment com les Marroquines el Convent de la Santíssima Trinitat I Puríssima Concepció d'Écija es troba en la calle secretari Armesto a escassos metros de l'iglésia dels Descalzos, està regit per les Franciscanas Concepcionistas. Va ser clausurat en octubre de 2014.
L'iglésia es troba situada en la plaça de La nostra Senyora del Valle. Va tindre gran importància jeràrquica en époques passades, d'ahí el nom del seu advocació, reservat a les iglésies majors o caps de Sèu. L'actual iglésia és d'estil neoclàssic, encara que els restants més antics es remonten a l'época visigoda. En esta iglésia es troba l'image de la patrona: La Verge del Valle.
El Real Monasteri de Santa Inés del Valle, també cridat Convent, actualment està ocupat per l'orde de les Clarisa Franciscanas. Va ser fundat a finals d'el XV i la seua iglésia, d'estil barroc, és de principis d'el XVII.
Convent de la Visitación de Santa Isabel (Les Filipensas)
La torre o espadaña és no dels singulars campanars d'àngul ecijano. S'eleva sobre un poderós basamento de rajola en net i està formada per dos murs enfrontats en els que s'òbrin arcs trilobulados per a albergar les campanes. Dits arcs estan flanquejats per pilastres estrangulades que es coronen en capitells corintios. Tot este conjunt arremata en pináculos de ceràmica, cobrint els seus paraments en una complicada i profusa ornamentació d'azulejería, a to en l'existent en el restant d'estes típiques construccions dieciochescas ecijanas. L'iglésia és d'una sola nau, en diferenciació de presbiteri per mig d'arc toral. Es cobrix en la seua totalitat per mig d'un alfarje mudéjar d'enorme interés. El sector que cobrix el presbiteri és de forma ochavada, recolzant-se en quatre pechinas en llabor de lacería. El arrocabe ho constituïxen la solera i l'estrebat, molt senzills i separats per molduras en talla d'ajedrezado simple. El cos principal de la nau està presidit per una atra armadura ochavada de llimes mohamares i apeinazada. Quatre pechinas tallades com a palmitos oberts o veneres, convertixen el rectàngul de la planta en el octógono de la coberta. El cor es cobrix per mig de dos trams de voltes d'arestes decorades en yeserías barroques a pur de pinjantes i grans rocallas. baix la gran reixa que separa el cor de la nau es dispon una série de rajoletes policromados d'el XVIII, en representacions diverses de prou interés. La portada que s'obri al carrer Arreplegades va ser eixecutada entre 1774 i 1775, en pedra calcàrea i marbre gris. De planta llaugerament convexa, es forma a pur de pilastres toscanas que presenten la seua fuste cajeado; este es decora, ademés, en pinjantes i guarnició lateral de plaques retallades. En el cos superior observem un relleu de la Visitación, abraçat pels braços d'un trencat frontón mixtilíneo. Va ser desestajat a principis de 2014.
Es tracta de l'edifici eclesiàstic més interessant del Conjunt Històric Astigitano, sent una de les iglésies més elegants d'Andalusia pertanyent a l'estil gòtic-mudéjar d'el XV. Està declarat be d'interés cultural en calitat de Monument històric-artístic. Esta parròquia posseïx un pati en una font. En dit pati podem trobar una cara en la paret, la qual pertany a una llegenda ecijana.
Està situada en la zona més alta de la ciutat, en el típic carrer de Sant Antonio. La data de 1479 es fixa com la fundacional de la primitiva iglésia mudéjar. A través dels sigles es varen realisar transformacions i afegitons, emmaixquerant de barroquisme d'el XVIII casi tot l'edifici. D'eixa época i estil és el retaule major, que presidix l'image del sant titular del temple. En la nau del Evangeli s'obri la capella Sacramental, a on posseïx gran valor, presidint el barroc retaule central, el Santíssim Crist de la Salut. Esta talla té una forta devoció en la ciutat.
L'iglésia es troba ubicada en la plaça de Sant Joan, destacant per la seua bella torre. Data del Repartimiento que es va realisar despuix de la pren de la ciutat en l'Edat Mija. En esta iglésia va ser batejat l'escritor Luis Vélez de Guevara el 26 d'agost de 1579. És important destacar la seua torre, ya que mostra una característica pròpia de l'arquitectura ecijana, com l'us de la rajoleta.
L'iglésia es troba situada en el carrer de Sant Joan Bosco. La seua fundació data del primer quarto d'el XV.
Convent de Sant Pablo i Sant Dumenge
El convent de Sant Pablo i Sant Dumenge és un monasteri de l'Orde dels Dominicos que actualment està desocupado per dita Orde. Es troba molt pròxim a l'iglésia de Santa Creu per la seua banda atrassera i també és propenc a l'iglésia de Sant Joan. Este monasteri atesora un gran patrimoni artístic.
[15]
Palau barroc, construït entre 1700 i 1775. Està declarat monument històric-artístic des de 1962 i protegit com be d'interés cultural. El palau va ser residència de la família de Peñaflor fins a 1958, quan va fallir la marquesa viuda sense descendència. Des de llavors els bens varen ser administrats per la Fundació dels Excelentísimos Senyors Marquesos de Peñaflor i de Corts de Graena. Actualment es troba en procés de restauració.
Palau de Benamejí
AP
Palau de Benamejí, actualment Museu Municipal d'Écija
És un palau barroc, declarat be d'interés cultural i Monument Nacional. L'edifici va començar a construir-se a principis d'el XVIII. Es tracta, de la mateixa manera que el Palau de Peñaflor, d'un model d'arquitectura civil en el barroc espanyol i una de les joyes del gran sigle ecijano. L'edifici va ser originalment propietat dels marquesos de Benamejí i posteriorment dels comtes de Valverde. Més vesprada va albergar la Remonta Militar i des de 1997 és sèu del Museu Històric Municipal. L'enorme frontera és de rajola en zócalo de pedra i un renc de balcons en la primera planta. Dos grans torres en els extrems determinen la nota de verticalitat en l'aplomat conjunt, la sobrietat del qual i monotonia trenca la gran portada. En traspassar la porta, un immens arc dona pas a l'abaixador, a on es troba al fondo l'escala principal, formada per tres arcs sobre columnes dòriques i coberta per cúpula de mija taronja, i a la dreta les caballerizas, que alberga una exposició en els restants arqueològics trobats en la plaça d'Espanya, El Saló. Per baix de l'escala s'accedix al pati principal que consta de dos plantes en arcs de mig punt recolzats sobre columnes i font de pedra en el centre. Al voltant del pati se situen les sals del Museu Històric Municipal, construït essencialment a partir d'explicacions sobre el significat social dels objectes arqueològics. Les peces del museu són materials recuperats en excavacions urbanes, peces existents en la colecció arqueològica municipal, la donació o depòsit temporal de peces. Entre elles destaquen mosaics de grans dimensions i de gran calitat i l'escultura romana de la Amazona ferida d'Écija, és l'única del món conservada pràcticament completa que presenta restants de policromía.
Palau de Valdehermoso
Frontera del Palau de Valdehermoso
Té una important portada plateresca, relacionada en el Renaixença cordovés d'el XVI, colocada en l'àngul de la espaciosa barrera, els punts inicials de la qual ho formen robusts miradors que contenen en les seues bases fustes romans de granit. Nos trobem en el punt urbanístic més privilegiat del caixco històric, es divisen el palau de Peñaflor i en els extrems de l'encreuament les torres més belles del barroc ecijano, la de Sant Gil i la de Sant Joan, models insuperables a tindre en conte entre les torres espanyoles d'el XVIII.
Palau de Santaella
La portada està llaurada en pedra, en pilastres - cariátides que li donen gran personalitat. L'escala es cobrix en una monumental cúpula sobre tambor que les seues yeserías estan policromades, es complementa en ornamentació floral i paisages, obra molt relacionada en la frontera del Palau de Peñaflor, provablement realisada pel mateix taller. És molt interessant la fusteria d'este palau, en magnífiques portes tallades.
Casa-Palau de Palma
Este palau s'assenta sobre un antic convent de l'Orde Dominica. L'entrada del palau dona pas a l'abaixador, a on es dividix a l'esquerra les caballerizas i a la dreta el pati central de dos plantes i en arcs de mig punt i columnes de marbre. Des d'este pati s'accedix al pati dels tarongers, en una font de pedra i l'antic pou de conventual, que segons una antiga llegenda conecta en un passera que aplega fins al riu Genil. En la planta alta es poden visitar les habitacions en el seu mobiliari antic. La sala de l'escritori, la sala de la música, vàries galeries en antiguetats, saló menjador en paviment d'el XVI, i un atre saló decorat en artesonado en lacería d'estreles.
Naixcuda en 1844 per a centralisar el comerç dels abasts d'Écija, la seua construcció va tindre lloc en ple cor de la ciutat, sobre el solar que ocupara l'antic convent de la Companyia de Jesús. Promoguda per la Societat de Foment, societat de caràcter civil constituïda a l'efecte, va vindre a paliar les molèsties i trastorns que causava al veïnat de la ciutat la celebració del tradicional mercat diari en la plaça Major.
Conegut com el Picadero entre els ecijanos, esta zona alberga els restants més antics de la ciutat, pertanyents al IX abans de Crist i es duen realisant activitats arqueològiques des de 2001, en les que s'ha trobat mosaics romans molt rellevants com el de les Dos cares o el dels Amors de Zeus.
El Teatre Sanjuan és actualment el Teatre municipal de la ciutat, construït sobre un corral de comèdies d'el XVIII i reconstruït despuix d'un incendi en 1937, reconstruït en 1939 en estil art déco.
Atres monuments civils
Casa del Gremi de la Seda
Atres llocs emblemàtics
Cultura
Música en els palaus, durant les fins de semana de juliol.
La nit flamenca, setembre.
Écija ciutat Barroca, novembre o decembre.
Fires Romanes, Medievals i Barroques, a lo llarc de l'any.
Teatres i musicals, a lo llarc de l'any en el Teatre municipal.
Charrades i conferències, a lo llarc de l'any, en els distints salons actes de palaus i edificis públics.
Écija és localitat de pas del Camí de la Frontera cap a Santiago de Compostela.[16]
Museus
Museu històric municipal, palau de Benamejí. El museu històric municipal d'Écija oferix el palau de Benamejí com a centre per a l'organisació de congressos, convencions, cursillos, exposicions, presentacions comercials i atres actes. Les instalacions de les que dispon el Museu permeten contractar l'us integral del Palau, per eixemple, celebració de conferències, sessions audiovisuals i el complement de recepcions en servici de copes i canapés o menjars. El monumental entorn del Palau de Benamejí és un marc per a qualsívol activitat oberta al públic. En l'actualitat, s'ha afegit un espectàcul audiovisual sobre l'importància del cavall en Écija.[17]
Museu parroquial de Santa María, pati de l'iglésia de Santa María. El museu parroquial d'Écija es troba en el pati de l'iglésia mencionada, a on mostra una colecció de restants arqueològics prehistòrics, romans i àraps. Una de les peces més valioses és el cap en marbre de Germànic, d'época romana.[18]
Museu d'Art Sacre, parròquia Major de Santa Creu. El museu alberga una gran colecció d'orfebreria d'el XVIII. Portapaces, panys, palis, atriles, sacras, pintures, escultures, mobles, cornucopias, acetre, campanillas, creus, copones, custòdia, fonts, altars i copes. Destaca un Atril d'Art Nambon, Shokendai, fet en Japó en el periodo Momoyama en 1573, aixina com una custòdia d'assent de Francisco d'Alfaro Hernández, Sevilla, 1586 en argent dorat.[19]
Museu casa-palau dels Palmes, calle Esperit Sant. El Museu Casa-Palau dels Palma ocupa un palau dels sigles XVI-XVII. Conta en una planta superior en grans salons en sostre d'artesonados mudéjares, galeries i gran cantitat de mobiliari antic: sala de l'escritori, sala de la música, vàries galeries en antiguetats, saló menjador en paviment d'el XVI i un atre saló decorat en artesonado en lacería d'estreles.[20]
Casa-Museu Germandat de Sant Gil, carrer Sant Marcos, 3 (plaça de Sant Gil).
La Casa Museu - Germandat de Sant Gil sorgix despuix de la construcció de la Germandat Sacramental i Real Archicofradía de Nazarenos de la Coronació d'Espines del nostre Senyor Jesucristo, Sant Marcos, Sant Roque, Santíssim Crist de la Salut, La nostra Mare i Senyora dels Dolors, Sagrat Cor de Jesús i Sant Joan de Deu. En este espai conviuen les activitats pròpies de la Germandat en una exposició permanent dels Passos dels titulars de la Germandat, aixina com tots els seus tifells.[21]
Museu de les caballerizas, situat en les dependències militars de recría i doma caballar (la doma). Dispon d'un Museu de Carruages, que en la seua majoria, s'enganchen per a exhibició, doma i selecció de cavalls. Este Museu, conta en coleccions de Coches de Cavalls d'Espanya, ademés d'un conjunt de guarnicions i diferents tipos de ferro, afegint un guardarropa en els distints paraments tradicionals per a Cocheros i Lacayos.[22]
la Semana Santa, és declarada d'Interés Turístic Nacional des de 1998. És la major de tota la província de Sevilla, despuix de la capital. Procesionan 14 germandats en tota la seua Semana Santa, sent una de les localitats andaluses en major número de confraries per habitants (3,25 per cada 10000 habitants). És també una de les més antigues d'Espanya.
La gastronomia ecijana està basada totalment en ingredients naturals. Hi ha una gran varietat de receptes importades a lo llarc de tota la seua història aixina també com la gran diversitat i interacció de les diferents cultures existents en Écija. Plats exquisits com la sopa de gat, que se servix en calent i està composta de tomatas, pimentós, alls, molles de pa i aigua. Com a guarnició se li poden afegir pechinas, espárragos o qualsívol atre tipo de verdura. Trobem plats que es poden degustar a lo llarc de tot l'any, o plats que són de temporada en concret com pot ser el salmorejo, típic plat que se servix en fredor per a passar els calorosos estius ecijanos. És una sopa freda realisada a pur de tomata, pa, all, oli, fins a conseguir una sopa espessa acompanyant-la d'ous durs, tonyina, cuixot en trocitos i creïlles fregides. Una atra recepta típica d'esta temporada de l'any en Écija és el gazpacho, la base del qual de preparació és bàsicament igual a la del salmorejo, pero quan s'obtinga la sopa espessa, cal afegir aigua freda fins a conseguir una beguda uniforme i té que servir-se molt fret en gèl a modo de beguda refrescant. També nos trobem en els flamenquines, que és un roll de carn empanada reblix d'ou dur i cuixot serrà, encara que també es pot reblir de formage o pimentons (tant vedes com a rojos). Pel que fa a rebosteria i dolces és molt coneguda per la seua gran varietat, per a la seua degustació durant les berenes o sobretot en el desdejuni, com per eixemple les conocidísimas Ulls El Ecijano, realisades artesanalmente a pur de yema i obleas, també les coques d'oli, a pur de sagí de porc i ajonjolí. També típiques són les coques de sagí que se servixen torradas i poden menjar-se soles o reblixes de melada o manteca, els célebres bizcochos Marroquins (elaborats en el convent de Santa Florentina), els bollos del Comte, les miges nits, les coques de net i els martinitos (bizcochitos farcidures de crema i recoberts de chocolate fabricats en una empresa ecijana). el mollete que és un tipo de pa que se servix torrat per a untar en manteca, oli i all o sagí "colorá" o sagí blanc de llom, o en oli, tomata i cuixot serrà que fan que el mollete ecijano es convertixca en una autèntica delicatessen. Són molt fàcils de trobar en qualsívol confitería o en qualsívol cafeteria i són molt típics de les fàbriques de rebosteria en Écija. Aclarir també que hi ha receptes típiques en dates senyalades com són els pestiños, les torrijas o les sopaipillas.
Mijos de comunicació
Televisió
Ràdio
Prensa escrita
El Periódico d'Écija-VIVA
Diaris digitals
Deport
Écija és sèu del club de fútbol Écija Balompié, S. A. D. que milita actualment en Tercera Divisió Andalusa. Este club és el tercer en importància de la província, despuix de Sevilla F. C. S. A. D. i Real Betis Balompié S. A. D. Els seus partits com a equip local els juga en l'estadi Sant Pablo. També conviu en el [1] fundat en 2006 i actualment disputant els seus partits en Segona Divisió Andalusa, juga els seus partits en el polideportiu municipal del Valle. També és sèu del Écija Basket Club, el qual juga els seus partits com a local en el pabelló de la Alcarrachela. El Club Natació Écija, fundat en 2006, és un dels clubs més representatius a nivell provincial.
Écija conta en dos grans núcleus deportius:
Polideportiu municipal del Valle, el qual conta en un pabelló cobert, zones verdes, pista d'atletisme, pistes de fútbol, tenis, pádel, petanca, zona de patinage, pista de coches teledirigits, etc. Com a centre municipal, dispon de diferents servicis per al ciutadà com una zona de vestuaris i recepció.[23]
Polideportiu de la Alcarrachela, el qual conta en un pabelló cobert, gimnasi, piscina a l'aire lliure, piscina coberta i pistes de pádel. La ciutat conta en un carril bici que recorre el perímetro este de la ciutat des del polideportiu de la Alcarrachela fins al polideportiu del Valle.
Espanya
.svg)
.jpg){kind=link}
Plaça d'Espanya
Avda. Miguel de Cervantes
Avda. Dr. Fleming
Plaça d'Espanya
.jpg)
.jpg)
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Écija.