Hedera helix
La hedra comuna o Hedera elice és una espècie botànica d'hedra originària dels boscs humits de l'oest, el centre i el sur d'Europa, nort d'Àfrica i Àsia, des de l'Índia fins a Japó.
Generalitats
És una planta trepadora de fulles perennes que ha segut àmpliament utilisada en fins medicinals. Cal distinguir-la de l'hedra venenosa que es troba en Amèrica.
El hedra és una planta relicta i un dels escassos supervivents de la flora laurisilva de l'era terciaria en Europa. Es creu que la seua fàcil dispersió per les aus la va ajudar a colonisar de nou àmplies zones d'a on havia desaparegut durant les glaciacions.cita requerida
Fulls
Les fulles són simples,lobuladas, alternes, coriàcees, lluentes, lustrosas de color vert obscur, en un diàmetro d'entre 5 i 10 centímetros. Poden apreciar-se dos tipos de fulls diferents en una mateixa planta: les de les branques no floríferas, acusadament lobuladas; i les de les branques floríferas, carents de lòbuls.
Flores
Les flors són chicotetes de color vert en umbelas globulars simples que s'inclinen cap al sol i formen un corimbe.
Fruts
El frut és una baya negra del tamany d'un pésol en entre 2 i 5 llavors i és venenós.
Us
Es tracta d'una planta d'us molt comú com a ornamental per a cobrir parets i murs.
És considerada una planta tòxica. Produïx des de bossada, diarrea fins a menge.
Solament en laboratoris poden ser aïllades les substàncies que poden ser utilisades per sers humans.
La substància activa aïllada i purificada de la full de la planta és una saponina, principalment alfa i beta saponinas.
El hedra comuna posseïx substàncies d'acció espasmolítica, expectorante, i antitusígena per les saponinas. S'ha estimat que les saponinas desencadenen respostes en l'epiteli de l'estòmec que a la seua volta activa les glàndules mucoses dels bronquis per mig de senyals nervioses per a eliminar la mucositat.
Ademés els estudis animals i in vitro demostren que els saponósidos presents en els extractes de hedra impedixen els espasmos musculars en la zona bronquial, principalment l'alfa hederina, d'ahí el seu efecte antitusígeno. L'alfa hederina s'obté del full d'esta hedra.
Referències
Bibliografia
- Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes de Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
- Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
- Nelson, C. H. 2008. Cat. Pl. Vasc. Hondures 1–1576. Secretària de Recursos Naturals i Ambient, Tegucigalpa.
- Zuloaga, F. O. & O. N. Morrone. 1997. Catàlec de les plantes vasculars de la república Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hedera helix» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.