Anar al contingut

Escut de Suècia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Escut de Suècia
Estandart personal del rei de Suècia, en les armes grans.

El Escut d'Armes del Regne de Suècia té dos versions: un de gran i un atre menut, varen ser adoptats en 1905 i codificats en una llei tres anys despuix.[1] En alguns canvis menors, estes dos versions s'han mantingut en la llei que els regula en l'actualitat, vigent des de 1982.

Les descripcions heràldiques o blasonamientos dels escuts chicotet i gran de Suècia són les següents:



Descripció general

l'escut gran és un cuartelado, en trobar-se dividit en quatre quarters:

Creu plena i patada d'Or Creu groga que dividix a l'escut en quatre parts, aplegant a les vores de l'escut, els braços del qual s'estretixen en aplegar al centre i s'eixamplen en els extrems.
Erro al crear miniatura: ORD i 4.º quarter Escut Menut:
Armes de Suècia
El símbol nacional de les Tres Corones. Consistix en un fondo blau (d'Azur en terminologia heràldica) en tres corones obertes grogues, situades dos sobre una (d'Or i ben colocades).
2.º i ORD quarter Blasón dels Folkungar. Sobre camp blau, tres tires o franges que travessen l'escut des de la seua part superior esquerra fins a l'inferior dreta, en vores en forma d'ones (d'Azur, tres barres ondades d'Argent). Sobre el camp i les franges apareix representat un lleó groc, empinat i recolzat sobre una de les seues pates, en llengua i ungles roges, i una corona també groga (brochante un lleó rampante linguado i armat de Gules, coronat d'Or).
Escusón o sobrescudo Conté els elements heràldics de la dinastia. Es troba dividit en dos parts (partit):
1.º Armes de la Dinastia Vasa. Una gavilla sobre un fondo dividit en tres franges diagonals de color blau, blanc i roig que partixen de la part superior dreta fins a l'inferior esquerra (terciado en banda d'Azur, Argent i Gules, brochate gavilla d'Or).
2.º Armes de la Dinastia Bernadotte. Blasón blau en un pont en torres de color blanc baix l'Orsoa Major i l'àguila napoleònica (d'Azur, pont defés d'Argent sobre ones d'Azur i Argent, acompanyat en cap d'un àguila azorada i contornada d'Or sobre un fes de rajos i surmontada de la constelació de l'Orsoa Major de lo mateix).

Adorns exteriors:

Corona Real de Suècia Consistix en un círcul d'or adornat de pedres precioses i huit florones (cinc a la vista) en forma de fulls, intercalades en huit puntes més baixes, arrematades en perles. Els florones sontienen sengles diademes o arcs d'or carregats de perles i arrematats en un orbe blau en el seu semimeridiano, equador i una creu d'or. En el seu interior conta en un forre de púrpura. La corona es reproduïx sobre l'escut pròpiament dit (timbre heràldic), sobre el mant i la lluïxen els dos soports.
Collar de l'Orde dels Serafines. El collar està format per onze creus patriarcals esmaltades de color celest i igual número de serafines d'or. Del collar penja la corona real de Suècia i una creu de Malta esmaltada de blanc, en un círcul blau el seu centre rodejat de creus patriarcals i serafines. En el círcul central apareix escrit el monograma IHS, que es referix al Santíssim Nom de Jesús.[2]
Erro al crear miniatura:
Soports A abdós costats de l'escut, com si ho custodiaren, apareixen situats dos lleons grocs, empinats, recolzats sobre una de les seues pates i en els seus caps girats en direcció oposta a l'escut pròpiament dit (reguardantes). Les coes dels dos lleons posseïxen dos terminacions (horquillados), posseïxen llengües i ungles roges (linguados i armats de Gules), porten la corona real de Suècia i apareixen situats sobre un pedestal també groc (terrazados de lo mateix).
Mant real L'escut pròpiament dit, el collar, els soports, el pedestal i la corona real estan situats baix el mant real, de color púrpura. Les vores del mant estan adornats en flocs grocs (guarnit d'Or), el seu interior està forrat en pell d'armini i en els laterals està subjecte en cordes grogues (alçat) en borles en els seus extrems. Sobre el mant, tocant-ho, apareix repetida la corona real (sumat).

Tant les armes grans com les chicotetes han adoptat la forma dels escuts francesos moderns. En la majoria dels casos oficialment s'ampra l'escut menut, que es llimita als elements del primer i quart quarter, els propis de Suècia: tres corones obertes d'or sobre camp azur (blau), superpostes dos sobre una. L'escut chicotet està arrematat en una corona real i, en algun moment, va rodejat també el collar de l'Orde dels Serafines, fundada en 1748 que és la condecoració de major ranc en Suècia.

El blasón de les tres corones ha segut utilisat com a símbol de Suècia per lo manco des de 1336. Les tres corones eren en aquell temps un símbol molt conegut dels Reis Macs. Una atra teoria sobre el significat de l'escut senyala que el rei Magnus Eriksson (1319–64) ho va adoptar com a símbol del seu títul de «rei de Suècia, Noruega i Escania».

L'escut gran són les armerías del monarca, per extensió de la casa real i també és usat en ocasions solemnes pel Governe i el Parlament. La seua composició va ser creada ya en la quinta década d'el XV en el sagell del rei Carlos VIII Knutsson, utilisant-se des de llavors. Conté les armes de les tres corones, reunides en el cridat lleó dels Folkungar, l'escut del linaje que va dirigir els destins de Suècia de 1250 a 1364. Sobre el tot, en el centre de l'escut, apareix un escusón en el blasón de la dinastia reinante (Casa de Bernadotte), és dir, el blasón configurat en la segona década d'el XIX per al príncip hereu recent elegit, el mariscal francés Jean Baptiste Bernadotte, que va adoptar el nom de Carlos XIV Juan. En ell figura un pont que representa el principat de Pontecorvo en Itàlia (obsequie a Bernadotte de l'emperador Napoleón en 1806), l'àguila napoleònica i les sèt estreles de la constelació Orsoa Major. Junt a l'heràldica dels Bernadotte, en la partició esquerra de l'escusón, s'ha mantingut una gavilla sobre un camp tricolor (blau,blanc i roig) que recorda a la dinastia dels Vasa (1523–1654).

Versions

Vore també

Referències

  1. ↑ «i (Svensk rikskalender / 1909)». Runeberg. org. Consultat el 9 de giner de 2018.
  2. ↑ Órdens de la Real Cort Sueca