Psammodromus hispanicus

La sangrantana cenicienta (Psammodromus hispanicus) és una espècie de lagartija en la família Lacertidae, pròpia de França, Portugal i Espanya.

Els seus hàbitats són zones en vegetació arbustiva mediterrànea, pasturages templats, àrees costeres arenenques, terra arable, pastures i jardins rurals. Està amenaçada per pèrdua d'hàbitat.

Característiques

Els seus ous medixen 9 x 6 a 13 x 8 mm; la jove postura de 20-25 mm de llarc, podent alcançar 5 cm de llarc, la seua talla és d'1,5 el seu cos, el seu màxim corporal és de 15 cm. Són prims i allargats. Té cap puntuda, i coa molt llarga, tenen escates. La seua coloració varia entre el pardo i el ceniciento en dos ralles llongitudinals d'un color groguenc a cada costat junt en taques pardas i negres. Són pardos obscurs, oliva pardo o roig molt obscur. La seua trompa és groguenca. La femella és més gran en primavera pels seus ous.

De la mateixa manera que les sangrantanes colilarga i colirroja en ser capturades emeten sons aguts fàcilment audibles.

Es caracterisen, com el restant dels psammodromus, per les escates carenadas en llom i costats.

Taxonomia

Va ser descrita per Fitzinger en 1826. El seu nom científic Psammodromus hispanicus; Psammodromus del idioma grec significa "Psammos" (arena) i "Dromos" (corredor) aixina: "Corredor de l'arena"; hispanicus del llatí "de Hispania" (el nom romà de la península ibèrica).

Es reconeixen dos subespècies vàlides:

P. h. hispanicus - de la península ibèrica
P. h. edwarsianus - de Provença

Biologia

Dieta

S'alimenten principalment d'artròpodes, tenint les aranyes una presència molt significativa en la seua dieta.

Hàbits defensius

Si li'l molesta, s'amaga fugint a vegetació densa. Si li'ls captura, mosseguen.

Reproducció

Es reproduïxen despuix d'eixir de la seua hivernació en primavera. Despuix de només poques semanes posa 2-8 ous, baix de fenaç, o de piles de branques. Es incuban per 8 semanes. La femella pot posar 2 posades.