Anar al contingut

Hyla arborea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
ranita de Sant Antonio (Hyla arborea)


La ranita de Sant Antonio (Hyla arborea) és una chicoteta granota arborícola del gènero Hyla d'uns 4,5 a 5 cm de llongitut. El seu pell deu estar sempre humida i s'alimenta d'insectes. És el representant per excelència dels hílidos en Europa, distribuint-se per Europa central i meridional, i per les zones confrontants d'Àsia i Àfrica. Ya que l'intensitat de la seua vora depén de la humitat ambiental, li la considera un higrómetro biològic.

Descripció

[editar | editar còdic]

Són amfibis de chicotet tamany, de no més de 5 cm. Presenta un cos ovalat, cap ample i ulls grans, prominents de iris dorat. Fàcilment reconeixibles per l'intens color vert lluent, encara que, depenent del seu entorn, són capaços de canviar el seu color del vert fins al pardo, el blau i fins a groc. A voltes es pot trobar en taques. Posseïxen unes llínees que van del marró al negre dibuixades a lo llarc dels costats de forma irregular i esteses en taques més marrons. Les seues extremitats esveltes i els dits proveïts de ventoses, adaptades als seus hàbits trepadores, els permeten pujar fàcilment per la vegetació i mantindre's sobre els fulls més lustrosas, sent un dels caràcters que les separen de les granotes típiques, de fortes anques atrasseres adaptades al bot. El mascle presenta un gran sac vocal que infla baix la mandíbula en realisar la seua cridada i desenrolla durant el periodo nupcial chicotetes rugosidades en el primer dit de les extremitats anteriors que li ajudaran a subjectar-se a la femella durant el amplexo.

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

Viu en territoris en aigua permanent, a on abunda la vegetació als màrgens de charcas, estanys o rius de corrents llentes. Freqüenta preferiblement arbres, xares i atres #vegetació denses que li permeten camuflar-se i que ademés estiguen pròximes a l'aigua. És d'activitat principalment nocturna i crepuscular. #Present en les zones mediterrànees europees. Àmpliament distribuïda per Europa, des d'Ucrània i Bielorússia, fins a els Balcans, Creta, Itàlia, Benelux i França. Compartint territori, dins de la península ibèrica, habita una espècie molt similar, el nom de la qual és Hyla molleri, igualment denominada ranita de Sant Antonio.[1]

Reproducció

[editar | editar còdic]

El periodo reproductor d'esta ranita comença en la primavera, utilisant charcas o riberes fluvials d'aigües dolces i en abundant vegetació.

Els mascles atrauen a les femelles en la seua potent vora, unflant el sac vocal que aplega a adquirir un tamany major que el del cap.

Com en el restant d'espècies de granotes, el apareament té lloc una volta el mascle haja conseguit atraure a una femella en la seua cridada i durant la nit. La femella deposita paquets en al voltant de mil ous, els quals són fecundados externament pel macho, realisant el denominat amplexo axilar.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Masó i Pijoan (2011), Estoc et ál. (2008), Carretero et ál. (2010), Speybroeck et ál. (2010), Rivera et ál. (2011) i Frost (2010)

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Carretero, M.A.(2010).
  • Frost, Darrel R.. «Amphibian Species of the World: an Online Reference. Version 5.4 (8 April 2010)» (en anglés). American Museum of Natural History, New York, USA. Consultat el 28 de decembre de 2010.
  • Masó, A. i M. Pijoan (2011). Amfibis i reptils de la península ibèrica, Balears i Canàries, Barcelona: Omega, pp. 848. ISBN 978-84-282-1368-4.
  • Rivera, X., D. Escoriza, J. Maluquer-Margalef, O. Arribes i S. Carranza (2011). Amfibis i rèptils de Catalunya, País Valencià i Balears (en català), Barcelona: Lynx edicions, pp. 276.
  • Speybroeck, J.(2010).(2492)
1-27.
  • Stöck, M.(2008).(49)
1019-1024.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons