Toxicodendron radicans

Toxicodendron radicans

La hedra venenosa (Toxicodendron radicans) és una espècie de planta de la família de les anacardiàcees. No és realment una verdadera hedra o Hedera. És més be un tipo de trepadora, molt famosa per la seua capacitat de produir un irritante per a la pell cridat urushiol, causant de dermatitis, inflamació i comezón. En casos extrems, s'apliquen corticoesteroides per a tractar les molèsties.

Ilustració

Efectes del contacte

Inflorescència

En el seu hàbitat

Hàbitat

El hedra venenosa creix especialment en Norteamérica. Es desenrolla com un arbust d'uns 1,2 metros d'alt, enredrant-se en qualsevol soport. És aparentment més comú ara, que anteriorment quan la varen descriure per primera volta, trobant-se en l'actualitat en colónies que han segut superades per les fronteres en les zones poblades. Rarament creixen en altituts sobre els 1500 m.

Efectes en el cos

La reacció causada per l'hedra venenosa (dermatitis induïda per contacte en urushiol) és alèrgica. Per esta raó alguns individus semblen no reaccionar al verí. No obstant, la sensibilitat pot desenrollar-se en el temps. Aquells que són afectats per ell, poden sofrir erupció cutànees irritantes. Si el hedra és cremada i el fum inhalat, pot irritar els pulmons, causant dolor extrem i possible dificultat per a respirar, en ocasions fatal. En el cas d'ingestió, irrita el tracto digestiu i les vies respiratòries, també de manera possiblement fatal. L'oli de urushiol pot permanéixer actiu dins de la planta, encara morta, per més de 5 anys, mantenint la seua concentració i potència.

Bibliografia

1. Breedlove, D.E. 1986. Flora de Chiapas. Llistats Floríst. Mèxic 4: i–v, 1–246.
2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
3. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
4. Godfrey, R. K. & J. W. Wooten. 1981. Aquatic Wetland Pl. S.E. U.S. Dicot. 933 pp. Univ. Geòrgia Press, Athens.
5. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
6. Long, R. W. & O. K. Lakela. 1971. Fl. Trop. Florida i–xvii, 1–962. University of Miami Press, Coral Cables.
7. Schwegman, J. E. 1991. The Vascular Flora of Langham Island, Kankakee County, Illinois. Erigenia 11: 1–8.
8. Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
9. Voss, E. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.
10. Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainesville.