Diadema
La diadema, paraula derivada del grec διάδημα en el significat de 'banda' o 'filete' i esta de διαδέω (diadéo) que significa 'nugar en redó' o, simplement, 'nugar'. Era comú que les dònes gregues, i despuix les romanes, dugueren el seu cabellam coronat per una cinta nugada cenyida al cap. A voltes se li crida tiara, encara que este és un ornament del cap considerat distintiu d'autoritat real. La genuïna diadema té forma de cinta, senzilla o adornada, els extrems de la qual s'engarzar o es lliguen darrere del cap. La diadema senzilla d'or o argent es coneix ya des del final de l'época neolítica i la mateixa en diferents repujados o calats va ser usada pels fenicios, els micénicos i, inclús pels celtíberos. En Mesopotamia, les dònes adornaven els seus cabells en una o vàries diademes superpostes de les que penjaven contes en forma de full o d'anell o adornades en flors els pétals de les quals estaven formats per pedres incrustades. Els hòmens subjectaven el seu pentinat per una cinta de la que penjaven rencs de contes.[1]
D'ella, es varen servir els grecs per a premiar als vencedors en jocs públics i els romans per als seus emperadors, no obstant els grecs clàssics solien usar diademes solament fetes en branques foliades d'olivera o en branques foliades de llorer per a coronar als seus campeons. Els emperadors romans, a menys a partir de Juliol César (qui mai va anar llegalment emperador o imperator encara que va conseguir una jerarquia similar i va ser proseguit pel primer emperador romà oficial: Octavio qui es autodenómino César Augusto homenajant al seu padrí Juliol César o Caesar. Juliol César segons pareix va escomençar a utilisar una corona en forma de laurea pero en lloc de confeccionada en fulls de llorers verdaders sino en fulls d'or que imitaven als fulls de llorers, segons alguns la diadema-laurea de Juliol César era usada per est per a dissimular el seu calvicie. Aixina els "césares" o emperadors romans es representen en una diadema corona triumfal o radiant, llevat despuix de Constantino I i en el migeval Imperi bizantí en a on solen dur diadema. No obstant, alguns d'estos últims adopten la tiara d'orige persa modificada, més pesada en comparació a la llaugerea de la diadema.
Mitologia
Al principi solament es feyen diademes de branques d'arbres i de flors i era un atribut dels deus. Baco, segons Plinio va ser el primer que va usar d'ella despuix de la seua conquista de les Índies. Feresside referix el seu orige a Saturn; Diodoro l'atribuïx a Júpiter, despuix de la victòria conseguida sobre els titanes; Fabio Pictor, a Jano dient que este antic rei d'Itàlia va ser el primer que es va servir d'una corona en els seus sacrificis. León l'egipcíac assegura que Isis va ser la que primer es va coronar en mechons de blat perque havia ensenyat als hòmens l'art de sembrar-ho i cultivar-ho.
- Saturn anava coronat de figas o de fulls d'herba el frut blanc de la qual i negre representa la nit i el dia
- Júpiter, de carrasca o de llorer
- Juno, de fulls de codonyer
- Baco, d'arracades, de pudentas i algunes voltes d'hedra
- Ceres, de mechons de blat
- Plutó, de ciprer
- Mercurio, d'hedra d'olivera o de moral
- la Fortuna, de fulls d'avet
- Apolo, Caliope i Clio, de llorer
- Cibeles i Pa, de branques de pi
- Lucina, de fresnillo
- Hércules, d'àlber
- Venus, de mirto i de roses, lo mateix que Com i el Himeneo
- Minerva i les Gràcies, d'olivera
- Vertumno, de fenaç
- Pomona, de fruts
- Els deus Lares, de mirto i de romer
- Flora i les Muses de la poesia lírica, de la dansa i de la música, de flors, i els rius de canyes. Es donen a sovint corones radiants a Júpiter, Juno, Vesta, Hércules, etc. Com també als príncips divinizados. Es coronaven aixina mateix els altars, els gots sagrats, les víctimes, etc. i els sacerdots mai sacrificaven sense dur una corona en els polsos. Els romans usaven de diferents corones.[2]
Vore també
Referències
- ↑ Grans civilisacions. Mesopotamia. Enrico Ascalone. Mondadori 2005.
- ↑ Diccionari universal de mitologia
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Diadema.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diadema» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.