Anar al contingut

Rubus ulmifolius

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Rubus ulmifolius



Rubus ulmifolius, cridat zarzamora, entre atres numerosos noms comuns, és una espècie d'arbusto d'aspecte sarmentoso de la família de les rosáceas i és popularment conegut pels seus fruts comestibles, cridats mores.

Descripció

[editar | editar còdic]
Fruts (mores) en diversos estadis de madurea in situ.
Diversos estadis de floració i fructificación.
Flores.
Detall de les espines.
Els fulls de R. ulmifolius tenen típicament 5 folíols, lo que la diferència de Rubus caesius, que tenen 3.

fulls imparipinnadas, la majoria compostes per cinc folíols peciolulados i puntaguts, a voltes solament tres, prou variables, de forma elíptica ovada o obovada, en vora dentado o serrat, de color vert obscur pel fes i blanc-tomentoso pel envés.

Les florés, pentámeras, tenen pétals ovalats casi sempre rosats, a voltes blancs, d'uns 10-15 mm i els sàpia-hos són grises o tomentoso-blanquecinos. Naixen en arracades, donant lloc a inflorescència de forma oblonga o piramidal.

El seu frut, la zarzamora o mora, és comestible i està format per moltes chicotetes drupas arracimadas i unides entre sí (polidrupa), de color roig tornant-se al púrpura negruzco en madurar. El seu sabor és agradable encara que alguna cosa agre.

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

És una planta molt invasiva i de creiximent ràpit que també pot multiplicar-se vegetativamente generant raïls des de les seues branques. Pot colonisar extenses zones de bosc, mont baix, ales o formar grans bardices en un temps relativament curt.

És freqüent en bardices i ribazos i la seua distribució original comprén casi tota Europa, el nort d'Àfrica i el sur d'Àsia. També ha segut introduïda en Amèrica i Oceania, en efectes molt negatius com maleza; per eixemple, en Chile i Uruguay és considerada una espècie invasora.[1][2] No obstant, cita requerida


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Matthei, O. (1993) Manual de les malezas que creixen en Chile. Concepció, Chile. 545 pp.
  2. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 6 de juliol de 2017. Consultat el 16 de setembre de 2017.