Azur
Azur és un color que des d'antic s'ha aplicat a les coloració intenses intermiges entre el celest i el índigo,[1] per lo que en la moderna teoria del color es pot considerar que el azur és un color espectral intermig entre el cian i el blau, i per lo mateixa pertany al círcul cromàtic natural.[2]
Per una atra part, en heràldica, azur és la denominació heràldica d'un color blau intens o obscur.[3][1] D'entre els esmalt heràldics, pertany al grup dels colors, junt en el gules (roig), el sabre (negre), el sinople (vert) i el púrpura.
Etimologia i sinònims
[editar | editar còdic]El terme «azur» prové del francés azur,[4][5] que compartix orige en «blau», al que es considera derivat del àrap hispànic lazawárd, este del àrap lāzaward, ‘lapislázuli’, este del persa laǧvard o lažvard, i este del sánscrito rājāvarta, ‘rull del rei’.[6] Una atra interpretació sosté que el persa laǧvard o lažvard derivaria de Lajward, una regió de Turquestán a on, segons Marque Pol, s'obtenia el lapislázuli, pedra semipreciosa de color blau.[5]
En llengua anglesa, azure deriva de l'espanyol antic azur. Fa referència a un blau profunt, ocasionalment tirant a púrpura, similar al color del cel clar, és dir, sense núvols (blau cel).[7]
Ocasionalment, este esmalt ha segut cridat turquí.[1]
Heràldica
[editar | editar còdic]Història
[editar | editar còdic]En els inicis de l'heràldica, entre els sigles XII i XIII, el azur era un esmalt poc empleat: el historiador Michel Pastoureau va trobar que apareixia solament en el 10 al 15 % de les armerías europees.[8] No obstant, cap a mediats del XIV havia guanyat terreny a costa del gules i del sabre, tornant-se el color predominant en els blasones europeus.[9]
Representació
[editar | editar còdic]El azur no es troba definit en exactitut. En conseqüència, el to i el matís de blau a amprar per a representar-ho queden a criteri de l'artiste heràldic. Es recomana, no obstant, que el blau siga fort i fidel a la seua naturalea; no deu ser purpúreo ni verdoso.[10]
Quan no es dispon de colors, el azur pot representar-se per mig d'un rayado molt fi de llínees horisontals parals, segons el método atribuït al jesuïta Selvat Pietra Santa.[11] Est és el método de representació que es veu comunament en gravats una tinta.
Eixemples d'us
[editar | editar còdic]Seguixen tres eixemples antics i notables de l'us del azur.
-
L'escut de Godofredo Plantagenet, Comte d'Anjou i Duc de Normandia, que data d'al voltant de 1125 -
Les Armes Menors de Suècia, en les cridades «Tres Corones». Este escut data d'al voltant de 1336.
.png)
En el Museu de Tessé, en Li Mans, es conserva una placa esmaltada provinent de la tomba de Godofredo Plantagenet que ho representa empunyant la seua espasa i el seu escut (d'azur, sembrat de leoncillos d'or). Esta efigie, que es remonta a al voltant de l'any 1160,[12] és considerada l'image més antiga d'un escut en color que haja aplegat fins a nosatres.[13]
Us en els vore-vos
[editar | editar còdic]D'entre els forros heràldics, els vore-vos són típicament d'azur i argent, encara que en rares ocasions poden ser d'atres colors. Es creu que el azur dels vore-vos prové del fet de que este motiu heràldic, hui molt estilisat, era antigament un forre confeccionat en moltes pells de farda grisa, que s'coser entre sí alternant els retazos corresponents allom (azur) en els que es prenien de la panza dels animals (argent).[14]
Us en les ones
[editar | editar còdic]La figura heràldica cridada «ones», aixina com les particions i peces ondulades, s'han usat en certa freqüència per a representar cossos i corrents d'aigua (la mar, rius, etc.); en estos casos la sugerència d'aigua sol reforçar-se per mig de l'us de l'esmalt azur. En el cas de les ones, si be poden representar-se en qualsevol combinació de color i metal, per a fer referència a l'aigua sol recórrer-se a les d'argent i azur.
-
Armes del municipi suec de Simrishamn, en una partició ondulada.
Noms, atribucions i significats en desús
[editar | editar còdic]Cap a l'inici de la Renaixença[15] es va desenrollar un sistema de correspondències simbòliques per als colors heràldics que hui es troba en desús. És de notar que cap a 1828 este sistema era considerat absurt pel heraldista anglés William Berry,[16][Nota 1] encara que l'espanyol Francisco Piferrer, en 1858, ho comenta com si encara anara vàlit.[11]
Si ben Jean Courtois, Heralt Sicília del Regne d'Aragó, menciona en el seu tractat Li blason dones couleurs (1414) que qualsevol d'estes associacions del azur pot usar-se per a blasonar,[17] en la pràctica és possible que solament s'hagen usat el sistema planetari i el sistema de pedres precioses. Per a Alberto i Arturo García Caraffa (1919), el blasonado en gemas corresponia als títuls i el de planetes als sobirans.[18] Arthur Fox-Davies cita un eixemple de blasonado en pedres precioses que data de 1458.[19][Nota 2]
Davall es donen algunes de les antigues correspondències simbòliques del azur, aixina com alguns dels noms que se li varen atribuir.
| Noms «grecs»[Nota 3] | sidero, veneto, stagonne, detrady[17] |
| Metal | el coure,[16][20] el ferro,[17] el acer[21] |
| Planeta | Júpiter,[16][17] Venus[20][21] |
| Pedra preciosa | el safir[16][17][20][21] |
| Signe del Zodíac | Tauro i Lliura[16][20][21] |
| Element | l'aire[16][17][20][21] |
| Estació de l'any | la primavera,[16] el autumne,[17] el estiu[20] |
| Més | abril i setembre[16][20][21] |
| Dia de la semana | el divendres,[20][21] el dijous,[16] el dimarts[17] |
| Números | 4, 9[16][20] |
| Arbre | el àlber,[11] el roure[21] |
| Flor | la azucena blava,[16] el blauet,[20] la violeta[21] |
| Au | el pavo real[11] |
| Cuadrúpedo | el camalleó[21] |
| Edat de l'home | la segona infància,[16][17][20] els quinze anys[21] |
| Complexió humana | sanguínea,[16][17][20] colérica[17][21] |
| Virtuts teologals i cardinals | la justícia,[16][17][20] la fortalea[21] |
| Virtuts i qualitats mundanes | la llealtat,[16][17] la ciència,[17][20] la hermosura,[20][21] la alabanza, la dolçor, la claritat, la purea, el renom,[20] la noblea, la perseverança, la vigilància, la recreació, la celosia[11] |
| Obligacions del portador | defendre als servidors dels príncips que s'han quedat sense remuneració dels seus servicis[21] |
El color azur en l'actualitat
[editar | editar còdic]Actualment, el azur és un color usat en ocasions en l'àmbit de la pintura decorativa, cosmètica i uns atres. És important l'influència de l'idioma italià, a on el color azzurro (vèase azzurri) és més clar que el blu, pero més intens que el celest. En anglés azure es definix com el color del cel rebujat.[22] En rus, Голубой (goluboi = celest i blau clar) està definit com un color diferent de Синий (sinii = blau i blau obscur). Es pot cridar azur als tons que es perceben com a intermijos entre el blau i el cian. El seu color complementari és el taronja. En la roda de colors RGB, "blau" (hexadecimal #0080FF) es definix com el color a 210 graus, és dir, el to a mig camí entre el blau i el cian. En el model de color RGB, que s'utilisa per a crear tots els colors en una pantalla de televisió o computadora, el blau es crea agregant un 50 % de llum verda al 100 % de llum blava. En el sistema de color X11, que es va convertir en un model per als primers colores web, el blau es representa com un cian pàlit o un cian blanc.
Variacions i coloració similars
[editar | editar còdic]Plantilla:Colort capçalera Plantilla:Colort Plantilla:Colort Plantilla:Colort Plantilla:Colort Plantilla:Colort Plantilla:Colort Plantilla:Colort Plantilla:Colort Plantilla:Colort Plantilla:Colort |}
Galeria
[editar | editar còdic]-
Posició del azur en el círcul cromàtic RGB.
Vore també
[editar | editar còdic]
|
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Gallec, Rosa; Sanz, {{{nom2}}} (2001). Diccionari Akal del color, Akal. ISBN 978-84-460-1083-8.
- ↑ Maerz and Paul 1930. A Dictionary of Color
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ 5,0 5,1 «azure», Online Etymology Dictionary, Douglas Harper, 2001–2012, consultat el 18 de giner de 2013.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «Definició d'azure del Collins Diccionari anglés».
- ↑ Pastoureau, Michel (2008). Black: The History of a Color (en anglés), Princeton; Oxford: Princeton University Press, p. 72. ISBN 978-0-691-13930-2.
- ↑ «Heralds, Heraldry and the Colour Blue in the Chronicles of Jean Froissart».The Medieval Chronicle: Proceedings of the 1st International Conference on the Medieval Chronicle.Rodopi.Consultat el 24 de març de 2013.
- ↑ Von Volborth, Carl A. (1991). The Art of Heraldry (en anglés), Londres: Tiger Books International, p. 18. ISBN 1-85501-154-9.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Piferrer (1858). Tractat d'heràldica i blasón, Madrit: Imprenta de Ramón Campuzano.
- ↑ Pastoureau, Michel (2006). Una història simbòlica de l'Edat Mija occidental, Buenos Aires: Katz, p. 242. ISBN 987-1283-25-3.
- ↑ Bedingfeld, Henry; Gwynn–Jones, {{{nom2}}} (1993). Heraldry (en anglés), Secaucus: Chartwell Books, p. 14. ISBN 1-55521-932-2.
- ↑ Von Volborth, Carl A. (1991). The Art of Heraldry (en anglés), Londres: Tiger Books International, p. 21–23. ISBN 1-85501-154-9.
- ↑ «Precious Peers and Planetary Princes» (en anglés). Archivat des d'el original, el 14 de març de 2012. Consultat el 31 de decembre de 2012.
- ↑ 16,00 16,01 16,02 16,03 16,04 16,05 16,06 16,07 16,08 16,09 16,10 16,11 16,12 16,13 16,14 Berry, William (c. 1828). Encyclopædia Heraldica, Vol. 1 (en anglés), Londres: Sherwood, Gilbert and Piper.
- ↑ 17,00 17,01 17,02 17,03 17,04 17,05 17,06 17,07 17,08 17,09 17,10 17,11 17,12 17,13 Jean Courtois (Sicille), Heralt d'Alfonso V, Rei d'Aragó (1809 [reedició anotada d'un tractat de 1414]). Hippolyte Cocheris (ed.). (en francés), París: Auguste Aubry.
- ↑ García Caraffa (1919). Enciclopèdia heràldica i genealògica hispà–americana, Tom Primer, Madrit: Imprenta d'Antonio Març.
- ↑ Fox–Davies (1909). A Complete Guide to Heraldry (en anglés), Londres, Edimburc: T. C. & I. C. Jack, p. 77.
- ↑ 20,00 20,01 20,02 20,03 20,04 20,05 20,06 20,07 20,08 20,09 20,10 20,11 20,12 20,13 20,14 20,15 De Bara, Jérôme (1579). (en francés), Lió: Imprenta de Claude Rauot.
- ↑ 21,00 21,01 21,02 21,03 21,04 21,05 21,06 21,07 21,08 21,09 21,10 21,11 21,12 21,13 21,14 López d'Haro (1622). Nobiliario genealògic dels reis i títuls d'Espanya. Llibre I, Madrit: Imprenta de Luis Sánchez, p. 5.
- ↑ azure Merriam-Webster Dictionary, Encyclopædia Britannica Company
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Azur.
Azur en el Viccionari.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Azur» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "Nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="Nota"/>