Anar al contingut

Vertumno

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vertumno
Vertumno, en els jardins del Palau de Versalles.

En la mitologia romana, Vertumno o Vortumno (en llatí: Vertumnus o Vortumnus, la raïl del qual està en vertere, «canviar»)[1] és una divinitat romana d'orige etrusc[2] (Veltumna o Voltumna) que personifica la noció del canvi, de la mutació de la vegetació durant el transcurs de les estaciones. Precedia la maduració dels fruts durant l'estiu i se li atribuïa el dò de transformar-se en totes les formes o coses que desijara:

«Eixe deu, apropiat per a diverses figures, encara no havia pres el nom de canviar el riu (___protected_title_8___ ___protected_title_9___)».[1]

Li'l representava junt a la seua amada Pomona perque Vertumno era el protector de la vegetació i especialment dels arbres de frut, dels que també era protectora ella.

El Veltumna etrusc va ser protector de la ciutat de Volsinia, i el seu santuari, Fanum Voltumnae, era sagrat per a la lliga de les dotze ciutats etrusques (dodecápolis etrusca). Es tractava en tot cas d'un epítet o d'un aspecte del deu etrusc Tinia (que es corresponia en el Júpiter o Jovius romà).

En Roma, esta divinitat va tindre una estàtua de bronze en el Vicus Tuscus, en l'entrada del Fòrum Romà. Eixa estàtua era obra de Mamurio Veturio, ferrer dels temps de Numa, i es va instalar en substitució d'una atra de fusta.

Després de la destrucció de Volsinia en l'any 264 a. C., el deu protector de la ciutat va ser transferit al nou temple que li va ser erigit en el mont Aventino.

Sext Propercio, en una de les seues elegies, es referix a l'estàtua de Vertumno (Elegia 4.2.41-46) ubicada en el Vicus Tuscus dient que era decorada d'acort als canvis de les estacions. La seua festa era la Vertumnalia, que se celebrava el 13 d'agost.

Sent Vertumno el deu etrusc del canvi, del seu nom prové el verp llatí vertere (canviar) en les seues derivació: diversió, perversió, versió, etc.

Vertumno i Pomona en el Jardí del Palau d'Estiu de Pedro I en San Petersburgo, per Francesco Penso, cridat "Cabianca", 1717.
Rodolfo II com Vertumno, per Giuseppe Arcimboldo. Pintura en el Castell Skokloster, junt al llac Mälar (Suècia).
Vertumno i Pomona per Peter Paul Rubens, 1617-1619, Colecció privada de Madrit

Referències

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Ovido: Fastos VI 410-411
  2. Segons Varrón: La llengua llatina V, 46: «Per ells va rebre la seua denominació el carreró Etrusc (___protected_title_7___), i es diu que per això estava allí Vortumno, perque este era el principal deu de Etruria».


Referències

[editar | editar còdic]