Sagell postal

Sagell postal

Estampilla postal de Deutsche Post (Alemània) emés el 12 de maig de 1946.

El sagell postal, també conegut com a estampilla (postal), estampa, sagell (postal) o timbre (postal), és un comprovant del pagament previ dels enviaments efectuats per correu en forma d'etiqueta, generalment engomada o directament imprés. El sagell és un chicotet paper la forma del qual més usual és rectangular o quadrada en vores dentados, que es pega en un sobre, i que indica que la persona que realisa l'enviament va pagar el servici. l'art postal utilisa a sovint este mig i este format per a la seua difusió creant falsos sagells postals de tot tipo. Els sagells de valor variable o ATM són aquells impresos i distribuïts a través de màquines. Estes imprimixen el valor de franqueig desijat per l'usuari en un paper especial, i el sagell o estampilla resultant pot ser amprat per a franqueig com un sagell "tradicional".

Història

Penny Black, el primer sagell emés en tot lo món.

Artícul principal → [[{{{1}}}]].

L'emissió del primer sagell postal s'emmarca dins d'una Profunda Reforma del servici de correus britànic mampresa per James Chalmers (1834) i Rowland Hill (1837). Fins a llavors l'enviament ho pagava el destinatari en funció dels quilómetros recorreguts i no pel seu pes. Hill va propondre que l'enviament ho pagara el remitent segons una tarifa uniforme en funció del pes i no pel kilometraje. Segons la llegenda, en l'any 1835 el professor anglés Rowland Hill, que viajava per Escòcia es aprestó a descansar en una posada. Mentres es calfava en el fumeral, va vore cóm el carter de la zona entrava en la casa i entregava una carta a la posadera. Ella va prendre la carta en les seues mans, la va examinar atentament i la va tornar al carter alegant:

Com som prou pobres no podem pagar l'import de la carta, per lo que li pregue que la torne al remitent.

En sentir allò, va sorgir en el cor d'Hill un impuls de generositat i mogut per eixe impuls va oferir al carter l'import de la missiva, puix no volia que per falta de diners es quedara la bona dòna sense saber les notícies que li pogueren aplegar en dita carta. El carter va cobrar la mija corona que costava, i va entregar la carta a la posadera, a continuació va eixir per a seguir el seu recorregut. La posadera va arreplegar la carta i la va deixar sobre una taula sense preocupar-se en absolut del seu contingut. Després, es va tornar al generós hoste i li va dir en amabilitat:

Senyor, li agraïxc de vores el detall que ha tingut de pagar l'import de la carta. Soc pobre, pero no tant com per a no poder pagar eixe cost. Si no ho vaig fer, va ser perque dins no hi ha res escrit, només la direcció. La meua família viu a molta distància i per a saber que estem be nos escrivim cartes, pero anant en conte de que cada llínea de la direcció estiga escrita per diferent mà. Si apareix la lletra de tots, significa que tots estan be. Una volta examinada la direcció de la carta la tornem al carter dient que no podem pagar-la i aixina tenim notícies uns d'uns atres sense que nos coste un penic.

Sagell de correus de la Segona República Espanyola, representant la Mesquita de Còrdova, 1931.

Esta anècdota, en diverses variants, ha segut narrada i escrita en distints mijos, com per eixemple en el magazín francés Lectures pour tous. També va ser escrita en el Grand Dictionnaire Universel du XIX Siècle, de Pierre Larousse, en l'edició parisenca de 1874. En Espanya la Enciclopèdia Espasa també la reproduïx, donant una versió en la que apareix l'ama impossibilitada realment per a pagar l'import de la carta per la seua extrema pobrea. No obstant, Eugène Vaillé en el seu Histoire du Timbre-Poste 1947 afirma que esta anècdota ha segut desmentida pel propi Hill en les seues Memòries. És ilustrativa, no obstant, d'un dels problemes als que la reforma del Correu va pretendre fer front en notable èxit. Hill hauria escrit un fullet en que proponia el franqueig previ de la correspondència. El fullet d'Hill, titulat Post Office Reform, va tindre com resultat la designació d'un comité de la Cámara (22 de novembre de 1837) «encarregat d'estudiar els tipos i sistemes del franqueig postal». Este comité va informar favorablement la proposició de Rowland Hill i en 1839 es va dictar una providència que autorisava al Tesor per a fixar els tipos de franqueig postal i regular el modo de percebre el seu import previ. Els sobres timbrats (els primers en un valor d'1 i 2 penics) i els sagells adhesius els emetria el Govern. Del gravat dels sagells es va encarregar la casa Perkins, Bacon and Petch, sobre dibuixos d'Hill. Es va decretar que els sagells es posarien en circulació el dia 6 de maig de l'any 1840. Aixina naix el primer sagell postal del món: el famós Penny Black de la Regna Victoria. Hill va dibuixar ahí el perfil de la reina Victoria, la paraula Postage en la part superior i en l'inferior One Penny (un penic). Va ometre el nom del país per entendre que la efigie de la reina bastava per a identificar-ho. El dia 8 de maig del mateix any es va posar a la venda el 2 penics, en color blau. El nou sistema postal va tindre uns resultats sorprenents, tant que es va triplicar el número de cartes en una semana. Solament el primer dia de venda al públic es varen vendre 60 000 eixemplars d'estos sagells. A la vista de tot això, Rowland Hill va ser nomenat director de Correus del Regne Unit, i va dedicar el restant de la seua vida a realisar ampliacions i millores en els servicis postals. El nou sistema va trobar ràpida acceptació en atres països i als pocs anys estava ya generalisat internacionalment. l'Unió Postal Universal establix que en els sagells que circulen internacionalment deu aparéixer el nom del país emissor en alfabet llatí. D'esta obligació està exent el Regne Unit per ser el primer país emissor de sagells.

Coleccionistes

Ara es coleccionen estampilles (sagells) en tot lo món tant per adults com per chiquets. Este pasatiempo pot ser barat i divertit, pero quan es practica de manera més formal es pot aplegar a invertir molts diners en ell, ya que els coleccionistes més sérios tendixen a buscar sagells rars i difícils de trobar. A esta afició li la coneix com filatelia.

Procés d'emissió

El procés per a l'emissió d'un sagell postal és complex. Per lo general'administració postal rep centenars de sugerències de particulars i d'associacions per al disseny. Una volta decidides les séries que s'emetran, s'encarrega a varis artistes la realisació dels dissenys, normalment quatre voltes més grans que el tamany final. Una volta elegit el disseny, s'efectuen les modificacions necessàries i es reduïx fotográficamente al tamany correcte.

Métodos d'impressió

Sagell de la Segona República Espanyola, 1938, impressió: litografia.

• Huecograbado: El disseny es grava en una placa d'impressió, que a continuació es entinta, quedant la tinta en els buits de la placa. Després es coloca el paper per dalt i es prensa per a que s'imprimixca el disseny en el paper. El disseny pot presentar un llauger relleu al tacte.
• Tipografia: La tinta s'aplica a les parts en relleu de la placa d'impressió i quàn es produïx el contacte, el disseny es transferix al paper. A voltes apareix un llauger relleu en l'esquena del sagell i unes atres la tinta desborda una miqueta en els llímits del dibuix.
• Litografia: La placa d'impressió és completament plana i per a transferir el disseny a la superfície d'impressió s'aplica una tinta grassa especial. A continuació s'humix la plancha i s'aplica tinta d'imprimir que es pega a les parts grasses de la superfície. Existix també la variant ófset en un procés una miqueta més complicat i que s'està imponent en l'impressió filatèlica.

• Fotogravat: Versió moderna del huecograbado en el que s'utilisa un negatiu fotogràfic que es descompon en una trama de punts i es grava a l'àcit sobre un cilindre de coure, al que se li tira tinta.
• Estampat o troquelar: Combinació del huecograbado i de la tipografia. El paper s'imprimix entre dos plaques, una en el disseny en relleu i una atra en buit. Procés molt car que solament s'usa actualment per a imprimir sagells directament en sobres, encara que era més utilisat en el sigle XIX.

Forma i materials

Encara que la majoria dels sagells són rectangulars, ya en 1847 Gran Bretanya va emetre el primer en una atra forma, concretament octogonal. No obstant, al no estar perforat moltes voltes es tallava en forma de quadrat. En 1853 la colónia britànica de La Veta va emetre el primer sagell triangular. Sierra Leona va emetre sagells en formes d'animals, fruts i mapes.

Característiques dels sagells

• País: tots els sagells duen impresa la nacionalitat; llevat els de Gran Bretanya, que en el seu lloc figura l'image del bust de la reina Victoria en les seues primeres tirades i posteriorment del monarca que governe el Regne Unit.
• Dentado: és molt important que el sagell siga perfecte en totes les seues dents.
• Màrgens i centrat: un sagell deu tindre l'image ben centrada i equidistant de les vores.
• Peu d'imprenta: generalment duen el nom del dissenyador i l'any d'emissió.
• Image: és el motiu del sagell, el que du a l'aficionat a coleccionar-ho.
• Valor facial: el valor del franqueig.
• Color, paper i filigrana: hi ha gran varietat de colors, papers i filigranes que fan que un sagell que sembla igual a un atre, en realitat siga diferent.
• Format i dimensions: els hi ha quadrats, redons, allargats, triangulars, etc.
• Sobrecarrega i sobretasas: major valor afegit generalment per motius benèfics o en franqueig de correu aéreu.

Errors

Durant el procés d'impressió es poden produir errors i fallos a pesar de les comprovacions que es realisen en els centres d'emissió, per a destruir els eixemplars en fallos. Els chicotets defectes, que no aumenten el valor d'un sagell, permeten coleccionar varietats d'un sagell que es produïxen per erosió en la plancha, garramanchos en la tinta, aparicions d'una llínea o taca blanca, etc. Atres tipos d'errors són més valiosos: falta o equivocació en algun color o els que presenten el centre invertit. També existixen errors en la perforació i en el dentado. Els errors del disseny no es produïxen durant l'impressió. Es tracta d'un error que es produïx en un procés anterior i afecta a tota la tirada del sagell: faltes d'ortografia, error en el disseny. A voltes açò té com a conseqüència la retirada de l'emissió per a corregir l'error, encara que a voltes alguns sagells conseguixen aplegar al públic i resulten molt valiosos.

Sobreimpresión o sobrecàrrega

Sagell d'Aitutaki sobreimpreso.

Es denomina sobreimpresión a qualsevol inscripció o disseny afegit a l'image originària d'un sagell. Existixen múltiples raons per a sobrecarregar els sagells: un país que accedix a l'independència postal sobrecarrega els sagells de l'antic poder colonial en el nom del nou estat; també quan canvia la forma de govern, el nom o la moneda. Una atra raó és per a convertir un sagell en una emissió especial, per seguritat. Quan la sobreimpresión es fa perque han canviat les taxes postals, es denomina sobretasa. En cada emissió és habitual que un cert número de sagells queden invalidats per a usos postals i s'ampren com a mostra de l'emissió en la sobrecàrrega d'espècimen o una atra similar. Es denomina 'habilitació' quan la sobreimpresión autorisa un us diferent de l'originari, com per eixemple els fiscals habilitats per a correus, els ordinaris per a correu aéreu i molts eixemples més. Les grans empreses a voltes perforen els sagells per a evitar robos per part dels seus empleats. Estos es coneixen com sagells perforats.

Falsificacions i sagells reparats

Un sagell pot falsificar-se per a usar-ho com a franqueig. Este tipo de falsificació es coneix com a fals postal, o be per a enganyar als coleccionistes, en el cas de sagells valiosos, que en este cas es denomina fals filatélico. Dos dels falsificadors més coneguts varen ser François Fournier i Jean de Sperati. També hi ha un atre tipo de falsificacions menys comunes, com poden ser les de tipo propagandístic. Un eixemple d'este tipo és la falsificació de sagells britànics pels alemans durant la Segona Guerra Mundial per a incloure l'Estrela de David en la corona del rei. Un sagell es pot reparar de moltes formes: el borrat del matasellos és un tipo de frau molt comú, be en l'intenció de reutilisar-ho en el correu o be per a vendre-ho a un coleccioniste com si fora nou. També es pot reengomar un sagell per a fer-ho passar com a nou, alterar els colors o afegir o suprimir dents. Els sagells esgarrats es mullen i són cuidadosadament aplanados per a que les fibres de paper s'unixquen superficialment durant algun temps. Per a evitar les falsificacions i fraus, les autoritats postals establixen mides de seguritat en els sagells. Pot tractar-se de la complicació en el disseny, l'inclusió de filigranes o l'us de marques d'aigua en el paper. Per a evitar el borrat dels matasellos es varen amprar tintes no permanents que es corren en ficar el sagell en l'aigua o revestiment de barniz. Per una atra part, un sagell facsímil és una còpia exacta d'un sagell valiós que es ven com a còpia i no com a sagell postal. Sol dur una marca per a constatar que no és un eixemplar llegítim. Borrar eixa marca és també un frau. Els experts filatèlics expedixen certificats filatèlics d'autenticitat despuix d'examinar la peça per a demostrar que un sagell és autèntic, lo que és convenient quan un sagell és valiós.

Revers

Paper de seguritat en sagell veneçolà.

El revers dels sagells és la part que es pega al sobre per al seu enviament per correu. Lo comú és que vaja sense imprimir, pero hi ha casos en els que sí hi ha impressió: un número de control o alguna informació sobre el motiu del sagell. La majoria dels sagells presenten en el revers el engomado, en gran varietat de colors i de formes, inclús es va intentar en goma invisible (que va resultar ineficaç) o un engomado protegit per una tira de paper. Per a coleccionar els sagells es pot fixar al revers una charnela o fijasellos per a fixar-els als fulls dels àlbums (pràctica no recomanable en els sagells nous i dubtosa en els usats). El revers del sagell és utilisat per l'expert filatèlic per a estampar la seua firma en certificar l'autenticitat d'un sagell. En eixe cas es diuen 'marquillados'.

Cenicientas

Erro al crear miniatura:

Estampilla fiscal russa.

Els sagells que no varen ser emesos per una administració postal oficial (les reconegudes per l'Unió Postal Universal) es denominen cenicientas i poden ser emeses per companyies privades o autoritats locals que realisen un servici postal. Una atra varietat de cenicientas són els sagells fantasma: emesos en llocs inexistents com micronaciones i les etiquetes patriòtiques (vejau estats inexistents en els sagells postals), sagells de Nadal emesos per servicis postals benèfics, etc. Les pòlisses o timbres fiscals són sagells emesos pels governs per a recaptar aforros, imposts i taxes i no són sagells postals. Algunes institucions de beneficencia, com la Creu Roja, en alguns països ha emés tires de sagells per a recaptar donatius.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sagell postal.

Erro al crear miniatura: Sagell postal en el Viccionari.

• Filatelia Digital - Revista digital sobre filatelia
• Catàlec Mundial de sagells en llínea
• Diccionari filatèlic en anglés, francés i alemà
• Història dels sagells postals i la colecció de sagells (anglés)
• Filatélico Nortamericana (anglés)
• Archiu Postal Britànic (anglés)