Timbre (heràldica)
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
En heràldica, es denomina timbre a l'insígnia que es coloca en la part superior d'un escut d'armes per a indicar el grau nobiliario de qui ho posseïx. El terme va començar a utilisar-se cap al XIV i d'ací es passaria a la seua accepció com a paper emés per l'Estat o, ya en el XIX, com sagell postal.[1]
Concepte de complementarietat
En el heràldica genticilia existixen numerosos escuts d'armes sense timbrar, és dir, sense ornaments exteriors que, com celadas o corones, indiquen la noblea o calitat del posseïdor. També en la corporativa, producte, habitualment, d'oblit o nocura. En abdós casos mai ha constituït el seu us una obligació en el territori hispànic, sobre el concepte de complementarietat que posseïxen timbres i adorns exógenos, pero en l'armería municipal es fa necessari per a distinguir les armes de municipis de les personals.[2]
Tipos de timbres
En heràldica la dreta i esquerra són sempre les de l'escut, no les de l'espectador.
A continuació es descriuen els distints tipos de timbres.
La tiara papal
La tiara papal, que és timbre pontifici, es representa en tres corones ducales sobre un fondo cònic.
El capelo
- Artícul principal → Capelo.
És un capell d'ala ampla en borles, utilisat en heràldica eclesiàstica.
La corona
- Artícul principal → Corona (heràldica).
En heràldica, la corona és distintiu de sobirans i senyors i s'usa també en els escuts de ciutats, províncies i regnes. Les principals formes de corones usades com a timbres són:
- La imperial, d'or, en huit florones i huit puntes més baixes, terminades en perles, bonete escarlata i tres arcs o diademas coberts de perles, que culminen en globo i en creu.
- La real, es configura com l'imperial pero en quatre diademes iguals i menys elevades.
- La del príncip, que pot ser igual a la precedent pero sense diademes, si ben els príncips d'Astúries (títul del hereu de la Corona d'Espanya) l'usen en quatre diademes, vistes tres en les representacions heràldiques, i els príncips de Gales l'usen en dos.
- La de infant d'Espanya, com les anteriors està decorada en florones en forma de fulls d'acant pero sense diademes.
- La de duc i grans d'Espanya, també d'or en huit florones en forma de full d'api i sense diademes,
Birreta dels príncips del Sacre Imperi. - La de marqués, té quatre florones i quatre puntes més baixes, culminant estes en tres perles colocades en triàngul, be en fila vertical o en série horisontal.
- La de comte, en díhuit radis que terminen en perles.
- La de vescomte, en sol quatre puntes i les seues perles respectives.
(Birreta germànica).
- La de baró format per un sege d'or, sobre el qual es enrolla en espiral una doble cordonera de perles i està arrematada per atres de tamany major.
- La de senyor, com l'anterior pero únicament rodejada per una cordonera senzilla de perles.
- El burelete de cavaller (no és pròpiament una corona).
- La corona mural, que és pròpia del heràldica cívica i es forma en torreones sobre un sege a modo de mur.
El birret
- Artícul principal → Birreta germànica.
- el birret de president, era l'insígnia pròpia de cancellers, presidents del Parlament, etc.
- els príncips electors de l'antic Sacre Imperi Romà-Germànic, varen usar birreta germànica que era un bonete de grana en faixa d'armini.
El yelmo
AP El yelmo simple, és senyal distintiva dels Cavallers i els Escuders que no ostenten una dignitat superior i consta de tres parts:
- caixco o morrión
- visera
- barbera
Els monarques ho duen dispost de front, d'or i en la visera oberta. Els príncips i grans senyors, d'argent en visera de barres. Els vescomtes, barons, gentils-hòmens i cavallers ho usen terciado i sobre el mateix duen la corona pròpia de la seua dignitat.
Els simples nobles i escuders, d'acer polit, de perfil i tancat. Per últim, si el yelmo està orientat a l'esquerra, denota la condició de bastardo.
Els cavallers representants del príncip en embaixades o missions en l'estranger, igual que els antics fidalcs o cavallers, pero en el yelmo tancat i cinc barres d'or i coronat de burelete i/o cimera. Solament els nobles o nous ennoblecidos tenen dret a colocar en les seues armes el yelmo. Els nous nobles o escuders en cinc plomes corresponents als colors de les seues armes i en el yelmo obert en fondo d'encarne. Els antics fidalcs de sanc en cimera o burelete en els colors de l'escut, representant al senyor de jurisdiccions o embaixador del rei o príncip en el yelmo tancat. Els no pertanyents a la noblea no poden usar el yelmo sobre les seues armes, solament l'escut simple (sense yelmo ni lambrequines) ya que estos signifiquen la dignitat i el títul de qui els ostenta, membres de la baixa noblea. L'alta noblea titulada inclou en les seues yelmos la corona corresponent al títul que ostenten. Les plomes d'esturç són usades pels nous ennoblecidos i pels escuders de cinc a sèt en els colors de les seues armes quedant exents d'usar-les les persones no nobles. Els cavallers i/o senyors afigen el burelete en o sense cimera.
Referències
- ↑ Etimologia
- ↑ ANTEQUERA LUENGO, Juan José: Timbres i elements exógenos en les heràldiques oficials d'Andalusia occidental (Sevilla, Huelva, Còrdova). Sevilla, Facediciones, 2008.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Timbre (heráldica)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.